2 quarts i mig d'11, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
I ara parlem del comitè de solidaritat Oscar Romero.
De fet, aquesta setmana, dimecres, comencen unes jornades de formació
dels comitès dels diferents punts darrere l'estat espanyol.
La singularitat és que es farà aquí a la ciutat
i que organitzen enguany membres dels comitès d'aquí, de casa nostra.
De fet, ens acompanya en Salvador Puig, que hi és un d'aquests membres
i un dels organitzadors, Salvador.
Molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Comencen dimecres, no?, les jornades de formació.
Abans estàvem repassant, abans d'entrar en directe, repassàvem les diferents ponències
i tu em comentaves que a la darrere es va fer a Múrcia, no?
I que el tema de la migració ja era un dels temes precedents
que també ho serà en aquesta jornada de formació d'aquesta setmana.
Sí, així és. Les últimes trobades, que van ser fa dos anys,
perquè sempre les fem cada dos anys, van ser a Múrcia
i el tema era les migracions i la solidaritat, no?
Com veure una mica el tema de la migració, que a vegades el veiem com un problema,
com tractar-lo i reflexionar sobre això, no?
A veure, solidàriament i com a persones, com podem acollir les persones que venen, no?
Buscar feina, el que sigui.
I ara, doncs, encara que faci molts més de dos anys que tenim persones aquí de fora
amb religions diferents de la nostra o majoritàriament nostra, no?
I amb costums i cultures diferents volíem tractar aquest tema, no?
O sigui, el tema és interreligiositat i interculturalitat, no?
Tractar, veure una miqueta, reflexionar sobre tot això.
Doncs hi ha força, reflexionar, perquè certament la realitat que ens envolta,
o si més no, que ens arriba a la realitat a través d'alguns mitjans de comunicació,
o de pràcticament tots, perquè és així, no?
Perquè, de fet, de la immigració s'acostuma a parlar, doncs, de forma pejorativa.
Aquests dies hem vist, doncs, a Barcelona, doncs, que immigrants començaven a iniciar
una vaga de fam per exigir, doncs, els seus drets.
I és sempre la moneda que ens ensenyen, la cara d'aquesta moneda que ens ensenyen.
Que ensenyen els mitjans de comunicació, i en canvi hi ha tota l'altra realitat,
el que feia referència a Salvador, aquest intercambi cultural,
aquest enriquiment mútu, no?, que sovint passa de llarg.
Aquesta voluntat de parlar una mica tret de tots, no?
I a veure, doncs, què podem fer, perquè al cap, doncs,
estem moltes persones diverses, no només aquí, sinó al món,
i entre tots hem de conviure, no?
Què fareu exactament? Perquè comencen dimecres,
les jornades que són obertes, és a dir, que tothom que vulgui pot anar-hi,
i s'allargaran fins al diumenge, dia 11.
Hi ha moltes ponències, moltes talors dones.
Veig, per exemple, una ponència que farà l'Arcadi Oliveres,
el professor d'Economia Aplicada de l'Autònoma,
i president de Justícia i Pau, que es diu
Moviments Emergents i Globalització.
Serà una de les que es faran, aquesta serà dissabte, dia 10.
N'hi ha moltes altres, no?
Sí, aquesta, comencem pel final, no?, perquè és l'última.
Potser no està ben bé dintre del tamari, no?
Però ja volíem que no fos així, no?
Perquè les altres, doncs, i una taula rodona inclosa,
parlen de la interreligiositat i interculturalitat,
i volíem també veure una miqueta,
i que ens reuníem aquí i tota aquesta sèrie de persones,
i repeteixo, tothom està convidat a assistir,
doncs, volíem veure una miqueta l'estat del món, no?
I per això l'Arcadi va titular, doncs,
Moviments Emergents i Globalització.
Dintre d'aquesta globalització i d'aquest món que vivim,
que em sembla que a molts no ens agrada massa com funciona,
doncs, veure quines possibles sortides,
quins moviments, quines organitzacions,
doncs, posen o fan propostes diferents, no?
Per que sigui un món més just, millor per tothom, no?
Es parlarà de la dona, de la dona, diferents cultures,
concretament el budisme, l'islam i el judaïsme,
on certament hi ha moltes diferències, no?
Entre la realitat que el sóc a viure algunes i altres.
Sí, en aquest cas, això és una taula rodona,
i en principi, doncs, hi haurà tres dones de tres religions diferents,
una budista, una musulmana i una jueva,
i aquí el que volíem també és que fossin dones que hi participessin
i que parleixin, doncs, de com viu la dona dintre de la seva religió,
dintre de la seva cultura,
amb aquestes diferents que no són, per nosaltres, són més desconegudes, no?
