Com ha anat l'estada a Tarragona?
Està anant molt bé i molt contents d'estar en aquesta casa, en aquest ajuntament.
El temps és una mica just perquè no ens quedem,
vull dir, ens quedem a sopar però després de tornar a Barcelona
i no podrem veure tot el que ens hauria de tornar a veure cada cop que venim a Tarragona,
que és relativament sovint perquè és una ciutat que m'agrada molt.
A més, hi tinc una exdona, de mentida, la meva exdona televisiva,
però vaja, de moment és un estada molt agradable.
La Rascendria el vols dir, no?
Exactament, exactament, sí, sí, ella és d'aquí a Tarragona,
ara no viu a Tarragona, però és d'aquí
i vam convertir un matrimoni de mentida durant tres anys.
Era de mentida, aquest matrimoni?
Era de mentida, sí, sí, sí.
Què fa la Rosa ara, per cert? Què fa? No fa la tele, no?
Bé, està molt bé i està, no ho sé, ara la veritat és que m'enganxes
en un moment en què fa una temporada que no parlem
i jo espero que estigui molt bé.
Què t'explicava l'alcalde d'aquests quadres, aquí darrere?
Bé, en aquesta sala hi ha tot de gravats amb mapes de Tarragona
de diverses èpoques, la majoria són mapes en què es descriu
atacs enemics contra Tarragona, la Guerra del Francesc,
la Guerra de Successió, la Guerra dels Segadors, Tarragona,
la veritat és que ha tingut una història bastant bombardejada,
per dir-ho així, i ha patit molt.
I llavors m'estava explicant tot això, i jo li estava recordant
que havia estat en aquest despatx seu als anys 80,
quan ell va accedir a l'alcaldia i jo era un juveníssim redactor del diari Avui
i el vaig venir a entrevistar.
El Frederic Porta, el discurs, l'has escoltat atentament,
veia que l'escoltaves atentament,
a veure, no s'ha deixat massa bé, no?
Jo crec que està molt bé, perquè si abans falta moltíssima autocrítica
a la nostra professió, vull dir,
el que passa és que s'ha de fer una autocrítica modelada,
perquè jo només em responsabilitzo del que faig jo,
no del que fan els meus companys de gremi,
i per tant, el que passa és que realment,
en nom del periodisme, es fan autèntiques barbaritats,
i està bé que un periodista com en Frederic Porta
ho denunciï, ho expliqui,
i demostri aquesta ambició de fer de la nostra professió
una activitat cada vegada més noble,
o menys innoble, per dir-ho més exactament.
I al final de l'acte t'han fet parlar per sorpresa?
Sí, jo quan he vist que ningú intervenia,
m'he imaginat que jo també tampoc em tocaria parlar,
jo millor, perquè no m'agrada parlar en públic,
però ho he fet molt gustosament,
i per dir quatre vejanades,
quatre partrenades, que hi ha una figueres,
i poder agrair de viva veu
la distinció que ens han fet, que ens fa molta il·lusió.
Toni, gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.