Un quart d'onze del matí, aquest serà un cap de setmana intensament,
molt intens políticament parlant,
perquè se celebra, entre d'altres, el Congrés Estatal del Partit Popular.
És el quinze congrés d'aquesta formació política
que servirà per reformar el lideratge de Mariano Rajoy
com a president, com a màxim responsable del Partit Popular.
Volem parlar amb una de les persones, amb un dels polítics,
de les comarques de Tarragona i de Catalunya,
que encapçalarà justament el grup de compromissaris
de la demarcació que participaran en aquest congrés
a partir d'avui a Madrid i fins al proper diumenge.
Volem parlar a continuació amb el diputat per Tarragona
i secretari general del Partit Popular a Catalunya, Rafael Luna.
Senyor Rafael Luna, bon dia.
Bon dia.
Quin grau de renovació creu que haurà de tenir els òrgans directius
que surtin d'aquest congrés del Partit Popular
encapçalat per Mariano Rajoy?
Jo el que penso és que en aquest congrés és un congrés
amb el qual hi ha un canvi de lideratge,
un canvi amb el qual ja fa temps que l'actual president,
José María Aznar, havia derogat totes les funcions
amb aquesta persona, però avui prendrà l'oficialitat realment
amb un nou equip de treball, amb unes noves propostes,
algunes de continuïtat amb el que fa referència a l'economia,
a uns altres aspectes que durant els vuit anys
el govern del Partit Popular van donar bons resultats
i uns altres aspectes que tenen a veure
amb una situació real de la societat.
A la pregunta realment que se'm formulava i concreta
que se me deia referent a la renovació,
nosaltres sempre al nostre partit hem dit
que renovació amb edició, vull dir,
renovació no significa que s'ha d'anar cap a casa la gent
i ha de venir nova gent al partit,
renovació per edició significa estar els que estan,
tractar que cadascú estigui al lloc on ha d'estar,
però que persones que venen noves se puguin incorporar.
Per tant, amb aquesta nova incorporació
al comitè executiu del Partit Popular a Espanya
hi haurà una renovació important de persones,
però que això no vol dir que aquelles que puguin deixar
d'estar ocuparan uns altres puestos.
El que es diu,
jo soc dels que sempre he fet aquella fórmula que és famosa,
quan es diu renovació sempre la gent se preocupa,
jo dic que al partit i a les organitzacions
el que s'ha de fer és la regeneració.
Regenerar vol dir,
sobre una base, anar creant nou projectes.
En el nou organigrama que sortirà d'aquest congrés, senyor Luna,
hi haurà com a president d'honor José María Aznar,
el que ha estat durant vuit anys president del govern d'Espanya.
Algunes veus diuen que això pot ser més un problema,
un inconvenient pel futur del Partit Popular
i del seu nou líder, Mariano Rajoy, que un avantatge.
Vostè què creu?
Jo soc dels que pensa que José María Aznar fa molt de temps
que les rendes del partit les va deixar.
Quan s'anomene candidat a la presidència del govern,
Mariano Rajoy, en aquell precís moment,
José María Aznar le delegue totes les funcions de presidència
a la seva persona, totes les funcions d'execució del partit
i jo soc testic que això ha estat així
i que no hi ha hagut cap intromissió de José María Aznar
dintre del que és la funcionalitat i l'execució del partit.
José María Aznar s'està dedicant avui a portar
el que és la caixa d'idees del partit, que és la Fundació FAES,
té tasques purament, inclús docents a universitats
i és una persona que ell, com fins ara ho ha fet ser president,
encara ara més siguen president d'honor,
deixarà que sigui Mariano Rajoy el que prengui el camí
i el que faigui el que tingui que fer.
I què vol aportar el Partit Popular de Catalunya, senyor Luna,
a aquest congrés?
Un partit popular encapçalat pel seu president, Josep Piqué,
amb un missatge segurament moderat, centrista,
en fi, que vol evitar els extremismes en els missatges de la formació política.
Mire, vostè doni's compte una cosa important,
que nosaltres en aquest congrés hi ha dos ponents,
dos ponents catalans.
Un, la Maria Dolors Nadal,
que portarà tot el que és les relacions exteriors
dintre d'Europa, d'Europa al Partit Popular,
i un altre la farà Josep Piqué, no?
I una tan, tan, tan, tan,
tan que ens toqui a nosaltres com és el tema de les autonomies.
Per tant, jo penso que hi ha dos catalans
que juguen dos papers importants amb dos ponències
dintre el congrés,
i que sense dubtes, jo penso que l'estil
i el futur del Partit Popular en Catalunya
s'ha començat a notar, no?
I s'ha començat a notar,
i solament hem de veure el debat l'altre dia de política general.
Jo penso que allí l'únic partit
que va fer una proposició, oposició constructiva,
que va tindre un nivell alt, realment,
i no dic per mi,
reconegut inclús pel senyor Pasqual Maragall,
quan diu, escolta, senyor Piqué,
vostè t'ha fet un debat d'alta altura,
se l'he notat una persona preparada,
se l'he notat una persona amb conceptes clars,
i això ho va dir el president de la Generalitat,
Pasqual Maragall.
