Adéu-siau.
Doncs aquest és l'ambient que hi ha tot just en aquest moment
a la residència Mare de Déu de la Marcela Josefina Martorell
que acaba de rebre aquest ram de flots i aquest reconeixement
per part de la consellera d'ensenyament Carme Duc.
Nosaltres seguim endavant, canviem de tema,
d'aquí una estoneta hi tornarem i parlem d'una iniciativa.
Si aquests dies vostès han passejat pel carrer La Nau de Tarragona,
allò que ve, mira, això és nou, aquí acaben d'obrir no sé què,
aquí segurament haurem vist que hi ha una galeria d'art nova
se'n diu Tau i vostès podrien dir
a qui se li acut, amb els temps que corren,
muntar una galeria d'art?
Doncs el Jaume Palau i el Marius Domingo, bon dia.
Jaume, Marius.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Una pregunta que potser vosaltres també us vau fer en el vostre dia,
en el seu moment, i si muntéssim una galeria d'art
i què podríem fer i què no podríem fer?
Com sorgeix aquesta idea?
Bé, la idea de la galeria d'art va sorgir del meu company,
soci i amic, el Marius Domingo,
a partir d'una visita que va fer a l'Arco de Madrid,
i llavors allà es va gestar tot.
De fet, clar, amb els seus orígens hi ha una afició per l'art,
en primer lloc, una satisfacció,
el poder oferir a la ciutat i al públic de fora de la ciutat,
però en principi a la ciutat,
un nou espai amb el qual se li podés oferir
la possibilitat de contemplar
el que fan els artistes de les nostres contrades
i sobretot amb un art que és contemporani,
de gent que comença ara, podríem dir que comença ara,
però que ja té tota una trajectòria,
té un nom bastant, força important,
i bàsicament és la satisfacció de portar aquesta iniciativa,
aquesta sensibilitat per a l'art que tenim nosaltres,
fer-la, ficar-la a l'abast del públic en general.
Només hi ha un lloc on es pot gestar una cosa així,
és una convocatòria com Arco,
que és el paradigma o allò al mirall
de tot el que és l'expressió de l'art contemporani
al nostre país i a nivell internacional també.
Com es va donar la circumstància
que allà hi ha envoltat de tant d'art contemporani?
Doncs penses, escolta, i Tarragona,
per què no ha de tenir una galeria
que acolli obres contemporànies?
Doncs mira, jo em vaig fixar
que hi havia moltes ciutats mitjanes com la nostra
que tenien galeries importants
que estan representades en Arco
i jo vaig pensar
com és que una ciutat com Tarragona,
molt més important que les que estaven allí,
no hi ha una galeria que tingui una línia d'art
del segle XXI, per ací dir-ho,
del final del segle XX,
que pugui representar la gent
que està treballant a les nostres comarques
que han d'anar a moltes llocs a exposar.
Llavors vaig pensar
crec que podria ser interessant
fer-ho a Tarragona,
és una aposta potser arriscada,
però tothom que els hem explicat
primer ens diuen que és una idea genial
i després ens diuen que esteu bojos.
El que passa és que hi ha poca gent
que se la juga, eh?
Jo dius, per què no ho té Tarragona?
Home, perquè s'ha de ser atrevit
i s'ha de ser valent.
Probablement per això no hi era,
fins ara, no?
Sí, home, jo crec que creadors
importants en tenim,
hi ha gent que està fent exposicions
a ciutats d'Europa, a Madrid,
a Alemanya, a Tòquio, artistes nostres,
gent jove molt potent que està,
no sé, col·laborant en aquests moments
al Fòrum de Barcelona,
que aquí ni es coneixen,
i després compradors
que van a comprar a Madrid o a Barcelona.
Clar.
Llavors, clar,
per què no podem crear els mitjans
perquè la gent nostra
es posi a casa nostra
i gent que està interessada
en comprar obres d'art interessants
pugui tenir un punt de referència,
un catàleg,
jo que és on anar,
i poder parlar amb l'artista,
veure el que n'hi ha,
fer exposicions,
també fer una mica,
entre cometes,
educar el públic,
que és un factor
que a vegades es deixa de banda, no?
