Canviem de registre en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem la plana estrictament política.
Parlem ara de llengua, parlem de normalització lingüística,
parlem del Premi a la Normalització Lingüística
en l'àmbit socioeconòmic de Tarragona.
Tot un clàssic, podríem dir,
en la convocatòria del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
perquè ja fa anys que justament pretén promoure l'ús del català
en alguns àmbits on l'ús social de la llengua
potser encara no ha arribat a la plena normalitat.
En guany el Premi Recau en els cinemes Òscars Les Gavarres.
Avui ens acompanya el seu gerent aquí a Tarragona,
l'Estanislau Gilaber.
Senyor Gilaber, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i felicitats, abans que res.
Moltes gràcies.
També ens acompanya el president del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i el regidor de l'Ajuntament, Santiago Pallas.
Bon dia, Santi.
Bon dia.
I la directora del centre, la Rosa Maria Vars.
En Rosa Maria també, bon dia.
Molt bon dia.
Primer que res, per què en guany el Premi Recau en els cinemes Òscars Les Gavarres?
Santi.
En primer lloc, això ho han guanyat.
S'ho han guanyat i han fet des de les Gavarres, des dels cinemes Òscars de les Gavarres,
s'ha fet un esforç perquè tot el cinema, que és poc, això és evident,
però que es fa en català, doncs ha arribat a Tarragona gràcies a ells.
Avui en dia podem dir que tot el que es fa en català dins del cinema
ho podem gaudir a la nostra ciutat, per les nostres comarques.
I aquest esforç que ha fet aquesta empresa i aquesta aposta a favor del català,
doncs considerem que és digne de menció i és digne, diguem-ne, de ser explicada
perquè la resta d'empreses, siguin del sector que siguin,
doncs puguin seguir l'exemple que a vegades és molt complicat en ser els àmbits,
el cinema és un àmbit molt complicat per anar avançant en el tema del català,
però diguem que és també un àmbit estratègic, és on va la major part de la població,
és on va sobretot la gent jove i és un àmbit en el qual s'haurien de fer més esforços
i per tant aquí el que hem premiat és la distribució, una altra cosa és la creació de les pel·lícules,
dels films, però l'empresa aquesta en el tema de la distribució ha fet un esforç
i a més a més internament és una empresa que treballa en català,
o qual cosa, doncs jo penso que és una gran notícia que tinguem una empresa
en el nostre àmbit territorial que faci aquest ús del català.
Seria l'Augilabert, què li sembla aquest reconeixement per part del Centre de Normalització Lingüística?
Bé, estic totalment d'acord.
Nosaltres som una empresa catalana i aquestes coses no les penses mai,
tu utilitzes la teva llengua com a mitjà habitual,
l'utilitzes amb els teus proveïdors, l'utilitzes amb els teus empleats
i fins a cert punt no li dones importància.
A l'hora de l'exhibició, doncs, la cosa és molt més complicada.
Tal com deia el Santi Pallàs, doncs, les distribuïdores no fan tots els esforços
que podríem fer perquè els catalans tinguem accés a les pel·lícules
o a la major part de les pel·lícules, no?
Actualment el tant per cent és bastant baix.
Sí, d'acord que cada vegada les pel·lícules més comercials,
doncs ja ells mateixos veuen la necessitat d'anar-les traduint al català
i això és una bona notícia per a tots.
Però el cinema, diguem-ne, mitjà o més minoritari,
costa molt que tinguem còpies en català.
En qualsevol cas, totes les pel·lícules que es doblen al català
passen pel cinema S'Òscar a les Gavarres?
Diria que quasi el 90% de les pel·lícules nosaltres passen per les nostres pantalles.
Si bé, doncs, només hem pogut arribar al 30% de pantalles en català.
És el nostre rècord.
30%, això seria el punt rècord del moment d'exhibició dels cinemes?
Hem pogut tindre 6 sales a l'hora en català.
És molt important si comparem amb altres llocs.
Sí, bé, nosaltres ens agarraria molt...
És veure la botella mig plena, que és el que intentem.
Ens agarraria molt que no siguin els únics que fem aquest esforç, no?
Perquè l'ideal seria que altres cinemes de les nostres contrades
o d'altres llocs també fessin aquest esforç.
Ara, per altra banda, la part positiva, i utilitzant una frase de cine,
som el cine del món mundial que més pel·lícules fan en català.
