Com els dèiem, des del passat, en dimecres, 1 de desembre,
es pot visitar al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
una exposició que mostra la visió dels artistes
al voltant dels quatre elements.
La singularitat a banda de l'obra, que vostès mateixos jutjaran,
rau en què es tracta de la tercera mostra d'art
en el Centre Penitenciari de Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
la directora del Centre Penitenciari de Tarragona,
és Maria Jesús Martínez Enciso.
Maria Jesús, molt bon dia.
Molt bon dia.
Primer que tot, gràcies per atendre la nostra trucada.
A vosaltres.
Aquesta és la tercera mostra.
Altres vegades hem tingut ocasió de contemplar la tasca
des dels tallers que m'imagino que es plantegen
de forma educacional al Centre Penitenciari.
Si et sembla, abans de parlar del contingut d'aquesta exposició
que està oberta a tothom, al Pati del Reu i Jaume I,
podríem comentar una miqueta d'on surt aquesta activitat
i aquest taller en particular?
Bueno, mira, aquest taller està ficat dintre
està ficat dintre el que és la formació...
Bueno, el que és la formació no formal,
tenim la formal i la no formal, o sigui, l'educació no formal dintre del Centre Penitenciari,
en la qual està integrat dos tallers d'arts plàstiques.
un és aquest, i l'altre és el de serigrafia, o sigui,
fonament guadernació, etcètera, etcètera, no?
Normalment en aquest taller d'arts plàstiques tenim una mitjana de 14 interns
que treballen una sèrie d'objectius, que és formar els interns en tècniques específiques
artisto-creatives, i després també intentem potenciar els hàbits de treball individual,
educar la bona convivència i el treball en grup.
I després, bueno, una altra de les objectius és despertar les noves inquietuds i tècniques
creatives per descobrir-nos valors personals, no?
O sigui, dintre l'educació no formal, doncs podem encardinar aquests dos tallers.
A més, l'escultura és el que és serigrafia o guadernació.
I ocupar una mica el temps també, no?
Perquè el temps a la presó es veu fer bastant llarg, hi ha moltes hores,
i és una manera també d'organitzar una jornada, probablement.
Normalment els interns tenen tota la jornada molt completa, eh?
Sí?
Sí, compteu que nosaltres, a part de tots els temes educatius,
tenim el que és el treball productiu, tenim dos tallers en aquest moment
que ocupen una mitjana de cinquanta i pico interns, més o menys.
I després, normalment, l'activitat diària comença a les 9 del matí,
la gent ja va a les diferents activitats, la gent pot tenir escola, esports,
atreir productius, estallis de plàstic, i després la formació ocupacional,
que també entraria dintre el que és la formació arreglada, no?
Això seria l'educació formal que desmentaves abans?
L'educació formal és de... tenim el que és l'escola,
que tenim tots els nivells educatius que poden fer fins a estudis universitats,
a distància, o sigui, desalfabetització,
i després tenim els cursos de formació ocupacional, no?
Que quan són, normalment, duren tres mesos,
hi ha una mitjana de 10 o 12 interns per taller,
que tenim un taller de pintura i un taller de fusteria.
Això pel que fa als tallers productius?
No, això són els tallers de formació ocupacional,
que és la dintre del que és l'educació arreglada, no?
Sí, sí.
Llavors, els tallers de formació ocupacional, doncs, duran tres mesos,
i quan acaben els interns i tenen l'evolució expositiva,
doncs, li donen un certificat conformat al taller,
tenen la formació ocupacional feta, aprovada,
de forma que en un moment donat, quan surten al carrer en llibertat,
doncs, puguin trobar feina.
Com podríem fer un curs d'aquestes característiques,
també fora del centre, persones que no hi estiguessin, no?
Exactament.
Té la mateixa qualificació professional, per entendre'ns.
I després, bueno, la gent intenta...
Els educadors, bàsicament, són els que derimen els interns
en funció de les seves característiques
i del que els agrada, els interns en si mateix,
també, a les diferents activitats,
i un intern que vulgui tenir tot el dia ocupat ho té.
És a dir, depèn una miqueta en funció dels interessos,
també, d'aquells interns.
Hi haurà més apàtics i altres més actius, imagino.
Sí, normalment hi ha que diferenciar molt
entre els interns preventius i els penats, no?
Els interns plenars, lògicament,
com ja tenen una planificació que pot ser la seva condemna,
intenten, en la mesura possible,
sempre treballar la seva condemna
dintre de l'oferta educativa
que podem donar-li a qui dins, no?
El primer tipus és molt difícil
perquè no sap ben bé quan sortirà.
Hi ha aquesta provisionalitat
que imagino que li fa difícil optar
per una ocupació a una altra.
Pel que fa als tallers productius,
quin tipus d'activitat es fan?
Tenim manipulats,
o sigui, aquí, on estem fent aquests moments,
a suport a una empresa pública de la Generalitat,
que és el CIRE,
i els tallers productius,
estan treballant temes d'unes esponges,
el que les empreses ens porten per treball.
