La realitat és la candidatura per acollir el laboratori de fusió nuclear Ítar.
La Unió Europea tria la candidatura de cada araix pel projecte Ítar.
L'Estat espanyol retira la candidatura de Vandellós per acollir el projecte Ítar.
La fusió, un mètode experimental per aconseguir energia imitant el sol.
El Partit Popular rebutja la creació d'un centre científic a Vandellós.
Esquerra Republicana de Catalunya vol que l'Estat destini part del pressupost de l'Ítar a un institut d'energies renovables.
L'alternativa del tripartit elitat al Partit Popular.
Vandellós confia a creure empreses especialitzades en energies alternatives.
Esquerra Republicana de Catalunya...
Avui fa exactament un any que Vandellós va perdre tota opció d'acollir el projecte del rector de fusió termonucleari internacional, Ítar.
Va ser el 26 de novembre del 2003, quan els ministres d'Investigació de la Unió Europea van decidir en extremis que fos una única candidatura europea,
fins al moment s'havia sostingut la idea que en fossin dos, la que havia de competir amb la japonesa de Rosako Mura, l'altre possible seu per l'Ítar.
El govern espanyol va retirar a l'últim moment la candidatura de Vandellós a favor de la de Cadaraix a França.
La moneda de canvi va ser poder acollir a Catalunya l'oficina tècnica d'aquest ambiciós projecte internacional,
el segon més important després de l'estació espaial.
Avui es produirà una reunió a Brussel·les dels ministres d'Investigació dels 25,
on es podrien acostar posicions respecte a la futura seu a l'Ítar.
És possible que, a l'hora d'ara, la decisió ja estigui pressa,
encara que el més probable, de fet el que auguren els experts en aquesta mena de negociacions polítiques d'alt nivell,
és que les divergències continuïn palesses i els respectius interessos dels socis del projecte
segueixin sent una autèntica barrera infranquejable per decidir la seu definitiva de l'Ítar.
I mentre a Brussel·les el més calent és a l'Igüera, aquí s'ha tornat a posar en marxa la maquinària programàtica.
Com ja va passar, fa un parell d'anys, abans que l'Ítar volés cap al País Franc,
des del CIEMAT s'intenta explicar els avantatges de tant colós projecte.
Ara, el cavall de batalla del CIEMAT és aconseguir atreure l'oficina tècnica de l'Ítar, a territori català.
En aquesta longitud dona als responsables del CIEMAT,
el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques,
que és un organisme públic del Ministeri d'Educació, Ciència i Tecnologia,
ha organitzat a Tarragona una conferència europea de física de plasma.
Amb altres paraules, aportaran a prop de la seu desnonada davant d'allós
les primeres espaces mundials en matèria de fusió nuclear,
és a dir, alguns dels possibles futurs investigadors de l'Ítar.
Carlos Hidalgo és científic del CIEMAT i president del comitè organitzador d'aquesta conferència.
I aquesta conferència va a traer aquí, a Tarragona, a científics europeus, sobre todo,
però també japoneses, rusos, norteamericanos,
que comparten un área d'investigació comú, que és el que es diu la física de plasmas.
La física de plasmas té importància en molts aspectos.
tindrem especialistes en astrofísica, tindrem especialistes en fusió nuclear.
I jo crec que la fusió nuclear en particular és un tema que no és ajeno a Tarragona
i me consta que la ciutadania, esta ciudad catalana, ha vivido con mucho interés
en qué medida un proyecto internacional de gran magnitud, como el proyecto ITER,
podría estar ubicado muy cerca de Tarragona, en Bandellós.
Es tracta de la 32a edició de la trobada que es fa cada any
i que reunirà a Tarragona l'any vinent 700 científics internacionals
per discutir els nous resultats i les orientacions en la física de plasmas,
amb aportacions de diferents àrees científiques,
com la fusió nuclear inercial i magnètica,
l'astrofísica o el disseny de línies d'actuació per reactors de fusió nuclear.
Sens dubte, un gran aparador internacional
per captar l'interès de la comunitat científica.
Desde hace un año, y Londres fue el primer experimento,
se decidió que era necesario abrir esta comunidad
a otros estamentos científicos,
en particular la física de astrofísica,
física del espacio y aplicaciones tecnológicas de plasmas.
Por eso, esta reunión también de Tarragona
va a tener una proyección científica amplificada,
porque vendrán los grandes especialistas de fusión nuclear,
pero habrá grandes especialistas en física del espacio,
astrofísica, aplicaciones tecnológicas de plasmas,
y eso hace también que sea un foro con una especial visibilidad
de la ciudad y de la región
al entramado científico europeo.