Si us sembla,
ens centrem en aquesta part,
diguem-ne,
més de difusió
i comercial de l'obra d'art
que és molt interessant
perquè, com bé deies,
hi ha molts compradors d'art
que s'han de desplaçar
perquè diuen,
escolta, jo és que aquí no sé
joves valors
o valors que estan en alça
que tenen, doncs,
també hi ha un nom fora d'aquí.
Hi ha prou mercat aquí a Tarragona?
Vosaltres creieu que hi ha prou mercat?
Està canviant una miqueta
aquesta mentalitat
que teníem fins ara?
Home, jo crec que a nivell de l'art
es confon molt la decoració amb l'art.
Hi ha moltes botigues de decoració.
Llavors, la gent que es fica al menjador
diu, vull decorar aquest menjador
i fico una peça que me convini
amb les cortines, amb el paper...
Però això amb una làmina ja n'hi ha prou.
El que vosaltres proposeu
és una altra cosa, no?
És allò, aquella obra que et fascina
i que la vols tenir per tu
i mirar-te-la cada dia, si cal, no?
Sí, sí, que puguis descobrir
de cada vegada que li mires
els detalls nous,
que puguis conèixer l'autor,
que et pugui explicar
com va sortir aquella obra,
que puguis fardar
quan la reguó arriba a casa
i et puguis dir
mira, aquesta obra és exclusiva,
l'ha fet aquesta persona,
vol dir això,
crec que té aquest punt de vista...
No ho sé, això normalment
quan emmarques una làmina
o compres un quadre
que és més car el marc que el quadre,
no ho pots fer-ho.
I bàsicament quan canvies de menjador
també canvies els quadres,
ho canvies tot,
no conserves una peça exclusiva
que t'agrada i que te l'has fet teva, no?
Perquè deies aquesta diferència
entre la decoració i l'art
que és ben evident.
Aposteu pels autors locals
exclusivament o majoritàriament?
Principalment apostem pels autors locals,
l'únic és que estem oberts
a tothom que tingui una qualitat, no?
Llavors, el criteri en què ens basarem
seran, en primer lloc, la qualitat
i en segon lloc seran els autors d'aquí,
els nostres autors de Tarragona.
Vau inaugurar la passada setmana,
deia el Màrius,
tothom ens diu que bé,
però esteu bojos, no?
En principi, vull dir,
el que és important
és donar-vos a conèixer el màxim possible
perquè la gent sàpiga
que té aquesta opció a Tarragona.
Entrar en el circuit
de l'àmbit general de l'Estat
és complicat?
Entrar en el circuit general
de les galeries,
dels artistes,
dels representants,
és un repte també aquest?
No només el públic
o els possibles visitants de la galeria,
sinó el mateix gremi,
per dir-ho d'alguna manera?
Home, és difícil
perquè això també passa
en la literatura i en la música.
a banda de potser una dutxena
d'artistes molt consagrats,
és difícil fer forat
amb gent jove,
o no tan jove,
gent de 45 anys,
que té taritores de 20 anys.
Dius, aquest senyor
fa 20 anys que està pintant,
té 45,
has posat en museus,
però li costa donar el salt,
per así dir-ho,
a institucions grans
o al circuit important.
I a vegades falta
que algú lluiti per ells,
perquè si no l'artista
es troba molt sol,
està pintant a casa seva,
i a vegades els me diuen
que la meva feina
és pintar, no vendre.
Hi ha molts artistes
que s'han de dedicar a vendre,
a fer el boca-orella,
anar a les emissoras de ràdio,
a ficar anuncis,
i diuen que el meu
és la creació,
no les vendes.
És que fins i tot,
curiosament,
aquests dies
en un diari no sé quin,
ens cridava l'atenció
que hi havia algun cartllartista
que posa la venda
a la seva obra,
vull dir,
que ha de publicitar-la
de la manera més tradicional,
havent-hi els canals
que són els més adients.
Abans em deia el Jaume,
diu,
mira, després d'obrir la galeria,
resulta que ens hem adonat
que gairebé a cada família,
a cada casa,
hi ha un artista amagat,
que necessitava trobar aquest espai
on exposar la seva obra.
