Andreu Puig, què tal? Molt bona tarda.
Bona tarda.
És difícil explicar fotografies per la ràdio.
Prematurs és una fotografia espectacular però senzilla, alhora.
Com la consideres? Com la pots explicar als ullens?
Bé, jo agafaria l'explicació que has donat tu
i a partir d'aquí diria que la fotografia segurament no té res
o només té aquella senzillesa del que expliquem, d'un nen prematur.
Però amb unes condicions molt especials.
És a dir, eren gairebé pre-prematurs.
Eren prematurs amb un risc de quedar-s'hi
que gràcies a Déu avui en dia ja no s'hi queden
perquè la medicina i els sistemes han evolucionat molt.
I era això.
Jo l'únic que vaig voler buscar era la idea que a més a més portàvem
amb la redactora perquè també vull dir
que la redactora de presència de Susana Oliveira
des d'un primer moment em va demanar molt clar
la imatge que volia donar i treballar així també s'agraeix
i buscàvem una imatge de fragilitat però positiva, d'esperança.
I llavors la idea va ser una mica aquesta
i vam estar convivint amb ells unes quantes hores
veient els pares i pre-prematurs té això, té el contacte d'un pare amb el fill.
És tan simple com això, el fill que s'aferra al pare
amb una fragilitat jo m'atreviria a dir que extrema.
El bon fotògraf és aquell que veu les coses d'una altra manera?
El bon fotògraf jo crec que és aquell que veu les coses
i si a més a més les veu d'una altra manera millor que millor.
Per què? Perquè bé, les coses pràcticament de la mateixa manera
les veiem molta gent i doncs potser la nostra feina a vegades és
anar un pas més enllà, no? Perquè també ens deixen a vegades
estafanejar una mica o mirar les coses d'una manera
que la gent moltes vegades no pot mirar.
Abans en Frederic Porta parlava de l'ofici del periodista.
Precisament, dins de la professió, durant molt de temps
el fotògraf s'ha considerat com un periodista de segona classe.
Creus que això ha canviat una mica?
Bé, jo crec que s'ha considerat potser de segona classe
però no crec que hagi sigut en mala llet.
Segurament ha sigut primer perquè molta de la gent
que han fet fotografia o que fa fotografia
no ve d'estudis universitaris com sí que venen els periodistes.
Antigament això no passava, ni en periodistes ni en fotògrafs.
I per la pròpica dinàmica dels diaris, doncs bé,
moltes vegades no estàs en els elements de decisió,
moltes vegades no pots estar...
O sigui, arribes i el tema te'l trobes
i sempre queda allò l'excusa que el periodista ha buscat el tema
i tu t'hi has afegit després, no?
Però jo crec que no, no hi ha ni gent de primera ni gent de segona.
Hi ha gent, i també ho deia el Frederic Porta,
que hem de buscar i hem d'intentar explicar el que passa.
I tu ho expliques per ràdio i has d'intentar crear un clima
que la gent ho entengui.
Jo ho faig fent foto i he d'esperar que la gent vegi les meves fotos
i ho entengui i pugui pensar, mira, això és així,
o això jo no ho vaig veure així però també hi era.
I després hi ha d'haver una persona que ho expliqui ben escrit, no?
Perquè la gent pugui tenir constància,
perquè moltes de les coses que fem encara són llegides.
Andreu, gràcies i felicitats.
A tu, merci.