Falten tres minuts per arribar a un quart d'onze del matí.
Aquí estem en directe en aquest matí de dimecres
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
parlant de la notícia de la jornada,
de la notícia més important de les últimes hores.
Us ho explicàvem ara fa un moment en el sumari.
Volem analitzar durant els propers minuts
els set anys del doctor Lluís Martínez Sistà
com a arquivisba de Tarragona
i també volem analitzar i comentar el nomenament
del seu successor, Jaume Pujol Balcells,
una notícia que sorgia ahir al migdia
que ja us vam explicar en aquest programa.
El nou arquivisba de Tarragona
és professor de Teologia de la Universitat de Navarra,
és membre de l'Opus Dei
i avui volem analitzar aquestes qüestions
amb tres persones, amb tres tarragonins
vinculats amb la Iglesia
des de diferents perspectives.
Saludem el senyor Santiago Camós
que és president de Justícia i Pau aquí a Tarragona.
Senyor Camós, bon dia.
Saludem també la senyora Carme Bourbonés
que és la directora de Càritas en Diosesana.
Senyora Bourbonés, també bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el senyor Josep Ignasi Boada
que és el president de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
Senyor Boada, també bon dia.
Comencem, doncs, parlant, fent una mica de mirada enrere.
Deixem enrere una etapa de set anys
del doctor Lluís Martínez Sistà
com a arquivisba de Tarragona.
Arribava el mes d'abril del 1997.
Han estat set anys dedicats segurament
i de manera preferent a anar aplicant
les resolucions del Consell Provincial Tarraconense.
Des de les seves perspectives, però,
que l'han tingut més a prop tota la feina pastoral
que ha anat fent el doctor Martínez Sistà,
com valorarien aquesta etapa de set anys?
Senyor Camós.
Bé, jo com a president de Justícia i Pau
ho valoro molt positivament.
Jo he de recordar que quan va venir
el doctor Martínez Sistà
va ser una alegria per molts
que estaven preocupats per la successió
que deixava de la diòcia,
que deixava de gara el doctor Torrella.
No sabíem qui vindria
i eren molts els que havíem indicat
precisament la persona d'ell,
com una esperança.
I jo penso que aquesta esperança
no ha estat decebuda.
ho tenia difícil perquè era successor
de dos bisbes de molta personalitat
i que van fer molt per l'església de Tarragona
i jo penso que ha complert.
I des d'un punt de Justícia i Pau
no solament no tinc cap queixa,
sinó que ha actuat sempre molt positivament,
ens ha deixat molta llibertat d'actuació,
no ens ha posat mai cap entrebancs,
sinó tot el contrari,
de manera que per mi
la impressió des de Justícia i Pau
és molt positiva.
Senyor Carme Borbonés.
Jo porto poc temps,
he directament lligat a Càritas,
però també per l'experiència anterior
també em sumaria a les paraules
del company Camós
respecte a aquest tema.
Amb totes les expectatives
jo crec que s'han vist
realment respostes positivament
i també és en el cas de Càritas
en l'encàrrec que em va fer
com em va fer confiança
per assolir aquesta responsabilitat,
tenia molt clar
quina era la funció de Càritas
en el món actual,
que era més que superar
l'etapa assistencial
per ajudar les persones
que retrobin una resposta
en el món
i a les circumstàncies
d'emarginació
que moltes viuen.
La seva opinió,
senyor Boada?
Bé,
jo el que destacaria,
porto només quatre anys
en el càrrec,
és que sempre he tingut
les portes obertes
del Palau Arquabisbal
quan he tingut que comentar
o discutir alguna cosa
amb el senyor Arquabisbe.
El doctor Martínez Sistac
sempre ha estat una persona
que amb la llei a la mà,
ell és un canonista,
al 100%,
però sempre amb la llei a la mà
ha donat el Consell
i la seva idea
de com ha d'anar la cosa.
Sempre ha destacat
que les confraries
de Setmana Santa de Tarragona
són molt importants
pel fet que som una catequesis
que els sortim al carrer
durant uns dies concrets
i això és molt important
per l'Església.