La Conferència Europea de Física de Plasma,
que es farà a Tarragona del 27 de juny a l'1 de juliol del 2005,
parten obrir camí en la investigació de diferents disciplines científiques.
Algunes d'aquestes podrien obrir, alhora,
vies estratègiques per abordar noves possibilitats
per absorbir la creixent demanda energètica
d'algunes parts del planeta.
Una demanda energètica que tant s'ha debatut en els darrers dos anys
i coincidint amb l'aparició de l'íter
als ulls de l'opinió pública.
Un debat que encara és obert i planteja molts interrogants.
En aquest sentit, la comunitat científica està dividida.
Hi ha qui defensa les energies fòssils,
també hi ha qui defensa les energies renovables
i els que aposten per continuar
pels sistemes de generació energètica nuclear,
ja sigui l'actual de fissió, com la d'escolors,
o la de fusió, encara en fase experimental,
amb projectes com l'íter.
Países que actualment llamamos envidia de desenvolupament,
com l'India, China,
van a acceder a més recursos de benestar
i aquestes demandes energètiques
va a exigir un esforço de desenvolupament
de noves tecnologies.
Els combustibles fòssils
que actualment conforman la fuente de energia fundamental
per a la societat en la que vivim
tenen grave impacte mediambiental.
La societat ha cobrat consciència
de que el mediambient ha de mimar-lo
i d'aquí que la fusió nuclear
com a energia del futur
haia cobrat una importància científica,
tecnològica i jo diria social
tremenda en el present
i jo crec que va a creixer de cara al futur.
Abans de la desil·lució per uns
i alegria per d'altres
del fracàs de la candidatura de Vandellós
es va vessar molta tinta
per intentar explicar
com amb l'íter
es pretenia imitar a la Terra
l'immensa reactor de fusió que és el Sol.
A dins seu hi ha milions de col·lisions d'àtoms
que generen una energia
i unes temperatures molt i molt altes.
El projecte Íter vol limitar aquest comportament natural
a una escala reduïda
per aconseguir electricitat de la fusió,
mentre que una reacció de fissió,
la de les centrals nuclears actuals,
és com una explosió continguda
que té tendència a expandir-se.
La fusió és tot el contrari.
El principal problema
amb el que topen els científics
és com mantenir el reactor en funcionament.
Com dèiem, no tots els científics
estan d'acord, però,
amb el plantejament de la fusió.
Pep Puig, enginyer industrial
i membre del col·lectiu de tècnics i científics
per un futur no nuclear,
ja va definir l'Íter, en el seu moment,
com una gran quimera científica.
I també una frase prou eloquent.
L'únic reactor de fusió segur és el Sol.
I ho és perquè es troba
a milers de quilòmetres de distància de la Terra.
El que continua sent un projecte
on s'hi destinen uns recursos
que dedicats a altres tecnologies
serien molt més efectius
i molt més útils socialment.
I perquè fa 30 anys
deien que amb 50 anys ja estaria solucionat,
han passat aquests 30 anys
i continuen dient que 50 anys més.
Aleshores, jo crec que és una manera
molt poc útil socialment
dedicar aquestes grans quantitats de recursos
a desenvolupar aquestes quimeres
i totes les capacitats tècniques
i totes les capacitats econòmiques
haurien d'anar a resoldre
el problema energètic
amb les energies renovables
que són les que tenim més a l'abast
i que són les que ens poden garantir
la sostenibilitat energètica
pel futur arreu del planeta.
Els ecologistes també han dit la seva
en tot aquest procés.
Hi ha alguns, com el conegut
creador de la teoria gaia,
que assegura que l'única manera
de combatre l'efecte hivernacle
és apostant per l'energia nuclear.
D'altres, com el grup ecologista Greenpeace,
recelen de l'absència de radiació
i de la promesa d'una energia neta i barata
per d'aquí a 20 anys
que fan els defensors de l'íter.
Des de Greenpeace s'assegura
que caldria un horitzó
que va més enllà del 2035
per poder veure realment resultats òptims
del reactor de fusió termonuclear.
I, per tant, amb l'íter
no s'acompleixen, segons Greenpeace,
les expectatives més immediates
i tampoc es té la certesa
que es puguin acomplir en un futur.
Moltes veus que diuen
la seva sobre l'anomenat projecte
de les estrelles i poc en clar.
Això no treu, però,
que la Unió Europea i el Japó
continuïn la seva estira i arronça
per atraure cap als seus respectius interessos
aquest paradigma.
I, per aquesta raó,
amb molt alt nivell diplomàtic
es continuen movent fitxes.
França suggereix deixar fora
del projecte a nipons i nord-americans.
De fet, la mateixa Unió Europea
ha fet ofertes raonables al Japó
perquè abandoni la candidatura
de la ciutat de Rosakomura,
com seu del reactor de fusió.
