Dolors Aroca, bon dia.
Hola, bon dia.
Malauradament, com dèiem, hem arrencat l'any amb xifres esfraïdores
en el conjunt de Catalunya i a la resta de l'estat espanyol
i també a les comarques de Tarragona
perquè tenim aquest primer cas de violència de gènere
amb víctima mortal a la localitat del Paralló,
en aquest cas d'aquesta noia de nacionalitat romanesa.
El problema, per tant, no s'acaba.
No s'acaba i de cada vegada sembla que sigui
que el tinguem més patent a dintre del que és la societat.
No sé si és perquè se'n dona més difusió,
si hi ha més casos,
tenim constància que hi ha més casos denunciats,
però també hi ha més morts.
Llavors és una problemàtica que hem de seguir afrontant.
Per les xifres que teniu, per les estadístiques
que l'Institut Català de la Dona controla,
quina és l'evolució que detecteu en els últims anys
o en els últims mesos respecte a les denúncies presentades
o als casos que us arriben com a institució?
A veure, els casos que ens arriben com a institució,
com a oficina d'informació, ens arriben alguns casos.
De fet, potser no tants,
perquè hi ha tot un circuit establert
amb la darrera posada en funcionament
de la llei que va sortir el juliol passat,
amb la posada en marxa de les òrgues de Protecció
de Víctimes de Violència Domèstica,
que tenen un circuit diferent,
que es poden demanar aquestes òrgues de Protecció,
que se n'han demanat a nivell de Tarragona,
se n'han concedit 119,
i que d'aquestes 119 persones
no s'han tornat a produir agressions
en aquestes persones que havien demanat
aquest òrgues de Protecció.
Això em sembla que és un factor
que és molt interessant,
perquè d'alguna manera veiem
que és una mesura que funciona.
i l'evolució és que se segueixen denunciant
de cada vegada més els casos de violència.
Això vol dir que hi ha més informació
i que aquesta informació
o que les dones s'atreveixen més a denunciar.
El que ens falta és totes aquelles dones
que no reben la informació
i que encara no han denunciat.
Perquè jo ahir deia amb un grup de dones
és que totes les que fan la denúncia
i que es poden acollir en aquesta òrgues de Protecció
i que d'alguna manera poden rebre la informació,
d'alguna manera estan més protegides.
Hem de fer un esforç
per poder arribar a totes aquelles dones
que encara no han donat aquest pas
i que encara n'hi ha moltes.
Perquè aquestes sí que són les que se'ns escapen
d'alguna manera,
que no es poden d'alguna manera
ser partícips d'aquestes òrgues de Protecció
i de tota la informació que els puguem donar.
Per fer-nos una idea,
quants casos arriben de denúncies
a l'Institut Català de la Dona?
Nosaltres denúncies no n'agafem.
Nosaltres som oficina d'informació.
O quants casos teniu constància
de què hi ha hagut aquesta denúncia?
Aquí, el que són aquest any,
jo les dades així de Tarragona
no les tinc, tinc no les dades globals,
que s'han produït l'any 2003
5.172 denúncies,
tant de les dades del Ministeri d'Interior
com de Mossos d'Esquadra.
Aleshores, dintre del que és, per exemple,
el telèfon 900-920,
que és el telèfon gratuït per víctimes de violència
de la Generalitat de Catalunya,
a nivell de comarques de Tarragona
hi ha hagut 637 trucades.
Això representa un 9% de trucades
d'aquí, de les comarques de Tarragona.
A nivell d'institut,
doncs ens venen,
també es mourien sobre aquesta xifra,
entre 30 i 40 dones
que durant el llarg del 2003
han demanat informació.
Però no ens venen només a nosaltres.
Van a l'assistent social,
van al servei d'atenció a la víctima,
i van amb diferents,
o directament hi ha,
a posar la denúncia.
Aquestes dones que sol·liciten informació
a l'Institut Català de la Dona,
se suposa, és evident,
que han patit algun tipus de maltractament,
d'agressió.