Això serà el divendres, eh?
Divendres, dia nou, a 9 de curs de la tarda,
on també hi haurà una altra de les ponències que es diu
Violència, Pau i Religions,
que dirà càrrec d'una doctora en Teologia i Sociòloga.
Sí, és una senyora del País Basc,
Maria José Grana,
i aquesta senyora, bé,
si llegíssim el seu currículum,
que ara tampoc no el tinc aquí,
ni a la memòria,
però, doncs, ha participat en un munt de cursos,
de formació,
ha sigut professora a la universitat, etcètera, etcètera,
i llavors ella vol tocar una mica aquest tema, no?
Si les religions, per dir-ho així,
que moltes de les persones
que hi ha en aquest món, doncs, té
d'una religió o d'una altra,
però, doncs,
en practica, per dir-ho així,
o si més no es confessa més o menys proper
amb alguna religió,
si les religions, doncs,
poden servir a vegades per engendrar
o, en nom de les religions,
fer que hi hagi més violència,
més guerres, etcètera, etcètera,
això ho veiem a vegades, no?
O, també les religions,
que em sembla que és el que haurien de servir,
doncs, és perquè el món
estigués més en pau
i tots visquéssim, doncs,
respectant-nos cadascú amb la seva religió, etcètera,
però millor del que estem, no?
Hi ha més activitats
que les anirem comentant, Salvador,
però expliquem
què és el Comitè de Solidaritat d'Òscar Romero,
com neix,
qui va ser Òscar Romero
i on treballeu fonamentalment,
perquè em fa l'efecte que
bàsicament a països sud-americans,
però, corregeix, si m'equivoco,
crec que Nicaragua, per exemple,
no, entre d'altres?
Nicaragua, El Salvador, Honduras,
Perú, també,
o té mal alguna cosa?
Sí, bàsicament, clar,
una mica pel idioma
ens va molt bé, doncs,
treballar als països d'Amèrica Llatina, no?
Òscar Romero va ser,
bé, en principi era un mossèn, no?,
del Salvador,
després va passar a ser bisbe del seu país,
una mica anomenat
perquè ell era una persona
més aviat benestant,
que no es posava en cap problema ni res,
i això a l'oligarquia li anava força bé,
i a l'exèrcit també.
Allà hi havia uns anys,
això eren abans dels 80,
uns anys com a major part de l'Amèrica Llatina,
que eren així una mica
amb una certa revolució,
per dir-ho així,
i aquest bon home, doncs,
a mesura que va anar visitant
el seu país, no?,
els pobles,
les comunitats del seu país,
va anar veient com vivia,
el malament que vivia el seu poble, no?
I això, doncs,
el va fer una miqueta despertar,
per dir-ho així,
i fer que ell,
bàsicament,
fent servir la paraula dels diumenges,
que eren els sermons, no?,
de les misses,
doncs anés anant denunciant,
retreent-los,
i per dir-ho així,
els poderosos del seu poble,
una mica com vivia de malament
els camperols, etcètera, no?
Llavors això, al final,
li va, per dir-ho així,
com que era una persona, doncs,
per dir-ho així,
que no encaixava dintre del poder
del seu país, no?,
perquè més aviat
ell denunciava tot això,
llavors el va assassinar, no?,
li va costar la vida.
Això va ser el 24 de març
de l'any 1980,
el 1980,
que és quan va deixar, de fet,
arreu del món el comitè, no?
Bé, llavors, arreu d'aquí,
clar,
direm uns mesos
o un any més tard
o mig any més tard,
en diferents llocs del món, no?,
Espanya,
a França,
a Països d'Amèrica Llatina,
inclús a Bèlgica,
etcètera, etcètera,
van començar a neixer grupets
que ja treballaven abans
amb coses de solidaritat,
per dir-ho així,
però que van veure
que agafant aquest nom,
que era una persona, doncs,
que havia denunciat injustícies,
etcètera, etcètera,
que agafant aquest nom,
volíem ser una miqueta
també fer aquest paper, no?
No només de dir
recollim uns diners
i els portem allà a Nicaragua
o qualsevol dels països
que hem dit abans,
sinó que portem aquí
el primer món,
on som nosaltres,
i donem a conèixer
com s'hi viu allà
i per quines causes
es viu com es viu, no?
Que moltes vegades,
home, una certa relació
amb la manera
o amb el benestar
que vivim nosaltres
també la té, no?
Per què?
