Víctor, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres, bueno, tu has de fet anat a buscar bombones, no fa gaire, d'oxigen, no?
Sí, hem anat a carregar botelles d'aire, sí,
perquè estàvem una mica apurats de botelles
i hem anat a carregar-les a Reus, que és on tenim el compressor per carregar-les.
Molta gent, Víctor, s'estaran preguntant com és el dia a dia aquí al Parc de Bombers de Tarragona,
com són 24 hores aquí al parc, quan no hi ha activitat.
Ara és un moment on hi ha molta activitat, però quan no hi ha activitat, què passa?
Bé, doncs, pels dematins fem la revisió del material, dels vehicles,
que estiguin a punt, que estiguin a punt per qualsevol sortida,
i després, doncs, si no hi ha cap sortida, doncs, preparem el dinar i, bueno, vam fent coses.
I ja a la tarda, doncs, fem esport i així anem passant el dia.
I després, per la nit, sempre que no hi hagi sortides, doncs, s'estirem, s'estirem els llits.
Descanseu, vaja, eh?
Descansem, descansem.
Sí, sí, perquè, si no hi ha res, és millor d'estar descansat.
Són 24 hores i millor t'agafi, si has descansat, doncs, millor, no?
Si agafes un foc que et dura tota la nit, doncs, el temps que hagi descansat, tot això que tens.
Mira, sense anar més lluny, aquest cap de setmana, haver-hi foc a Roda de Barà,
no sé si per tu que anar-hi, Víctor.
No, abans els companys del tor del dia aquest de Roda de Barà i no tinc la informació,
no sé exactament com va anar, sé el foc que va passar i d'això, però no hi ha cap company d'aquí que estigués al foc de Roda.
El lloc on som ara és el hall, no?
Aquí hi ha una mica de sala de descans, amb dues peixeres plenes de peixos molt grans, que ja fa que estan per aquí, no?
Sí, és el lloc on passem més estona.
Bueno, són diversos llocs, hi ha aquest, hi ha el menjador, amb la televisió,
on així les estones que no estem fent esport o no estem mirant els materials del vehicle,
doncs passem més estona digent la premsa o xerrant entre nosaltres.
És dur fer de bomber o no?
Té els seus moments, té els seus moments.
Hi ha moments que és bastant dur, però és molt agraït quan és dur.
És una feina que, la veritat, és un tipus de feina que crec que la faria sense que t'ho diguessin.
Normalment, quan ens criden és perquè s'ha de fer alguna cosa vital, no?
Hi ha un accident amb atrapats o un foc de vivenda.
Jo crec que sorgiria ja de motiu propi, no?
Si ets una mica així.
Aleshores, que a sobre sigui la teva feina, és perfecte.
És allò que de patir tots volem ser bombers, no?
Sí, sí, sí.
Vosaltres però heu sigut de grans.
Ho hem aconseguit, sí, sí, que a vegades està més complicat, però al final, bueno, sí.
Bàsicament és que és una feina, si vols, molt trivial en el sentit de què, ostres, no, però molt agraïda, no?
Molt agraïda.
Feu moltes hores seguides, Víctor?
Són tors de 24 hores.
Són quatre tors de 24 hores.
Aleshores, sí, els guàrdies són de 24 hores.
Però, bueno, ja veus que aquí es passa de la millor manera possible per anar passant les hores.
Aleshores, aleshores, és un dia amb moltes sortides, es passa volant.
A l'hivern és més tranquil, no?
A l'estiu, amb els focs forestals i els dematois, que són focs petitets, però que et porten de bòlit tot el dia.
Home, però això no és només la tasca que feu vosaltres, perquè, per exemple, ara uns companys han hagut d'anar a veure un lloc on s'havia incendiat una olla express.
Sí, sí, sí, aquest tipus de sortides també les toquem, sí.
Vull dir, a llocs on, no sé, el propietari pensa que ha marxat i pensa que s'ha deixat l'oi al foc i has d'entrar de pressa i corrents, o aquest tipus de coses així, també hi ha moltes sortides.
I el més sorprenent que has hagut de fer mai, Víctor? El més sorprenent que has hagut de fer mai?
Bueno.
Baixar un gat d'un arbre, per exemple?
Sí, sí, sí, bueno, jo he trobat a tindre que treure una rata d'unes escales, coses així bastant curioses, no?
Una mica fora, i un dels gats, sí, un dels gats és bastant sovint, és bastant sovint, ja sí que s'hagi pujat un arbre i els veïns veuen que no pot baixar
o que s'ha quedat en un pati interior, que no hi ha ningú, ja et dic, i tema de rates també et truquen, si hi ha una rata o si...
No recordo d'aquesta, molt curiosa, perquè va ser que ens van trucar, era a Tarragona, era al carrer Monestida Poblet,
i estava allà la policia ens parant-nos i ens deien que, bueno, que s'havia encarat amb un gos, que era una planta del pis
i, bueno, pensaven que trobaríem allà l'alient, no?
I després, bueno, trobes una rata pobra tan acollonida com els que anaven allí i, bueno, i va ser qüestió d'espantar-la
i que marxessis, busquessis la vida per un altre lloc.
Suposo, Víctor, que el més dur deu ser anar a accidents de trànsit a la carretera.
Sí, sí, és el més desagradable, sí, sí, és de les feines més desagradables,
la més desagradable d'aquest ofici, no?, en tots els sentits.
