Tres quarts i tres minuts d'11 del matí, que teníem un gran equip, ja ho sabíem,
però a més a més ara teníem un gran equip a la categoria professional, a la categoria de plata.
Escolteu, escolteu.
Ja ho hem paït, això de que estem a segona divisió A, o encara no, encara ho estem païnt,
o encara ho estem disfrutant, perquè van ser molts els sentiments i moltes les emocions
que hem experimentat aquests darrers dies, aquestes darreres hores.
Hi ha un lloc on segurament s'està visquent a fo de pell tot plegat.
Avui tenim un unitat mòbil a un dels bars més destiqueros de la ciutat, el Petit Tàrraco,
amb Joana Maria Bertran i Jordi Blanc. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Això ho hem paït per aquí o encara no? Encara ho estem disfrutant? Encara ho viuen?
Home, jo crec que la gent encara, pràcticament 48 hores després, s'ho està,
encara li ve a la memòria i li ve a la ment el fet que el nàstic estigui a segona A,
i molts encara no s'ho creuen.
Vull dir, és una espècie de sensacions, te'n dones compte que estàs a segona A,
però jo crec que el subconscient et segueixes pensant en segona B
i aquells equips legendaris de segona B i aquells camps on pràcticament és impossible anar a jugar a futbol,
i després penses que l'any que ve no hi hem de tornar allà,
que l'any que ve visitarem camps més dignes de la categoria d'un club com el gimnàstic de Tarragona.
I un dels llocs on més es viu el nàstic, aquí a la ciutat, n'hi ha diversos,
però un dels que potser es viu més és el bar Petit Tàrraco,
i és que l'Antonio, el Carlos, com sempre, estan al costat del nàstic,
són dels que s'aboquen al nàstic allà a la categoria on t'estigui.
I sense anar més lluny, ara estem a l'exterior del Petit Tàrraco,
i aquí hi ha una pancarta gran a la balconada del primer pis que hi posa som i nàstic a segona A,
i a més a més en una de les cantonades hi veiem el ninot de l'Antoni Pinilla,
aquells ninots que es van fer populars a principis d'any,
amb la sortida a la venda dels calendaris del nàstic,
doncs veiem l'Antoni Pinilla, aquesta és la reproducció d'Antoni Pinilla,
a més a més amb una gorra del nàstic posada.
Després també el local està una mica ambientat amb coses del gimnàstic de Tarragona,
veiem un santurió que porta la samarreta grana del bar Petit Tàrraco
i també una bandera del nàstic i una bufanda,
són diferents formes de celebrar aquest ascens del nàstic
que dos anys després tornarà a la divisió de plata del futbol estatal.
Abans d'entrar en aquesta comunicació parlàvem amb el Carlos,
el propietari del bar Petit Tàrraco,
i ens deia que ara mateix aquí no hi ha massa ambient,
que a l'hora d'esmorzar, a l'hora del matí,
és quan se fan les típiques tertúlies al voltant del gimnàstic de Tarragona
i sobretot ara un cop ja s'ha celebrat,
un cop ahir el nàstic va gaudir de la recepció que li va fer l'Ajuntament de Tarragona,
també de fer l'ofrena de l'ascens a segona divisió A,
el copatró de la ciutat a Sant Magí.
A partir d'avui la plantilla comencen les vacances
i a hores d'ara el que més interessa és començar a esbrinar noms de possibles jugadors,
saber qui es queda, qui se'n va, si continuaran Vinyals i Muñoz,
tot i que això sembla, tal com ja explicàvem als diferents informatius,
que és complicat.
En definitiva, el que caldrà veure ara és una mica el futur.
Però sí que li agraïm al Carlos, que ha vingut aquí una estona amb nosaltres,
ha deixat una mica la feina per estar amb nosaltres.
Carlos, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans parlàvem de si ens ho creiem o no ens ho creiem que estem a segona A.
Jo, és veritat que des de diumenge fins avui,
és que encara no m'ho crec, encara que hagin pujat a segona A.
És veritat ho dic, eh? No m'ho crec.
Dos anys després, tornem a la divisió de plata.
Suposo que ara l'important és intentar consolidar-nos en aquesta categoria.
Les diferents tertúlies, tots aquells aficionats que,
que en les darreres hores estan donant el seu paret, tothom ara el que vol tenir clar
és que el Nàstic s'ha d'intentar consolidar la segona divisió,
perquè com a mínim és la categoria que es mereix dintre del panorama futbolístic, no?
Home, ara jo crec que la Junta ja el que va passar ja fa dos anys,
ara crec que ja les coses es faran bé.
I home, nosaltres tenim el que atreveu una bona afició
i jo crec que si fitxen bé ho podem aconseguir.
Suposo que a l'hora de l'esmorzar, és a l'hora d'einar també,
quan més tertúlia al voltant del Nàstic es fa,
és quan venen més aficionats del Nàstic.
