Doncs molt bon dia, efectivament estem a la llibreria Capona del centre de la ciutat
i estem al costat del seu responsable, Pitu Rovira. Pitu, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal?
El Pitu és el responsable de la llibreria La Capona i a més a més és el president del gremi de llibreters d'aquí de la ciutat.
Com esteu vivint en aquests moments la voràgina dels llibres de text?
Doncs mira, amb la mateixa manera que altres anys.
És un clònic que es repeteix any rere any en aquestes èpoques.
De fet, comença pràcticament el moment que acaben el curs escolar,
que hi ha molta gent que molt previsorament t'encarrega els llibres,
però que aquesta voràgina que tu et referies pràcticament comença des del 15 de juliol,
que hi ha una mena de tret de sortida que els més previsors ens demanen a recollir els llibres
i evidentment ara quan s'acosta el dia 15, que l'any comencen a les escoles i als instituts,
és quan tota la gent més tardana o la gent que confia com ho té reservat
doncs que va a les llibreries que es dediquen a recollir els llibres de text.
Entra dintre d'una normalitat ja, no?
Suposo que ara el Pitu ens explicarà per què, però els que hem estat usuaris de llibres de text
i en alguns casos fa relativament poc temps,
o molts dels pares que ens poden estar escoltant en aquests moments,
sempre tenen la sensació que quan van a buscar llibres no els tenen mai,
que sempre s'han d'encarregar, més a retards,
fins i tot hi ha vegades que han de començar l'escola o els instituts
sense els llibres corresponents, de vegades passa tot plegant, no?
Sí, això té un secret bàsic, no?
Com a bon plat de cuina tot té el seu secret.
Perquè no passi això té una solució facilíssima,
que és el que abans deia,
és encarregar els llibres a la teva llibreria de confiança
i a partir d'aquí, en el 99% dels casos, no has de tenir problemes.
Això està totalment assegurat, ho diguéssim, aquesta contundència.
Altres vegades passa que les editorials venen el llibre,
entén-me aquesta paraula que venen el llibre,
sense haver-lo fabricat encara.
Això passa moltes vegades.
I passa que, com les editorials fan vacances
durant pràcticament tot el mes d'agost...
Sí, fins a mitjans del mes de setembre.
Fins a mitjans del mes de setembre es poden trobar que algun títol,
cada vegada passa menys, sortuosament, eh?
Algun títol es poden trobar que el 15 i el 20 de setembre encara no estigui
i això és un problema perquè és un problema de l'emmediatesa
que tampoc des dels centres no tenen per què entendre això,
perquè això es pot qualificar d'un mal servei donat per les pròpies editorials,
que són els fabricants, no?
Però és un fet que passa i també és veritat que cada vegada passa menys.
però aquesta sensació que no m'ho li toca passar-la és molt desagradable.
Avui encara és dimecres, dia 8 de setembre,
suposem que hi ha una setmana tot just,
una setmana escassa per l'inici del col·legi
i esperem que la setmana que ve,
llavors ja la gent que vagi venint aquí serà amb moltíssima més pressa.
Sí, està clar, la setmana que ve,
aquests tres dies que queden d'aquesta setmana,
o quatre i els tres de la setmana vint abans del dia 15,
són els problemes per la gent que s'han despistat,
els tardons, aquells que ja ho faré, ja hi arribaré.
Això passa en tots els àmbits, no?
Esperar l'últim moment, l'última hora, no?
I llavors és quan fas cues.
Si vas a comprar a l'entrada del cinema a última hora,
segurament que faràs cues,
o la compres amb un altre sistema, no en faràs de cua.
Però això és un problema que no, evidentment,
no el podem evitar des de les llibreries.
Hi ha molta gent que arriba aquí,
espera trobar els seus llibres,
i moltes vegades no els troba,
i des de la llibreria es diuen que es encarreguin.
Molta gent no sap que, en la majoria dels casos,
els llibreters no podeu retornar els llibres de text.
Evidentment.
Això ja és una qüestió de mecanisme de la pròpia llibreria, no?
Si ets una llibreria que actues de manera àgil i professional,
com jo defenso que totes ho estem fent,
almenys els que es dediquen al llibre de text,
no hi ha d'haver-hi problema per la llibreria, no?
