Dos minuts i serà un covardona, els convidaràm ara per a fer una passejada per sota el mar, sota la mirada de Quim Roca.
És un tarragoní que ja té una experiència important dins del que és el submarinisme
i el que també fa que la seva mirada sigui particular és que mira sota el mar a través de l'objectiu d'una càmera de vídeo.
Quim Roca, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic perquè finalment ha estat impossible que arribessis als nostres estudis.
Però bé, jo crec que de totes maneres una miqueta sí que podrem acostar-nos al teu treball.
D'altra banda, ho dic més que res perquè no se'ns oblidi, un treball que podrem contemplar aquesta setmana justament, una projecció que es farà al port, no?
Sí, mira, el divendres a dos quarts de la nit, el pic l'àrea número 1, l'autoritat portuària ens cedeix al club d'immersions, que és el CES de Tarragona,
ens cedeix aquell recinte. Llavors, allí farem una sèrie de projeccions, tant meves com d'altres companys,
i aprofitarem una miqueta per estrenar una pel·lícula que hem fet d'un company que en aquests moments treballa a TV3,
sobre un reportatge sobre el vaixell que tenim ensorrat aquí al port de Tarragona, que és el Dragonera.
També aprofitarem per passar a les dues pel·lícules que vam classificar-nos com a primer i segon classificats a Catalunya,
el domenatge passat, que era el campionat, jo vaig quedar en primera posició,
i Josep Lluís i Marco Vells van quedar en segona posició, també les passarem en públic.
No és la primera vegada que guanyes un certamen, un campionat, una convocatòria d'aquestes característiques?
Perquè, si no m'equivoco, fa aproximadament uns cinc anys que t'hi dediques allò.
Amb el cor i ànima, podríem dir, aquesta pràctica, i en aquests cinc anys has voltat molt, no?
Bé, la veritat és que aquest esport dona les opcions de viatjar, evidentment.
Aquí al Mediterrani les aigües són una mica tèrboles, llavors pel tema d'imatge no et donen tanta visualitat.
I el que es fa molt aquí és viatjar a Canàries.
Canàries pràcticament coneix totes les isles i a la lliç i les preciós.
I a nivell del món, la Mar Roig és un mar especial, molt especial, molta claritat.
També he estat a Cuba, a Honduras, en definitivament tot el que és tropical,
les aigües són molt clares i molt transparents, llavors donen molt de si.
Sempre baixes amb la teva càmera.
Sí, bé, és una càmera de vídeo en principi normal, en aquest cas la meva és semiprofessional,
llavors no m'importa el que en diuen una carcassa, que és un element metàl·lic,
que et permet maniobrar, sense que es muniï la càmera, maniobrar tots els seus mecanismes, no?
I el tema en principi és una càmera normal i corrent, eh?
I quan comença aquesta afici? Vas començar primer fent submarinisme,
després vas afegir aquesta vessant de la imatge,
o ja directament vas entrant al món del vídeosubmarinisme?
El tema és molt curiós. A veure, qualsevol cursillista comença a fer un curs de submarinisme,
els primers dies són una miqueta, diguem-li, diguem-li, agobians, no?
Perquè el pes dels equips, el tratge, la calor, l'agòbio de respirar i tal.
En el meu cas va ser com quasi tothom.
Les 4 o 5 primeres immersions, agobiat.
Però el bo va ser que en PIC vaig superar aquesta fase, i parlo de 4 o 5 immersions,
vaig veure, doncs, el bonic que era allò.
Coses molt simples, un simple pop, un muslo, una estrella de mar,
o una simple alga o una pocidònia.
Coses molt simples que no estem acostumats a veure aquí en superfície,
doncs interactuar sobre ells és molt bonic.
I jo poder portar de neu immersions, o sigui, no tenia experiència,
i anava amb la càmera.
Realment era un problema amb els companys, perquè els molestava,
perquè els feia anar lents i tot això,
però, bueno, ha donat el seu fluït.