Suposo que ara el que interessa saber, avui que la plantilla comença a vacances,
qui es queda, qui se'n va, si els entrenadors continuen, si no continuen,
suposo que ara una mica les tertúlies van al voltant d'aquests temes, no?
Ara el que porta parlant avui tot el dia al bar
és del senyor Jordi Viñals i el senyor Muñoz
i l'entrenador que podrà aprendre.
Ja hi ha rumors del pegador del Terrassa, el Miquel Álvarez,
el del Saragossa que va estar, l'espanyol, el Paco Flores,
i d'això l'únic que es parlarà aquí al bar.
Diem una altra manera.
A mi em sembla que el Manei havia fitxat bé per una primera edició.
Sí?
A mi em sembla que sí.
Per tant, doncs, són diferents noms que estan sonant
al voltant del gimnàstic de Tarragona i de jugadors?
Jugadors, home, es diuen del Gerard Escoda,
que ja és el Saramanka, al final tracte ja,
i a veure, seria un bon fitxatge també,
és un noi de Reus, com si fos de Tarragona,
a sortir del gimnàstic, seria un bon fitxatge també.
Suposo que ara, al llarg de l'estiu, intentar fer travesses
per veure qui ve a formar part d'aquest gimnàstic de Tarragona,
i a partir del 29 d'agost a començar a gaudir d'aquesta nova categoria.
Sí, però també, si la gent també s'anima,
si ara són 4.500 socis, hem d'arribar com a mínim a 7.500 socis,
o sigui que fem un cridament a l'afició,
a veure si fem molts socis,
i la lluventut, així podem aguantar el gimnàstic de la segona.
Veig que ja teníeu gornida l'entrada al bar,
també ara amb aquesta pancarta,
suposo que tot és important a l'hora de fer club.
Sí, i tant, home.
I ara ja, quan el diumenge ja estàvem celebrant
a plaça de la Font, el de segona A,
ja em van dir que és canviar,
com surt aquí som minàstic a segona A,
ara igual canviem i fiquem som minàstic a primera divisió A.
Bueno, això és qüestió de canviar el 2 pel 1, ja està, eh?
Sí, sí, això es fa fàcil.
Molt bé, Carlos, et deixem que segueixis treballant, gràcies.
Moltes gràcies, força a l'àstic.
Doncs sí, un dels aficionats del l'àstic
també s'apropa cap a la nostra posició.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Teu nom?
Toni Massó.
Toni, què ens expliques? Com veus això?
Ja tu creus que estem a segona A, o encara no?
Jo crec que encara estem en un núvol,
jo crec que mira que vagi passant els dies,
ens uníem creient, no?
Jo crec que després del com el dur,
com el dur no, vam pujar a segona
i després de l'any següent
vam tornar a baixar, però va ser un com el dur, no?
No ens ho pensàvem malament.
O sigui, després del 4-0 de Madrid,
després del principi de temporada,
després de molts partits perduts a casa,
no ens ho esperàvem.
Jo crec que encara estem en un núvol
i a mirar que vagi passant els dies,
doncs ens uníem, creiem, suposo jo, no?
S'ha patit molt al llarg de la temporada
i potser és per això, per aquest patiment
i aquest trontollà que ha tingut el nàstic
al llarg de tota la temporada,
el fet que potser ara no ens ho acabem de creure, no?
Que han passat pràcticament 48 hores després
i encara estem...
Jo crec que sí, no?
És que els jugadors han patit molt
per veure que les coses no anaven sortint bé
al principi de temporada, a mitjana temporada
i veient que ara tots patíem, no?
I jo crec que sí, no?
O sigui, al final s'ha aconseguit
el fruit que tots volíem, no?
Després de tant de patiment, tant de patiment,
al final l'emoció ha sigut doble.
Per pujar a Salonar
i després d'haver patit tant,
al final hem tingut una nostra recompensa.
Toni, se'ns farà llarg l'estiu,
esperant el 29 d'agost
per el debut de Salonar l'altra vegada?
Jo començaria diumenge que ve
a Salona Divisió, no?
O sigui, és increïble, o sigui, tenim mono de Nàstic
i mono de veure segonar com jugar al Nàstic
i esperem que no sigui tan dur...
A més, dur serà, no?
Segonar és una divisió que potser és
de les pitjors divisions que hi ha, no?
Però bé, esperem que no sigui tan dur
planificar bé la temporada
i l'an que ve no tinguem tants problemes
com vam tindre fa tres anys, no?
Molt bé, Toni, gaudir-ho.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs som un dels aficioners del Nàstic
i per acabar, si et sembla,
Josep, m'agradaria cercar
el nostre company Joan Andreu Pérez
perquè hem arribat just aquí
al Petit Tàrraco
i a la cantonada anterior, casualment,
hem trobat el Gerard Escoda,
que és aquell home que avui
tots els mitjans de comunicació
apunten a que la temporada que ve
serà del Nàstic.