Però, bueno, mires de, ja et dic, mires de portar el millor possible i amb el temps a l'estómac s'acostuma,
al cap mai, no?, però l'estómac s'acostuma, no?, i si estàs en un parc que de sobre ets d'aquí,
sempre tens l'all aquest, no?, de coneguts o familiars i, sí, és el que més respecte fa.
Víctor, ja que no hi és el Xavi Rovira, el cap del parc, que és fora,
precisament amb aquella actuació a la que fèiem referència ara, explica'ns una mica què és el que hi ha aquí.
Ja hem vist l'engar amb les diferents dotacions i cotxes, aquí estem ara al hall,
que veig que teniu diferents materials i també copes, que heu guanyat, suposo, amb curses.
Què més hi ha aquí a les instal·lacions del parc?
Bueno, una mica el que tu deies, no?, hi ha trofejos de campionats que es fan a nivell de bombers o amb altres col·lectius,
i, bueno, de records, fotografies de tors o de bombers veteranos, fotografies dels tors,
bueno, una mica les coses que sorgeixen d'un parc de bombers, no?,
que és com està decorat una mica el hall.
Després, doncs, ara tens tots els vehicles, que, bueno, que cada vehicle té la seva funció, no?,
per exemple, ara mateix, al 112, que ha anat aquest foc, que et semblava que hi havia un foc de pàrquing,
si no, jo és que he arribat ara i no, era un foc de pàrquing...
No, aquell encara hi és, encara és fora, eh?
Sí, sí, però ara l'han traslladat a un accident, venia a canviar el servei i és que avui és un dematí bastant mogut.
I llavors ha anat un accident aquí al moll de costa, es veu que hi ha gent atrapada,
i aquest vehicle que et comento, doncs, és relativament polivalent,
perquè és un vehicle d'aigua i, a més, té eines per desempresionar la gent atrapada, no?,
i llavors, doncs, és polivalent.
L'escala aquesta que veus aquí, que sí que està aquí,
doncs, és per atacar focs de vivenda i fer salvaments o en llocs d'alçada
i, ja et dic, atacar focs de vivenda, ja sigui per les finestres o per les balconades
i poder accedir tant pel portal com per la part alta del lloc on s'està, on hi ha el foc.
Després hi ha un furgó, un potent material també d'escarcel·lació,
que és el material de treure la gent que es queda atrapada,
normalment a accidents de tràfic, que desgraciadament es produeixen molts.
Després, darrere, veus que hi ha un vehicle també d'aigua que és més petit
i aquest ens permet l'accés, per exemple, a la part alta de Tarragona,
on els carrers són més estrets.
Després, darrere de tots hi ha els vehicles que són per focs forestals,
que són 4x4 i ens permeten anar per camins forestals
i arribar als llocs més a prop del foc possible.
I després, al final de tot l'engar, trobaràs un furgó que és de risc químic,
com tenim material per incidents de risc químic,
ja sigui cisternes de matèries perilloses i fuites amb material de risc.
I sou al parc amb més actuacions després de Palabona i de l'Hospitalet de Llobregat?
Sí, sí, efectivament.
Sí, que no n'hi dóna, que treballeu força.
Sí, sí, ja ho veus, ho pots comprovar tu mateix.
Avui, per exemple, que gairebé no trobes a ningú per poder comentar un dia de guàrdia dels bombers.
A més a més també hi ha auxiliars forestals, abans he pogut parlar amb un parell,
amb en Salva i amb en Dani, que estan aquí també de retempre si hi ha algun incendi forestal.
Sí, les campanyes forestals són on es reforça amb gent de 3 mesos o 6 mesos
per ajudar una mica els focs aquests forestals.
Llavors, així tenim més dotació i és una ajuda realment important.
Toquem fusta, Víctor, i confiem que tingueu poca feina.
A veure si és veritat, perquè la cosa avui pinta bastant malament.
A veure si ens deixen dinar.
Josep, jo no sé, ja gairebé al final, si dins de tota aquesta activitat quotidiana
que desenvolupen, no ara que és a l'estiu, però si continuen fent durant el curs escolar
aquestes rebudes a grups escolars de nens petits que els encanten al parc de bombers
i els fan allò de l'escuma, no sé si encara es continua fent.
Em pregunten, Víctor, des de l'estudi central, si encara feu aquelles rebudes escolars
que els ensenyeu l'escuma i que s'ho passen la barra de bé.
Sí, sí, sobretot els divendres em sembla que és el dia que si es programa
hi ha visites escolars i aleshores se'ls ensenya el parc, el material
i se'ls fa una mica de broma amb tot plegat.
I volen ser bombers tots els nens petits i nenes?
I volen ser bombers, diuen.
Sí, sí, sí, la majoria, bueno, home, és que és divertit.
A més, a aquestes edats s'aprecia més que mai, no?
Els puges a l'escala amb la cisteia i és una mica com un parc d'atraccions,
per temàtic, però així de veritat, aquest sí que és de veritat.
I tant de veritat.
Yolanda.
Ho deixem aquí perquè jo sé que tens intenció de complir un vell somni
que és pujar un camió de bombers, Josep, i no et prendrem aquesta il·lusió,
no serem nosaltres qui ho farà, d'acord?
Ara hi vaig, ara hi vaig.
Moltíssimes gràcies a tu i al Víctor per haver-nos acompanyat avui, només faltaria.
Adeu-siau.
Molt bé, vinga, adeu.
Adéu.
Que vagi bé.
Josep Sunyer avui ens ha portat al parc de bombers, demà ja ho veurem, eh?
Perquè demà tornarem a l'hora de sempre, a partir de les vuit del matí,
hi ha coses que són previsibles, com espais...