La decisió final
correspondrà als ministres d'Investigació
dels 25 en la reunió convocada,
com els dèiem,
per avui mateix, 26 de novembre,
encara que no es descarta
que les discussions amb Japó i Estats Units
puguin continuar més enllà.
Tot fa pensar que Europa
no va a ceder
i és viposible el escenari
en el qual Europa,
junto amb altres socios,
China en particular,
Rusia,
segue adelante,
en cuyo caso,
ITER seria una realitat
com a projecte internacional,
no global,
sinó amb uns socios,
i estaria ubicada
en el sur de Francia.
Si aquest és el escenari,
si viene ITER a Europa,
entonces la oficina técnica
previsiblement
vindrà a España.
Però cal dir-hi
que previsiblement
hi ha encara una pugna internacional
per ubicar
aquests aspectos
que són aparentemente
colaterals,
però són tremendament importants.
Les postures
d'alguns dels països
membres del Consorci
per la creació
de l'ITER
estan clares.
Estats Units,
Japó i Corea del Sud,
que fins ara
s'havien negat rotundament
el que el rector
situï a Cadaraix,
França,
com defensa
la Unió Europea,
Rússia i la Xina,
semblen una mica
més oberts al diàleg.
Tot i que prefereixen
que la seu
del reactor
de fusió nuclear,
que tindrà
una inversió global
de 12.000 milions
de dòlars
per als pròxims
35 anys,
sigui
Rosako Mura,
al Japó.
Davant d'aquesta
xifra astronòmica,
l'interès sembla evident
i no resulta
menys preable
poder aconseguir
encara que sigui
una part petita
del pastís,
com seria
l'oficina tècnica.
Des del Fiamat,
aquesta
no és una possibilitat
tan remota.
Pues hay que decir
que no està todo perdido,
que hi ha todavía
molts aspectos
del proiecto
a repartir
i en particular
el Acuerdo Europeo
ha sido ubicar
en España
a l'oficina tècnica
de ITER
i és previsible
que l'oficina tècnica
este localitzada
si viene a España
en Catalunya.
I això quiere decir
que este Congreso
de juni del 2005
en Tarragona
sea especial
perquè traia
grandes investigadores
però que sea,
creo,
muy especial
para la ciutadania
de Tarragona
perquè va a ser
el escaparate
d'una región
que està
en primera línea
per acoger
la oficina tècnica
del proiecto ITER.
Aniria, però,
a Bandellós
aquesta oficina tècnica?
Bona pregunta,
de moment ningú
s'ha atrevit
a dir-ho
en la boca grossa.
Què ens queda,
doncs,
a Bandellós?
Segurament recorden
que s'ha parlat
d'instal·lar-hi
un centre
d'energies alternatives
amb el diners
que l'antic govern
del Partit Popular
volia destinar a l'ITER.
Aquí cal recordar
l'anunci
del llavors president
José María Aznar
de duplicar
l'aportació espanyola
al projecte,
que passava
de 450
a 900 milions d'euros.
Un gest que,
per cert,
també ha repetit
recentment,
la setmana anterior,
el ministre francès
d'Investigació,
quan va formalitzar
davant dels seus col·legues
la seva oferta
d'augmentar
la contribució
de França a l'ITER.
On són, però,
aquests 900 milions d'euros
que s'havien aparaulat
per l'ITER.
La veritat és que,
enlloc,
jo ho van dir
recentment
un ministre català
de l'executiu de Zapatero,
que va recordar
que el govern espanyol
no disposa de diners
per finançar
un centre
d'aquestes característiques,
perquè l'executiu
del PP,
va dir,
no va arribar
a pressupostar
cap partida
per al redactor internacional
a l'ITER,
que ara es pugui
destinar
al projecte alternatiu.
En pressupost o sense,
els membres
del col·lectiu
de científics
per un futur
no nuclear
aposten
per les energies
renovables,
encara que aquest centre
tampoc no el veu
en massa clar.
A Catalunya
tenim
amb eòlic
menys de 100 megawatts.
En Navarra
ens supera
per molt,
perquè en tenen
10 vegades més.
En Navarra
en aquests moments,
més del 20%
de l'electricitat
es produeix amb el vent
i tenen previsions
que en un proper futur,
a curt termini,
tota l'energia
que es consumeix
en Navarra
sigui renovable.
Clar,
vull dir,
Catalunya ha d'avançar
molt per fer això.
Vull dir,
probablement
hi arribem tard ja.
Vull dir,
durant 20 anys
hem perdut molt el temps,
tot i que hi ha
capacitats a Catalunya
per desenvolupar
i per aplicar
les energies renovables,
però a nivell
del govern
no han estat
a l'alçada
del que havien d'haver fet.
