Hem escollit una sèrie d'escenes que són a cavall entre una posada en escena
de coses relacionades amb algunes produccions que hem fet,
amb gent que ha col·laborat amb nosaltres i tal, molt musical totes elles,
una mena de collage, tot l'espectacle d'escenes,
però que donen peu cada una d'aquestes escenes, una per la sonografia,
l'altra per l'actuació que s'hi fa, l'altra pel cant,
la música que hi ha, donen peu a l'entrega del premi dins de la mateixa escena,
o sigui, desemboquen a l'entrega del premi.
Es fan com una introducció, o com un farcit, diguéssim,
per donar suc a l'entrega del premi dins d'un context.
Jo imagino que aquí el que s'ha de mirar molt és aquest equilibri
entre el protagonisme que ha de tenir la gala en si
i el guanyador i guanyadora del premi.
Vull dir, un no es pot tapar l'altre, els protagonistes són els guanyadors,
però la gala també ha de tenir la seva presència.
Trobar aquest equilibri deu ser el puntet més complicat.
Els importants són els premiats, els premis.
És una gala per l'entrega de premis.
Aleshores, es tracta d'adornar tot això.
I el que han fet ha sigut buscar diferents coses,
un puzzle i muntar un espectacle.
Clar, el Cant Teatre, tu deies que col·laborava el Joan Pasqual i tot això,
i hi ha més gent que col·labora, el Joan fa de presentador
i evidentment té una feinada que Déu-n'hi-do.
Ja, per això fa aquesta cara de cansat ja, el feu treballar massa.
Però, mira, el Cant Teatre és una entitat molt vinculada al magatzem,
com molta gent sap, però suposo que sap.
Aleshores, el que hem fet ha sigut agafar grups que estan al magatzem,
que estan vinculats d'una manera o d'una altra,
que han treballat ja amb nosaltres i a través d'aquests grups
han muntat tota la gala.
O sigui, hi col·labora Xerima, hi col·labora al taller de dansa de màrmore,
hi col·labora a l'estudi de música,
hi col·labora a Salata.
Tot això, hem fet un putle, xuf, i ha sortit una cosa.
Però jo intuïixo que no és només pel fet que hem de posar-hi gent a l'escenari,
sinó una mica seguint una mica l'esperit, no?
Aquest de col·laboració de tota la gent que es dedica al món de l'espectacle.
Deixa'm dir una cosa.
Puc?
I tant que pots.
Ara s'aprofitarà que està al telèfon.
Lligant amb la pregunta que tu has fet,
que és el punt aquest d'equilibri entre el protagonisme,
evidentment,
no ens hem pogut sostreure de fer una mica de creació.
El nostre sempre ha estat molt a cavall entre la música.
que en aquest cas hem creat una música,
sobretot una música,
i tota una posada en escena especial per l'entrega dels actes.
És a dir, de tota la música,
bueno, ja ho sentireu,
en aquesta vegada ens hem transcendit
i anem cap als temps moderns,
i hem posat una música
allà on fa mal dit,
però doncs creada expressament electrònica, no?
Al fi, una cosa de so electrònica,
com quan un va al cine i posa allò el Dolby Stereo i tot això.
Aquesta música, diguéssim,
està més en funció, no pas, de les escenes,
tot i que hi ha algunes escenes amb arrenjaments,
si canta el Haydn i si canta el Moses també i tal,
però la música,
doncs les pujades, baixades de taló,
i tot això està en funció,
sobretot,
en funció de l'entrega dels premis.
És una música molt estil allò,
el Medro, el Nenmeyer presenta...
Fanfària.
La cosa de la fanfària.
És a dir, que està tot molt enfocat.
Tot i amb això,
no ens hem pogut frustreure
de xupar una mica de plano,
com tu deies també,
ja que podem,
i presentar coses que els nostres pinitos...
Treure el maletín del producte...
Això, una mica,
s'intenta anar per aquí,
sense, evidentment,
treure la rellevància,
perquè et dic,
doncs bona part del guió musical
està en funció no de les escenes,
sinó de l'entrega dels premis.
En aquesta cosa de la presentació
de les gales,
hi ha, com a tot en aquesta vida,
modes i tendències,
ja ho sabeu, no?
Hi ha temporades que es porta més
la cosa humorística,
hi ha temporades que es porta més
la cosa minimalista,
qualsevol isma d'aquests.
Vosaltres, pel que esteu dient,
jo crec que heu optat per fer
com una cosa així molt variada, no?
Joan, tu què seràs
qui haurà de donar la cara en bona part?
Sí, bé, jo sóc una peça més
de tot aquest engranatge,
sóc el que d'entrada
fa una mica de conductor
de les diferents escenes
i de l'entrega dels diferents premis
i en aquest cas,
jo penso que la textura
que m'ha agafat pel presentador
jo diria que és una textura
jo diria que mixta, fins i tot, no?
En certs moments,
em puc permetre a l'UXE
de fer una petita escena teatral,
molt petiteta,
però penso que
és interessant per l'autor
que dic.
En moments determinats
faig més presentador-presentador,
jo en altres moments jugo
i entro dintre
d'algunes de les escenes
que es produeixen,
per tant, la meva feina
és una mica anar dirigint
l'ordre de l'acte
i intentar que tot això
vagi tenint una coherència
que ja la té en si mateix,
perquè de fet està determinat
per l'entrega d'aquests premis
que són els autèntics protagonistes.
