...
Esti dilluns són més o menys dos quarts de dotze del migdia.
Els pares i les mares, que no s'han volgut perdre
veure els seus fills i filles, caracteritzats de Mare de Déu,
de Sant Josep, de Nens Jesús, de Pastorets...
Estan impacients.
També ho estan els prop de Vintma,
monitors, monitores i ajudants de la muntanyeta.
Després de tants mesos de preparació,
frissen per veure'n el resultat final.
Tot d'una des de megafonia demana silenci.
És la veu de la Núria Buira,
que ens posa sobrevits que la representació és a punt de començar.
Bé, doncs ara deixarem una miqueta,
hem de fer una miqueta de temps,
que ja sabeu que preparar els costa una estudeta.
I en primer lloc sortirà en l'aula dels més petits,
que ens cantaran el 25 de desembre,
Fum, fum, fum.
Si voleu, podeu cantar amb ells, també.
El 25 de desembre,
Fum, fum, fum.
El 25 de desembre,
Fum, fum, fum.
A l'escult d'un minu de Rosi Blanquer,
Rosi Blanquer,
i la veu de la Maria
És inevitable que, al cap de poca estona d'obrir-se el taló,
alguns pares i mares s'escortinin amb la mirada
tots els racons de l'espai
que ara fa d'escenari en busca dels seus.
De moment no els veuran.
Ara, una música adequada
acompanyada d'una exposició audiovisual
que ens estova la consciència nadalenca
com a preàmbul del que és a punt de passar.
Abans de cantar aquesta cançó,
els nens i nenes havien sortit de l'escenari.
Un disfarsat de Sant Josep,
l'altre de Verge Maria,
i una mica més tard, el nen Jesús.
Els pares somriuen, els nens i nenes també.
Més tard sortiran els pastorets.
Entre el públic es pot mesurar l'emoció continguda,
una emoció que en el seu moment esclata.
Però no ens avancem els esdeveniments.
Tot el món et mira
quan en un jardí de mor
En segon lloc
actuaran els de l'aula A i B
i ens representaran un conte
que es diu
un nen nascut a Betlenc.
Ens diuen que ja estan preparats, eh?
Anem a veure un nen nascut a Betlenc.
El passadís que dona l'escenari,
que en podríem dir els camerins,
els nervis van en augment progressivament.
de la mateixa manera que s'apropa
al punt àlgid de la representació.
Els monitors, les monitores
i els professors
proven de distreure
amb bona dosis d'humor
els actors d'aquest festival de Nadal de la Montanyeta,
com si fos fàcil.
Havien de fer un viatge molt llarg
per arribar fins a la ciutat de Belén.
El rei volia comptar
totes les persones que vivien al país,
Palestina.
Maria anava a dalt d'un asse
i Josep Caminant.
Es va fer de nit
i encara no havien arribat a Belén.
Estaven afamats
i molt cansats del viatge.
Els actors no poden esperar
ni un segon més.
Volen sortir a escena
per fer el que s'espera d'ells.
I el que, de fet,
els fa sentir per un dia,
per gairebé una hora,
per uns minuts,
els autèntics protagonistes.
Sentir que el món
i les coses giren al seu voltant
i no al revés.
L'Enrica Cuevas,
el pare de la Sarai,
ho sap molt bé.
I bé, com cada any
hem vingut a veure el festival,
que ha estat molt bé,
com cada any,
i molt bonic tot,
molt interessant.
És un sentiment molt especial
perquè veus els nens
que fan coses,
està molt ben muntat tot
i molt bé els pares,
molt contents tots
i molt bonic,
molt preciós tot.
Són els nostres fills
i, igual que altres fills
tenen unes altres enfermedades,
nosaltres
estem en aquestes condicions,
però se'ls estimem
perquè són els nostres fills.
A la Montañeta
mai no hi ha cap moment de treva.
Malgrat la representació
a la porta del darrere del públic,
no es para d'obrir i tancar.
Ara, algú que arriba,
ara, algú que ha anat al lavabo.
Avui els nens i nenes
són els dos costats.
Uns han fet d'actors
i els altres han fet de públic.
A les dues bandes
s'intueix el brugit de sentiments,
d'emocions.
La presentació
són els nens de l'aula C
que ens cantaran
un poporri nadalent.
El fons de la imatge
és el palau de la música.
que per nosaltres
té aquest any
un record significatiu.
És on el passat 25 d'octubre
vam recollir
el Premi d'Educació
que se'ns va ser concedit
a l'Escola La Montañeta.
