Molta gent, la gent opina que hauria d'haver una grada més gran, però vaja...
Queda petita la plaça, allò que es diu...
Sí, el que passa és que són números petits també, no és una actuació de macroespectacles,
sinó que és una actuació, podríem dir, de màxim 3, 4, 5 persones,
i això, clar, des de 2 quilòmetres no es veu.
Però vaja, una mica de més, això, quan vas a Tàrrega i es munten grades,
també hi ha una certa presència massiva de gent i llavors, clar, s'ha d'anar renovant.
Bé, jo estic content perquè s'ha pogut fer la plaça friqui d'entrar.
Sí, l'any passat no es va fer i aviam hi era un dels temes que la gent acollia amb molt de gust, no?
Sí, sí, vaja.
Dilluns hi ha qui toqui i que li toca a tothom que està implicat a la festa directa o indirectament
ja faran les valoracions pertinents, però vaja, alguna coseta es pot anar comentant.
Com va anar la baixada de l'àliga d'ahir? Moltíssima gent, imagino.
Sí, jo crec que hi ha 3 tipus de públic en aquesta baixada.
Un, els que saben on van i participen, ballen, salten, canvien, es posen dins de l'àliga,
es posen dins dels gegants, ahir va haver un fet excepcional dins de la festa.
Els gegants de la ciutat van ser portats per primera vegada en la història,
com a mínim des que ens recordem, i això vol dir des d'unes quantes generacions,
conjuntament pels paios i pels gitanos, no?
Això jo crec que només per aquest fet, ahir la nit va valer la pena estar a Tarragona
i es va fer d'una manera normal, volguda per als portants dels gegants i d'una manera correcta.
Després hi ha els que van a mirar, que està molt bé, com el dia del Pilar Caminant,
que omplen molta part del recorregut, les escales, i això està molt bé,
és un públic que li agrada, que l'aplaudeix, que se fa seva a la baixada,
i després hi ha els que no saben on van, no?
I aquí doncs he d'esmentar amb noms i cognoms alguns membres dels castells de Sant Pere i Sant Pau,
que igual que en altres actes de la festa hi ha gent que porta samarretes
i no entén que les samarretes o els símbols de les entitats no estan per barrejar-los
precisament amb actes de gairebé vandalisme individualitzat,
doncs aquí passa un petit grupúscul de 4 o 5 persones,
sistemàticament doncs es dedica a molestar els que porten l'àliga,
amb la qual cosa doncs els de l'àliga no estan contents i bueno, hi ha aquests rifirrafes.
Al final tot acaba no res perquè doncs com ahir,
nosaltres amb un petit dispositiu que tenim,
doncs quan hi ha algú que no se sap comportar es para la música
i com no hi ha cap pressa ni hi ha cap horari,
quan algú s'ha tranquil·litzat seguim.
Però bueno, és una mica la radiografia que faig jo d'aquests públics, no?
Si parlem de milers de persones, el fet que n'hi hagi només mitja dotzena
no és representatiu, tot i que es fa notar, no?
És evident que no es ponen una majoria.
Però mira, algú em comentava aquest matí una cosa d'això de...
ja que has obert el meló dels comportaments incívics,
partint de la base i no ho fem perquè sigui el correcte,
dir-ho d'aquesta manera que tothom es comporta bé,
que sempre hi ha alguna excepció,
m'han dit que la plaça del Rei presentava un aspecte una mica lamentable aquest matí,
vidres trencats, bastant bruta...
No t'ho puc dir, però...
No, això no és una pregunta directa,
sinó en tot cas aprofitem per fer un comentari, no?
No, el que és cert és que els serveis de neteja
suposo que haurien d'anar, doncs, vigilant tots els temes
i el que és cert és que hi va bé...
I la gent no embruta d'aquesta manera, ja en papereres.
Sí, però bueno, jo crec que amb la quantitat de gent
que hi ha circulant pels carrers de Tarragona
és que és pràcticament inevitable, eh?
Vull dir, també s'ha de dir que...