I després ja es fan també paelles aquí dintre
de les empreses,
i, bueno, de totes formes tenim una mitjana,
ja t'he dit, d'uns 50-60 interns,
treballant entorns de matí i de tarda.
I que arriben a una remuneració econòmica, esclar.
Sí, sí, se les paga, lògicament.
Centrem la nostra atenció,
si et sembla, Maria Jesús,
en aquesta tercera mostra d'art.
És interessant que aquesta tasca que es fa
des del punt de vista artístic
i que entra més en el terreny del lleure
i l'expressió artística,
surti fora de la presó, no?
Sí, aquesta és la idea,
com a mínim mostrar a l'exterior
la part que menys es coneix normalment
de l'activitat dels centres penitenciaris,
que són les activitats creatives
que poden fer els interns
dintre els nostres centres.
La veritat és que són obres molt interessants,
l'altre dia vam tenir ocasió d'anar a visitar-la,
i obres però que molt i molt interessants,
molt treballades i una visió de l'art molt contemporània.
Home, aquí influyen dos factors.
Primer és que tenim una monitora, l'Olga,
que és fantàstica, és una artista,
i a més amb una capacitat de motivar
i ensenyar els interns increïble,
i després que tenim interns molt bons
treballant dintre del taller cerràmica.
El fet que es faci fora els mateixos artistes,
que s'exposi a la resta de gent,
els mateixos artistes, els hi deu...
Home, és una forma de motivació a la gent.
Clar.
Normalment el que passa és que el treball que poden fer els interns
entre els centres, ells veuen moltes vegades molt poc resultat, no?
I el fet de poder treure-ho fora i que la gent del carrer
gaudeixi de la producció que els interns...
A més, és una producció molt artística, no?
Pogui gaudir la gent de l'estèrio del que s'està fent a les interns,
doncs a ells els motiva moltíssim, sí.
El problema és que molts d'ells no poden gaudir d'aquesta motivació
perquè no poden sortir fora, no?
Clar.
El fet és que quan vam inaugurar el dimecres l'exposició,
un dels millors artistes que tenim no pot sortir per consciència de condemna.
I com els feu arribar una miqueta la impressió que hi ha des de fora?
Clar.
I totes les capacitacions que rebem de tothom, no?
Molt bé, doncs, Maria Jesús Martínez Enciso,
teníem curiositat per conèixer aquesta activitat més artística.
de ben segur que tindrem oportunitat de retrobar-nos en un altre moment
perquè la intenció del centre penitenciari és...
Evidentment, no oblidem, estem parlant d'un centre penitenciari,
no oblidem, no estem parlant d'un centre d'esbargiu ni de bon tros,
però hi ha intenció de, de mica en mica, i sempre que sigui possible,
doncs mostrar aquesta altra cara de la presó.
És la més cosa que podem ser.
Cara a l'exterior.
Per nosaltres és molt important que tota la xarxa social
conegui realment el que és un centre penitenciari, no?
Perquè normalment sempre es coneix per les notícies
i surten als diaris i bàsicament el 90% mai són notícies positives, no?
O sigui, sempre quan hi ha algun incident greu és quan sortim pels diaris
i realment la vida diària d'una persona és molt diferent, no?
Que és el que pugui sortir en moments molt concrets, no?
Nosaltres sabem que és molt important
que puguem treballar de dintre cap a fora, no?
I de fora cap a dintre, o sigui,
que amb tota la xarxa social que tinguem en aquest cas concreta de Tarragona,
que la gent de fora conegui
i puguem, a més, treballar amb tota la xarxa social que tinguem fora de Tarragona, no?
Amb la qual cosa jo també convido a la gent de Tarragona
que es passin a veure l'exposició
i vegin realment el que estem fent dintre els centres, no?
Com bé deies, és interessant que també de tant en tant
es generin bones notícies, en aquest sentit.
Canvia una miqueta el ritme, aquesta rutina
que esmentaves a l'inici de la conversa,
ara que ara a les festes de Nadal també?
Home, a les festes de Nadal
intentem que els interns no trenquin
la dinàmica normal de cada dia, no?
El que passa és que és una mica difícil
perquè compteu que, clar, lògicament
els treballadors dels centres fan vacances també per Nadal.
El que passa és que sempre s'intenta
que com a mínim mitja plantilla
del que són els equips de tractament,
els educadors, els mestres i a més,
continuen treballant aquí
i entri una mica en el que són les festes de Nadal
dintre del centre, no?
I aleshores, canvia la dinàmica,
per exemple, a l'hora de dinar,
lògicament el dia de Nadal o de cap d'any
es fa un dinar i un sopar especial
i, bueno, s'està treballant totes les activitats
al voltant de les festes de Nadal.
Doncs esperem tenir ocasió d'aprofundir més
en tota aquesta activitat en una propera conversa.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
I gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu, molt bon dia.
Adéu.