Destacaria en algun aspecte
d'aquesta etapa
que ara s'acaba
amb el doctor Martínez Sistac,
algun aspecte destacable
o com deia abans
el senyor Camós
tenint en compte
que venia,
que els seus predecessors
havien tingut una empremta
tan important,
havien deixat una empremta
tan important,
ho ha tingut
relativament difícil
el doctor Sistac
o què destacaria
en qualsevol cas
de la tasca d'aquests set anys?
He sigut una persona
molt assequible,
molt oberta,
que sempre que
qualsevol persona
que volia parlar amb ell
tenia la porta oberta
i en aquest aspecte
penso que és molt important
per un pastor
aquesta,
no sé,
aquesta d'anar a prop
de la gent
i permetre el contacte.
Això per mi és molt important.
Jo també destacaria el mateix
perquè com a professor
de l'Universitat Rovira i Virgil
que hi ha estat
per diferents qüestions,
abans també
amb algun refrat de govern
de la Generalitat
sempre havia trobat amb ell
la persona
i l'interlocutor fàcil
per compartir parèix,
per contrastar punts de vista,
etcètera
i també insisteixo
en aquest punt de proximitat.
Sí,
estic d'acord
amb el que diuen
els meus dos companys.
Era sempre una persona
que poder vist
des de lluny
era un pèl sèrio,
pèl formal,
però...
La primera impressió.
La primera impressió.
Però després,
sobretot,
jo he tingut l'oportunitat
de compartir taula
amb ell
en diverses ocasions.
És una persona
molt assequible
amb un alt nivell cultural
amb el qual podies parlar
de molts diferents temes.
Els meus companys ja ho saben,
no sé si vostè ho sap,
però era una persona
que s'ha sentat a taula
doncs podies parlar
de molts diferents temes
sempre amb una idea
adequada,
amb una idea
molt moderada
i amb un ampli
sentit de llibertat.
El nomenament
del doctor Martínez Sistà
com a arquivisba de Barcelona
el podrien considerar
vostès, doncs,
com un premi
per ell
o anar de l'arquivisbat
de Tarragona
a l'arquivisbat de Barcelona
no és
no és un premi?
Amb aquestes circumstàncies
crec que també
ho té molt difícil
que és un repte
que sincerament
li deixin gent
tota la sort
i l'ajut de l'espretxant
perquè tindrà
que prendre decisions
molt difícils.
Home, jo
parlar de premi
no ho faria
perquè realment
la diòcesi
de Tarragona
és per l'important
com perquè
el fet d'anar
amb un altre
sigui un premi.
Jo crec que no,
tot i que la importància
demogràfica de Barcelona
és molt
però i fins i tot
no sé
el poder que es té
des de Barcelona
és més gran.
però jo no parlaria
de premi.
Ara, jo més que premi
penso que el que ha passat
és que és la persona
potser més indicada
més adient
de les que
estaven disponibles
per anar amb una diòcesi
tan difícil com és Barcelona.
Una diòcesi
que a més ara
queda dividida en tres
que aquest serà un fet
que en tot cas
també comentarem.
Vostè ho veu com un premi o no?
La veritat que no.
Amb la confiança
que
i respectuosa
que teníem
si havíem fet
algun comentari al respecte
ell sempre deia
que estava molt acusat a Arragona
amb ell
li feia un pèl de gràcia
sobretot
pel seu pare
del qual sempre explicava
anècdotes i coses
el seu pare
va morir
fa pocs mesos
però crec
que doncs
que la feina
que li cau
sobre els seves espatlles
ara a Barcelona
és molt important
sobretot
per totes aquestes
diguem-ne
divisions
i
diferents punts d'opinió
que es trobarà
quan arribi allí
sobre aquesta resolució
que ha pres Roma.
Després
parlarem també
de les relacions
entre Barcelona
i Tarragona
justament perquè
el doctor Martínez Sistà
que ha estat
fins ara a Tarragona
ara anirà a dirigir
l'Arxidiocesi
de Barcelona
i serà interessant
també comentar
amb vostès
com queda
el panorama
de l'Església
a Catalunya
però
seguint una mica
cronològicament
podríem parlar
ara
del successor
del futur
arquebisbe
de Tarragona
Jaume Pujol Balcells
nascut fa 60 anys
a Guissona
professor de teologia
de la Universitat de Navarra
membre de l'Opus Dei
què els hi diu
aquest nom?
Quin primer comentari
els hi mereix?