Home, ahir hi havia molta gent, no?, en aquest acte
i, bueno, això vol dir que la gent s'ha de posar una mica les piles, no?
Sobre el fet que hi hagi molta gent o no,
doncs, bueno, és un dels temes d'aquest acte,
de la baixada aquesta de l'Àlega del dia 21.
Jo que em sembla que...
Però ha perdut espontaneitat, això, eh?
Hi ha qui diu que ja no és el que era.
Jo he participat, comptant ahir,
em sembla que des del primer any.
Bueno, jo crec que hi ha un moment que...
Primer, que l'Àlega no és de ningú i és de tots.
Jo tinc la sensació que, havent-la baixat molts anys,
havent-la ballat,
L'Àlega no ha de ser només com era dels portadors de l'Àlega,
que són membres del Vall de Diables,
i concretament del Vall de Diables.
L'Àlega és una peça ciutadana
i una cosa és que sigui una juguesca.
En el moment que aquesta juguesca,
la gent, doncs, hi vol posar una banda de música
que patrocina l'Ajuntament,
que aquesta banda de música, doncs, val molts diners,
doncs, clar, això té uns riscos.
I en el moment que aquesta baixada,
com va succeir,
doncs, no entén que hi ha altres actes
que es desenvolupen a la ciutat dins d'un programa,
jo recordo un any que es va entrar a la plaça La Font
i es va interrompre gairebé un acte,
doncs, bueno, hi ha un moment que és necessari organitzar-ho
i això té coses positives i coses negatives.
El que és cert és que
la festa no ha de ser mai immutable.
I, bueno, a algú li pot semblar que hi ha molta gent,
jo crec que segurament si no haguéssim
aconseguit aquest feeling amb la resta d'entitats
de manera que la gent es pugui repartir
el sentit de l'Àliga ja no el tindria cap
perquè la gent no ens podríem posar a portar a l'Àliga.
No sé quanta gent es van entrar ahir a portar a l'Àliga,
potser 30, potser 40,
però el que és cert és que això
amb una única peça és impossible.
Jo conec gent que em destaca
que cada any van amb una peça
i que els agrada posar-se sota d'aquesta peça.
No sé, ahir vaig veure que ara és d'absoluta felicitat
amb la gent que es va posar per primer cop
dins dels gegants moros de la ciutat.
Hi ha 20 i tanta gent, això es pot fer?
Vull dir, es creu una manera, allò, un ordre...
Sí, sí, sí.
El tema és molt clar.
Qui mana són els portadors de cada peça
i aquesta gent, a diferència de la resta de dies
que estan portant la peça,
estan a la guai.
Però és el bonic d'aquest acte,
és a dir, aquest dia la gent es pot posar...
Recordo unes paraules emocionades ahir
d'un casteller de la jove
que va agafar concretament l'àliga
davant de la colla jove
i li va dedicar unes voltes al Vidalet,
amb un dels teclers que enguany no està amb nosaltres.
Jo crec que la baixada té emocions,
el que passa que, com tot,
els que ens inventem una cosa,
ens agrada a vegades sentir-nos tan pares, tan pares,
que és allò com la criatura
que quan és petita potser és molt, molt, molt mona
i no vols que creixi mai.
I quan comença a voler voler sola...
Exacte, i és una mica això el que passa aquí,
però jo crec que està bé que els àliguis diguin la seva.
Sí, però aquesta és una perspectiva.
Hi ha una altra que probablement també està,
aviam, que està molt ben argumentada
i és que si es van incorporant altres elements del seguís,
si no tant estem parlant de la participació espontània
dels ciutadans que tenen tot el dret del món,
només faltaria el privilegi,
alhora també, de poder participar
en aquesta baixada de l'àliga.
El fet que s'incorporin altres elements del seguís,
i aviam si acabarem fent un seguís i nocturn.
No solia prou vegades el seguís
i si comencem a fer-lo sortir...
No sé, vols dir que no?
Perquè clar, cada any s'incorpora un nou element,
aquesta baixada.
No, cada any no.