Jo em trobo còmode
amb la feina aquesta
que no he fet mai
de presentador així
d'uns premis d'aquest tipus,
he fet altres coses semblants,
però no amb aquesta mena
d'intercanvi d'escenes.
No has de fer concessió a Smoky
ni coses d'aquestes, tampoc.
No, no, no, no.
De fet, el meu paper
sí que es pot dir,
jo d'entrada faig
de director sublim
que intenta estar
per endavant una mica
del bé i del mal,
com molts dels directors sublims
que tenim al món de l'espectacle,
que el pitjor que pot passar
és això,
de pensar-te que ets sublim
i que estàs per damunt
del bé i del mal.
I que ho saps tot.
I que ho saps tot.
I de fet,
és una mica d'un joc,
és un joc, jo diria,
de teatre
dintre d'una situació
que és aquesta,
la de presentar
aquests magnícips frems
de la ciutat de Tarragona.
Seguint amb la textura
aquesta que deies,
és una festa,
però aquesta vegada,
diguéssim,
que té un revestiment,
un tant solemne,
per parlar dels ismes,
un tant solemne
amb la música,
un tant irònica,
bastant tècnica,
amb moltes pujades
i baixades de taló
que hi juguen un paper,
un dels grans,
dels números forts,
diguéssim,
que...
Ja riu,
ja riu,
són les pujades
i baixades de taló
amb llum,
amb so i tal,
té una certa solemnitat
amb uns tocs picantets.
Veus,
això és molt agraït.
Com correspon
a una festa,
si un pel revistat,
però una mica solemne
i procurarem
que sigui elegantet.
A mi m'agrada molt això.
i una mica picantet
en alguns moments.
Un pel revistat,
però l'engantet,
Sergi,
és una definició.
Ah, això.
Però molt bona,
eh?
De veritat que sí.
Sí.
Escolteu una cosa,
al final sí que és ben cert
i val la pena això destacar-ho
i no és per una falsa modèstia
quan vosaltres ens diu
que el Joan diu
jo soc la cara visible
però hi ha molta més gent,
la Teresa,
el Sergi apuntaven
que en canteatre
hi ha altres grups
i altres col·lectius,
al final quanta gent
sereu a la gala?
Darrere i davant
de l'escenari?
Damunt de l'escenari
hi ha 24 persones.
Doncs ja és un nombre considerable.
Darrere no els he comptat.
No, aquests ja...
No els he comptat.
Totes a l'hora
les 24 no,
però quasi cada...
No,
però 16 sí,
24 no,
però 16 sí que són a l'hora.
I clar,
això és...
Entre davant i darrere
anem cap als 30,
i si comptem
tots els maquinistes
i els llums
i tot això
anem cap als 40.
I a veure,
hi ha una cosa
que sí que voldria dir
és que hi ha un dels números
d'aquest puzzle
que dèiem,
és un número dedicat
a la Rambla
que fa 150 anys
que en guany
i aleshores
s'ha escrit un text,
una música
i espamdància
i unes imatges.
Aleshores,
que són de la Rambla
que evidentment
no és l'història de la Rambla
ni res a veure,
no hem caigut
amb aquesta cosa.
Un text.
i això és un número
que l'estrenarem allà,
vull dir,
no l'hem fet mai,
vull dir,
si com hi ha coses
que jo que sé,
el Mozart ja existeix
o el Haytn ja existeix,
doncs això no existia.
La música és del Tomàs Simón,
el text és del Sergi
i les ballerines
són del Màrmara.
Molt bé.
No vull ser...
Les imatges
del Javi Gavilant.
Sí.
Jo no vull ser impertinent,
però el tema del temps
l'heu tingut en compte?
Perquè ja sabeu
que aquestes gales...
Que si ara dona un premi,
que si ara recullo,
que allà puja,
que aquest li dona.
70 minuts.
70 minuts a tope.
Però compteu amb les pujades
i baixades dels que lliuren
els premis i tot això?
Si no xarren massa,
farem l'aureta.
T'ho considerats
que sou amb el públic.
Molt bé.
Si ha de comptar
que el premiat
no hi ha unes quantes coses.
Tots tenir una certa experiència
d'aquest tipus de coses
ja sabeu com funciona,
per això també és important
tenir mesura, no?
Sí,
s'ha de ser condescendent.
De totes maneres,
si n'hi ha algú
que es passa de l'arròs
que jo tinc l'ordre
de abocar-lo cap al fusar.
Com que ets molt important
i tot això
en el teu paper de l'escenari
pots fer el que vulguis, no?
T'han donat aquesta responsabilitat.
Molt bé.
Doncs una vegada més
jo imagino
que això és una mostra
del que vosaltres
com a persones,
gent de teatre
d'aquí de la ciutat de Tarragona
amb molta experiència,
doncs en doneu proves
que es poden fer moltes coses,
que es pot treballar conjuntament
molta gent
que treballa des de diferents àmbits
del món de l'espectacle.
Sobretot això
i gent que en aquest moment
està treballant a Tarragona
i després tenim la col·laboració
de dues persones
que han sortit del magatzem
que actualment
s'estan dedicant professionalment,
una és la Júlia Arnò
com a cantant
i l'altra és el Jófra Borràs
com a actor.
Aleshores,
tots són gent
vinculats d'una manera o altra
a les coses
que hem anat fent
des del primer dia.
Doncs això ens feia
molta il·lusió
de fer-ho així.
És molt més complicat
que no anar a buscar
un senyor súper
de fora,
no sé què,
i fer-li l'encàrrec idiòs,
però ens feia
molta il·lusió
fer-ho d'aquesta manera.