Senyor Camós
El primer que ens sobte
és que és la primera vegada
en molts anys
i no sé si sempre
que l'anomenament
d'Arquebisbe de Tarragona
recau amb una persona
que no és bisbe ja
és a dir
que no ha tingut
una experiència pastoral
amb alguna altra diòcesi
sempre ha vingut gent
que ha estat de bisbe
a Tortosa
o sigui
aquí no
aquí apareix de sobte
i jo confio
que tindrà moltes qualitats
espero
espero
però
de moment
li falta
aquesta experiència pastoral
i aquí
a Guissona
no te'n recorda
mai havia passat
També jo em sumaria
amb aquest plantejament
perquè
com diem
cal una gran experiència pastoral
tinguem present
que és metropolità
que
si en té un seguit
de diòcesi sufraganes
que aquesta acció pastoral
es trobarà
que pot ser
molts dels bisbes
de les sufraganes
tindran tota una gran
experiència pastoral
ell sembla ser
que té una gran experiència
doncs amb docència
amb docència universitària
amb didàctica
sembla ser
de la religió
però clar
a veure
l'església
l'església
té aquesta dimensió
més pastoral
que crec
que entre tots plegats
en fi
l'haurem de compartir
i esperar
que l'entengui
i la pugui tirar endavant
Bé
jo comparteixo
una mica
l'opinió
dels meus companys
sóc l'últim
en parlar
i clar
m'ho posen
molt fàcil
ells
ara parlarà
el primer
la propera ronda
és un desconegut
per nosaltres
a veure
una mica
el que deia
la professora
Borbonés
és un expert
en didàctica
esperem que
ho pugui
aplicar
a l'arcabisbe
de Tarragona
però clar
és com deia ella
a més a més
és metropolità
i sempre
l'arcabisbe
de Tarragona
era una persona
experta
allà
a veure
de les del meu
punt de vista
molt personal
ojalà
sigui un èxit
la seva
prelatura
aquí a Tarragona
ojalà
el dia de demà
puguem parlar
d'un gran arcabisbe
tots desitgem
que tingui
molt d'èxit
i que sigui
un bon pastor
jo vull recordar
que quan
em van anomenar
el doctor
Ponigol
que va ser
per mi
un model
de pastor
i el recordaré
sempre
amb molt d'efecte
pensàvem
no sé
era per nosaltres
un desconegut
pràcticament
per la gent
molt entesa
no
però per la majoria
era un desconegut
i no sé
no inspirava
especial
confiança
i en canvi
va resultar
ser un pastor
excel·lent
esperem
que en el cas
de l'actual
recentment anomenat
arcabisbe de Tarragona
passi igual
i passi a la història
com un excel·lent pastor
jo a totes les maneres
voldria afegir
que a mi em crida
l'atenció
aquesta dificultat
que sembla
que tenen
les altes esferes
d'anomenar bisbes
persones destacades
de la mateixa diòcesi
aquí a Tarragona
hi ha persones excel·lents
i amb molta capacitat
per ser
jo no diré noms
però n'hi ha moltes
però moltes
i veig que normalment
passen
desapercebudes
i en canvi
serien les persones
més coneixedores
de la realitat
de la diòcesi
per què ho fan
no ho sé
aquest és un problema
a priori
el no coneixement
de la diòcesi
del nou arquivisbe
de Tarragona
el no coneixement
fins i tot del territori
i ha nascut a Catalunya
però bona part
de la seva vida
ha estat
vinculada
a la Universitat
de Navarra
els hi preocupa això
senyor Boada?
