Hola, bon dia un altre cop des de FITUR.
Ara ja, com us dèiem, sí, des de l'estant un altre cop de Tarragona,
del Patronet Municipal de Turisme de Tarragona,
aquí a la Fira Internacional de Turisme de Madrid.
Ara per parlar de coses d'aquí, de Tarragona,
perquè avui és un dia important, d'aquí poc menys d'una hora,
a les 12 del migdia, es presenta per primera vegada
a la capital de l'estat, Tarracó Viva,
aquestes jornades internacionals de divulgació històrica romana
que es faran un cop més el proper mes de maig a la nostra ciutat.
Seran ja les sisenes jornades de Tarracó Viva.
Tot això, com dèiem, en el marc de la presència de Tarragona
en aquesta Fira de FITUR.
I ens acompanyen per parlar justament de Tarracó Viva
i per fer un primer balanç de la presència tarragonina
a la Fira Internacional de Turisme de Madrid.
Ens acompanyen els seus responsables polítics,
el president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona
i tinent d'alcalde, el senyor Francesc Recomà,
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I la tinent d'alcalde, responsable de l'àrea de patrimoni
i també de l'Ajuntament de Tarragona,
la senyora Maria Mercè Martell.
Senyora Martell, també bon dia.
Bon dia, Ricard.
Comencem parlant de Tarracó Viva,
perquè avui la notícia és aquesta.
D'aquí menys d'una hora es presenta Tarracó Viva
per primera vegada a Madrid,
fora de l'àmbit de Catalunya,
tot i que potser s'havia fet alguna informació
també a Saragossa, en ciutats més properes de Tarragona,
però ara per primera vegada es presenta a Madrid,
a la capital d'Espanya.
Amb quin objectiu? Per quin motiu?
Bé, l'objectiu és molt clar.
Aquestes són les sisenes jornades
i precisament comentàvem que fins i tot
de cara als turoperadors
que s'han acostat
i que han estat fent contactes
durant aquests dies
amb l'estand de Tarragona,
aquí a Fitur,
amb el francès
i amb tot el patronat de turisme,
el fet que fossin les sisenes jornades
i es promocionessin
per primera vegada a Fitur
era un fet que
donava un punt d'estranyesa.
El motiu és molt lògic.
Tarragona Viva,
al fer unes jornades de reconstrucció històrica,
no unes jornades lúdiques ni festives,
ni que evidentment tenen el seu punt
també de part més d'Eugera,
any a any han anat augmentant
les seves activitats
i per tant hem fet allò de
que piano, piano s'hi va lontano.
Cada any ens hem marcat una fita,
l'any passat va ser la internacionalització,
us en recordareu,
que per primera vegada
va constar el nom del programa
Jornades Internacionals
perquè van participar
un seguit de 30 estands,
de 30 museus
de diferents països del món,
com França,
com Alemanya,
com Inglaterra,
com Itàlia,
a part de tots els estands,
per exemple Tunísia,
a part de tots els estands
que venien de diferents museus
arqueològics
o llaciments arqueològics
del propi Espanya.
i aquest any
és el moment
d'allà llançar-se
el que és la promoció exterior.
Com molt bé deies tu,
hi ha hagut promocions concretes,
per exemple,
al Palau Robert a Barcelona,
n'hi ha hagut a Lleida,
n'hi ha hagut a Girona,
n'hi ha hagut a Saragossa,
n'hi ha hagut a diferents localitats,
però creiem que aquest any
era important
començar la campanya
precisament a Fitur
i per això estem agraïdíssims
al patronat de turisme
per totes les facilitats
de poder precisament avui
dedicar la roda de premsa
que porta a terme
el que és l'estat de Tarragona,
dedicant-lo
a aquesta promoció exterior,
a més a més
amb un marc increïble
a l'hora de fer una promoció
a nivell internacional
com a Fitur.
La veritat és que
serà una roda de premsa
de presentació
al públic en general
als mitjans de comunicació
del conjunt de l'Estat,
però no serà només
una simple roda de premsa,
sinó que venen
molt ben acompanyats,
tant la regidora de patrimoni
com el regidor de turisme
de l'Ajuntament.