Això no sé si té la seva part positiva, el que passa és que també té la part negativa,
de dir que potser altres sales de cinema no fan la mateixa aposta, no?
Així és, però ja et dic, repeteixo, ens agradaria que tothom fes una miqueta més d'esforç, no?
La competència sempre és bona.
Una curiositat, quan exhibiu una pel·lícula en català, doblada en català,
la feu també en castellà, i aleshores podeu comparar l'afluència de públic que tria una llengua o altra?
No sempre, però normalment sí.
Sempre quan és una pel·lícula de gran distribució,
uns dibuixes animats a la Disney o una cosa per l'estiu,
normalment es fa en català i en castellà.
I quina sensació teniu, o quina resposta teniu per part del públic?
Home, la resposta pot ser d'un 25% pel català i un 75% pel castellà.
Això és poc?
És poc, és molt poc.
I per què creieu que passa això?
Suposo que passa la tolerància llingüística que tenim els catalans, no?
Amb un grup de quatre persones o cinc, només que n'hi hagi un que li costi el català,
doncs tots escollim la versió castellana.
Les que triom fan més són potser les pel·lícules infantils?
Perquè el públic ja de nens i nenes a l'escola, en català, té més acceptació?
Sí, evidentment.
Però també és perquè altres pel·lícules, diguéssim, de gent més gran,
no s'acostumen a traduir amb tanta facilitat.
Si les distribuïdores amb això no són tontes, no prenen riscos
i, efectivament, les pel·lícules de nens són les que més triomfan.
Dades i xifres per la reflexió, Santi?
Bé, jo el que veig és que l'administració ha de fer un esforç
en donar suport al que s'hagi introduint, bàsicament, al cinema,
perquè el cinema bàsicament és americà i una miqueta europeu
i, per tant, el que hem d'intentar és fer un esforç en la traducció d'aquestes grans pel·lícules,
també, no només pel públic infantil, sinó també pel públic madur.
En aquest sentit, hem de fer una aposta important,
donat que, actualment, un dels esbarjos més importants que té la ciutadania és el cinema.
Ho ha sigut sempre i ho segueix sent.
Vull dir, no és una cosa que vagi a menys, tot el contrari.
Semblava que podia anar menys a través de les noves tecnologies i dels vídeos, etcètera,
però no.
El cinema és un espectacle que atrau cada vegada més públic
i, per tant, és un tema en el qual les administracions,
en aquest cas també l'administració, no solament l'autonòmica,
sinó també l'estatal,
haurien de fer grans esforços perquè la igualtat de les llengües dintre de l'estat fossi real,
cosa que ara no ho és, cosa que ara no ho és.
Hi ha una gran desigualtat per part de les administracions
en el suport que donen a les llengües que són oficials.
I, per tant, el català requereix aquesta protecció que no hi és.
Per això hem premiat a una empresa que, dins del seu àmbit de la distribució,
fa el màxim que es pot fer.
No es pot fer més.
Rosa Maria, en tot l'historial del premi,
aquesta és segurament la primera vegada que es premia, no?,
que es guarda una empresa relacionada amb el món del cinema.
Sí, sí.
Jo penso que el jurat en guany ha fet una aposta forta
per un sector, tal com han comentat el Santi i el senyor Jalabert,
un sector que és minoritari,
minoritari perquè la situació de distribució és la que és
i em sembla que el jurat doncs ha reconegut l'esforç que suposa encara fer cinema en català.
De totes maneres, també hem de pensar que el circuit de les pel·lícules,
el més important és el de l'exhibició,
però nosaltres també estem interessats en el circuit posterior de les pel·lícules,
en el fet que després hi puguin haver debaders en català,
que t'estigui inclòs a la llengua catalana,
perquè això també és un sector, diguéssim,
que té molta distribució i que mou molts diners, no?,
i per tant pensem que a través també de les pel·lícules,
de reconèixer l'esforç que es fa de programar en català,
que també pugui tenir continuïtat després una mica més tard.
Amb el guardó d'aquesta imparcial rosa
s'ha tornat a la fórmula inicial del premi,
perquè durant algunes edicions havíeu fet com una doble categoria.
Sí, exacte.
I ara hem tornat a un únic guardonat.