Què demanen?
És a dir, què busquen?
Quin és el perfil d'informació
o d'assessorament que busquen?
És que moltes vegades no et venen per dir-te
jo he patit maltractaments.
Et venen amb una demanda de separació,
amb una demanda d'assessorament psicològic,
perquè ara tenim,
des de mitjans de l'any passat,
un servei d'atenció psicològica
i un servei d'atenció jurídica
en el mateix institut.
Llavors ens venen moltes vegades,
ens entren per aquesta demanda d'assessorament.
I a partir d'aquí
és quan se detecta
que hi ha un maltractament al darrere.
Moltes vegades no són conscients
que són maltractades,
perquè hi ha el maltractament psicològic
que és constant,
però que la persona no és conscient
que està patint maltractaments.
I moltes vegades et diuen
és que jo volia saber si soc maltractada.
Em passa això, això, això.
I evidentment que és un quadre de maltractament.
I la demanda que fan,
una miqueta mirem nosaltres
quina és la derivació que en podem fer.
I el que intentem és que sigui
un treball integral
i un treball coordinat
amb altres administracions.
Si veiem que és una persona
que pot demanar l'ordre de protecció,
ens posem en contacte
amb el servei d'atenció a la víctima
i d'alguna manera ja
activem els circuits que hi ha
perquè aquesta dona
la nostra vida és protegida.
Un cop ja arriba en un servei,
sigui el que en sigui,
i demanar aquesta informació.
Aquesta derivació de la que parles,
doncs cap a on s'encamina?
Imagino que segons el cas.
Segons el cas.
Però quines són les possibilitats
més habituals?
Nosaltres informem
del que pot fer,
que pot posar la denúncia
i després,
doncs,
si necessita,
perquè moltes vegades
no està preparada,
la millor ella et manifesta
que no està preparada
per posar-la perquè té por,
doncs es fa un treball
més d'explicació
a nivell judicial
del que pot fer.
Han acabat
de parlar amb la psicòloga
perquè en molts casos
estan psicològicament
molt malament
i necessiten,
primer,
tindre les forces
per poder tirar endavant
tot aquest procediment
i després,
doncs es pot derivar
o cap a una casa d'acollida
si és la problemàtica
doncs tan greu
com necessiti
la intervenció
d'una casa d'acollida
o en el mateix servei
d'atenció a la víctima
el que és el torn
d'ofici de violència domèstica
perquè es puguin iniciar
els procediments judicials
que calguin.
Casa d'acollida.
Ara Dolors Daruca
anomenava aquesta paraula
de la que també
quan es parla
de violència de gènere
doncs es fa forçament
casa d'acollida
o un servei d'atenció
d'urgències.
D'això
en tenim d'aquestes instal·lacions
aquests serveis
en tenim a Tarragona?
Sí, hi ha una casa d'acollida
per donar les maltractades
i serveis d'urgències
a veure el que estableix
la llei de serveis socials
és que els serveis d'urgències
són serveis que
s'han de fer càrrec
als municipis
de més de 20.000 habitants
al propi municipi
i en els casos
de municipis més petits
a través dels consells comarcals
on cada consell
o cada municipi
estableix
la xarxa d'urgències
que
que ells
determinin.
Perquè quina diferència
n'hi ha
entre un servei
d'atenció d'urgències
i el que seria
una
o el que és
una casa d'acollida
per dones maltractades?
A veure,
la casa d'acollida
necessita un procés
per entrar-hi
en el que
hi ha d'intervindre
l'assistent social
fer
doncs
un informe
del cas
i llavors
es mira si la persona
té el perfil
per entrar a la casa
d'acollida.