Sí, la veritat és
que hem portat
un petit escamot
del que seria
tota l'Ejo VII,
és a dir,
el grup de reconstrucció
històrica de Tarragona,
i l'hem volgut portar
només una petita representació,
com ja deia,
però sí amb elements
de la vida civil,
de la vida militar,
aquí tenim, per exemple,
el port estandard,
tenim un legionari,
tenim un senador,
perquè el que volem
és que es vegi
que les jornades
de reconstrucció
de Tarragona
no són senzillament
una festa històrica,
no són,
tot en aquesta vida
és molt respectable,
però aquí tenim
bastants,
per exemple,
de festes històriques
que es poden anar
contractant
i es poden anar
fent diferents llocs,
i bé,
festa medieval,
festa,
jo que sé,
renaixentista,
festa...
La importància
de Tarragona,
igual que en altres llocs,
en altres moments històris,
és que precisament
tots els grups que participen
són de reconstrucció històrica.
Això,
en el cas d'Espanya,
és bastant novedor,
ja que és una tradició
que ve més aviat
de països nòrdics,
les legions
amb les que nosaltres
hem col·laborat
i que ens han ajudat
i en què s'hem basat,
per exemple,
és la legió
del Mur d'Adrià,
que és el grup
que cada any
ha vingut
de vida militar,
i després,
també,
amb altres elements,
com poden ser
la gladiatura,
són grups italians,
etcètera,
però també tenim
els nostres grups locals
i tot això
és fruit de molts anys,
tots aquests sis anys
de treball lent
i de deixar molt clar,
per això els hem volgut
portar aquí,
que les jornades
de Tarracoviva
no és una prolongació
de Tarraval,
no és una festa històrica,
és una jornada
de reconstrucció històrica
on des del casc
fins a la calguiga
que puguin portar
les sandàlies
que puguin portar
els soldats
o les togues
que puguin portar
els senadors,
està reconstruït
amb els mateixos materials,
fet a mà
i reproduint elements
que s'han tret
de relleus,
que s'han tret
d'estàtues,
que s'han tret
de lo que són
pintures,
murals,
dels diferents museus
dedicats al món romà.
Enguany Tarracoviva
ja té dates,
serà, com sempre,
el mes de maig,
del 18 al 30 de maig,
pràcticament dues setmanes.
Hi haurà alguna novetat
a tot el programa
d'activitats
que ja s'han anat
introduint
i consolidant
al llarg
de les primeres
cinc edicions?
Sí, hi haurà novetats,
com sempre comencem
sempre que podem,
l'any passat va haver-hi
un petit trasllat
perquè era de dates,
perquè coincidia
amb les eleccions municipals,
precisament l'últim diumenge
del mes de maig,
que és quan nosaltres
sempre ho fem,
comencem les jornades
el 18 de maig,
que és el Dia Internacional
dels Museus,
i les acabem
l'últim cap de setmana
del mes de maig.
Els tres dies centrals,
els tres dies més importants,
on hi ha totes les actuacions
dels grups,
sabeu que, com sempre,
són l'últim cap de setmana
del mes de maig,
o sigui, divendres, dissabte
i diumenge.
Novetats,
aquest any, per exemple,
portarem un grup de cavalleria
que ve d'Alemània,
a part del que és
la reconstrucció
de la vida militar, etcètera,
també hi haurà cavalleria
i després,
també,
amb tot el que és
la qüestió
per aigitemple
del que és
la restitució
del món del teatre,
que fem amb la Universitat
Rovira i Virgili,
hi haurà una altra novetat,
que serà que fins ara
s'ha anat treballant
any a any
una farsa atalana,
l'any passat ja es van representar
les tres farses atalanes,
aquell teatre de carrer,
podríem dir,
satíric,
i fins i tot
una miqueta
un punt de gruller
o un pull de budavilesc.
Aquest any,
la URUB
ja farà,
a més a més,
el que és
la comèdia romana,
farà tota una representació
de comèdia romana,
però a més a més,
tota la reconstrucció
de com s'ha arribat
a tindre aquest grup
de restitució
del teatre romàt.
Altres novetats,
per exemple,
seran en l'apartat
de Roma,
el Museu del Món,
hi haurà països
que l'any passat
no van poder participar
per qüestions
seves pròpies
d'organització
o bé perquè no va haver-hi
temps d'establir contactes,
com Portugal.