Potser també cal recordar
que tots els partits polítics
van donar suport
el passat mes d'abril
al Parlament
a una moció
que instava
el govern
a començar
els trámits
per crear
aquest centre
de recerca
en energies renovables
a Vandellós.
Aquest centre
faria investigació
sobre les energies
alternatives,
formaria tècnics,
impulsaria programes
d'eficiència energètica
i afavoriria
la creació
d'un clúster
d'empreses del sector.
Escoltem novament
a Pep Puig.
I em sembla
que el govern català
pren decisions
segons el vent que bufa,
però no hi ha cap coherència
amb el que els últims anys
s'ha estat fent a Catalunya
ni hi ha plans concrets
per fer coses serioses
en aquest nivell
a Catalunya.
Per posar-te un exemple,
arriba Antàrtia,
perquè el centre nacional
de referència
a nivell estatal
d'energies renovables
ja està a Navarra,
que és una de les comunitats
més pioneres
i més avançades
amb el desenvolupament
d'energies renovables.
Que vulguin posar
un centre aquí,
no sé
en base a què
poden posar-lo,
però jo crec
que la plana del vent,
que és on volen posar què,
que és on volien posar l'íter,
crec que s'hauria de protegir
per aprofitar
el que el seu nom diu,
que és el vent.
Caldrà esperar
per veure
què és el que passa
amb el centre d'energies renovables
de Mandellós
i també amb el protagonista
d'aquest reportatge,
l'íter.
Per cert,
saben què en pensa
aquest col·lectiu
de científics i tècnics
per a un futur
no nuclear
de la trobada
de científics de fusió
que es farà
l'any vinent
a Tarragona?
A darrere
de tot el rotllo
de la fissió
hi ha un lobby
científic
que té molt interès
en p'autoreproduir-se
perquè és la seva manera
d'aconseguir
fer el que estan fent.
Aleshores organitzen
tots els artil·logis
que poden
per fer pressió
davant dels polítics
per aconseguir
els recursos
per fer el que fan.
El problema
és que socialment
hi ha molta gent
que ho qüestionem
perquè no hi ha hagut
mai cap debat democràtic
si els diners
a investigació
s'han de dedicar a això
o s'han de dedicar
a una altra cosa.
I un país
que no els té
infinits
els recursos
sobretot
sobretot
per recerca
i jo crec
que dedicar-se
a aquestes coses
com a la física
del plasma
com a totes aquestes coses
per mi
no és el productiu
que seria
dedicat a resoldre
problemes concrets
que tenim
en el nostre país
amb altres camps
sobretot
amb el camp de l'energia.
Haurem d'esperar
per veure cap a on
vola aquest cop
l'íter
per saber
què dona de si
la reunió d'avui
a Brussel·les
i mentrestant
podem decidir
que almenys
aquí a casa nostra
es compleixin
altres promeses.
A l'actualitat
hi ha 170 molins
a generadors
d'energia eòlica
instal·lats
sobretot
a les comarques
de Tarragona
i si es compleixen
les previsions
de la Generalitat
d'aquí a poc més
de 13 anys
la xifra de Molins
serà superior
als 800.
Montroig
vol atreure
empreses víctimes.
Però esta vez
es la conferencia
adicional
de gran envergadura
y es que en el 2005
se acabará
de decidir
de decidir
en tanto
la ubicación
de la gran máquina
que espero
que sea
el Japón
juga fort
per guanyar
vida.
Lamentablemente
no es
disposada
a estudiar
la inversión
pero también
se van a ubicar
aspectos
asociados
como oficina
técnica
y espero
que sea
en España
y la Unión Europea
segueix apostando
per la seva candidatura.
Qui sap,
potser amb sort
tindrem també
un centre
d'energia renovable
i una oficina
tècnica
com es deien ara
des del Ciemata
una oficina tècnica
d'un projecte
que ens portarà
d'aquí a les estrelles
i tot plegat
perquè l'arribar a casa
puguem aprendre
un botó
i oh, sorpresa
s'encén la llum
i la rentadora
i el rentaplats
i l'ordinador
i el telèfon mòbil
i un llarg, llarg encert.
i la Unió Europea
segueix apostant
per la seva candidatura
de la utilitat
francesa
de Calderans
i el ser rebassa
la bandalló
i la candidatura
per acollir
un laboratori
de fusió nuclear
de Calderans
de Calderans
de Calderans
de Calderans
de Calderans
i l'arribar
per acollir
i la gent
de Calderans
i el regressor
i el Baş
de Calderans
i el primer
es que more
ears
i el primer
i l'on
per acollir