Sí, havíem fet la iniciativa i la trajectòria
quan vam desdoblar el premi.
El que passa és que, clar,
amb la nova llei de política lingüística
i amb el fet que la llei ha d'estar en ple compliment,
resulta que no té sentit premiar amb una empresa per complir la llei.
I, per tant, el jurat es va reunir
i va decidir tornar a la fórmula original
més de reconeixement i d'innovació una mica, diguéssim,
i deixar de part la iniciativa,
perquè, clar, la iniciativa diguéssim
que si una empresa compleix la llei
ja ha de fer les coses en català.
Santi, què vols afegir?
Sí, no, és que hi ha algun tema relacionat amb el que estem parlant
que és prou important i que m'ho has preguntat,
que és referent a...
que és un àmbit prou important
i que no es correspon al cinema que es fa en català
amb el que es podria fer,
perquè la realitat és que si el 95% de la gent que viu a Catalunya
o més entén el català perfectament,
no es correspon el que es fa en català, no?
I, per tant, al final podem veure que és un problema de costos, no?
Diguem, com tota la gent que parla català
també sap parlar castellà,
resulta que és més econòmic fer-ho només en castellà, no?
I aquest és un problema que,
sobretot el tenim amb el cinema
i el tenim amb altres sectors empresarials.
I per això he parlat
que cal treballar des de les administracions
per donar suport.
I després també cal fer una crida a la població
perquè quan s'ha de triar,
si triem el català,
i aquest és també un dels exponents d'aquest premi,
hem de mentalitzar,
hem de conscienciar a la ciutadania
que triï en català.
Perquè és l'única manera de poder anar avançant
en que es faci cinema en català.
No solament en la distribució,
sinó també en la confecció
o també en cinema propi en català, no?
Perquè també és important
que es faci cinema directament en català, no?
I, per tant, s'ha de donar suport en tot aquest tema.
Però només ho farem
si la ciutadania també se'n dona compte
que ha d'exigir el cinema en català,
que ha de triar quan té l'opció en català
i, a més a més, fer-ho de manera natural.
El fill del show últim que comentava Santi Payas,
encara hi ha poca demanda de cinema en català?
Us trobeu que encara hi ha poca exigència
per part del públic, del client
que vulgui veure determinades pel·lícules en llengua catalana?
Bé, jo crec que la demanda existeix.
El que passa, i tornem al que comentàvem abans,
que som molt tolerants en aquest aspecte.
De tota manera, les distribuïdores,
no, tampoc vull carregar contra elles excessivament,
però elles mateixes busquen la seva autoargumentació, no?
Si totes les pel·lícules punteres
estiguessin entrevides al castellà,
lògicament, la quantitat de gent,
l'aforament de la sala, es pujaria molt.
Això també és un peix que es mossega la cua.
Si no fem les millors pel·lícules en català,
tampoc podem exigir
la gran afluència de públic en català.
El futur, en aquest sentit,
vosaltres, que sou uns experts
en el tema de l'exhibició
i que, per tant, teniu, a més,
una perspectiva històrica de molts anys,
en fi, quin futur li veieu?
Nosaltres, per evolució,
creiem que som molt optimistes amb això, no?
També nosaltres intentem...
Tenim una política d'empresa,
la tenim molt clara,
i nosaltres intentem fomentar
aquest hàbit del cinema en català, no?
I, per la nostra part,
continuarem apostant per aquests mitjans.
I som molt optimistes.
Creieu que haurà un augment de la demanda?
Sí, efectivament.
I un augment del doblatge al català
o de la subrotulació en català?
És un problema global.
no és d'un sector sol, no?
No podem...
Ni les sales d'exhibició,
ni el públic per la seva banda,
ni les distribuidores,
no ho podem.
Hem d'anar tots a l'hora.
Perquè, clar, hi ha moltes tegles que tocar,
però sí que, efectivament,
tothom hauríem de ficar un esforç
una miqueta més de la nostra part
i exigir.
En aquesta línia d'exigència,
en fi, s'ha anat avançant
a poc a poc, segurament,
entre altres coses,
perquè és un tema
que depèn molt de multinacionals,
d'empreses,
sobretot quan parlen de distribuidores, no?,
de multinacionals,
i és molt complicat,
però, en fi,
s'ha volgut premiar
amb aquest guardó
a la normalització lingüística
a l'àmbit socioeconòmic
al cinema Sòscar Les Gavarres.