Hi haurà més representació
d'altres països
com pugui ser Israel,
que molt probablement
també vindran
amb els seus museus,
el de Talabit
i el de Jerusalem,
i després també
hi haurà més representació
de museus italians.
L'any passat
vam tindre la superintendència
de l'Alasi,
vam tindre palestrina,
aquest any, a més a més,
tindrem Roma
a través dels museus
Tresgeneus
i tindrem també Pompeia.
Per tant,
hi haurà una representació
molt més àmplia.
El reste d'activitats
aniran a la línia
que s'han fet sempre,
però amb algunes d'elles
canviant d'ubicació,
canviant d'espai,
per exemple,
a les forces atalanes,
al teatre,
es farà la muralla
a la zona
de la Torre de Minerva,
i, en canvi,
el que és la pompa Triomfalis,
degut a la necessitat
de tindre més capacitat
que la que teníem l'any passat
a damunt del cos de guàrdia,
es traslladarà
a l'esplagrada del Camp de Mar
i, per tant,
hi haurà reubicacions
per al·lograr la major,
podríem dir,
sonoritat en uns casos,
en el cas de la música,
en altres casos,
la major capacitat de públic
davant de les actuacions,
la major visibilitat
de totes les actuacions
però, en qualsevol cas,
les novetats serien aquestes,
anar seguint amb el tema
del teatre
a partir de les comèdies,
augmentar
el que són els grups
que participen
en els grups de cavalleria,
també hi haurà
tota una representació
del món de la Grimensura
que l'any passat
es va començar
incipientment
i que aquest any
ja es farà
i que fins i tot
ens estem plantejant
d'alguna de les sessions
fer-les a la mateixa
cantera del Medu
per explicar com funcionava
la Grimensura
i com funcionava
una cantera
i a partir d'aquí
repetirem
el món dels gladiadors
i tot l'altre
que són els elements
que hi ha
a les últimes
Tarracovibas.
Venia a presentar
i aquesta és una pregunta
ja pels dos,
per Maria Mercè Martorell
i Francesc Comà,
venia a presentar
a Madrid
a Fitur
Tarracoviba
és un primer pas
podríem dir
del que ha de ser
la promoció turística
de la ciutat de Tarragona
els propers anys
vinculada sobretot
amb el títol
amb l'enominació
de Patrimoni
de la Humanitat
i és una pregunta
pels dos.
Regidor de Patrimoni
i regidor de Turisme.
Bé, a veure,
el que és evident
és que per promocionar
la ciutat
has de ser capaç
d'enlairar
el fet diferencial,
no?
Tarragona
és un complement
d'actius
que donen moltíssim joc
i que per si sols
poden generar atracció
però no podem oblidar
que estem en un món
terriblement competitiu
i que el que cal,
com deia,
és la diferenciació.
Tarragona damunt
té la gran avantatge
que l'element
que la fa diferent
és un element
de qualitat,
és un element
que en si mateix
engloba molts aspectes,
l'aspecte monumental,
l'aspecte històric,
l'aspecte arqueològic,
l'aspecte que es deriva
de totes les activitats
de reconstrucció
i en conseqüència
nosaltres el que hem de ser
capaços de fer
és vendre
aquesta màxima
de que avui en dia
per entendre
el significat
de la romanitat,
per veure
com estava estructurada
una ciutat romana,
per veure
com es vivia
en els àmbits
polític,
civil,
administratiu,
de govern,
en una ciutat romana
que a més va ser capital
del imperi
durant dos anys,
després de Roma
és Tarragona.
Jo crec que això
evidentment
és un compromís
que tenim
amb la pròpia ciutat,
és un compromís
amb la pròpia nominació
de Tarragona
en el patrimoni
de la humanitat
i per tant
aquesta ha de ser
la nostra línia
de treball
en el futur.
Veient ara
per ser-se'm a martori
aquests membres
de la legió
sèptima gèmina
que ens acompanyen
avui en la presentació
que estaran avui demà
si no m'equivoco.
Déu-n'hi-do
ja l'atracció
que està provocant
entre molts dels visitants
que estan passant
per davant
d'aquí
de l'estat de Tarragona.
És a dir,
hem d'anar cap aquí,
hem d'anar a promocionar
sobretot Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat?