Bé, més de dues vegades
hem sentit de dir
que si hi ha un tercer món
és perquè hi ha un primer, no?
el nostre benestar
de consum,
de benestar material,
bàsicament, no?
Que moltes vegades
potser altres tipus
de benestar així humà,
etcètera,
ens fallen una miqueta.
Les relacions
amb les persones,
el temps que hi dediquem,
la família,
els fills,
el que sigui, no?
Moltes vegades
això falla.
Que allà,
de fet,
quan viatgem allà
ho trobem.
Però doncs...
A Nicaragua,
per exemple,
quan vas anar-hi a Salvador,
vas trobar això?
Sí, sí.
Clar.
Una de les coses
que fem als comitès,
tant els d'Espanya
com el de Tarragona i Reus,
és portar persones,
bàsicament a l'estiu,
que és quan tenen vacances,
el juliol i l'agost,
no?
Portar persones allà
que visquin amb famílies,
no?
i viure amb famílies
vol dir dormir
el millor llit
que tindran a casa seva
perquè te'l donen a tu,
menjar el que mengen ells
i doncs donar el dia,
per exemple,
visitar una escola,
visitar una cooperativa
de cafè
o del que sigui,
anar a la universitat
perquè li hi hagi
algun professor,
alguna persona,
doncs important,
per dir-ho així,
que et faci alguna conferència
de l'estat del país
o de la història,
etcètera,
etcètera.
I llavors ho veus,
vivint a les famílies,
veus que,
per dir-ho així,
t'ho donen tot,
no?
allò que això
ho diem moltes vegades,
però vol dir que ells
no saben la millor
si demà al matí
esmorzaran
o si al vespre soparan
i a tu et donen
el tall de formatge
més gros,
no?
O et posen més frijoles
i arròs blanc a tu
al teu plat
que pas al seu,
no?
Llavors ho veus
i a mesura que vas
anar parlant,
doncs la seva humanitat
la descobreixes,
no?
Anem també,
evidentment,
a aprendre,
no?
A aprendre coses
que potser nosaltres
una mica les teníem
i les hem anat perdent
a vegades
o oblidant,
si més,
i quan torna aquí
amb aquesta,
diguéssim,
experiència empírica
com vius-me al dia a dia,
com entens
el que passa
al teu voltant
perquè esclar,
el nostre sistema
és totalment diferent
això, no?
que m'estàs explicant.
Sí,
t'has de saber
emullar quan tornes,
no?
A veure...
Aquí vi molt bé,
vaja.
Sí,
això mateix,
això fa que
allò que dèiem abans,
no?
que possiblement
en altres països
com que nosaltres
els hi prenem els recursos
per dir-ho així,
encara que els i mig paguem,
no?
allà hagin de viure
més malament.
T'amolles
perquè entre altres coses
no et toca més remei,
però doncs
et sobran moltes coses,
això està clar.
I pots passar
sent-se
moltes comoditats
i valores més el que tens
i algunes coses,
vaja,
això depèn una mica
de cadascú,
no?
Però doncs dius
jo puc passar
sense això tranquil·lament,
no?
Pensi en un moment
quantes coses
s'han comprat
d'aquelles que no n'utilitza
mai de la vida.
Segurament ara
en comptaríem
unes quantes,
eh?
Cadascú té els seus hàbits
de compra,
no?
I de consum,
per dir-ho així.
Per exemple,
no?
Perquè estem en una societat
que són molt consumistes
i és així, no?
I llavors
és diferent,
és molt diferent,
el dia a dia és molt diferent
i també molt probablement
la manera de veure la vida,
no?
De viure més intensament
al percent
i no pensar tant
en el futur,
en el que vindrà
i pensar en el dia,
en el dia a dia,
no?
En el que estàs vivint.
Sí, sí, sí.
És realment així,
és una manera
de viure
totalment diferent
i, clar,
hi porten les circumstàncies,
no?
També.
Però bé,
hi ha coses bones,
per dir-ho així.
I això és el que,
per exemple,
quan la gent
que va allà a l'estiu
o que anem allà a l'estiu
a vegades,
doncs és el que nosaltres
els hi volem fer veure,
per dir-ho així,
no?
Que prenguin coses d'allà.
No tant,
ho dic perquè hi ha altres entitats
que sí que,
per exemple,
van a fer un projecte,
construir una escola
o fer d'infermers
o de metges.
La primera vegada
que nosaltres portem gent
a aquests països
volem que visquin,
per dir-ho així,
no?
I que llavors,
com una esponja,
vagin anant xupant
tot el que...
la forma de viure d'allà
i la humanitat
que té aquella gent
i així, no?