Cada any no, però es van incorporant.
Enguany s'han incorporat uns gegants.
Jo crec que només es poden incorporar
aquestes peces que et pots posar dins.
Però tu creus que pot arribar a passar
que es munti com una mena de seguís i nocturn?
No, jo no ho crec.
Jo crec que és un fenomen generalitzat
a moltes poblacions.
L'altre dia llegeix unes declaracions
que algú deia que això era com a l'apatum,
o a l'apatum no hi ha això, precisament.
En tot cas, algú pot dir,
ja ho sabem bé,
a bastants amics nostres.
Ahir venia la banda de Mataró,
a Mataró hi ha un acte que és molt semblant a aquest,
i s'han incorporat X peces,
però no s'ho di totes.
Jo no m'imagino el ball del Patatuf
ballant aquí al mig.
No, més aviat no.
No me l'imagino, però vaja,
jo crec que no.
Jo crec que té la seva dinàmica normal.
El que és cert és que avui en dia,
si no hi hagués aquesta distribució,
s'hauria de repensar totalment.
És a dir, vaja,
jo no m'imagino tornar a la fórmula de l'any 86.
No m'imagino, primer,
perquè suposo que ningú no voldria sortir sense músics.
Segon, perquè, bueno,
em sembla que és un acte que ve molta gent de fora,
a veure'l.
És un acte que integra molta gent
que no pot portar les peces
durant la resta de les dies de la festa,
i aquesta sí que és una crítica cap a les entitats.
Una de les realitats que hi ha
a la Festa Major de Tarragona
és que s'ha de veure com,
si no volem incrementar el seguici,
numèricament,
que és un dels altres dels debats
que aquí a la ràdio a vegades n'hem parlat,
la gent ha de veure com es renova
i té plaça en els valls,
perquè jo el que sento és molta gent
que no pot participar.
Sí, que voldria entrar a les entitats,
perquè has parlat de llistes d'espera
per entrar a les entitats, clar.
Per tant, també,
que no és un tema només de Tarragona,
a Vilafranca passa el mateix,
o a Sitges passa el mateix,
però, com a mínim,
en aquestes poblacions que tenen aquest model de festa,
doncs que, evidentment,
no pots posar a 300 individus.
Però no sé, per exemple,
l'altre dia la Santa Tècla Petita
em va agradar moltíssim,
una iniciativa del Drac,
que potser és poc purista,
però, en lloc, clar,
de portar els 4 o 5 timbalers
que porta el Drac,
doncs en portava 25.
Perquè hi havia 20 nens més
que volien entrar-hi, no?
La solució ampliem-ho.
Això és poc purista.
Bé, potser sí que és poc purista,
però el cert és que això dona joc a la participació,
i que la participació ben administrada
per part de les entitats
i per part de la gent de l'organització,
per part dels mateixos ciutadans,
home, jo crec que té una certa gràcia, no?
Per tant, bueno,
està bé que se'n pugui parlar d'això, no?
Jo crec que la gent,
bueno,
que ha de tenir el seu punt de...
Home, també té una altra cosa extraordinària,
aquesta baixada, no?
que no tenia abans,
que és que la gent li posa un punt de crítica, no?
Per exemple, ahir l'àliga portava la mitra
arquebisbal al cap, no?
O el gegant vell portava la bandera de la pau
en lloc de la porra de la guerra, no?
Vull dir que la cosa té...
S'aprofiten determinats símbols
per fer aquesta crítica
o aquesta lectura de la realitat.
Sí, sí, naturalment que sí.
Independentment de la baixada de l'àliga d'Helenita
has destacat un aspecte important.
Aviam, la publicitat ho diu,
no ho sé, doncs més de 40 actes,
més de 500 actes,
vull dir, aviam,
qui en demà, no?
Moltíssims actes,
però la realitat és que aquests actes hi són,
i és que cada cop s'ha d'ampliar més
el programa d'actes
perquè cada cop hi ha més gent,
més entitats,
s'incorporan més elements.
Clar, això no té camí de tornada.