Hem d'anar a promocionar
Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
perquè a més a més
tenim un avantatge
que és que com que tenim
absolutament
totes les modalitats
o les tipologies
d'edificis
tant d'espectacles
com a edificis públics
com a edificis privats
que hi havia
en època romana
que és el que ens deia
nosaltres a la declaració
que només Roma
tenia aquesta diversitat
això ens permet
que cada una
de les activitats
que representem
les puguem fer
amb l'entorn
que es duia a terme
en època romana
no és el mateix
representar la gladiatura
amb un teatre
que amb un teatre modern
que representar-la
amb un auditori
que representar-la
amb l'amfiteatre
que era allò
que es duia a terme
és molt més fàcil
de traslladar-nos
és molt més fàcil
ja no cal fer l'ambientació
perquè la tenim autèntica
i a més a més
declarada patrimoni mundial
no és el mateix
representar
per exemple
el món de la grimensura
amb les gromes
amb tota la sèrie
de materials
i d'instrumental
que hi havia a l'època
un instrumental
a més a més
molt sofisticat
i que avui en dia
seguim tenint
les adaptacions
del mateix instrumental
fer-ho
doncs
amb un espai
teatralitzat
que fer-ho
amb una cantera romana
de 22 segles
per tant
això fa que sigui
tan important
que tot el que són
les actuacions
vagin en conjunt
amb el que són
els espais
és a dir
nosaltres hem apostat
com deia molt bé
el francès
pel fet diferencial
i quin és el fet diferencial?
doncs bé
que si som
ciutat patrimoni
de la humanitat
perquè els nostres monuments
tenen l'excepcionalitat
suficient
per ser declarats
per l'UNESCO
amb aquesta categoria
les nostres actuacions
tenen que tenir
també aquesta excepcionalitat
per tant
tenen que tindre
com dèiem
des de l'autenticitat
dels elements
en què estan fets
a el que és
la seriositat
de les representacions
a el que és
la capacitat
que aquestes representacions
puguin ser interactives
és a dir
que la gent
es pugui acostar
pugui tocar els materials
se'ls expliquin
exactament
per què
per exemple
aquesta toga
que tenim a davant
tenia un determinat color
com es feia la pòrpura
que feia la passa
d'aquesta toga
etcètera
etcètera
ara per exemple
estem veient aquí
com estan col·locant
una toga romana
el que era
la famosa toga romana
no és allò
d'embolicar-se
amb qualsevol llençol
i ja anem
ja som togats
la toga romana
tenia 6 metres de llarg
estava feta
amb pura
llana verge
portava unes franges
en funció
de la categoria
del personatge
que la lluïa
i tenia un sistema
de col·locació
sofisticadíssim
per arribar
a tindre
els plecs
que nosaltres avui
veiem a les estàtues
i per tant
realment
és com posar
tres llençols
pràcticament
al rededor
d'una persona
i amb una tècnica
molt complicada
que fa que també
sigui quelcom especial
i que doni
aquesta prestància
a l'escola romana
abans que marxin
els responsables polítics
i els mateixos
membres
de la legió
sèptima
gèmina
fins al lloc
de la repremsa
parlarem amb ells
que ara estan fent
tots els preparatius
una última qüestió
pel president
del patronat municipal
de turisme
que està aquí a Fitur
des del primer dia
des del passat dimecres
un primer balanç
o una primera impressió
de l'aportació
que ha fet
la ciutat de Tarragona
en aquests dies
i en aquest Fitur 2004
ha estat un Fitur
intens
molt intens
i paral·lelament
molt profitós
ha estat intens
perquè
Fitur
concentra
tota l'oferta turística
tant emisora
com receptora
i en conseqüència
és una oportunitat
d'un espai
anava a dir reduït
però cada vegada
és més gran
però en definitiva
en un mateix espai
poder contactar
amb tot aquell
que té interès
pel fet turístic
i ha estat profitós
perquè crec que
hem aconseguit
el que volem
en primer lloc
personalitat
i marca
Tarragona
té els suficients encants
com m'he dit abans
per vendre's
per si sola
i per anar-se guanyant
un lloc