Però no és dubtós que ho diguéssim nosaltres
per ficar-nos floretes, no?
Doncs jo penso que aquest és el camí que han fet,
el camí, escoltim,
nosaltres ens trobarà amb tots els acords
que siguin importants per Catalunya,
nosaltres en contra dels que diem molt
que l'estatut s'ha de fer sense el Partit Popular,
nosaltres estem negociant
el que deu ser la reforma del nou Estatut,
una altra cosa, veurem si sortirà o no sortirà,
perquè jo penso que el primer interessat
en què no surtigui és Convergència i Unió,
per això és una opinió en meu particular,
i vull dir que el drenar a Catalunya
i el lideratge a Catalunya avui és indiscutible.
Citava vostè Maria Dolors Nadal i Josep Piqué.
Parlem de les dues qüestions justament
que aborden els dos diputats catalans
en aquest congrés del cap de setmana a Madrid,
del Partit Popular.
Dolors Nadal ha elaborat i defensarà, de fet,
la ponència sobre política internacional,
per ser una ponència a la qual s'ha presentat
una esmena, una única esmena,
que critica el tema de la guerra de l'Iraq.
Creu que el Partit Popular
hauria de fer alguna autocrítica,
senyor Luna, amb el tema de la guerra de l'Iraq,
ara que dóna més perspectiva al temps que ha passat?
Mira, després de...
En primer lloc, són 3.000 els compromisaris que van.
Si de 3.000 compromisaris un compromisari,
un compromisari,
fa una esmena i, per el que tinc entès,
la retirarà en ponència,
escolti'm,
quina contestació i quina autocrítica
es pot fer amb el tema de l'Iraq.
Aquí hi ha un tema que està clar i és concís,
i és que la guerra de l'Iraq
va seguir un factor determinant
d'un munt de problemes que es van donar.
Quins són aquests dos problemes?
Alguns d'ells,
desafortunitza d'una manera molt lamentable
la manipulació que alguna força política
va tindre a l'hora d'aquests temes.
El portar una resposta al carrer,
el motivar, d'alguna manera,
tota l'agressió que va veure
el Partit Popular,
tan físic a les persones
com als immobles,
i no va ser això,
sinó que van voler vincular també
l'atemptat, el desgraciat atemptat
a l'11 de març,
amb aquest fet.
Quan aquest atemptat feia dos anys
que ja estava planificat,
quan aquest atemptat tenia
totes les connotacions
d'aquesta podia estar al mig
i al final veurem quina és la realitat.
Però en cap país democràtic
s'ha vist que un dia de reflexió
que les forces polítiques
i amb aquest el Partit Socialista
manipulessin el que van manipular
al carrer.
I fruit d'això
va ser el resultat
de les eleccions del 14 de març.
I que quan ells parlen
d'Iraq,
potser se pensa que el senyor
president del govern,
el senyor Zapatero,
pot arribar amb una visita a Túnez
i dir que el millor que es pot fer,
el millor que es pot fer,
és retirar totes les tropes,
tots els països
que tenen avui a l'Iraq.
Quan realment,
quan realment,
hi ha un acord de Nacions Unides,
el comitè de seguretat
que presideix ell,
Espanya,
i que diu realment
que s'ha de reforçar avui,
més que mai,
la col·laboració
amb el conflicte d'Iraq.
Això és una incongruència,
com la Copa Ompi.
O dic realment,
escolta,
jo no sóc partidari d'enviar,
què ha fet amb Afganistán?
enviats soldats.
I aquests dos mateixos diuen
que estan preparats
per un cas realment
de resposta
amb una agressió.
Hem de ser coherents
i el que no es pot jugar
amb els sentiments de les persones.
I pel que fa al debat territorial,
que també comentàvem,
Josep Piqué al capdavant,
quina postura sortirà
del Congrés del PP
sobre les reformes
als Estatuts d'Autonomia
i en el cas concret de Catalunya?
Bé, nosaltres tenim una cosa clara.
Nosaltres, alguns,
estem buscant
que sigui el Partit Popular
el que motiva realment
que l'Estatut no baixi endavant.
I el tema és una mica complicat.
Vostè ho doni en compte
d'una cosa.
El Partit Socialista
diu, bueno, escolta,
i lo de Nació ja em va bé.
Però quan ve Esquerra Republicana
i diu, i lo d'autodeterminació?
Escolta, i això ja no em va tan bé.
I quan arribin a temes concrets
amb els que el Partit Socialista
pensa una cosa
amb el qual Esquerra Republicana
pensa una altra,
Iniciativa pensa una altra,
amb la qual avui l'afant
de Convergència i Unió
és la radicalitat
amb el nacionalisme
més gran que pot ser,
a veure si la pot passar
per davant
a Esquerra Republicana?