La tendència és que cada cop hi hagi més
d'anar sumant
perquè cada cop la participació ciutadana,
no només des de dins de les entitats,
sinó des de fora com a espectadors,
com a participants de la festa,
doncs és més extraordinària.
Ja el dissabte a la nit no es podia caminar
per alguns carrers de Tarragona
i no havia començat el bruix de la festa.
Un dels càlculs que crec que s'hauria de fer,
que no fem,
és saber quin percentatge d'actes
organitza l'Ajuntament
i quines entitats.
Això no ho heu fet encara.
No, no ho hem fet,
però se m'ho acudia ara.
Aproximadament no...
No, sabem que hi ha 86 entitats
en guany organitzant actes,
però el que és cert
és que ara ens costaria saber
la proporció d'actes
que organitzen els col·lectius
de les entitats ciutadanals
i els que organitza l'Ajuntament.
De totes formes,
jo amb això,
amb el Carles Sala,
amb el regidor de festes,
ho hem parlat moltes vegades.
És a dir,
el que no podem fer
i no fem,
és anar a superar
el rècord de l'any anterior.
Nosaltres no ho fem.
És a dir, no.
La programació municipal,
evidentment,
l'any passat es va observar
que no hi havia uns concerts gratuïts
que calia tenir en compte.
Això són tres actes,
no són més.
I no hi havia la plaça Friqui,
que és un espai,
evidentment,
on hi ha moltes actuacions.
Però clar, això,
només això ja genera
més activitat, no?
Però no és perquè n'hi hagi més,
sinó perquè realment
els micròfons
ho recollien l'any passat, no?
És a dir,
la gent volia
que existissin aquests actes
i per tant
es van intentar
recuperar.
Igual que...
Bé, recuperar no és la paraula, no?
Perquè aquí recuperem tot.
Es van retrobar, no?
La paraula tradicional
i recuperar
són paraules
que les utilitzem molt
i ja no sabem
buscar sinònims, eh?
Exacte,
són odioses a vegades.
No, no, vull dir que...
Però són necessàries, eh?
Exacte.
Però bé,
que es va tornar a posar en programa, no?
Quan no havia existit, doncs,
durant dos anys.
Bé,
jo crec que no és una escalada.
Ara, el que sí que ha de facilitar,
crec,
l'organització de l'Ajuntament
és infraestructures
perquè la gent pugui fer els actes.
Clar,
jo, si hi ha un col·lectiu de gent
que vol organitzar un acte,
he d'intentar facilitar-li la feina.
I aquesta és una feina
de l'organització municipal.
Això del que demostra
és que hi ha una voluntat participativa
de la gent
i que, doncs,
a mi em sembla
tan meravellós,
doncs,
el Club d'Escax
o el Club de Rem
al mig de la Rambla
organitzen activitats
com l'activitat principal
que organitza l'Ajuntament.
És que em sembla
que tot suma
i tot té el seu públic
i avui deia el Joan Sala
de les Chiques de Tarragona
a la premsa
com a crítica
que l'Ajuntament
encara ha de diversificar
més els espais,
els escenaris
perquè,
per exemple,
ahir la nit,
a la baixada,
es va fer una cosa
que no n'hem fet publicitat,
però la vam fer experiència
i va ser un èxit.
Vam posar un espai
que és l'habitual,
de l'Espai Margalló
de Músiques Modernes
amb dos grups,
Pepet i Marieta
d'Ull de Cona
de les Terres de l'Ebre
i Costa Rico.
Això el que es genera
és que hi hagi
un trasbast de públic
cap a aquest escenari
i que es pugui fer
en millors condicions
a l'acte tradicional
entre cometes
de les escales
de la catedral.
Per tant,
aquesta aportació
que es fa
no es fa,
no posem el programa
en lletres grans
i tal,
però és una voluntat
de sumar un acte
perquè un altre
vagi millor.
A vegades s'han d'anar estudiant,
però jo crec que les xifres
realment
no són el que fan el programa.