dintre
dels destinacions
turístiques
importants
i això
requereix
una introducció
en el mercat
i l'oferta
no tan sols
de la ciutat
sinó també
de productes
perquè
si ens hi fixem
fulletos
fotografies
i estants
és precisament
el que hi ha
a tot arreu
i és precisament
el que la gent
cada vegada
valora menys
això és un complement
avui en dia
la gent el que vol
són productes
la gent vol
que se li posin deures
la gent vol
que quan va
a una ciutat
sàpiga
el que ha de fer
i el que pot fer
Tarracoviva
és un bon exemple
perquè
és dir
senyors de Tarragona
fem això
i això val la pena
que ho vegin
i val la pena
que s'hi estiguin
i val la pena
que ho comentin
és un exemple
d'altres
que podríem
posar
paral·lelament
hem aprofitat
per altres
qüestions
que van directament
vinculades
amb el que és
la promoció
de la ciutat
hem tingut l'ocasió
de parlar
amb les dos
companyies
de vols
de baix cost
que operen
a l'aeroport
de Reus
hem decidit
incrementar
la promoció
en totes
les destinacions
que són
llocs d'origen
de Ryanair
que està operant
hem de fer més força
allà
per fer que la gent
que utilitza
aquests vols
quan arribi a Reus
no se'n vagi a Barcelona
i es quedi a Tarragona
farem un esforç
hem parlat
amb Tour Espanya
per tal
que Tarragona
tingui un follet
dintre
de les oficines
de turisme espanyoles
a tot el món
específic
per Tarragona
que ara no hi és
crec que ho podrem
aconseguir
hem estat
fent una difusió
en el mercat
més proper
que és el mercat espanyol
que és el primer
que ens hem d'adreçar
jo crec que
aquests dies
Tarragona
ha sonat
absolutament
a totes les comunitats
i a totes les províncies
espanyoles
per la presència
que hem tingut
amb mitjans
de comunicació
i hem anat
definint
aquesta especialització
amb el fet diferencial
que era
la nominació
de patrimoni
de la humanitat
com a ciutat romana
que també és
l'única
que en plenitud
ho és
en conseqüència
això és la primera part
la vistosa
ara cal la segona
que és el seguiment
i a partir
de dilluns
que la fira
queda tancada
el que hem de fer
és assenyir-se
amb els contactes
que hem tingut
acabar de donar
les empentes
amb aquestes negociacions
que tenim
encetades
per tot el que he comentat
bé
i aconseguir
el que és
el nostre objectiu
que Tarragona
sigui indústria
però que Tarragona
alhora
sigui turisme
que és
el sector
jo diria
natural
de la ciutat
però és el sector
que ha arrencat
més tard
i que per tant
necessita
més espènt
ara
i és una feina
a mig i llarg termini
evidentment
els resultats
de futur
no els trobarem
la setmana que ve
és que a més
les coses ben fetes
són les que cimenten
i fer una cosa
que pot donar
molt bon resultat
a curt plaç
potser t'estàs obrint
una franja
que t'empedeix
prosseguir
per contra
si vas cimentant
peça damunt de peça
tot el que guanyes
no ho perds
i això és un gran vantatge
aquesta és la nostra línia
senyor Francesc Comà
senyor Maria Mercè Martorell
responsables respectivament
de les àrees de turisme
i patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona
moltes gràcies
per estar aquí uns minuts
a l'estat de Tarragona
que és el normal
però també per acompanyar
els oients de Tarragona Ràdio
perquè sàpiguen
en definitiva
la gent que ens està escoltant
des de la ciutat
la promoció que Tarragona
està fent aquests dies
aquí a Madrid
a Fitur
els deixo
moltes gràcies
que vagi molt bé
la presentació ara
d'aquí uns minuts
esperem-ho
gràcies
gràcies Ricard
i ara els deixo
perquè m'adreço
a parlar
amb els membres
de
en fi
la companyia
la Legio VII Gemina
que han arribat
per participar
en aquesta presentació
són quatre membres
el Ramon Domènec
l'Ivan Perelló
el Fésar Porfinya
i el Joaquim Ripodàs
el César Porfinya
no
jo sóc l'Ivan
salve
què tal?
molt bé
a veure explica'm primer
què portes
perquè en fi
això és
i quanta estona
heu estat per vestir-vos?