Ande, ande, ande, ande
la mari morena
Ande, ande, ande que és la noche buena
Ande, ande, ande la mari morena
Fins demà!
La Paloma és una de les moltes monitores que hi ha al centre.
Al començament ja sortia a l'escenari de suport logístic d'un dels actors que anava en moment al ritme de la música.
Fa dues setmanes que estem preparant el festival i dic que ha sigut una gran satisfacció tan personal
com parlo amb els meus companys també, de veure que els nens ho han fet molt bé, s'ho han passat molt bé
i que han participat.
I molt emocionant veure que els pares han disfrutat molt de veure els seus fills en un dia com ha sigut avui.
Dona una mà
I a un moritzo
Que han escritat
Molt jo
Tot és pur com el silenci
Que precedeix el cant
I el temps es fa tendrament els ruts
No hauria estat gens malament que entre el públic s'haguessin filtrat algun apatge reial
d'alguna de les diferents administracions que, a diferència dels reis, reparteixen regals la resta de l'any.
Dona una mà
I així podré
I així podré
Creure altre cop
Que
Tot el que hem volgut
Per la següent actuació necessitem també de la vostra col·laboració.
Us han passat aquests fulls perquè també ens ajudeu a cantar aquesta cançó.
La Núria Buira, situada a un costat de l'escenari, continua amb el relat.
Els pares van seguint l'elecció amb unes mirades on ja es comença a perfilar
una visible emoció que ha superat la barrera de la vergonya.
L'Ester busca amb aquesta mirada profunda la seva filla, l'Eulàlia.
Mentrestant, prova de sostenir amb els braços la seva altra filla, la Xim Mei, que no està aquí tenint un sol moment.
Les meves filles són l'Eulàlia, que ve aquí a l'escola, i la Xim Mei, que és una nena petitona que hem adoptat a la Xim aquest estiu.
I bé, avui és un dia molt especial perquè a tots els pares ens agrada veure els nostres fills actuant.
i ha estat molt bonic, ens ha agradat moltíssim, i esperem que l'any que ve tornem a repetir.
Doncs és emocionant, és emocionant.
Perquè, com t'ho diria jo, si unes cançons de Nadal, cantades per nens,
i amb uns, a veure, ja té el seu, quan veus tot l'equip professional, tot el que fan,
i com, doncs, d'alguna manera, aquests nens, gràcies a l'entorn tan favorable que tenen, poden ser feliços.
Una nena petitona que m'ha d'acord tant.
Després de gairebé una hora de representació, ara els nostres entre el públic i el dalt de l'escenari ja es veuen visiblement més relaxats.
A tothom, aquesta que els parla també, ens enveix una estranya sensació de benestar, de plesidesa.
A els professors no cal dir-ho, també.
L'Olga Rollo i la Maria Àngels ens ho expliquen amb aquestes paraules.
I bé, avui, doncs, un altre any més hem tornat a fer el festival de Nadal, en el que posem moltes ganes, no?
I, bueno, sabem que els nens, doncs, també s'ho passen molt bé, no?
I, bueno, m'emociono quan veig que, doncs, que amb ells es poden fer, doncs, coses boniques, no?
I, bueno, això sempre està molt bé, no?
Amb les nostres Nadales, doncs, els nens reien i s'ho passaven bé i, bueno, això sempre ens emociona i ens agrada.
Més que res per nosaltres, sobretot, el Nadal significa, a part de tot el que comporta aquesta paraula,
doncs, veure els semells molt feliços, no?
Són dies que són protagonistes, els agrada, eh?
Els agrada, doncs, fer una cosa més normalitzada que poden fer tots els nens
i això, doncs, bé, això els hi veu amb les cares.
També tots els preparatius que han fet, ells gaudeixen molt, doncs, que els vesteixi,
si veuen que hi ha un ambient a l'aula i tot molt diferent de l'estrictament més curricular, no?
I això, doncs, bé, ens dona també als professors molta alegria de veure, doncs, que tot sempre queda molt bé.
Sempre hi ha els típics nervis que dius que s'ha trencat una pota, una ovella i després les enganxa amb tel o aquestes coses,
però, bueno, s'ha arreglat tot i veure, doncs, això és que agrada i que s'ho passen bé
és una gran recompensa també pels professors.
Com no podia ser d'altra manera, el festival s'acaba i els porten unes pastes.
Al cap d'una estona ja no hi queda ningú, excepte alguns monitors que endrecen la sala,
els que recullen l'equip de música i nosaltres.
Bé, no sé si no queda ningú altre.
Jo diria que en aquest moment ha passat un àngel.