El que passa és que amb això és veritat el que tu deies.
El llibre de text és molt...
A veure, utilitzant una paraula col·loquial
és molt fotut de vendre.
És molt fotut de vendre el llibre de text,
perquè has d'afilar molt prim.
Les editorials tracten el llibre de text
d'una manera molt estricta
amb la qüestió de les devolucions.
No és cap qüestió gratuïta
ni fàcil de treballar,
tota la qüestió del llibre de text.
Llavors, a veure, no hi ha cap mena de problema
amb l'encarregar els llibres,
la gent que no els troba
o que li han demanat un llibre a última hora
que no tenia previst,
i això a vegades passa en cursos de batxillerat.
No acostuma a passar gaire,
però a vegades passa,
no hi ha cap mena de problema de demanar un llibre,
el que passa que tarda uns dies.
I quan de més ens acostem a la data d'inici de curs,
més acostumen a tardar els llibres,
perquè a les editorials es plou en comandes de terreu.
Un cop ja hem aconseguit tenir llibres,
encarregats o no, ve el segon problema,
que és a l'hora de pagar-los.
Per què són tan cars els llibres de text, Pitú?
Home, aquí tens una pregunta
que se'ls hauria de traslladar a les editorials,
per què són tan cars?
Evidentment, són cars.
Llibres de text,
sobretot dels cursos de batxillerat,
poden sortir perfectament per 30, 32 euros cada llibre.
Si ho multipliquem, perdona, per 7 o 8 assignatures,
o sigui, per tant, 7 o 8 llibres,
ens assemaran a 25.000, 30.000 pessetes de les d'abans, tranquil·lament.
Sí, sí, sí, 35, 40.000 pessetes de les d'abans et surt això.
Perquè, Escart, això és un greu problema
que normalment sempre se'n parla al mes de setembre,
al mes d'octubre,
i ningú se n'en recorda més durant el reste de l'any,
fins que arribem al setembre, a l'octubre de l'any següent.
El problema del preu del llibre de text és un problema
que des de fa molts anys que s'està arrossegant,
però no hi ha ni cap govern ni cap partit polític
que suposin el seu programa electoral
de resoldre aquest problema,
que és un veritable problema.
Si l'ensenyament és lliure i gratuït,
les eines per aquest ensenyament penso que també haurien de ser,
si no gratuït del tot,
sí, aquest preu s'hauria de rebaixar, i moltíssim.
I, a més a més, abans d'entrar en l'antena,
el Vitor Rovira ens comentava
que no et pensis que vendre llibres de text
és un negoci gaire temptador.
El marge de benefici que obteniu les llibreries
que opteu per vendre llibres de text
no és especialment ample.
No, no, no.
Si el públic en general conegués
el que hi ha darrere de tot això,
el benefici de venda del llibre de text,
molts hi pensarien a l'hora de...
fins i tot d'opinar sobre això, eh?
perquè el benefici que ens queda a l'hora de fer això
és molt, i no és per d'allò,
és relativament petit comparat a la feinada que és tot això, eh?
És molt petit, molts marges molt petits
a l'hora, doncs, del marge de benefici que tens,
del descompte que has d'anar aplicant a la gent,
que pràcticament et queda un benefici molt i molt més.
No és cap negoci vendre llibre de text.
I suposem que per aquest fet, per aquests motius,
el Pitu Rovira és president de la gremia llibre de text de Tarragona
i també ens comentava abans que no totes les llibreries opten
per vendre llibre de text, possiblement per això,
perquè no compensa tot el sarau,
tot el dispositiu que has d'organitzar durant dos o tres mesos,
després amb els beneficis que n'obtens.
Si no, això és veritat, no totes les llibreries,
no tan sols de Tarragona, sinó del país,
opten o tenen l'opció de vendre llibre de text.
Hi ha llibreries, doncs, que llibre de text no el toquen ni de lluny
i es limiten a vegades a cobrir compromisos de clients
d'aquells de tota la vida que volen que ells els hi suministren
els llibres pels seus fills, no?
Però no totes les llibreries, i això molt de públic ho pot tindre,
o pot haver contrastat, que anar amb una llibreria
i dir-li que el llibre de text ells no el fan, no el comercialitzen.