home
amb una mica de pràctica
ja en 20 minutets
ja ens ho podem anar posant
aleshores
això és l'equip bàsic
de legionari
altimperial
del segle I
després de Crist
d'època Flàvia
i què portes?
bàsicament
primer porto una cuirassa
de plaques
de ferro
que es diu
la sala anomena
lòrica segmentata
a sota una túnica de llana
cardada
sense tanyir
una escaliga
que són unes sandàlies
de cuir
amb sola clavejada
amb claus
un casc
estil imperial gàlic
que és d'origen gal
de ferro
també d'aquesta mateixa època
un gladius
que és l'espasa
una espasa curta
feta pel combat
cos a cos
per punxar
més que no pas per tallar
un escut
escutum
fet de fusta
llaminada
i doblegada
amb un humbo metàl·lic
que és un element
és on va la mà
per on s'agafa l'escut
i per el culpejar
escolta i en total
això quant de pes?
doncs ara
he de portar
uns 20 escats quilos
a sobre
i ho portes bé?
sí
està molt ben repetit
molt ben repartit
escolta
aquesta és la primera vegada
que veniu a Madrid
no?
sí
i què?
quina és la impressió prèvia
abans ara
de fer la presentació
estareu avui demà
per aquí?
sí
sí
sí
doncs bé
bé
bé
una mica de son
no he dormit massa
bé
doncs la gent
una mica les cares de la gent
cara d'estorament
d'on han sortit aquests
de quin planeta venen
porteu re
un quart d'hora
20 minuts vestits així
però déu n'hi do
aquí dèiem bastant l'atenció
la veritat
molt bé
doncs escolta
Ivan que vagi molt bé
moltes gràcies
l'Ivan per allò com dèiem
és un dels quatre membres
de l'associació
Projecte Fènix
que han vingut
fins aquí
fins a Madrid
un altre és el Ramon Domènech
Ramon bon dia
bon dia
a veure tu explica'm
de què vas vestit
i en fi
què portes al damunt
jo feia la representació
d'un centurió
i de portar ja ho veus tu
vaig bastant carregat
però jo no sabria explicar
realment
quins són aquests elements
que portes
val
doncs mira
en principi t'hi puc parlar
que porto
el que podríem dir
que és la lòrica
és la lòrica hamata
vaja
que està fetada en elles
a damunt de la lòrica
porto
el que són
les farelais
que són les condicionacions
que li donen al centurió
a través de les guerres
bueno
les batalles que tu hi havia
a la mà dreta
porto el vitis
que és una branca
de serment
d'una parra
vaja
una vinya
que és
realment el significatiu
que volia dir
que portaves el mando
a l'esquerra
porto el gladi
en fi
vaja
a les cames
porto la protecció
de cames
perquè els centuriós
no portaven escut
per protegir les cames
portava les greves
perquè estan fetes
també de metall
en definitiva
vaja
molt de ferro
i molt de metall
i molt de pes
molt de pes
quant?
quant calcules tu?
l'equip se'n va cap als 30 i escaig
quilos
Déu-n'hi-do eh
escolti
quanta estona
ara l'Ivan em comentava
que en 20-25 minuts
us vestiu
tu també?
mitja hora
tres quarts jo
potser una miqueta més
tu una mica més
una mica més
perquè porto més coses
molt bé Ramon
primera vegada a Madrid
què et sembla això?
home mira
bé
bé
veig amb molta gent
en principi bé
està bé bé
hi ha promoció
a Tarracoviva
que hi ha a la càpillada d'Espanya
per això hem vingut
doncs que vagi molt bé
gràcies Ramon
d'acord a tu
el Ramon és un altre dels membres
ara sí és el Quim
el Joaquim Ripogues
Joaquim bon dia
hola bon dia
a veure tu explica'm
de què vas vestit
tu em sembla que vas una mica
més lleuger eh
sí sí
mira jo represento el paper
del governador
de la província tarraconense
o sigui el màxim
poder imperial
a la província tarraconense
a la Hispanya Siterior
tu ets el que portes
aquesta túnica
que abans estàvem parlant
amb la responsable de patrimoni
Maria Marcia Martorell
que s'ha de posar
d'una manera determinada
clar no és qüestió de posar-s'ho
de qualsevol manera
és el símbol etern
del patrici romà
en cas d'un senador
és la toga para de texta
porta dos franges púrpura
que és el símbol patrici senatorial
i la toga que fa 6 metres de llar
de llana
i tenia tot un ritual
a l'hora de posar-la
com heu pogut veure
doncs hem estat una estona
perquè els plecs
havien de quedar de certa manera
i la mida exacta
de caiguda de la roba
era sempre la mateixa
esteu contents de venir aquí a Madrid?
