Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Que nosaltres des que ja marxen els magestats ja comencem a treballar per la pròxima vegada, per l'any vinent, no?
Però evidentment que aquests dies sí que és veritat que estem ja molt, molt apretats amb els últims detalls, les últimes coses.
Ara dèiem que els magestats arriben a dos quarts de set de la tarda.
Quin és el procés, diguem, l'evolució fins que facin tota la volta per la ciutat de Tarragona i arribin a la plaça de la Font on l'alcalde els lliurarà les claus de la ciutat?
Bé, com alguna vegada ja hem dit, ja ho sabem,
les majestats arribaran, efectivament, a dos quarts de set,
desembarcaran a l'escala real, al moll de Tarragona,
al moll de costa, perquè els anem a buscar,
com els nens, estic segur, de Tarragona, que ja ho saben d'altres anys,
els hem d'anar a buscar fora mar, amb un vaixell petit,
perquè el seu és molt gran i no els hi entra el port,
de gran que és i carregat que ve de joguines, és enorme.
Aleshores, en aquesta hora, efectivament,
tenim previst que desembarquin a Tarragona,
per saber que els hi fem una reúda al moll mateix,
ells fan uns parlaments, l'autoritat també de Tarragona,
una autoritat fa un parlament, i d'alguna manera,
llavors, embarquem amb cotxes i els portem fins al carrer Reial,
que és on estan esperant les carrosses que ja els hi hem preparat,
amb tota il·lusió, perquè ells ja puguin començar,
desplaçats per Tarragona, a fer l'itinerari.
Està previst que sortim, si tot va bé com cada any,
a Tarragona procurem fer-ho sempre de la mateixa manera,
a dos quarts de vuit sortirem del carrer Reial,
durant la sortida, i faran el recorregut
que en principi és habitual,
salvant que en guany,
amb els tarragonins ja sabem tots,
les obres de la Rambla ja s'han acabat,
han finalitzat, les obres del pàrquing,
per tant, tornarem a recuperar el recorregut
clàssic nostre, diríem,
que és fins a Roger de Llúria.
A Roger de Llúria tornem a baixar
per la coca de la dreta fins a l'estàtua
dels despullats, recordem que ja no arribarem
a estar a la font del centenari com l'any passat,
l'estàtua dels despullats tornem a pujar
per la coca de la dreta una altra vegada,
i fins a la Cruïlla, el carrer Adrià, a Sant Agustí.
Enfilem Sant Agustí, fins a arribar a la Rambla Vella,
on ja es comencen les carrosses a apartar del recorregut
perquè queden lliures per ses majestats
l'entrada fins a la plaça La Font,
ajuntament, rebuda per part de les autoritats
i justicions de l'alcalde,
que els hi faran entrega a les clars de la ciutat, etc.
Les carrosses també porten el seu temps,
cada any hi ha novetats, retocs...
Què podem dir d'aquesta cavalcada d'aquest any?
Què és el que veuran els nens de Tarragona?
Si s'estan pels carrers, recordem-ho,
a Podaca, al carrer Unió,
a la Rambla Nova fins al carrer Adrià,
a la Rambla Nova fins a la Font del Centenari,
pel carrer Interior...
Perdó, no a la Font del Centenari,
hem dit fins als despullats, d'enguany.
Correcte, aquest any és la novetat d'aquest any.
Rambla Nova fins a Rambla Vella
i fins a arribar a l'Ajuntament on us dèiem
que l'alcalde llibrarà les clars de la ciutat als reis.
Aquest recorregut, doncs, els reis arriben al moll de costa,
van amb descapotables fins a les carrosses,
que també és un moment especial,
al carrer Reial i des d'allà surten.
Preguntàvem aquestes novetats,
aquests retocs de la cavalcada d'aquest any.
Enguany, bé, novetats en quant a les carrosses,
que és el que habitualment procurem fer,
i la història recent ens ho diu.
Procurem, any per altre, fer alguna novedat.
Enguany no ha pogut ser així.
Amb les carrosses ha sigut un any
que ens hem d'anar assenyint, com és evident,
els pressupostos que tenim exactament,
i no hem pogut fer una carrossa nova.
Repetim la carrossa que vam fer l'any passat,
que seria el Fòrum.
Sí, en canvi, hem preferit poder atendre una innovació,
un canvi, que sembla un petit canvi,
però per nosaltres és molt important,
que són els caramels.
Els caramels a la cavalcada és una fita importantíssima.