Això és una opció lliure de cadascuna dels comerços,
com pot ser qualsevol altre.
Des del punt de vista de les llibreries,
muntar tot el dispositiu necessari des del mes de juliol
fins gairebé al mes d'octubre per vendre llibres de text
és comparable a un Sant Jordi allargat?
És totalment diferent, perquè és un altre tipus de llibre,
amb menys títols, però et provoca una distorsió, com te deia,
molt més llarga en el calendari, una distorsió si optes per això
i si ho tens controlat, com és el nostre cas,
que ho portes controlat i ho portes organitzat,
et provoca una miqueta més d'enrenou, de pagateria,
d'entrada i de sortida de pagateria, i de més enrenou de gent,
un tipus de públic que ve molt nerviós,
amb moltes ganes de tindre aquells llibres
i treure's el problema del damunt,
el que dèiem abans del preu,
que veus amb la cara de la gent
el que els costa tot això,
que la família que té dos o tres fills
realment els és un dispendi.
És tot un exercici de sociologia
el vendre el llibre de text, de veritat.
Ja, per acabar i també entrant una mica en el terreny de l'anècdota,
durant totes aquestes setmanes
la llibreria s'omple especialment més de nens que mai,
però nens que venen acompanyats.
Comentaves abans que per comprar un llibre
arriba normalment tota la família
o en el cas d'institut a Virvinen
per comprar un llibre
set, vuit, nou persones en tot un grup, no?
Sí, això és veritat.
Mira, normalment la persona de la casa
que ve a comprar els llibres
és la mare acompanyada dels fills, no?
Aquí és un altre lloc
que veiem el paper fonamental de la mare
dins de la família, no?
Però sí que hi ha famílies que opten això,
anar-hi en família a comprar el llibre,
la il·lusió dels alumnes,
sobretot els més petits, no?
Allò dels P5 i els primers i els segons
que hi van amb una il·lusió a comprar llibres.
Són aquesta canalla la que viuen més.
I esclar, és això,
t'omplen la llibreria de canalla
muntant l'enrenó,
però forma part de tot el muntatge
del llibre de text, això.
Ja a l'octubre,
una mica quan s'ha acabat tot plegat,
perquè això suposo que es deu acabar
a mitjans d'octubre,
aneu una mica més descansats.
Sí, el que passa és que a mitjans d'octubre
a mitjans d'octubre relativament s'acaba
i llavors queden els serrells, no?
La gent que s'ha noblegat un llibre,
la gent que es pensava...
Això acostuma a passar a cursos
a finals d'ESO i batxillerats,
que es pensava que aquell llibre que tenien,
els hi podria...
Aquesta és una altra qüestió,
aquell llibre que els havien deixat,
que es pensava que funcionaria,
resulta que no és el mateix,
i aquesta és una altra qüestió, no?
Vull dir que els llibres de text
de vegades canvien amb una freqüència
que no seria lògica, no?
Teòricament, perdona,
els llibres s'han de mantenir 4 anys
per allò que els germans patis
els puguin aprofitar.
Acostumen...
Hi ha llibres que no acostumen a passar,
se'n colen alguns, no?
I llavors, clar,
si no, que et venen el mes d'octubre
a buscar el llibre d'història
i resulta que llavors l'has de demanar,
i llavors encara tarda més,
perquè també pot ser que l'editorial
en aquell moment no en tingui,
que espera divulgació de llibreries
i pot ser que fins al mes de novembre
aquell alumne no tingui el llibre.
Això que us va passar,
però és esporàdic,
ratlla el perfil de l'anècdota,
tot això,
però també passa.
Doncs Pito Rovira,
moltíssimes gràcies,
molta sort en aquest tram final
de volta al col·le
i vaja,
de veure si a mes d'octubre
efectivament podeu descansar.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs nosaltres, Pep,
retornem la connexió,
és una autèntica llàstima
perquè en aquests moments,
en aquest matí del mes de setembre,
no hi ha ara ningú dins la botiga,
no hi ha cap mare,
no hi ha cap nen a qui li podem preguntar,
però si en cas,
tornem la connexió
i després en properes comunicacions
a veure si podem parlar
amb alguna de les persones
afectades, entre cometes,
per la compra dels llibres de text.