Sí, és així.
Jo el que he quedat sobtat,
el que parlem abans,
que des del mateix moment
en què es van començar a assabentar
que teníem intenció
d'obrir la galeria,
tothom ens venia
i ens comentava
la seva intenció
i la seva voluntat
de poder exposar
amb aquesta galeria,
el qual significa
que sí que hi ha una necessitat.
real i clara,
ben visible,
que nosaltres,
bé,
hem constatat
de donar sortida
a gent
que està treballant,
que es dedica
fins i tot
professionalment
a la pintura
o a les arts
sants generals
i que no té
un canal de sortida
per la seva obra
i llavors,
bé,
l'important
és que puguin exposar
aquí a casa seva
i el que lògic
seria que el coneixement
partís d'aquí
i es n'anen
irradiant
cap a altres poblacions,
el que no me sembla
gaire natural,
el que comentàvem abans,
que, per exemple,
coneixem
i tenim artistes
allà en la galeria
que,
per les raons que siguin,
te poden exposar
a Berlín,
que ara pràcticament
ve a ser
la capital
de l'art contemporani,
te exposin
a Tòquio,
te exposin
als llocs
més inversemblants
i més llunyans,
tinguin un cert nom,
en quant que
cada any,
per regla general,
doncs els conviden
a participar
i a exposar allà
i en canvi
aquesta raona,
doncs, bueno,
la veritat és que
a nivell general
ningú els coneix,
els coneixen poc
i a més,
hi ha una altra cosa curiosa
que és que
tota aquesta gent,
el seu accés
als mitjans
de comunicació,
el fet de sortir,
per exemple,
per premsa
donant coneixement
de que estan
triomfant
o tenen èxit,
en altres llocs
aquí no queda palès,
no queda reflectit.
És un canal
important aquest
i també comentaves
que costa una miqueta
per a cada cop
hi ha més sensibilitat
també de considerar
una obra d'art
com una bona manera
de tenir un detall
d'obsequiar alguna persona
és un regal
de molta qualitat
també, no?
Es pot considerar
també l'obra d'art
des d'aquesta perspectiva.
Sí, sí, sí,
a més també hi ha
una mica el mito del preu.
Sí,
hi ha obres d'art fantàstiques
que no són només
per milionaris, no?
Això, quant valdrà això?
Quants milers d'euros valdrà?
I a vegades
hem marcat una làmina
amb un vidre
i un pas per tu
i la fusta dorada
més car que l'obra original.
Et surt molt més car
que l'obra original.
Nosaltres tenim preus
que van des de 120 euros
al 1200
en aquests moments
i pots trobar coses
molt maques
i molt interessants
i que és un regal
que denota molt bon gust.
I tant que sí.
I escolta,
quantes obres teniu ara
en exposició i a la venda?
Doncs tenim 17 autors
diferents
i
unes 45 obres més o menys
perquè l'algun
se'n tenen dues o tres peces
unes 45 obres.
Quina és la joia de la corona?
A totes, no?
A totes, no?
A totes, totes.
A totes són joies.
I a més el que passa
és que cadascú
té una sensibilitat
i un criteri.
A veure'ns és molt difícil
de valorar.
A l'amic Marius
el mateix li agrada
més
una peça
i en canvi
jo me la canto
per una altra.
Estem parlant
de comprar,
de vendre obres
però evidentment
una galeria d'art
i amb la sensibilitat
que la caracteritza
té les portes obertes
a qualsevol persona
que la vulgui visitar.
No necessàriament
escolta, no entro
perquè potser queda malament
que no compri res
ni parlar-ne, no?
És absolutament obert a tothom.
Això és com entrar
a les llibreries.
La gent ha que tenir por
i la cultura està
per accedir-hi a ella
i nosaltres per part nostra
facilitem al màxim
l'entrada, no?
Que vinguin
i que ho vegin
i ho coneguin
i que disfrutin
de les obres
que hi ha allà exposades.
Obres que s'aniran renovant,
aneu a la recerca
de nous artistes...
Sí, sí, sí.