Quantes edicions portem ja,
Rosa, del premi?
Perquè, Déu n'hi do, no?
Sí, en guanyes la tretzena.
La tretzena edició.
Sí.
Una iniciativa que va néixer
en el seu moment,
en fi, per premiar...
Sí, clar,
fa tretzen anys
potser la situació sociolingüística
era absolutament diferent.
i, bé,
va néixer
amb la voluntat
de premiar la gent
que llavors feia l'esforç
o que tenia una iniciativa
quan no era un moment normal, no?
I el que sí que aquests premis
han fet és
anar-se adaptant
al llarg del temps,
diguéssim, una mica,
a la societat,
a la societat
que els envolta, simplement.
El premi encara,
però, és necessari, Santi?
Malauradament, sí.
Com és necessari
el Consorci
per la normalització lingüística.
Vull dir,
és un instrument
que potser fa 10 anys
o fa 15 anys,
o fa 10 anys,
ens haguéssim pensat
que això n'hi era menys
i, per tant, per sort
i que ja no serà necessari
el Consorci
perquè ja tothom
estarà més o menys normalitzat
i que l'ensenyament
doncs ja farà la feina
per a les noves generacions,
però en la pràctica
veiem que encara
hi ha molta gent adulta
que encara no té prou domini
de la llengua catalana,
sobretot escrita,
però, a més a més,
hi ha un fenomen
de les persones
que van arribant aquí
i que són necessaris
que s'adaptin, no?
Els nens i nenes
ja van a l'escola,
però la gent més gran
que no està escolaritzada
necessita d'un instrument
per poder-se integrar
a la llengua del país.
Per tant,
em sembla
que per la situació
socioeconòmica i social
que viu el nostre país,
doncs el Consorci
serà necessari
almenys
en tota la nostra generació.
En la qual cosa
vol dir que requereix
d'un esforç
de tots plegats
per seguir treballant
en aquest àmbit
i per no baixar
la guàrdia, no?
Amb el tema
de la llengua
no es pot ser tolerant.
Amb el tema
de la llengua
s'ha de ser,
diguem-ne,
reivindicatiu
i exigent
amb els drets
que tenim els catalans.
I amb aquest tema
no hi podem baixar.
Per cert,
no ho havíem dit,
el guardó
no té dotació econòmica,
no estem parlant aquí
d'un premi amb diners.
No, no, no.
Els diners els destinem
a l'ensenyament del català
i a promocionar el català.
El que volem
és que hi hagi
una menció
i donar.
He de dir
que amb el cinema
d'Òscar
fa 5 o 6 anys
vam tenir
unes reunions
de treball
amb els actuals directius
tant a nivell de Catalunya
com amb l'Estanis i l'Aver
i els vam demanar
que fessin
aquest esforç
a favor
del cinema en català,
no?
I la veritat
és que l'han fet, no?
És una petició
que fa 5 o 6 anys
recordo que
vàrem treballar
des del consorci
i vàrem demanar
aquesta col·laboració
i, home,
estem molt contents
perquè el cinema
ha complert
aquell compromís
que va adquirir
d'intentar fer
el màxim possible
de cinema en català.
El primer,
dèiem,
no té diners.
Això suposo
que tampoc és
especialment important
per una empresa
com Cinema Sòscar
les Garres
però consideraria
que seria bo
que hi hagués
ajudes econòmiques
per part de les administracions
públiques
amb una empresa
d'exhibició de cinema
com la seva?
Jo personalment
crec que no.
Per fomentar el català
em refereixo.
Com a catalans
el nostre,
entre cometes,
deure és
utilitzar el català.
No ens hem de premiar
per això.
No sé,
vaja,
però sí que és
un reconeixement
molt important
perquè a vegades
un premi d'aquests
és com un copet
a l'esquena
que t'anima
a continuar
la teva línia
de treball
i que t'anima
a fer més esforços
per arribar a una normalitat.
El premi
es concedirà
a la nit del comerç
com és habitual
tot i que en guany
amb canvis de dates.