Clar,
el servei d'urgències
és donar aquest servei
a la persona
que en un moment determinat
ha de sortir de casa
que moltes vegades
aquest fet
es produeix
en un cap de setmana
es pot produir
a la nit
doncs
tindre un servei
que pugui donar resposta
a aquestes dones
i que es trobin
acompanyades
en aquests primers moments
en què
d'alguna manera
ho han de deixar
tot
i que moltes vegades
doncs
van amb els fills
i que puguin tindre
aquest acompanyament
aquest assessorament
i aquest recolzament
doncs
perquè
puguin tirar endavant
doncs
totes les decisions
que a partir d'aquell moment
hauran de prendre.
I la casa d'acollida
com funciona?
És una instal·lació
que depèn del departament
de benestar i família
i suposo que hi ha
una sèrie de professionals
que més o menys
vigilen
supervisen
doncs
l'evolució
d'aquestes dones
que m'imagino
també estan durant un temps.
Sí,
l'estada
a la casa d'acollida
és determinada
de temps determinat
i aleshores
doncs
allí
el que es fa
doncs
és donar resposta
a les necessitats
que hi hagin
en principis
com està establert
que funcioni.
Per les dades
i per les xifres
que teniu
o per les estadístiques
en fi
pels estudis
que pot fer
l'Institut Català
de la Dona
observeu
algun canvi
en el perfil
de la dona
que és víctima
d'agressions físiques?
Els casos
són similars
als de potser
fa 5 o 6 anys
o van canviant?
Van evolucionant
o no sé si és la paraula
però van canviant
perquè
surt molt
el que és
la violència psicològica
que és la més fàcil
de detectar
i que és la que la mateixa
persona no detecta
fins que està molt
deteriorada ja
com a persona
o quan ja té
l'autoestima molt baixa
i que és molt difícil
de vegades
que pugui reaccionar
davant d'una situació
com aquesta
el que és fàcil
de detectar
és el maltractament físic
aquest és evident
i l'altre
produeix
un deteriorament
molt fort
de la persona
i llavors
se va més
cap a aquest
tipus de maltractament
de cada vegada
també es donen
maltractaments
en persones
abans es deia
que el perfil
era
amb dones
amb un nivell
cultural baix
amb un nivell
social baix
pel que nosaltres
constatem
amb els casos
que ens passen
no és així
sinó que
es dona
en qualsevol nivell
en qualsevol
nivell
cultural
social
i econòmic
és igual
i el que sí
que canvia
és
una mica
doncs
com més alt
més sutil
és el maltractament
més fàcil
més difícil
de detectar
i
i que fa molt més mal
psicològicament
a la víctima
i el que ens dona
és que
d'alguna manera
no es detecta
la primera vegada
sinó que
aquesta persona
igual porta
10 anys
rebent maltractaments
i quan
se'n dona compte
doncs
ja està
molt malament
segur que hi ha
moltes persones
que es pregunten
si aquest problema
té realment
solució
i segurament
les persones
que treballeu
en aquest tema
no teniu
una resposta
clara
no teniu
una resposta clara
jo em sembla
que la solució
l'hem de buscar
entre tots
entre la societat
entre totes
les institucions
és un tema
que d'alguna manera
tenim
que treballar
conjuntament
vol dir
no
no és una cosa
que puguem anar
separats
ho hem de treballar
tots conjuntament
és un tema
en què ens hi hem d'implicar
s'hi ha d'implicar
societat civil
s'hi ha d'implicar
doncs
les institucions
hem de treballar
coordinat
sobretot
i això és una cosa
que insisteixo
perquè des de la feina
d'aquesta
de primera fila
de què trobes
a les dones
veiem que la coordinació
és essencial
nosaltres ara
aquí ja fa
un temps
que estem
reunint-nos
les diferents
institucions
que tractem
aquests temes
i això és essencial
per poder fer front
a tota aquesta problemàtica
i han acabat
tota la tasca
de prevenció
d'informació
de donar a conèixer
en aquestes dones
que
que es pot donar
resposta
a la seva problemàtica
que ja
que ho han de denunciar
i que a més a més
doncs
que sapiguem donar-los
i han acabat
un cop
denunciant
l'assistència
que necessiten
que es
que valenciun