T'he de dir que la càmera, per mi, és un element més de l'equip de humanisme.
Jo, sense la càmera, no hi sé anar.
Sempre hi ha alguna cosa que filmar, sempre, eh?
Vull dir, estigui bé a la mar, estigui malament a la mar.
No sé, et faré un exemple.
El dia del Castell de Foc de Tarragona,
tot estava al dalt, a la superfície, veiem el Castell de Foc.
Jo el sentia des de baix, estava a 20 metres de fons,
filmant uns nius que vam trobar,
que hi havia uns a la vins i tal i qual.
Sempre hi ha algú que filmar.
I sempre hi fas descobriments, si parlem aquí,
a la zona de Tarragona, perquè, clar, quan voltes pel món,
evidentment, és una aventura, però aquí també és una aventura
a menor escala, tot i que és un paisatge
submarí que coneixes de prop?
Sí, però, a veure, l'explosió a menor escala
tampoc és tal, eh?
Tot depèn de la teva escala de valor.
Jo tinc molta amistat amb Jaume Fol,
que és un company de bussets,
que és el biòleg de Rovira Virgili,
i amb ella he estat col·laborant fent un llibre de biologia
que ara volem presentar aquí a Tarragona.
I ell m'ha fet descobrir la cosa més mínima.
O sigui, a veure, el petit raconet,
la petita alga, el petit nudibranqui,
la petita gambe...
Amb ell han descobrit moltes coses, no?
I llavors no vol dir que anant a Cuba
tingués que veure amb molt,
perquè aquí a Tarragona tenim de tot.
En aquests moments estem rodant per TV3
amb un altre company que es diu Jala Pinyol,
estem rodant un reportatge sobre immersions nocturnes.
Vostres, que referies de nit el que hi ha aquí a Tarragona.
És preciós.
I t'insisteixo, el dia del Castell de Foc
jo estava dins de l'aigua buceixant, vull dir.
I vam veure de tot, eh?
I, escolta, eres conscient,
és a dir, sensorialment notaves
que s'estava fent el Castell de Focs?
Sí, sí, sentia...
Què notaves dins de l'aigua?
Sí, sí. A veure, l'aigua no deixa de ser una massa
que, diguem-ne, que les ondes expansives s'assenten, eh?
Quan estem buceixant normal i ve un barco,
de lluny, de lluny ja sents que ve el barco.
El que no pots és detectar d'on ve,
si ve de la dreta o de l'esquerra.
És molt difícil,
perquè tu, quan parles aquí a superfície,
el sonor rebota en una paret
i més o menys determines per l'orella esquerra o la dreta,
dius si qui parla està a la dreta o a l'esquerra.
Dins la mar no determines dret a l'esquerra.
Però els cobertaments érem conscients que el sentíem, eh?
De vegades, de la gent que navega habitualment,
que li agrada sortir amb el seu vagell, bussejar i tal,
diuen que tenen una mica de tendència a exagerar.
I moltes vegades diem-t'ho dir,
perquè com que dius que es veu de tot,
aquí a la línia de la costa de Tarragona,
sents que diuen
vaig veure una medusa, escolta, dos metres,
doncs jo vaig veure un dofí,
doncs jo vaig veure no sé què...
Tot això es veu aquí a Tarragona?
I més.
Mira, fa pocs dies...
Explica, explica.
Podem veure amb fer un cop d'orgull.
Aquí mateix, al port de Tarragona,
una manta que fa uns dos metres.
Surto jo, bueno, amb la cara ja em veuen els companys.
Ah, hi veus una manta.
Au, ningú s'ho creia.
Tranquils, me'n vaig al cotxe, agafo el meu portàtil,
enxufo la càmera, patapam,
captura de la imatge, teniu la manta.
Tinc la càmera mullada, eh?
Vull dir, que no es penseu que la porto filmada.
Doncs una manta preciosa.
La medusa.
Fa pocs dies també una medusa de dos metres i pico.
Jo he sortit a l'ensenyo.