Sí,
sembla ser
com haigut canvis
de juntes directives
doncs es farà
pel mes de febrer
amb un dinar
del comerç
de la ciutat
de Tarragona
i que per tant
creiem que serà
un marc
prou important
per donar importància
a aquest premi
que el té
i que a més a més
ja té un reconeixement
molt important
i que per tant
doncs jo penso
que es mereix
una nit
diguem-ne
i una cobertura especial
crec que serà
pel mes de febrer
i això ho farem
juntament
amb la Federació
d'Unions de Botiguers
de Tarragona.
Aquesta convocatòria
del premi
és una de les activitats
ja anuals
habituals
del Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
no cal dir
que el centre
es dedica
bàsicament
a ensenyar
el català
amb els seus alumnes
un miler
segurament
en guany
no Rosa?
Sobre un miler
un miler
és a dir
creixent
fins i tot
exacte
i em sembla
que ja a partir
del gener
creixerem encara més
de tota l'activitat
del centre
ja anem parlant
cada setmana
en l'Espai
Un Quart de Català
amb l'Enric Garriga
cada dimecres
i en aquest mateix programa
però avui
aprofitant la conversa
també i la presència
de la directora
del centre
li volíem preguntar
a la Rosa Maria Bavars
especialment
per la iniciativa
dels voluntaris lingüístics
de les parelles lingüístiques
perquè s'han tornat
a crear ja aquest curs
sí, sí
la tercera edició
van presentar
l'altre dia
em sembla
que va ser
el dia 12 de novembre
van presentar
ja les parelles
aquí a Tarragona
que van ser
aproximadament
unes 35 parelles
i diem que creixent
perquè després
també s'ha interessat
més gent
però el que passa
que esperarem
a fer-ne una altra
doncs el segon quadrimestre
perquè ja sabeu
que bàsicament
nosaltres el que oferim
és suport
pels nostres alumnes
per tant busquem voluntaris
perquè els nostres alumnes
puguin practicar
fora de classe
puguin fer un reforç oral
i per tant
doncs em sembla
que va molt bé
la gent
molts repeteixen
vol dir que els ha agradat
i esperem
doncs també
tenir moltes alegries
al llarg del curs
amb la qüestió
del voluntariat
a Tarragona
i a tots els nostres serveis
les parelles lingüístiques
recordem-ho
estan formades
per un alumne
del centre
i després per un voluntari
que expressament
s'ha adreçat a vosaltres
sí
o que s'han adreçat
a nosaltres
o que són alumnes
dels cursos superiors
també pot ser
de la gent
que ja estan acabant
els estudis
o que
bé
han conegut la informació
per molts mitjans
i que llavors
s'han interessat
per fer
per fer de voluntaris
i què fan aquestes parelles
doncs fan
fan
conversa
però intentem
que no la facin
al centre
que la facin
a un bar
que vagin a comprar
enguany al Museu d'Història
també
ens ha facilitat
l'entrada gratuïta
a tots els monuments
de Tarragona
per tant
poden anar a visitar
els monuments
i bé
també intentarem
doncs fer-los
alguna coseta
alguna sorpresa
perquè
per trobar-nos tots
per motivar-los
més encara
podrien anar al cinema
també seria
una idea
sí sí
en català
clar
i tant
doncs
poden haver-hi línies
de col·laboració
amb això
i tant
un èxit
no?
sí sí
estem molt contents
la veritat
és que
no ens esperàvem
que un programa
com aquest
pogués funcionar
tan bé
com ha funcionat
només ens ha donat
alegries
que és molt difícil
en el món de la llengua
trobar
un programa
que només et doni
alegries
jo penso que
durant aquests
propers dos anys
s'estendrà moltíssim
però en altres llocs
de la Generalitat
altres institucions
i tal
s'hi afegiran
perquè
val la pena
doncs
aquesta iniciativa
en parlarem
algun altre dia
amb més detall
i fins i tot
segur que podrem seguir
alguna parella lingüística
com de fet
ja ho hem fet
en altres edicions
anteriors
avui ens quedem
bàsicament
amb el Premi
a la Normalització Lingüística
en l'àmbit socioeconòmic
per recordar
que ha recaigut
en els cinemes
Òscar Les Gavarres
la nostra felicitació
reiterada d'Ons
a l'Stan Islau Gilaber
i a continuar treballant
en català des del món del cinema
gràcies a l'Stan Islau
gràcies al president
del centre
el Santiago Pallàs
i a la directora
la Rosa Maria Bars
gràcies i fins la propera
bon dia
moltes gràcies