Pels caramels, els xiquets van darrere com a bojos.
Jo diria que els grans també.
Els caramels comporten a vegades problemes
dintre de la pròpia comissió,
dintre de l'organització,
perquè tothom no vol llançar,
tothom no n'ha de llançar l'any passat,
fa dos anys, de fet ja ho vam provar-ho,
com a interior, una novetat interna,
a règim intern,
potser la gent no s'ha donat compte,
però nosaltres per ara ens ha donat molt bon resultat,
el vam sacrificar,
perquè això és així,
i qualsevol que hagi conegut alguna cosa
de la formació de la cavalcada des de dintre,
ho sabrà, que això és demanar un sacrifici,
els xòfers que porten,
els tractors que es tiren de les carrosses,
els vam demanar que no en llencessin de caramels,
perquè amb la il·lusió que ells participen,
perquè aquí jo crec que participem tots igual d'il·lusió,
petits i grans,
i a vegades els grans sembla que més que els petits,
a vegades es podien inclús distreure,
i on sap que la seguretat de la cavalcada
ens importa moltíssim,
és fonamental,
és fonamental,
aleshores a l'evitar aquesta cosa
els condors no es distreuen
i hem guanyat amb una certa seguretat
que inclús ha reflectit
en què l'any passat va anar un xic ràpid
i tot la cavalcada,
no hi ha distraccions,
anava funcionant tot,
va sortir molt bé,
molt bé inclús una mica ràpida,
en guany els caramels,
per això repeteixo que és un tema
que sembla que no és molt important,
els hem canviat,
vindran embolcallats d'una altra manera,
amb un altre color,
i hem procurat,
els hem demanat una miqueta més grans,
amb la qual cosa
havien d'haver menys quilos,
però aquí sí que ens hem estirat una mica
i hem augmentat alguna cosa més d'una tona
referent a l'any passat,
és a dir que,
contra el que jo he sentit,
he sentit amb algun mitjà d'informació
de Tarragona,
per persona que en principi
jo no la conec com a afiliar
o com a la comissió,
que estigui a la comissió de Reis,
he sentit que deia que eren 5.000 quilos,
jo us haig de dir,
que seran 6.000 quilos llars,
6 tones llargues de caramels,
és a dir que la informació
ja que ho preudeu correcta
seria que en guany llançarem
més de 6.000 quilos de caramels,
de més qualitat
i una mica més de calibre,
una mica més grossos,
amb la qual cosa esperem,
i perdó que ningú rebi mal,
perquè sabeu que,
ja dic que els caramels,
és molta història a parlar,
moltes vegades ens rebem tornats,
i demanem civisme.
Això jo sempre ho dic,
i jo agraeixo molt,
agraeixo molt que vostè ho digui,
perquè ja sé que és difícil d'obtenir
per part d'unes minories,
és que no valdria la pena citar-les,
sinó que a vegades ens perjudiquen.
Tant és així,
que inclús això ens ha comportat,
això que estem parlant,
pels que no ho poden ho saben,
és que els caramels que es tiren,
que es llancen,
a vegades ens els retornen,
hi ha algun mocetón,
algun nano d'aquests,
amb el braç una mica fort,
que se'ls retornen.
Fona una mica la gambarrada.
Sí,
si enguany aquesta gambarrada
ens ha costat un petit disgust,
perquè,
mireu,
us ho diré,
i a més això és una primícia,
no podrem comptar en principi
per diferències,
i aquest tema,
justament,
per entrar altres coses a aquest tema,
i a vegades,
no sé si és millor dir les coses o pitjor,
perquè a vegades,
com menys la vols,
més te'n donen,
amb la Unió Banda Musical de Tarragona,
que en principi,
enguany no participarà,
no participarà,
perquè tenen uns problemes,
clar,
amb aquest fet,
amb aquest acte de gambarrisme,
com molt bé vostè ha dit,
van caramels als trombons,
van caramels,
clar,
els molesten absolutament.
De manera lògica.
Jo en puc donar fe,
molt,
jo en puc donar fe,
perquè fa,
ja fa bastants anys,
i em coneix,
ja sap que fa molts anys,
que participi a la cavalcada,
d'una manera d'una altra,
podria ja fa,
ben bé,
40 anys,
però,
com amb l'escamot de cavallistes romans,
jo he tingut inclús problemes,
perquè t'han donat cops de caramels als cavalls,
els han tocat un ull la cara,
i has tingut que amuntar el cavall com has pogut,
perquè l'animal vol sortir esbojaït.