Per mi té tanta importància
i em sembla que això
ho comentem altres vegades
i només veient
els convidats
que teniu aquí
a la ràdio
aquests dies
es veu,
és a dir,
per mi té tanta importància
el senyor
que munta
la paradeta de llibres
al costat de l'estant,
que ha estat al costat vostre
allà cada dia,
com l'exposició
del Joan Sarramia
de miniatures,
que no són macroactes,
són petits detalls,
però bueno,
no sé,
per exemple,
en els llibres,
m'explicava
la gent de Tradicat,
s'han distribuït
500 llibres
de tot Catalunya
de cultura popular,
això és tan important
com el concert
de la BB,
amb 12.000 persones.
Hi ha coses
que són,
no diríem,
inamovibles,
però que han de ser
allà al programa.
Hi ha d'altres
que es poden variar
en funció de cada any,
com la plaça Friqui,
els concerts gratuïts,
que en guany tornaven
amb la QCB,
que per cert,
aquest era l'espai adient
perquè es va quedar petita
la plaça de la Font,
jo recordo
aquells macroconcerts
del Parc de la Ciutat,
a Marquès de Montoliu,
aquells també
de caràcter gratuït
de fa molts anys.
Mira,
el primer dia
que vam contractar
aquest espectacle
algú em va dir
qui és aquesta noia?
Perquè no estava al dia,
no estava al dia,
qui t'ho va dir.
Sí, però clar,
això té un problema,
a veure,
té trampa
aquest concert té trampa.
Aquest concert
es va contractar
en un moment
que la BB no era coneguda.
Nosaltres vam apostar,
ens va sortir bé,
però clar,
té una limitació
per contractes,
és a dir,
nosaltres anem actual
a passar la Font,
però no anem
a un espai més gran
perquè no tenim
un equip preparat
per fer-ho.
I de fet,
algú també m'ha comentat
que les limitacions tècniques
es van evidenciar
durant l'espectacle.
Per tant,
sí,
segurament
hauríem estat més
espaiosos
al Parc de la Ciutat.
però bé,
a vegades també,
jo és que crec
que tampoc
no hi ha tanta transcendència
amb aquestes coses,
segurament es pot canviar.
L'Espai Sabina
ha tingut molt d'èxit.
Sí,
perquè també
ens heu ajudat molt vosaltres.
El concert de Txala
va ser sorprenent,
va ser sorprenent
i sembla que va agradar molt.
Sí,
l'aposta de l'Espai Sabina
és primer una altra cosa
que no n'hem exterioritzat
i no hem fet publicitat.
Nosaltres considerem
que la part alta
té una sèrie d'actes tradicionals.
L'altre dia
hi havia algú
que em deia
que no li semblava oportú
que la Rebella
de la vigília
es fes a la plaça La Font.
Això és una conquesta democràtica,
és a dir,
retrobar la plaça La Font
per la ciutadania
es va aconseguir l'any 80
i és una cosa
que avui tothom
té com a referència
a aquesta ciutat,
a aquesta plaça.
Ara bé,
el que també s'ha de tenir clar
és que a la part
no es poden posar actes
que per al tipus
de música que es fa
no estiguin d'acord
amb l'entorn
que té la part alta.
A veure,
fer un concert de rock and roll
és una cosa supernormal,
la festa major,
però hi ha altres espais
de la ciutat
on potser queden més emmarcats.
Per això l'any passat
quan vam trobar
al Parc de les Granotes
la possibilitat d'encaixar-ho
amb unes petites reformes
urbanístiques
que van haver
i vam desplaçar allà
que està al centre de la ciutat,
al Parc de les Granotes,
és supercèntric,
és a dir,
està al costat
d'un monument emblemàtic
i és perfecte,
però és un espai més obert
que permet
que el veïnat
de la part alta
no hagi de rebre
aquest impacte sonor
que evidentment existeix
i negar-ho seria
absolutament
una al·lucinada
per part dels organitzadors.