El bonic d'aquesta afició és que jo he sortit a l'ensenyo.
A mi, jo el filmo per mi, no?
perquè m'agrada fer pel·lícules i tal.
Però l'únic que es podeu mostrar.
Jo divendres, fent la projecció que farem aquí al port,
tu ben ajudo, t'asseguro que disfrutaré, però moltíssim.
Per què?
Perquè aquesta medusa, aquestes coses tan simples
que el gran públic no coneix, jo te les puc ensenyar.
I això és la veritat que té una sensació molt especial, eh?
Has fet servir una expressió que jo crec que caldria subratllar-la.
Has dit, vaig i capturo la imatge.
Sí, sí, clar.
És una altra manera de capturar, en un sentit ecològic,
tot allò que hi ha sota l'aigua, no?
Totalment, totalment.
Abans parlaves que hi he estat a diversos festivals i tal.
Realment va ser en el moment que jo vaig decidir fer pel·lícules
en un cert sentit.
També t'haig d'advertir que abans que entréssim
a la nova generació d'images submarines,
hi havia gent que feien pel·lícules,
jo diria una mica xorres, no?
Un extraterrestre que dava un ovni,
se li espallava l'ovni que hi ha al mar
i, doncs, bussejava i es trobava una serieta de mar.
Jo això no ho trobo ni cine ni res,
és una opinió.
Vam entrar, doncs, gent nova
i vam començar a donar més missatge, missatge ecològic.
Per exemple, l'any passat
vaig quedar campió de Catalunya amb una pel·lícula
que parlava de respecte a la natura.
Vaig quedar campió d'Europa
amb un festival a la Palma
en el qual hi havia tots els principals equips europeus.
Parlava del Chapapote finament,
o parlava del Chapapote,
parlava dels ufins que van matar els pobles nuclears,
etcètera.
Jo dono bastant de missatge.
I el diumenge passat,
que hi va haver acompanyat a Catalunya,
sincerament hi vaig anar pràcticament sense entrenar.
Vaig fer una cosa molt simple.
Un vals, el de Nubi Azul.
Doncs mira, primer premi,
però a més a més a molta distància dels altres equips.
Una cosa molt simple.
Vaig agafar peixos
i els filmava quan venien i com marxaven.
En definitiva, quan giraven.
Això, acoplat amb una musiqueta d'un vals,
donava la sensació que ballaven.
Ja ho veureu, si Irene es veniu, ho veureu.
M'agrada moltíssim.
I és una pel·lícula molt simple.
No té ni llenguatge audiovisual.
És una cosa molt simple.
Clar, Clim, això que expliques,
potser cal ampliar una miqueta més la informació als oients.
No sé si és el cas d'aquest últim campionat,
del que n'has quedat avançador,
sinó d'altres,
que has de fer la imatge i has d'editar
pràcticament d'una forma immediata.
Vull dir, que no hi ha una postproducció ni res d'això.
Jo estic proposant per canviar-li el nom a aquest esport,
perquè és com una espècie de marató.
A veure, en definitiva,
quan anem a un campionat és molt simple.
ens reunim tota una sèrie de gent.
Ens donen dues immersions d'una hora.
Has fàbilat, agafa el que vulguis.
A mi aquí m'ha anat molt bé l'experiència
d'haver col·laborat amb el Jaume Folk
amb el tema del seu llibre,
perquè sé més o menys com reaccionen els peixos,
saps la seva vida, saps si són territorials,
saps com actuen.
Llavors, en dues immersions,
el que fas és capturar el màxim d'images possible.
I, evidentment, portes un company de bossets
i el que fas és intentar integrar la persona dins l'entorn.
Doncs dir-li a un company,
quan arribem amb una roca i tal,
passen per aquí, passen per allà,
sent que dins l'aigua no podem parlar,
per tant, anem amb signes,
i llavors el que faig és integrar-lo,
que fom-hi part de l'entorn.