Clar,
lògicament.
Des de fora no es veu,
només veu una cosa rara,
què fa aquest,
què li passa,
i és que te l'has faraït per alguna cosa,
o l'han tocat la cara,
etcètera,
i tu t'ho sents,
perquè amb les cuirasses romanes sents,
clar,
clar,
i a la cara també et toquen,
vull dir que no és allò,
un que diria,
no, no ho sé,
es veu que aquí a Tarragona
hi ha com una colla
que es digui una mica amb això.
Bueno,
no els hi donem més importància,
perquè ho tenen,
en tot cas demanem això,
demanem civisme,
que a més a més aquests anys,
aquest any,
ja ho heu sentit,
hi ha més caramels,
som més grans,
som més bons,
per tant,
tots els nens i nenes de Tarragona,
si surten al carrer,
doncs,
s'emportaran aquest regal previ,
podríem dir-ho així,
del Reis Max,
perquè ja sabem que
durant la nit
s'han d'anar a dormir aviat,
això s'ha de demanar,
quan s'acabi,
quan acabi la,
doncs,
tota la cavalcada,
els nens s'han d'anar a dormir,
doncs,
força aviat,
s'han de portar bé,
no han d'estar atents a res,
perquè si no dormen,
els Reis no venen,
que això sempre és molt important de dir.
O passen de llarg.
O passen de llarg,
i això,
doncs,
és força important.
Josep Maria,
a nivell ja més personal,
quan parlem de la cavalcada,
quan tu estàs allà mig,
a l'all mig de l'organització,
ja tot en marxa
pels carrers de Tarragona,
quines són les cares que es veuen?
Suposo que és la gran satisfacció,
no?,
veure,
doncs,
tota aquella colla
de nens i nenes pels carrers.
Sí,
molt bé,
molt bé,
és que,
clar,
ho resumes molt bé,
efectivament,
és que el resum és aquest.
A vegades dius,
com ara fia un moment,
les petites coses ingrates,
com això que parlàvem dels caramels,
etcètera,
esclar,
si féssim cas
d'aquestes petites ingratituds,
que disortàvem per condició humana
i són en totes les circumstàncies de la vida,
em plegaríem tots.
Llavors no pot ser això,
hem de seguir.
Evidentment,
el que t'impulsa
és justament
la satisfacció
de veure l'alegria,
de veure els ulls dels nanos
com els hi guspireixen,
d'il·lusió.
Això és importantíssim
i això és el que t'empeny
a tots,
a tota la comissió,
a tota la gent que hi ha
a redir la cabalgada,
que és bastanta
i és més que la comissió.
Quanta gent són, exactament?
Això és molt difícil de comptar.
Jo sempre dic,
mireu,
en aquesta pregunta,
que participem,
que participem,
només de pastorets i pastoretes,
en som a vora dels 200,
180, 190, 200.
Hi ha anys que inclús passem.
Només pastorets i pastoretes,
després hem de comptar
tots els altres que surten
a la cabalgada.
I gent darrere,
a part de la gent de la comissió,
hi ha un grup molt esforçat de gent,
hem de comptar
la brigada municipal,
importantíssim,
que amb la seva tasca,
vull dir,
treballen i preparen
pràcticament
el bàsic de la cabalgada.
Som molta gent darrere,
molta gent,
molta gent.
Gent que durant tot l'any
no és només aquests mesos,
com abans quan dèiem
quan començàvem,
estàvem comentant,
ara últimament,
sí, efectivament,
ja anem apretats de tot,
però durant tot l'any
es van fent feina
i sacrificis,
i a vegades
que hauries d'estar
amb altres coses
i les deixes
perquè això és més important.
La il·lusió dels petits tarragonins
és el més important
que hi ha per nosaltres,
que és el que ens empreny.
I en tot cas,
doncs és això,
un cop estàs a dalt de la carrossa,
un cop estàs passejant
pels carrers de Tarragona,
doncs tota aquesta feina,
des que marxen
ses majestats
fins a l'any següent
que tornen a venir,
doncs és el gran premi
d'un any de feina.
Cobrem amb escreix,
cobrem amb escreix
el sacrifici
que pugui comportar.