sí, sí
la veritat és que sí
tot el fet que Tarracoviga sigui coneguda
a Espanya i a nivell mundial
és una primícia
i s'ha d'intentar millorar
sí, perquè déu-n'hi-do
el que ha millorat
des del principi
des de la primera edició
ara serà la sisena
en fi
això cada cop va a més
vaja, vaja
si com parés fa dos o tres anys enrere
doncs el públic ens esborda
ja s'està quedant petit
per cert una pregunta
haureu de sortir al carrer vestits així
o us han explicat
si anireu per dintre els pavellons?
farem una estona per dins
i una estona per fora
però bueno
fa dos mil anys anaven així
suposo que ho aguantarem
perquè fa bastant de fred a fora
sí, sí, sí
Quim, gràcies i bon dia
gràcies igualment
i l'últim
ara sí
és el César Pofinya
bon dia
bon dia
bon dia
a veure
tu
em sembla que ets
a nivell de vestuari
qui
més complicat
no?
o no?
sí
jo crec que tu ets el primer
que comença a vestir-se
com a mim
dels quatre que heu vingut avui aquí
el problema és que porto
la pèl de llop
a sobre
és el símbol
que portava
el portaestandard
perquè jo ara mateix
estic fent
de portaestandard
no?
i explica'm tot
el que portes al damunt
porto
més o menys
el mateix armament
que portava
un legionari
porto
la lòrica
amata
és un tipus
d'armadura
feta
el que coneguem
com la cota de malla
està feta
amb anells de ferro
doncs una mica
entrelaçats
no?
després porto
el gladius
la espasa curta
porto un punyal
el pugio
porto el casc
i per sobre del casc
porto una pèl sencera
de llop
que era el símbol
de los
de los portaestandards
i després
al costat
porto el vexilum
que és la bandera
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
inscripció
es pot
llegir
leg
sèptima
queimina
com deia
tu segur que necessites
més temps
per
canviar-te
per vestir-te
si normalment
una mitja hora
una cosa així
aproximadament
i de pes
ja calcules
quan portes el damunt
de pes
doncs
torno a
30 quilos
30-35
i és difícil
de portar això
no?
si és una mica pesat
sí
perquè la pell
la pell
sembla que no
però la pell
ja són dos o tres quilos
i tot té recau sobre el coll
sobretot
és una mica complicat
aquest és el principal element
el que més molesta
potser o no?
sí
sobretot el casc
potser
el casc
són dos quilos
està molt per sobre
dels cascos
en un casc de moto
actual
no arriba
als 500 gramos
una cosa així
això pesa
dos quilos
sense
què us sembla això
de venir a Madrid?
bé
impressiona això
de la fira?
sí
una mica
escolta
em sembla que us criden
ja que marxeu
no?
sí
sí
ens criden a files
doncs escolta
no sé si teniu algun crit
hi ha algun crit
o alguna cosa
que hagin de fer?
no?
és que la te reconencis
escolteu
gràcies per venir
i en fi
que triomfeu molt
gràcies
se'n van donar
ja els membres
de la Legio
7a Gemina
en fi
ells hauran d'estar
una quanta estona
aquí els quatre membres
que pertanyen
a aquesta associació
Projecte Fenis
que en fi
configuren aquesta
Legio 7a Gemina
que com dèiem
participaran d'aquí
escasament 20 minuts
un quart d'hora
aproximadament
en aquesta presentació
de Tarracó Viva
un festival
unes jornades
internacionals
de divulgació
històrica
en romana
que es presenten
avui
a Madrid
era
o és
sens dubte
la notícia
més important
del dia
des del punt de vista
de Tarragona
aquí a Fitur
nosaltres
si us sembla
ho deixem aquí
però
tornarem d'aquí pocs minuts
i farem una última
connexió
avui divendres
des de Fitur
pel matí
de Tarragona Ràdio
així que
fins aquí una estona
d'oula