Després,
en tot cas,
hi ha persones
que es decideixen
o tenen temps
i possibilitats
i diuen,
doncs jo hi torno allà
i faig un any de mestre
o ajudo
en un hospital,
per exemple,
el que sigui.
Això em volia preguntar també,
sobre el que és el que empenya
alguna persona,
doncs,
a fer-se cooperant,
doncs,
ajudar els altres,
perquè gairebé tothom pensa
en si mateix,
en el dia a dia,
en la feina,
en la família,
que amb prou feina,
de vegades costa arribar,
doncs,
no sé,
empenya el dia a dia,
no?
I vosaltres,
en canvi,
a més a més,
us dediqueu als altres,
com es perd aquesta decisió?
És una mica de tot,
jo em sembla que hi ha molta gent
que ho faria
si tingués possibilitat
o si no tingués,
per dir-ho així,
les càrregues,
entre cometes,
no?
Està clar que si un té família
i té dos o tres nenos petits,
doncs,
aquell llistiu no hi pot anar,
no?
I una hipoteca també,
que això de vegades...
I una hipoteca que ha de pagar,
però podries profitar les vacances,
però també les vacances
també les deu haver de dedicar,
les ha de dedicar,
no?
els fills
i compartir amb ells,
etcètera,
que això també forma humanament
tant a uns com als altres,
no?
Però doncs,
em sembla que hi ha gent
que si li ofereixes
una mica la possibilitat
i,
evidentment,
que hi ha gent que la busca,
no?
Doncs,
que encara que ens sembli que,
diguem,
tothom és molt consumista,
és molt no sé què,
molt no sé quant,
no es preocupa dels altres i tal,
dintre de moltes persones
hi ha una miqueta
d'aquesta llavor
de voler conèixer els altres,
de voler ajudar,
no només de voler ajudar,
sinó de preguntar-se
per què la situació del món
o d'unes altres persones
més desafavorides
és la que és
i llavors,
en aquest cas,
mira,
aquests viatjets
són una cosa molt senzilla
però que els permet,
doncs,
descobrir-ho,
no?
I preguntar-se també allò,
doncs,
de què és el que jo puc fer,
no?,
amb aquest problema
que pateixen altres persones,
què puc fer jo,
no?,
com a persona,
puc fer alguna cosa?
Sí,
em sembla una pregunta molt llarga
de respondre,
eh?
És molt curta formular-la,
però molt llarga.
Però bé,
això,
cadascú,
és allò que diuen
que, o diem, no?,
que no hem de
maximitzar, no?,
tampoc,
això,
i dir,
bueno,
doncs ara no anarem mai més en cotxe
o no faré mai més no sé què.
Tampoc no cal anar als extrems,
però sí que ser conscient
que, per exemple,
quan nosaltres anem en cotxe
i gastem gasolina,
no només contaminem i tal,
sinó que a la millor,
i això,
vaja,
és que ho estem vivint,
no?,
potser forcem amb alguna empresa
que, per exemple,
no sé,
que vagi amb algun país
o amb algun govern
que vagi amb algun país
i l'invadeixi,
per dir alguna cosa,
que tots ho tenim al cap,
o senzillament
empreses que vagin
amb un tercer país
i agafin els recursos d'allà
com aquell qui diu
sense pagar, no?
Ara podem fer pensar
en la Massonia
on hi ha pobles indígenes
atrevessats literalment
per canonades
de
de
de
de petroli,
eh?
i quan hi ha una fuida allà
doncs es produeixen autèntiques
catàstrofes
ecològiques
de petita escala
allà localitzades
però, vaja,
vull dir que ho fan molt bé tot.
Sí,
a Massonia,
a Ecuador,
etcètera,
no?
I segurament que aquesta empresa
marxarà d'allà
pocs guanys
he portat a aquell país,
els he pres el petroli
i a més a més
els hi deixarà el terreny brut
per dir-ho així,
no?
Clar,
llavors,
una mica entre tots,
no?
Podríem pensar també
que aquestes empreses
ho fan amb nom nostre,
això,
cadascú que ho agafi
al nivell que vulgui.
Tornem a parlar
de les jornades
que hem deixat aparcades,
aquestes vuitenes jornades
de formació
dels comitès
de solidaritat,
hem parlat
d'algun dels actes
en concret,
ens deixàvem
el dijous
dia 8,
dimecres ja
la benvinguda,
doncs...