El Gerard no li ha volgut dir res,
però sembla que els contactes hi són
i que a la millor, doncs,
el jugador de Reus, exjugador del Nàstic,
pot tornar aquí, Joan Andreu.
Sí, bon dia.
De forma pública, evidentment, no ha dit res,
tenint en compte que encara
l'únic que hi ha hagut un contacte
per mirar d'un possible interès
que hi hagués del Nàstic de Tarragona
per el Gerard Escoda.
Ell és de Reus, evidentment, tal com deies,
la seva dona, però, és natural de Tarragona
i està passant uns dies de vacances.
Ens ha dit que la setmana passada
ja hi va haver un contacte
per part del Josep Secar,
que el va trucar,
interessant-se per qui el portava,
el porta una empresa.
En aquest cas, sembla que al llarg de la setmana
hi podria haver contactes
per tal que el Gerard Escoda
pugui recalar el Nàstic de Tarragona.
Ell diu que, evidentment, està content,
la seva dona, evidentment, més,
perquè, estant a la seva pròpia ciutat,
podia veure el seu marit jugant
amb l'equip del Nàstic de Tarragona,
que és el club que el va donar
a conèixer futbolísticament,
a banda que anteriorment
va estar jugant amb el Reus.
I, veia, tot sembla indicar
que la predisposició per part del jugador existiria
i que l'únic que caldria
és que el Nàstic se posés d'acord
per tal que Gerard Escoda
es pogués incorporar en una segona etapa
al conjunt de la ciutat de segona divisió.
Gràcies, doncs, Joan Andreu Pérez.
Aquesta era la crònica esportiva de darrera hora.
Intentàvem estar aquí
fent una mica de crònica d'ambient
de com ho està vivint el petit tàrrec
pràcticament dos dies després de l'ascens,
però la casualitat de la vida
ha fet que ens hèguim trobat
en el nostre camí cap aquí,
en Gerard Escoda,
i ja ho hem sentit,
doncs, Gerard Escoda
està amb aquestes converses amb el Nàstic,
caldrà veure els propers dies
i finalment, doncs,
es confirma el que deia el nostre company
Joan Andreu Pérez
que el Gerard Escoda
torna per segon cop
a vestir la samarreta del Nàstic.
Molt bé, Jordi Blanc,
Joan Andreu Pérez
i el nostre company
en Joan Maria Bertran,
que estan en aquesta unitat mòbil
al bar més destiquero
o un dels més destiqueros de la ciutat.
Jordi, per cert,
ja ho he esmorzat o encara no?
Doncs, ara aprofitarem
per entrar a esmorzar.
El Joan Maria ja ha demanat aquí
els cafès, doncs, ara entrarem
a prendre un cafetó.
Penseu, homes,
que som aquí a l'estudi.
Bé, ja sí,
si acaso us en portem algun cap aquí, eh?
Porteu alguna coseta.
Molt bé.
Jordi, gràcies per aquesta connexió
i fins aviat.
Fins ara.
Doncs estarem pendents,
com ens explicava el Jordi Blanc
i el nostre company,
en Joan Andreu Pérez,
des del bar d'enestiquero
o la ciutat,
o potser estarem pendents
del que passi
a partir dels propers dies
o potser fins i tot
a les properes hores,
perquè amb aquestes coses
no se'n sap mai,
a vegades ja sorpreses,
i se'ns arriba una convocatòria
a l'última hora,
a una roda de premsa
i ens expliquen,
no sé,
que hi ha hagut canvis
o que pot haver-hi canvis
amb el futur dels jugadors,
dels tècnics,
en aquest cas,
del Nàstic.
Haurem d'estar molt pendents
per veure què és el que passa
i si finalment
Gerard Escola,
com apuntaven ara,
és un dels noms que sona
amb força,
és el nou tècnic Grana
o no,
que això caldrà esperar
per saber,
per veure què és el que
han de ser les properes hores
i tothom, naturalment,
encara molt i molt pendent
del Nàstic
i encara,
doncs,
que costa mentalitzar-se
que ja som la segona divisió A,
ja som la categoria de plat
i la categoria professional
i això es nota i molt,
com deia en Jordi Blanc,
amb els estadis
que visitarem
a partir de la primera temporada,
uns estadis que tindran,
doncs,
entre altres coses,
vestidors com Déu mana,
tindran,
doncs,
també,
doncs,
una zona per perdistes
com Déu mana,
perquè això a vegades
no se sap
o no s'explica
però és així.
Hi ha camps que,
veritablement,
costa i molt jugar-hi
per les condicions que tenen
i en aquesta categoria,
si més no,
la categoria professional,
doncs,
es pot jugar
amb més garanties
i també amb més comoditat,
això ho agraïm tots,
els periodistes
i també els jugadors,
òbviament.
Res més segons
per arribar a la Sonsa,
ens retrobem
a l'actualitat nacional
i internacional
i tornem a partir
de l'Hora en Punt.