A partir d'aquestes dues immersions,
ens donen de 3 a 5 hores,
depèn del tipus de campionat,
per agafar aquelles imatges en brut
i a partir d'una idea que tu tens per establert-te
fer una pel·lícula de 3 a 6 minuts.
És realment dur, perquè el cap t'acaba bullint,
perquè, a més a més,
un director de cine fa una tome
i la repeteix 50 vegades,
aquí no la repeteixes.
Amb el que tens, fas.
On ha estat el secret per guanyar festivals?
Jo ho he tingut molt clar.
Fa pels dies un company m'atatxava
que era molt comercial.
Dic, bueno, comercial no, vull dir.
Jo sí, Canàries,
l'Autonomia Canàries organitza un festival
per patrocinar els seus fondos,
el que faré és filmar els seus fondos
el més bonic possible.
No els hi presentaré una llauna de cerveses
o una cosa bruta, m'explico.
Llavors el que faig és filmar el màxim de peix
és el màxim de vida possible.
I a partir d'aquí,
com més maques les imatges són,
i dones un sentit.
Clar, amb aquesta manera de treballar
la tecnologia,
en aquest cas a tu,
et dona un suport importantíssim, no?
I el coneixement de la tecnologia.
Aquí hi ha la vencata de la trampa.
A veure,
jo regeixo una petita empresa de seguretat,
em dedico a videovigilància,
perquè tinguis una dècdia,
els focus que jo porto amb la càmera
són els focus que faig servir
per instal·lar les alarmes,
les bateries són les que faig servir
per instal·lar les alarmes, etc.
En definitiva,
la informàtica també és el meu,
jo doncs tinc bastant per mà.
No sé, d'exemple,
el diumenge passat,
quan ixapte passat estàvem editant,
competint,
en definitiva són companys,
i en sé que hi va haver un
que pogués haver-me treia fetges,
treia sang suave,
que tenia el rodó espatllat.
Doncs bueno,
jo paro d'editar,
m'aixeco,
li desmunto l'ordinador
i simplement tenia una memòria
fora del lloc.
I el que ja m'estava poble histèric, no?
Doncs bueno,
li vaig arreglar el seu ordinador,
o el seu foc o la seva càmera,
perquè en definitiva són companys, no?
La tecnologia a mi m'ha ajudat molt, evidentment, no?
Clar,
el coneixement de la tecnologia,
l'afició,
aquest esperit
i aquesta estimació pel marc.
Abans,
quan parlaves d'un director de cinema,
clar,
hi ha un guió,
hi ha un repartiment d'actors,
no en aquest tipus de certàmens,
per allò que et planteges fer,
doncs,
un documental o una pel·lícula
amb més calma,
amb més temps.
Baixes un dia,
imagino que tens una mena de guió previ,
però l'endemà,
si has de tornar,
no saps què pots trobar.
No trobes els mateixos actors.
Allà no està el Nemo de la pel·lícula
del Buscando a Nemo Esperanta.
Exacte.
A veure,
tu imagina que surts al bosc
i si tu prens en calma,
un conill el veuràs,
doncs el mar és igual.
El que passa és que,
per sort,
el mar,
de moment,
encara hi ha bastants animals.
T'haig de comentar
que últimament
hi ha molta pressió de pescadors.
Un petit exemple,
aquí al Parc Supacuati
que tenim aquí al Port d'Arraore,
hi havia un congre
de més o menys
d'un dos metres
que ja el teníem batejat
el Magí
i l'altre a la tecla
que els tenien batejats,
que anava a ballir
i diguem-ne que deixaven tocar.
Bueno,
ja ha arribat un pescador de turno,
Forradores,
quan la part estava tancat,
ha tirat la canya
i ja se l'ha menjat.
Feliç serà ell,
perquè jo no soc feliç, no?
Jo la vaig pescar 50.000 vegades,
però m'imatge,
i aquestes imatges
jo te'ls podré ensenyar a tu,
aquell pescador
se l'ha fet tota la cassola
i s'ha cagat.
Això et sap greu,
eh?
Això et sap greu molt,
no te sap.