Ara bé,
el que sí que tampoc
hem de perdre de vista
és que
les ciutats
tenen espais de referència
i jo recordo
a la plaça del Rei
el primer any
que vaig treballar,
la plaça del Rei
era un prostíbul.
La plaça del Rei
era un prostíbul
i hi havia,
com encara passa
a la banda esquerra
de la part alta
de Tarragona,
hi havia un munt
de bars
de prostitutes
i això
no és positiu
tampoc
per una ciutat
i menys en aquest entorn.
Per tant,
si la societat
es pot fer seu
un espai
per què no es pot
treballar allí?
I el que hem buscat
és senzillament
amb una evolució
progressiva
i sense que
hi hagi d'haver
cap drama
per ningú
un tipus de música
més adient.
Per tant,
en guany l'espai Sabina
que ja es va experimentar
tímidament l'any passat
s'ha posat música
excepte la nit d'ahir
que hi ha una orquestra
doncs música
del tipus folk
ètnic
intentant
com bé deia
sorprendre la gent.
És a dir,
artistes que no han vingut aquí
i després també
amb una nota molt important.
Amb una barreja
si la gent analitza
la programació
veurà que hi ha
des de la Ginessa
Ortega de Flamenc
fins a
la Lídia Pujol
amb el Brian Dunning
o el Mauricio Martinotti
que actua demà
amb Urbàlia Rurana.
O sigui,
col·laboracions
de diferents artistes
de diferents països
amb gent de casa, no?
Els xiales són una gent
del camp de Tarragona
i s'havia d'apostar per ells.
I és una gent
que està fent un treball
molt important
d'investigació
en el camp de la música tradicional.
Van parlar amb ells
i la veritat és que va ser
sorprenent la conversa
i sobretot
el treball que estan fent.
Això no estava en el guió, eh?
Però diguem-ne que forma
part del paisatge urbà
aquests cotxes en doble fila
que no deixen sortir
l'altre que està
i en fi,
si en algun moment determinat
no ens escolten
perquè són el claxon
doncs repetirem allò
que estem dient.
Comentàvem que dilluns
ja seria el dia de fer balanç
i Déu-n'hi-do, eh?
Vindrà regidor, vindrà regidor.
En tot cas,
en els últims minuts
en Jordi encara queda
molta santa tecla
als actes centrals
de la festa
que aprofitem
per recordar
per anéssim cop
que els podran seguir
en directe
a través d'aquesta sintonia.
Amb uns comentaristes de luxe
pel que he sentit.
Bueno, tot el personal
de la ràdio
com cada any.
Ben acompanyat.
També és veritat
perquè per exemple
comentaristes de luxe
demà
retransmetrem
com cada any
la processó
Péz Muntner, eh?
Des d'aquí,
des del pla de la seu
com a comentarista.
Aquesta tarda,
naturalment,
també retransmetrem
la sortida del seguís
i aquest migdia
a l'entrada de músics.
En fi,
que nosaltres retransmetrem
tot el que són
els actes centrals
que queden
i que són els que ja
treuen absolutament
a tothom al carrer.
Sí, sí, sí.
Espero.
Sí, home, sí.
A més, el temps,
mira si acompanya.
Enguany no s'ha parlat
de pluja ni un dia, eh?
No, nosaltres vam fer...
Mira que teniu tot per la mà
i posadet aquí
en cas de pluja,
de pluja, perdó.
Això no ho sabem.
El dia 1 d'agost
o no quan s'ataca
el programa no se sap.
Però, sí,
és la part, doncs,
que potser
tots ens estimem més,
tot i que aquesta part
cada vegada
jo no sé si és més llarga
o m'ho sembla a mi,
però sí,
perquè clar,
el dia 19,
l'altre dia,
amb els nens al carrer,
doncs, clar,
la sèrie petita
també ja és indispensable, no?
Clar, és que tot es fa necessari.
Sí, jo crec que és una mica
una suma de coses
i està bé que sigui així, no?
Ara, el que sí que és cert
és que és una mica
això, és la marca de la casa, no?
Aquesta part del seguici, no?
I els castells,
no oblidem-ho.
