Ara passa un minut d'un quart d'una del migdia.
Com els comentàvem en el sumari,
avui també parlem de l'hàbit de fumar en espais públics,
com ara als centres sanitaris.
A Tarragona, l'Hospital Joan XXIII
forma part de la xarxa d'Hospitals Sense Fum,
amb l'objectiu, entre altres coses,
que els propis professionals de la sanitat
abandonin l'hàbit del tabac.
Montserrat Olones, la responsable del programa de prevenció
a l'Hospital Tarragoní.
Montserrat, molt bon dia.
Molt bon dia a tots.
Benvinguda.
La primera pregunta no que em ve ara,
sinó que em va venir al cap
quan vaig conèixer aquesta iniciativa de l'Hospital
és si als hospitals no es pot fumar.
Em vaig quedar una mica sorpresa.
Als hospitals no es pot fumar, però no d'ara,
sinó de fa temps ja, no?
Sí, sí.
Hi ha diferents lleis que limiten l'ús del tabac
als centres sanitaris.
De fet, aquestes lleis sí que contemplem fins ara,
cosa que ha canviat dintre de poc,
que hi hagi espais delimitats per gent fumadora.
El que passa és que, bueno,
culturalment, al nostre país,
la incorporació de la limitació de l'hàbit tabàquic
ha estat progressiva.
i jo diria que les lleis,
les normatives han anat per davant de la nostra cultura
com a població.
I precisament això ha fet necessari
l'elaboració d'aquests programes
i el desenvolupament d'aquests programes.
Una mica per complementar
educació, informació i contenció.
contenció, de la manera.
Ara per ara, abans d'iniciar-se aquest programa,
a l'Hospital Joan Mitnitrés de Tarragona,
qui fumava, on es fumava?
Bé, a veure...
Vam des del punt de vista pràctic, quotidià.
Pràctic, quotidià.
I a l'hospital...
Exacte.
A l'hospital tenim dues poblacions diferenciades.
Una és el personal,
l'altra és els familiars i visitants,
fonamentalment,
que venen a veure els malalts
que estan ingressats.
I el malalt ingressat, de fet,
és una altra població
en relació amb el tabac.
Tenim...
El personal,
com a professional de la salut,
doncs compleix...
Hem fet una enquesta ara,
recentment,
amb aquest programa,
i compleix el patró
de l'hàbit a Catalunya,
en els centres sanitaris.
Vull dir,
aproximadament un 30%
dels nostres professionals fumen.
Sí que serà l'enquesta
que han manifestat
majoritàriament,
tant fumadors com no fumadors,
la necessitat de
delimitar aquest hàbit.
O sigui, tots estan,
però,
fer campanyes en aquest sentit.
Tenim els familiars,
que en aquest és un punt
que hem començat
en aquest programa
la campanya.
El familiar a l'hospital
fuma habitualment,
no hi ha una cultura de respecte.
Però on es fuma?
A les escales?
Es fuma a les escales,
es fuma a les sales.
Fonamentalment,
a l'àrea d'hospitalització,
a les zones,
doncs,
on el familiar
descansa
d'estar atent els seus.
Més enllà del passadís.
Més enllà del passadís.
És a dir,
a la zona d'accés.
És clar,
és que a la zona
d'hospitalització
no es fuma,
però sí a les zones d'accés.
I això,
nosaltres,
és una cosa
que volem modificar.
Al familiar
li hem deixat
unes zones,
pot sortir al carrer,
a Tarragona
fa bon temps
i normalment
es pot fumar al carrer.
I a la zona
de cafeteria
de familiars
hem respectat
l'àrea de fumadors
i l'àrea de no fumadors.
Hi ha dos espais
de limitats.
Dos espais de limitats.
I l'altra població
que tenim
és el propi malalt ingressat.
Jo és el que li anava
a preguntar,
als pacients,
home,
hi ha de tot,
però hi ha alguns
que fumen.
Fumen,
fumen
i a vegades
tenen dificultats
per deixar-ho.
Llavors,
el que hem fet nosaltres,
que posarem en marxa
a partir del 2005,
és un programa d'ajut
al pacient
que se li recomana
que deixi de fumar
i l'hi costa.