Quantes vegades i més
quan arriba aquesta història
es parla de la convivència
a les carreteres,
ciclistes,
vianants,
excursionistes,
automòbils,
el mar passa una mica
el mateix, no?
Cada cop hi ha més persones,
les embarcacions d'Esbarjo,
els pescadors,
els submarinistes,
els banyistes,
hem de trobar un punt
d'equilibri
on la convivència
sigui bona per tothom,
no?
Però és difícil.
evidentment com en tot
hi ha gent de tot tipus,
també hi ha submarinistes
que amb el poder
antigament s'han dedicat
a esfoliar barcos
i coses a veure,
això és com en tot.
Home,
realment el que preocupa
són les embarcacions aquestes
que la treuen
només el domenatge.
Tu tens una boia
flotant d'algui
que és el símbol
de la bandera alfa
que et diuen
que vol dir
que aquí sota hi ha algú
i per damunt
te passen en una barca
i t'estiren
i no et veuen
i un cop d'èlice
te deix, no?
Realment és preocupant.
Aquí t'hi reuen encara,
però per exemple
a la competició que ve de Catalunya
que és la Costa Brava
imagina't
que tu estàvem allà
i de sota
i per dalt
només veies
unes teles d'ara d'aquestes, no?
Pots intentar-ho evitar
però el que té un barco
ell és el gran,
tu ets el petit,
tu estàs indefens, no?
Té una part d'aventura
tot això que fas, no, Quim, també?
Sí, però no vull dir-te
que jo sigui especialment aventurer, eh?
A veure,
jo pujo a mona nòria
i em mereixo, vull-hi, a veure.
És un tema...
Més que aventura
és la intriga, no?
De dir, a veure,
aniré baix
i veuré un pop
i no sé què, no sé quantos...
La interacció amb els animals...
Quan anem a un barco ensorrat,
per exemple,
ara fa un mes
vaig fer un reportatge
per TV3
d'un barco
que ensorrat aquí a l'Ametlla.
Ostres,
aquella intriga
que aquí trobarem
i unes botelles de vi
i un no sé què
que vam trobar...
Això té el seu...
té el seu morbillo, no?
Però tant si és que
és fer aventura a la burro
i tal.
La tècnica la controlem,
almenys jo particularment.
He fet tots els cursos
que he pogut
de nivell de marxió.
No faig instructor
però podria fer instructor.
Per què?
Perquè vull tenir
la màxima seguretat.
Intento portar
el màxim aquí,
porto un doble revoluador,
o sigui,
per respirar,
un doble revoluador
perquè soc conscient
que penjat amb la...
Bé,
si em veiessis
faríeu riu.
Deu dir que
càmera,
focus,
cables que pengen,
una bateria...
Et tematitzes tot tu, eh?
Realment,
clar,
l'has portat tot tu,
no depèn de ningú.
I aquest mar d'aquí encara,
que és més o menys
un mar calmat.
Per exemple,
quan anem a competicions,
per exemple a Canàries,
jo recordo una vegada
que aixecava la vista
a la dreta
i veia les oles
dos metres amunt
i aixecava la vista
a les carrer
i les oles amunt
i que el barco
era un component
petit a nou.
I concretament
els francesos
van impugnar
el campionat,
tot amb tu.
Mentre ells
se barallaven
amb els àrbits,
jo ara dins l'aigua
i avall
perquè dalt
de superfície
era incontrolable.
Però bé,
si tu estàs
molt segur
de tu mateix,
no fas borrades,
tens els coneixements
adequats,
per aixos
no ho és,
la veritat.
Escolta,
a mi hi ha una cosa
que sempre
m'ha fet
una miqueta
de recança
d'això
de posar-se
sota l'aigua,
que és el tema
de les bestioles
que et pots trobar.
Algun animaló
d'aquells que,
escolta,
vols dir que no,
Quim?
Què no,
mira.
Alguna cosa
deu mossegar, eh?
Què no?
Tinc les imatges
d'un tauró
d'anem meu
que...