no
jo crec que
per la seva preparació
acadèmica
i teològica
doncs crec que pot ser
una persona
adient
tindrà que fer
el seu esforç
suposem
considero
que ell
és conscient
de la feina
que li ve
al damunt
i s'hi posarà
doncs
amb forces ganes
senyor Borbores
sí
jo també
aquí també
faria
per dir-ho així
un clam
el que també
entengui
se submergeixi
amb el que
molts entenem
com a
Església Catalana
que això
crec que és molt important
ressaltar-ho
que la Església Catalana
té una identitat
ha tingut uns pastors
i també
com deia
el Campany Camós
té moltes persones
i crec que també
poden ocupar
molta dintre
d'aquest lloc
bé
però que esperem
que aquesta persona
doncs
tingui la facilitat
per entendre-ho
per identificar-se
i recuperant les seves arrels
també
com a persona
que ha nascut
a l'interior de Catalunya
a Guizona
doncs
ho entengui
i això
en faci una praxis
i assumeixi
el que realment
ha significat
per molts cristians
el que és
l'Església Catalana
que he tingut
insisteixo
aquesta identitat
que ens ajuda
també llavors
a entendre
l'Església del món
vostès han dit
que ha causat
una certa sorpresa
pel fet que no sigui bisbe
i pel fet
que sigui de l'Opus Dei
tenint en compte
que és el primer
anomenament
amb una persona
amb un religiós
amb un membre
de l'Opus Dei
això causa sorpresa
malestar
els agrada
a nivell d'Estat
és el segon cas
perquè hi ha
l'Argabisbe de Burgos
que també
és de l'Opus Dei
home
cridar una mica
l'atenció
sí
el fet que sigui
el segon
en tot l'Estat
i el primer a Catalunya
ja vol dir
que no és freqüent
a mi em preocupa
perquè
de la mateixa manera
el Carme Obronés
diu que
ha d'estar ben integrat
que és l'Església
Catalunya
l'Església Catalana
jo penso també
que és important
que sigui pastor
de tothom
és a dir
l'Església
és a mi que es vol plural
i no és dolent
que sigui plural
és bo
perquè
hi ha d'haver varietat
la forma de viure la fe
és molt variada
i respon a les formes
de ser
de molta gent
llavors
és poc que sigui així
però ell
ha de ser
i estic segur que serà
bisbe de tots
és a dir
ha de
fer compatibles
una sèrie de formes
de veure la fe
diferents
i tal
i per això
penso que
hauria estat interessant
que hagués estat
bisbe
o almenys
que hagués tingut
un espernis a pastoral
a parròquies
o així
perquè llavors
s'entra en contacte
amb aquesta pluralitat
ara
de totes maneres
suposo que és
prou intel·ligent
i pel currículum
que té
penso que
podem esperar
que efectivament
superarà
aquesta dificultat
i serà
bisbe de tothom
tema de l'opus
jo també
em sumaré
amb aquesta idea
plural
però tornem a insistir
en aquest tema
de l'Església catalana
que l'Església catalana
es caracteritzi
per això
per ser prou plural
prou diversa
que s'ha pogut adaptar-se
als signes dels temps
com deia Joan XXIII
llavors la persona
que vingui aquí
que el feia al cap
diguéssim
ha de liderar
i hauríem d'entendre
aquí que liderar
ve del verb
anglès
tolit
que vol dir conduir
ha de conduir
tota aquesta arxidiosa
i per conduir-la
l'ha d'entendre
n'ha de tenir
aquesta experiència
ha de tenir aquesta capacitat
que esperem que la tingui
perquè clar
tants anys de docència
universitària
com explico aquí
en el seu currículum
que tenim a la nostra mà
doncs crec que
també és una
és una fórmula
que li permetrà
doncs adaptar-se
a aquesta situació
però diguéssim
també
tots plegats
tots els fidels
han d'estar prou units
prou valents
i prou ocasionats
per arribar
en aquesta comunió
amb el nou pastor
perquè tots plegats
continuïm avançant
per aquesta és l'església plural
i amb aquestes característiques
que deia
Senyor Guada
jo un fet que destacaria
de l'església catalana
que poder
és la més fervent
seguidora
del concili
Vaticà II
dins de l'església espanyola
la mostra més clara
és el concili
de la Tarraconense
no hi ha cap altre
arxidiócesis
a nivell espanyol
que hagi celebrat
un concili
aleshores això
crec
crec
des del meu
punt de vista
que
és una església
molt plural
molt oberta
a noves idees
molt respectuosa
i aleshores
l'únic que
em permetria
demanar