O sigui,
tenim professionals
dintre de la institució
que porten molts anys
treballant
en el tema
del tabaquisme,
tenen molta experiència
en quant a ajudar
fumadors
a deixar de fumar
i volem endegar
un programa concret
amb pacients ingressats.
És a dir,
donar-los un suport,
sobretot els primers dies
i mentre estiguin ingressats
per tal que
no consumeixin tabaç.
Primer,
preservar aquests espais
de la presència del fum
i també,
jo imagino
que poc o molt
i habitualment
no es deuen donar
a evitar situacions
una miqueta
desagradables.
Fins i tot,
pensem en una habitació
que hi hagi
dues o tres persones
ingressades
que una d'elles fumi,
doncs es pot crear
un cert conflicte,
lògicament.
El que està clar
és que a les habitacions
la gent no fuma,
però pensem que,
això ha sigut un avenç,
m'imagino,
jo ja no he viscut hospitals
en què els pacients
fumessin a les habitacions,
però pot passar.
El que passa
és que creiem
que hem d'anar avançant
i un malalt
a l'hospital
és una qüestió
de sentit comú.
Si tu estàs malalt,
moltes patologies
que ingressin a l'hospital
estan relacionades
amb el tabac,
hem d'ajudar
aquesta gent
a donar-se en compte
que no és bo fumar
i respectar
aquestes zones
que estan lliures.
Aquest programa
que es posa en marxa,
com es materialitza?
Quines són
les línies fonamentals?
El programa
d'hospitals lliures
de fum
és un programa
que està estandaritzat.
De fet,
és una xarxa catalana
que és una subxarxa
de l'europea
que l'objectiu principal
és aconseguir
espais lliures
de fum.
O sigui,
el nostre enfoc
és ambients saludables,
més que
tractar directament
el fumador.
Per tant,
el programa
està desenvolupat
de tal manera
que
per aconseguir
aquests espais
lliures de fum
es fa una enquestada
d'opinió
entre els professionals
que hauran
de treballar-hi,
en aquest cas
els professionals
de Joan XXIII.
Els resultats
d'aquesta enquesta
ens ajuden
d'alguna manera
després
a desenvolupar
tot el programa.
Es fa una campanya
de senyalització,
una senyalització
que és estàndard
per tota la xarxa
d'hospitals lliures
de fum
i es marca un dia
per començar
a fer efectiu
el programa,
en aquest cas
va ser el 16 de desembre
i a partir d'aquí
hem fet
fulletons informatius
pels familiars,
farem un seguiment
a nivell
de diferents plantes
i àrees
de l'hospital
per si hi ha gent
que està fumant
recordar-li
que això no es pot fer
i de fet
continuarem
la lluita
en aquest sentit,
perquè portem molts anys
treballant
amb el tema
d'aire lliure
de fum.
Han passat quatre dies,
jo imagino que el primer dia
clar,
es fa un cerr en ressò
publicitari
i a través dels mitjans
les reaccions
a la gent
de l'hospital,
sobretot
els treballadors
es van adonar,
van ser sabadors
d'aquest programa,
us van fer algun comentari
a les persones
que saben
que esteu darrere
d'aquest programa.
Comentaris
sempre n'hi ha,
jo m'he dit
inclús vam fer un informatiu
al grup promotor
que hem estat treballant
amb aquest tema
informatiu
en què demanem
amb els companys
col·laboració,
perquè el tema
del tabaquisme
tant el fumador
com el no fumador
pensa que té els seus drets
i que les coses
estan molt clares
quan en realitat
no estan gens clares.
El que sí
està clar
és que ha d'haver
un respecte
pel no fumador,
ha d'haver
un ambient saludable
de feina,
estem compromesos
amb això,
nosaltres som sanitaris
i ens hem de comprometre
també professionalment
i la reacció
jo crec que és prou bona.
Per mi
un dels indicatius
claus
era la cafeteria
del personal
on clàssicament
la gent fumava
perquè era el moment
de descans
i per tant
es fumava en el cigarret
i realment
s'està respectant
com a àrea lliure
de fum.
Hem delimitat
una zona
on es pot fumar
i estan complint
amb aquest compromís.
Després,
bueno,
hem anat treballant
molt el tema
en els últims anys
per tant
a hospitalització
ja teníem
treballat el tema
sí que hi ha
punts conflictius
però això
es tracta
d'anar avançant.