Sí,
la benvinguda,
una mica de presentació
dels comitès,
per dir-ho així,
perquè, doncs,
el dijous al matí
ja es comença
allà a les 10
la primera ponència
i llavors poc temps
hi haurà per presentacions,
és això,
benvinguda
i explicar una mica
què fan cada comitè
i així,
doncs,
tots ens ho sabem
i la gent que vingui
a escoltar-nos
per dir-ho així,
doncs,
també sabrà una mica
què fan els comitès
en general.
Que si volen venir,
el que hem de fer
és anar al colegi
a la salle,
a la zona educacional,
a la cartera de Lleida,
a Tarragona,
que això no ho han dit,
és allò que ens faran.
Dixous, per exemple,
ja comencen les ponències,
la primera,
el diàleg interreligiós
i la justícia,
que anirà a càrrec
d'un doctor i professor
també de teologia.
Sí,
és del País Basc
i llavors,
bé,
aquest bon home
doncs també
parlarà d'això,
de l'intenta donar
a ell,
per dir-ho així,
del fet religiós,
a part del diàleg
entre les diferents religions,
doncs,
veure si les religions
busquen la justícia,
per dir-ho així,
o sigui,
relacionar una cosa
amb l'altra,
perquè,
bé,
una de les coses
que tots tenim dintre
em sembla a vegades
quan ens fan una cosa
o així,
és si allò és just
o no és just,
no?
Doncs,
dintre de la vivència
de la persona,
doncs,
veure si aquella religió
seva també
doncs busca
una mica aquest sentit,
no?
La següent de dixous
es diu
Islam i migració
i va a càrrec
d'una doctora
en filologia semítica,
que no sé exactament
en què consisteix.
Sí,
bé,
és una senyora
de Barcelona,
la Teresa Ola Sada,
en aquest cas,
que,
bé,
ja fa molts anys
que es va,
es va,
doncs,
integrar en aquest món.
Ella va fundar
un centre d'amistat
hispano-àrab
a Barcelona
i llavors,
bé,
sap,
àrab evidentment,
sap hebreu,
m'assembla,
i el que farà
és això,
parlar en aquest cas
de totes les persones,
per dir-ho així,
quines causes,
les persones que venen
de religió musulmana,
que són bàsicament
del nord d'Àfrica,
doncs,
quines causes fan
que hagin de venir
cap a països d'Europa,
per dir-ho així,
i llavors relacionar
tot això
amb els problemes,
entre cometes,
que ens trobem aquí
quan hi ha persones
de diferent procedència,
així, no?
És la diversitat,
no?,
del que de fet
ja s'està parlant molt
en molts llocs,
som ara al Fórum de les Cultures,
la diversitat,
la cultura,
allò que entre tots
ens hauríem d'enrigir,
amb tots...
Sí, aquestes jornades
coincideixen
amb el Parlament
de les Religions,
amb les dates,
més o menys,
no són exactament
totes les mateixes,
però coincideixen
amb el Parlament
de les Religions.
Això ha fet que
alguna de les persones
que volia venir
no vingui
perquè se'n va a Barcelona,
però també ha fet
que algun dels ponents
que està de pas
perquè va a Barcelona,
puguem tenir aquí
més fàcilment,
per dir-ho així, no?
Una cosa no treu l'altra.
Doncs ja ho saben,
són jornades
que són obertes,
que es faran
al Col·legi La Salle
a la zona educacional
d'aquí de Tarragona
i que s'allargaran
fins al diumenge
a dia 11 al matí
que es farà
la cloenda,
el matí de la cloenda,
de fet,
són moltes ponències
a les que hem fet referència
ara amb en Salvador,
també hi ha altres
com ara una proposta
de diàleg interreligiós
amb Albert Moliner,
això és el divendres,
o Violència,
Pau i Religió,
Religions,
amb José Arana,
que és sociològica
i doctora en Teologia,
també la de dissabte
que es diu
Moviments Emergents
i Globalització
al càrrec del doctor
Arcadi Oliveres.
En fi, moltes altres,
jo crec que sí,
amb el que podem fer escenari,
si moltes.
Sí,
i una cosa que podríem dir,
que encara no l'havíem dit
perquè no és una cosa frasca,
és que això serà audible a internet,
per dir-ho així,
al cap d'unes hores
no en directe,
una adreça que es diu,
jo a la mà no sé gaire,
però es diu Fritz Hermann
amb dos d'enes,
puna S.
Si algú sap a la mà
i ho sabrà escriure.
Va,
si no,
que truquin aquí a l'emissori
els hi direm com cal.
I si no,
que truquin a això mateix.
Gràcies per vindre
a Matí de Tarragona Ràdio
i que baixi molt bé,
que aprovin les jornades.
Gràcies a vosaltres.