al nou
arquivisbe
de Tarragona
que accepti
aquesta manera
de ser
i que ens sàpiga
conduir
com fins en aquest moment
ens ha portat
el doctor
Martínez Sistac
una cosa
molt característica
de la Setmana Santa
és que
agotinem
tota una sèrie de gent
que té
molts diferents
idees
dins de l'església
del que participa
totalment
del que
doncs
participa puntualment
clar
en aquests moments
nosaltres
el que necessitem
és una conducció
de les seves paraules
de les tres paraules
es pot despendre
doncs
que temen
posicions
més conservadores
en fi
respecte a temes
d'incidència social
jo espero que no
és que els tres
han fet
aquest esment
jo tinc confiança
en que no
perquè
jo volia destacar
que
el subjecte
el principal subjecte
de l'església
és el poble de Déu
i els bispes
en definitiva
són servidors
d'aquest poble de Déu
la funció
de tota l'estructura
eclesial
és només
de fer
aquest servei
de guiar
d'ajudar
d'inspirar
però el protagonisme
el té sempre
el poble de Déu
i el poble de Déu
és molt plural
llavors
és el bisbe
el que ha d'escoltar
la veu d'aquest poble
i ajudar-lo
fer-lo créixer
i aconvoiar-lo
en tot allò
que necessita
i
no ho sé
jo penso que de vegades
ens fixem massa
en la jerarquia
i tenim aquesta visió
com si
és des de dalt
que ens han de dir
tot el que hem de fer
i jo penso que
en part sí
però en part també
ha d'escoltar
ha d'escoltar
ha de veure
i viure
les civilitats
de diferents parts
del poble de Déu
i llavors
ajudar
que sigui una realitat
amb aquests nomenaments
i amb la divisió
de l'Arxidiós
i de Barcelona en tres
com veuen
el panorama
de l'Església catalana
que ja han comentat
tots tres
en el sentit
de la seva unificació
de les relacions
Barcelona-Tarragona
i de la regió
clasiàstica
catalana
com ho veuen?
Pot haver-hi canvis?
El que queda clar
és que efectivament
hi ha un gran canvi
que hi ha de l'època
de Romana
és a dir que
ara tindrem dos províncies
quan érem una sola província
una sola província
sirem dos
això de la regió
llavors bueno
però seran dos
i que seran
en igual condicions
cada una podrà convocar
els seus concilis
cada una tindrà
els seus propis ritmes
i bueno
jo vull confiar
com també deia
ara l'amica Moix
que serà el poble
el poble
el que realment
voldrà aquesta col·laboració
aquesta coordinació
continuada
per seguir
acarant
en fortalejar
els nous reptes
que ens planteja el temps
per aquesta divisió
senyor Borbonés
vostè la considera negativa?
pel conjunt de l'Església
el concepte de Catalunya?
jo ho veig
com un afebliment
de la situació anterior
senyor Camós
vostè ho veu igual?
igual
igual
senyor Boda?
bé jo espero que
els dos arcabisbats
hi hagi una bona relació
i s'entenguin perfectament
en benefici de Catalunya
jo crec que
esperem
esperem
que com s'acostuma a dir
l'esperit sant
és molt més savi
que nosaltres
ens il·lumini
a tota l'Església catalana
i porti a bon terme
aquest caràcter especial
que deia Mare
fa un moment
que jo comentava
que som els poders més
creients
amb el Vaticà II
i que això
tiri endavant
com a tarragonins
creuen que Tarragona
perd pes
sincerament
sí
sí
clarament
rotundament
sí
sí
i això m'imagino
que és dolent
perquè després
d'aquesta rotunditat
és molt dolent
ho lamentem molt
ara
com deia també
l'amic Boada
potser esperem
que tinguem
un moment nou
de trobar
sortides diferents
i en fi
tot sigui
per haver
dels cristians
el fet que el doctor Martínez
necessita que estigui a Barcelona
ella va dir ahir
en les seves primeres
declaracions públiques
que vol continuar
treballant
amb la tarragonense
que vol col·laborar
pot ser un element
que ajudi
aquí hi hauria
aquesta esperança
que dèiem
aquestes especialitats
que també
les fan les persones
que tenen aquesta experiència
és un factor molt positiu
això
perquè ell coneix
les dues parts
diríem
i té consciència
d'Església catalana
ell ha exercit
de metropolità
exacte
quan hi ha hagut moments
que les regloses de Tarragon
han exercit
ell ha exercit
amb tots els bisbes
no és que hagi imposat
crec jo mai
res
sinó s'ha reunit
la tarragonense