I els castells, també.
Jo crec que el diumenge
es va donar un gran pas
en aquesta ciutat.
Se li ha d'agrair
a la colla jove
l'esforç que va fer.
Se li ha d'agrair
als minyons de Terrassa,
especialment,
i a les joves de Balls també,
però especialment als minyons
el fet d'ajudar
a retrobar la categoria de nou
dins de les festes
de Santa Tecla.
I, evidentment,
s'ha d'esperar que demà
la plaça també pugui ser de nou.
Estellera la poden seguir
a través d'aquesta sintonia
i la baixada dels pilars
del dia de la Marsella.
En fi, què dir
que no sàpiguen
els nostres oients?
En Jordi,
de ben segur
que ens anirem retrobant
aquests dies
de la festa major
de la ciutat de Tarragona.
Gràcies, en tot cas,
per dedicar-nos
a aquesta estoneta.
Perquè, Déu-n'hi-do,
l'enrenó que hi ha aquí
al Pla de la Seu
amb aquesta grua
que està muntant
tota aquesta parafernàlia
que ara la processó...
Ho expliques o no,
jo, què t'he dit?
Ho explico jo?
Sí.
Doncs, generalment,
clar, nosaltres ja
és el que comentàvem,
ens posem en un raconet
perquè no volem mai
entorpir
doncs aquestes tasques
de preparació
dels actes de Santa Tecla
i el que fem sempre
és posar-nos aquí
en un raconet
i després,
cap allà a les 12 del migdia,
ens hi posem
al costat de les escales.
Per què?
Perquè els operaris
que han d'instal·lar
tot com es diu això,
pirotècnic...
El sostre de foc.
El sostre de foc
que han d'al·l dia de la processó,
a aquesta hora normalment
cap a les 12
ja han enllestit la feina.
Però avui no sé com ho farem,
la cosa va una miqueta endarrerida
i és que es veu
que no s'ha donat el permís
de cada any
per utilitzar, diguem-ne,
la pròpia instal·lació
de la catedral
per poder fer aquesta feina, no?
Hi ha hagut una negativa
per part del capítol de la catedral
i enguany,
i com ho esteu fent?
Perquè vèiem la gruada,
però com instal·lareu
tota aquesta part d'aquí?
Ho farem, ho farem.
És a dir, no hi ha cap problema.
Però no podeu,
no us podeu posar aquí
a la catedral?
No, no es pregarà res
a la façana
Sempre, aquí cada any
s'ha col·locat
tota la part de darrere,
l'any passat es va facilitar
molt la feina
i això va permetre guanyar
un espai
i després, clar,
l'entrada a Santa Tecla
ha anat creixent,
millorant, diversificant-se, no?
Ahir i l'any passat
doncs jo crec que vam
millorar moltíssim,
però bueno, es veu que
hi ha algunes interpretacions
que sembla que el que fem
no és molt canònic.
Jo, de totes maneres,
crec que no té massa sentit
que en la mateixa arxidiósisi,
no sé,
com Vilafranca l'altre dia
doncs es pengin dues estelades
a les façanes de la catedral,
es col·loqui tot de pirotècnia
sobre amunt de la pedra,
aquí no es posa res,
només es lliga una corda
i em sembla que és més senzill,
però bueno...
I en aquest cas
no s'ha donat autorització
per lligar aquesta corda
pel sostre aquest de...
Jo, malgrat que la gent
pugui semblar
i jo l'altre dia
vaig estar encapsalant
l'entrada a l'arquivisba
i soc dels que
soc molt respectueus
amb el vot democràtic de la gent,
però també hi ha una cosa
que, vaja,
la gent ha de tenir-ho clara,
vull dir,
és a dir,
no sé,
això de la catedral
doncs,
evidentment forma part
d'una institució eclesiàstica,
però jo crec que,
evidentment,
té un valor cultural
que va molt més enllà
i sentimental
per part de molts ciutadans,
per tant,
home,
jo també m'agrada
estimar-me una mica
que t'ediqui sí.