Escolti'm,
nosaltres únicament dic,
mira, vostès facin una cosa,
vostès vagin ficant
els papers damunt
del que és la ponència
i nosaltres realment
anirem parlant
dia a dia
del que ve que sortint.
Ara,
a mi m'agradaria
saber,
encara amb data d'avui,
quin és el projecte d'estatut
que té el Partit Socialista?
Jo ho voldria saber,
no el conec.
Sé que han enviat
un autocar
donant voltes
pels pobles,
diuen que això
era recollir
l'opinió
ciutadana
que ja em sembla bé
però un govern ha de tindre
propostes
i ara resulta
que al final
de tot això
és l'Institut
d'Estudis Autonòmics
el que porta
un esborrany
per poder treballar
damunt d'ell.
I quan porta
un esborrany
per poder
parlar d'ell
no parlem
dels problemes
que realment
no parlem
de les reformes
que s'han de fer
d'acord
amb les necessitats
que exigeix
la societat.
No.
És,
escolti'm,
anem a parlar
de símbols,
anem a parlar
de tot allò
que és el camp
on ells
se troben molt bé
però que no és
gens pragmàtic
realment
per poder tirar endavant
i evolucionar
a Catalunya.
Portem un any,
un any
de pures contradicions
d'un govern tripartit,
de pures contradicions
i que l'únic
que han aplicat
entre ells
és
les disconformitats
internes
que inclús
el debat de política
general
al Parlament
se va veure
i algunes més.
Escolti'm,
vostè té un problema
de sanitat,
no hi ha problema
pugem el gasoil,
que el Pirineu
té problemes
perquè necessiti
infraestructura,
no hi ha problemes,
criem una taxa.
Escolti'm,
això no és governar
i nosaltres
l'únic que esperem
és que el tripartit
amb el debat
d'investidura
que va fer ahir,
que va acabar ahir,
que no era un debat
realment
de política general,
un debat d'investidura,
un debat
de promeses
amb un dossier
que ens va entregar
l'únic que desitgem
al Partit Popular
i aquí
el tripartit
no es tindrà al seu costat
és que comencin
a governar de debò per Catalunya.
Una última pregunta,
senyor Luna,
al marge del Congrés
del Partit Popular,
però de política,
de política local,
de política tarragonina,
amb l'afer de Terrescavades,
vostè com a secretari general
del Partit Popular a Catalunya
creu que el seu partit
ha de continuar
donant suport
a l'actual govern
municipal de la ciutat,
d'encapçalat
per Joan Miquel Nadal?
Jo, en primer lloguer,
li tinc que dir una cosa.
Jo penso que el nostre grup municipal
ha obrat en conseqüència.
Va demanar a l'alcalde
que s'acceptés
la dimissió
del senyor Àngel Fernández.
El senyor Àngel Fernández
avui ja no és membre
del Consistori
i nosaltres,
el grup municipal
de l'Ajuntament de Tarragona,
tindrem que anar fent
totes aquelles qüestions
que vagin sortint.
Per tant,
si hi ha més
involucrats
en aquest tema,
també demanarem
la seva dimissió.
I si això no es produeix,
posaria qüestió
de reflexionar-lo.
Jo penso en aquests moments
que nosaltres
hem de donar
un recolzament
a l'equip de govern
de Tarragona,
perquè Tarragona
és el més important
per damunt de tot.
Hi havia un problema
de vinculació
d'una persona
que ja no està
al Consistori
i si hagués de saltar
amb unes altres persones,
nosaltres
hauríem de fer
automàticament el mateix,
demanar la dimissió
d'aquelles persones
o acceptar la dimissió
d'aquelles persones.
Per tant,
jo penso que
amb data d'avui,
amb data d'avui,
el senyor Nadal
ha de tenir el suport
de què tindre el suport
del Partit Popular
perquè nosaltres
criem en les lealtats
i fidelitats
quan pactem
un programa de govern.
I com el programa
de govern per Tarragona
s'està portant bé
i s'està portant
en cohesió
i s'està portant
i s'està fent
i tirant endavant,
nosaltres no caurem,
no caurem
realment
en que en situacions
que es puguin donar
siguin el motiu
realment
per trencar el pacte.
El pacte simplement
es trencarà
el moment
que qualsevol persona
que estigui
vinculada,
imputada
o s'hi pugui
demostrar realment
que té
una relació
directa
amb aquesta
suposada
irregularitat
perquè la justícia
al final
és qui tindrà
que dir
el que hi ha
i no hi ha,
doncs nosaltres
en aquests moments
sí,
tindrem que reflexionar
el que fem,
però en aquests moments
una persona
que ha estat
vinculada
que torno a dir
podria ser
és un supòs
que estigui
implicada
en alguna anomalia
en el tema
de Terrescavades,
aquesta persona
està fora de l'Ajuntament.
Ho deixem aquí,
senyor Rafael Luna,
secretari general
del Partit Popular a Catalunya.
Gràcies i que vagi
molt bé el cap de setmana.
Moltes gràcies
al vostre programa.
Gràcies i bon dia.
Adéu, bon dia.
Déu.