Au, au, au,
un tauró
diu i que no fa res.
Divendres
passarà una pel·lícula
que vaig fer
en ocasió
de la comunió
amb la meva filla
que va ser un regal
d'aquests
en plan emotiu
de soltella
o amb ufins i tal.
Hi ha una imatge
que passa,
un tauró,
perdó,
un meu,
bueno,
me mira,
jo me'n miro amb ell,
jo no me molesto
i no me molesta
i punto.
Ja es comenceu
a conèixer, eh?
No, no, no,
a veure,
ells són els amos
del seu terreny,
si tu no els incòrdies
no passa res.
A veure,
tinc una imatge
que no la passaré
però fa poc
a Gran Canària
jo vaig filmar un tauró
que estava adormit
el vaig filmar perfectament
i després va vindre
un espavilat
i li va donar
a punta de peu.
Pensa tu
el que va passar.
És evident.
Aquest tauró
va atacar la cara
d'aquest senyor
aquell un cop
de puny a la cara
i, bueno,
es va agafar un cristo
allí que, clar,
però per què?
Perquè li va donar
a punta de peu
no ho siguin més conscients.
Sincerament,
no hi ha perill
de que t'atacin
ni de bon tros.
Ara m'han invitat
a l'equari
de Barcelona
per fer un reportatge
amb taurons
que hi hagi.
Doncs no en fa cap tampoc.
Per què?
Perquè ells
estan allí passant.
Ara, no els emprenyis.
Escolta,
amb el toro
quan surtin les a toros?
Segur?
Segur que surt emprenyat
perquè n'han picat
una mandarella,
m'entens?
Però si no,
possiblement no em vestigués.
Això és igual.
Escolta,
Quim, pel que expliques,
tens molts projectes.
Abans ets comentaves
aquest llibre
que has d'acabar
de presentar
amb un company,
amb Viola,
que ara te'n vas
a l'Aquari de Barcelona,
un certamen
darrere l'altre.
Jo espero
que ens mantinguis
al corrent
i que tinguem ocasió
de parlar amb tu
més estona
aquí des dels estudis.
De totes maneres,
el que sí t'agrairia
és que recordéssim
la cita
perquè, la veritat,
si ja teníem ganes
d'anar a veure
aquestes pel·lícules,
amb tot el que has explicat,
encara s'ha despertat
més la nostra curiositat.
Aquest divendres,
a les 10.30,
en quin espai del port?
El tinc el número 1.
El número 1.
Molt reben.
El Tret Portuari
ens ajuda una miqueta.
Ho fem com el club,
Societat d'Espoversions Submarines.
Ja fa diversos anys
que en definitiu
ho organitzem.
És una manera d'ensenyar
això que t'acabo d'explicar,
ni més ni menys.
I veurem pel·lícules diferents.
No veureu reportatges
puros.
Oi, reportatges
ni n'hi haurà un parell,
però pel·lícules diferents
que la gent acaba en dient
colls,
m'he quedat bé.
Sí, sí.
A més a més,
hi ha una companya,
també et serà de comentar
que amb els organismes
fas moltes amistats.
I tinc una companya
que és un món que riu
que també s'ha agafat
amb molt d'entusiasme i tal.
I fa de presentadora,
però ho presenta
d'una manera diferent,
no amb el rigor d'un presentador.
I ell hi posa la seva salseta
i en sec es folta
amb unes aletes
i explica el que són
unes aletes,
el que és una botella,
un traig i tal.
De veritat que si veniu
veureu una cosa molt bonica.
Doncs ja t'asseguro,
Quim,
que ara ens ho perdrem,
que tenim moltíssimes ganes
i estem molt curiosits
de contemplar aquestes imatges.
Aquestes que has fet fins ara,
que mostraràs una part
i les que faràs en un futur
perquè seguirem en contacte.
Enhorabona
per tota aquesta feina
i gràcies per atendre
la nostra trucada.
Vinga, bon dia.
Adeu-siau, bon dia.