Anar avançant.
Són programes
que costen
pocs diners
perquè el que hi ha
és molta voluntat
i molta conscienciació
i molt de parlar
però hi ha perdurabilitat
amb el temps.
Clar, per això
dir que no són programes
cars posats a la pràctica.
No, no, no.
I a més
aquest està
mira
la senyalització
i de fet
com som
personals sanitaris
som institucions
on ja tenim
professionals
els que es dediquen
en el tema
doncs
el cos humà
a veure
inclús d'intra
de feina
aquesta tasca
vull dir que
no es tradueix
en un cos econòmic
evident.
Jo crec que he llegit
per algun lloc
una dada
que en el tema
del que són
els professionals
de la sanitat
es repeteix
l'esquema
de tota la població
que són les dones
les que fumen més
que els homes
abandonen més l'hàbit
que no pas les dones.
Sí, fixa't
que la nostra enquesta
es reprodueix
totalment això
i homes sanitaris
parlaré de sanitaris
perquè la representació
del reste personal
és més petita
en l'hospital
en sanitaris
homes
tenim un 20%
de fumadors
i també un 20%
d'ex-fumadors
que això reprodueix
l'any 95
a Catalunya
un 40%
eren fumadors
o sigui que reproduïm
els homes
estan deixant
l'hàbit
i no s'incorporen
molta més gent
en canvi
en la dona
tenim més d'un 35%
de fumadores
i a nosaltres
ens correspon
a més
prioritàriament
amb el personal
d'infermeria
llavors en sanitat
tenim un patró
de dona fumadora
infermera
que té
molts punts
perquè li sigui difícil
abandonar l'hàbit
Déu-n'hi-do
però bé
què farem
no som pessimistes
al contrari
de fet
dins d'aquest programa
de la xarxa
d'hospitals
lliures de fum
hi ha d'altres hospitals
propers a casa nostra
geogràficament parlant
que ja estan dins
concretament
a Tarragona
Sant Joan de Reus
va iniciar el programa
fa 4 o 5 anys
de fet
em sembla que va ser
un dels hospitals
pioners en aquest sentit
juntament
amb l'Institut
Cataloncologia
que és el que promou
aquest tipus de xarxes
Valls
va
va fer-se
hospital lliure de fum
oficialment
fa uns mesos
jo crec que
quasi fa l'any
i de fet
el 2 de desembre
va fer unes jornades
aquí a Tarragona
de prevenció i control
del tabaquisme
on ens vam reunir
tots els centres
per explicar
les nostres experiències
aquests dos centres
parlàvem de la seva experiència
i hospital de la Tecla
a veure
és el conjunt
Tecla
sé que la primària
ja té
el programa fet
a l'hospital
estan
avançant
en el procés
i ens falta
em sembla
que em van dir
que era mora
a Tortosa
també han fet
ja hospital lliure de fum
i el que es va reflexar
a les jornades
del dia 2
és que realment
Tarragona
és una regió
compromesa
amb aquest tema
s'han fet
moltes activitats
i
a més
s'han seguit
aquestes activitats
respecte a altres regions
sanitàries
jo crec que
som davanters
aviam
els professionals
de la sanitat
hi treballen cada dia
hi van cada dia
estan al cas
els que
disortadament
alguna vegada
doncs hem d'anar
probablement són els
que hem de finir
més prim
sobretot perquè estem
quatre dies
si estem
en el millor dels casos
doncs potser que val la pena
que nosaltres i el nostre entorn
doncs estiguin d'encendre
aquella cigarreta
a l'interior
de l'hospital
no n'hi ha prou
en posar el cartell
que diu que
que és prohibit fumar
sinó que
és aquesta tasca
de conscienciació
sobretot
lluny de la crispació
bé
aquest ha sigut
tranquil·litat
enraunant
que és com
probablement s'aconsegueixen
aquestes coses
per suposat
jo crec que és un tema
de respecte mútu
i de primar
l'ambient saludable
sobretot en un centre
on estem treballant
per la salut
però des del respecte
sempre
molt bé
doncs Montserrat
Olona responsable
d'aquest programa
de prevenció
a l'hospital
Joan XXIII
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
molt bon dia
Adéu-siau
Adéu