Per tant,
recordem,
de nou,
que els reis
arribaran
al moll de costa
a dos quarts
de set de la tarda,
que el seu vaixell
gran ple de regals
no el veureu
perquè està a alta mar,
perquè no pot entrar al port,
ja hem comentat
que és massa gros
aquest vaixell,
imagineu-vos
les joguines
per tots els nens
i nenes del món,
doncs clar,
lògicament no arriben,
llavors han de portar-los
amb una llanxa
fins al moll de costa,
després els portaran
en descapotables
fins al carrer Reial
i a dos quarts de vuit,
si tot va com està previst,
començarà aquesta cavalcada
que pujarà
pel carrer Apodaca,
carrer Unió,
per la Rambla Nova
fins a la font
dels Despollats,
després a la Rambla Vella
i l'Ajuntament
on l'alcalde
donarà les claus
de la ciutat
als Reis Mags.
Una cavalcada
que com dèiem
només amb pastorets
ja descomptant Reis
i Patges
que també són
moltíssima gent,
són 200 persones mínim,
Déu-n'hi-do
la col·laboració ciutadana,
no?
Ens apropem,
ens apropem
a les 200 persones,
efectivament,
la col·laboració ciutadana
és molt importante
perquè
amb la seva pràctica
totalitat
és desinteressada
i això és molt bonic.
Ara jo sempre
els dic això
perquè és costum
convidar-los
amb un sopar,
els col·laboradors
i jo moltes vegades
amb el Parlament
que doncs
em correspon fer,
cosa que no és
el que més m'agrada,
però bé,
em correspon fer
amb raó del càrrec,
amb representació
de la comissió,
sempre els dic
que crec que van ben cobrats
perquè la satisfacció personal
els atribueix força,
però realment sí,
sí,
se'ls demana
alguns sacrificis.
Doncs recordem
que la cita
la teniu
aquest proper dilluns.
El Josep Maria
m'ha promès una cosa
que doncs
jo us l'avanço.
El Josep Maria
m'ha promès
que parlarà
amb els Reis Mags
a veure si donen permís
al seu patja major
per parlar amb nosaltres
el proper dilluns
a la una del migdia
per veure que els Reis
estiguin de camí
i estiguin bé.
Per tant,
doncs,
al Josep Maria
esperarem que ens digui
alguna cosa
a veure si podem establir
una connexió telefònica
amb aquest patja major
dels Reis Mags
aquest proper dilluns.
Parlarem amb ell
a la una del migdia.
Per tant,
tots els nens i nenes
que vulguin comprovar
que els Reis
arriben bé
i que realment
el vaixell
està ple de regals
han d'estar molt atents
a Tarragona Ràdio
perquè veurem
si el Josep Maria
amb les seves gestions
perquè tu tens mà
amb els Reis Mags,
coneixes els majestats.
Alguna,
alguna,
molt poqueta,
molt poqueta,
però també adelanto
que és una fita difícil
d'aconseguir
perquè són molt reacis,
no volen destacar gent,
ells no volen,
és curiós els Reis Mags
tot i siguin els protagonismes
en aquest sentit
no volen massa
de protagonisme,
però bueno,
intentarem,
intentarem,
farem els possibles
perquè ens concedeixin
aquesta entrevista
a Tarragona Ràdio
vers l'amabilitat
i l'interès en què s'ho pren.
Doncs tocarem fusta,
d'acord?
Esperem que no ens portin
carbó
per demanar massa,
que doncs
sempre és dolent
això de demanar massa.
Això no,
això no és...
Però provarem
amb el Patja Major
a veure si podem parlar
amb ell.
A veure si tenim sort.
Moltíssimes gràcies,
Josep Maria,
un any més
per visitar-nos,
per explicar-nos
tot aquest esforç
de la comissió
que organitza
la Cavalcada de Reis.
Recordem que el Josep Maria
és president executiu
d'aquesta comissió
que cada any
per aquestes dates
ens visita
i ens fa cinc cèntims
de tot l'esforç
que hi ha darrere d'això.
Sobretot
la Cavalcada Civisme,
tranquil·litat
per gaudir
precisament
d'aquesta arribada
de ses majestats
i que tots els nens i nenes
de Tarragona
s'emportin
aquests 6.000,
gairebé 6.000 quilos
de caramels
boníssims
aquest any,
una de les novetats
com ens comentava
Josep Maria,
ja ho sabeu,
a partir de dos quarts de set
de la tarda
de la dilluns,
dia 5,
Tarragona
es torna una miqueta
més màgica
amb l'arribada
del Reis Mas.
Gràcies,
Josep Maria.
Gràcies a vosaltres
per l'oportunitat.
Moltes gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.