Ara tenim una col·lectiva
però després intentarem
anirem fent individuals
cada 4 o 5 setmanes.
Sí, això que comentaves abans,
d'aquests 17 autors
hem intentat
fer una tria
que pugui abastar
una mica
els diferents gustos
que n'hi ha,
des de fotografia
i per realisme
l'anart
o estritart, no?
De forma que
qui entri
digui
m'agrada més
aquest paret
i aquests autors
o m'agrada més
aquesta d'aquí al davant
o ui, això no m'agrada
i això sí.
S'han creat diferents espais
en la mateixa galeria.
Aviam,
fa molt poquet
que heu obert les portes
i com aquell qui diu
doncs encara s'ha de fer
una difusió àmplia.
Però les primeres impressions
que heu rebut
que segur que us ha arribat
alguna coseta
què diuen?
Va ser el dia
de l'inauguració
i això que fa molt poquet.
Sí, el divendres
va ser l'inauguració
i el dia de l'inauguració
tothom allà
content
i satisfet
que s'hagués obert
aquest espai
i tothom felicitant-nos.
Ara començarem
a partir d'avui
pràcticament
ja el que és
el dia a dia
i llavors
veurem
esperant
que aquest èxit
que va ser
a la inauguració
perquè així
és com
ho han viscut
la gent que va venir
i també és la sensació
personal que tinc jo
que continuï
a la trajectòria
d'aquesta galeria.
És una bona època
per obrir portes
perquè és una època
que tothom passeja molt
i realment
visitar galeries d'art
té això
que surts a passejar
i dius
calla que entrarem
veuràs tu
a l'estiu
on se convida més
aquest tipus d'activitat.
Entrem en detalls pràctics
al carrer La Nau
quin horari feu
una miqueta
per orientar
els nostres oients
si s'hi volen acostar?
L'horari serà
bueno és
de dilluns
fins a dissabte
a partir
de les
dos quarts de sis
de la tarda
fins a les nou
del vespre
i llavors
el diumenge
a partir
de dos quarts
d'onze
fins a les dues
del matí.
Molt bé
doncs és la
galeria d'art
Tau
d'aquí
de la ciutat
de Tarragona
al carrer
de la Nau
els seus impulsors
Jaume Palau
i Marius Domingo
ens han acompanyat avui
gràcies per venir
i moltíssima sort
gràcies a tu també et volia comentar
que tenim
perdó
que tenim una pàgina web
ah molt bé
que és galeriatau.com
molt fàcil
a més a més
que ara estem muntant
d'aquí
calculo d'aquí dues setmanes
ja tindrem operativa
i la nostra
hi ha una mica de catàleg
a través de la web
llavors la idea és
que cada autor que tenim
al nostre fons
teniu una mostra
de forma que
els visitants virtuals
potser
abans d'anar
in person
a la galeria
doncs calla
a veure què tenen ara
es puguin fer una idea
de què és el que hi ha
en aquest moment
i
o bé
puguin fer comandes
o puguin fer reserves
o es puguin passar després
a veure l'obra en realitat
com
si els hi fa el pes o no
i jo
si em permets
ja per acabar
l'únic que voldria dir
és animar
i convidar
tota la gent
d'aquí de Tarragona
que passi per la galeria
que està al carrer
la 9 24
ho recordo
i ja de pas
bueno
felicitar amb aquest àvia
que ha complert 100 anys
que des de l'on
és una fita que
haurà vist moltes pintures
haurà vist molt de tot
Déu-n'hi-do
doncs hi arribarem
nosaltres als 100 anys
jo quan ho sento
aquest senyor
103
hi ha un senyor
de 103 anys
és fantàstic
jo per poc que pugui
penso arribar-hi
amb aquesta edat
ja que porto tants anys
cotisant a la seguretat social
almenys
com a mínim
doncs escolta
ara què ho dius
jo també
mira per on
jo també
tu Màrius també
perfecte
doncs d'aquí uns anys
el Josep Sunyac
que també arribarà
ens vindrà a fer una mica
de reportatge
moltíssimes gràcies
Jaume
Maris
molta sort
adeu-siau
D'eu-siau
D'eu-siau