ho han parlat
a veure
és clar que
me sembla que cada sis mesos
fan una reunió
tots els bisbes de la tarragonense
no sé
sí
sempre
en fi
entenc doncs
les seves paraules
que l'Església catalana
com a conjunt i unida
obre una nova etapa
amb més dificultats
que la que deixem enrere
encara més
sí
perquè tenim una història
de dificultats
jo abans
ho comentava
amb els companys
una església
com la catalana
que amb això
no és més que el reflexe
del poble català
en general
és una església molt romana
que ha tingut sempre
molta veneració
per Roma
i se sent molt unida
a Roma
i en canvi
no sempre
s'ha sentit
compresa
i ben tractada
per Roma
els ambients més
catalanistes
dins de l'església
doncs se sentirien
perjudicats
per aquestes decisions
per aquests nomenaments
si anem mirant
la premsa
ja fa uns quants dies
que ja diguéssim
ja escrits
i declaracions
al respecte
està claríssim
afegim aquesta conversa
aquesta taula rodona
a través del telèfon
el vicari general
mossèn Miquel Barberà
el que ja saludem
senyor Barberà
bon dia
bon dia
mossèn Barberà
set anys
del puntificat
del doctor Martínez
Sistac
en fi
com analitza
aquest període
bé
ha estat un període
jo penso que
quan s'emiri
amb una certa perspectiva
doncs ha estat un període
en el qual
Déu-n'hi-do
de les coses
que s'han fet
sí
quina en destacaria
vostè?
a veure
jo destacaria
l'interès
per aplicar
al concili
provincial
terraconència
que potser
aquí a casa nostra
s'ha perdut
una mica la idea
que s'està aplicant
perquè com que ho fem
a través del pla pastoral
llavors diem
apliquem el pla pastoral
trienal
per tant
estem ja
en el tercer
en el tercer
trieni
d'aplicació
del pla pastoral
i potser
perdem de vista
que el pla pastoral
cada vegada
s'ha fet
per aplicar
al concili
provincial
terraconència
que cada objectiu
porta a les resolucions
a les quals
fa referència
per aplicar-lo
per tant
en la mesura
que apliquem
el pla pastoral
apliquem
el concili
provincial
terraconència
em penso
que aquest és
un aspecte
remarcable
del puntificat
del doctor
Martínez Sistac
l'altre potser
l'interès
per les vocacions
i ha donat
molt de relleu
darrerament
amb una carta pastoral
potser un aspecte
que no es coneix massa
és l'interès
pel patrimoni
en concret
per la catedral
a la catedral
si estan fent
les obres
més importants
que s'han fet
de després
de la construcció
de la catedral
unes obres
importantíssimes
i no solament
des del punt de vista
de patrimoni
diguem-ne
de la catedral
com a monument
sinó des del punt de vista
també arqueològic
i per la mateixa
història de Tarragona
perquè clar
hi ha dos mil anys
d'història
i són aspectes
en penso remarcables
ara comentaven
els nostres convidats
aquí a l'estudi
la importància
que el doctor
Martínez Sistac
tindrà com a arquivisba
de Barcelona
per mantenir
les relacions
entre Barcelona
i l'Arxidiósis
de Tarragona
com ho veu vostè això?
bé
a veure
això depèn
dels estatuts
que donin
a la futura regió
perquè
si
tal com està previst
si s'aproven
de la manera
que està previst
la presidència
es torna
cada quatre anys
i els primers
quatre anys
tocaria presidir-les
a l'Arxivisba de Tarragona
per tant
no seria
el doctor Martínez Sistac
que presidiria
sinó que seria
el vicepresident
de tota manera
jo penso que
amb aquestes coses
més que les qüestions jurídiques
jo penso que
és la voluntat
de les persones
de voler treballar
si una persona
vol treballar
junta amb una altra
ni que no tingui
cap estructura jurídica
i treballa
i si
una no hi vol treballar
ni que tingui
una estructura jurídica
no hi treballa
jo sempre poso
l'exemple
dels bisbes del País Basc
que no són
ni província eclesiàstica
ni regió eclesiàstica
ni res
i fan un munt
de coses junts
i fan pastorals junts
etc.
perquè ho volen fer
i a vegades
amb unes estructures
doncs no se'n surten
és a dir
que depèn
en bona part
del tarannà personal
clar
si un vol treballar
de conjunt
si és una persona
de consulta
si és una persona
de treball
de tenir col·laboradors
això ho fa on sigui
encara que no li manin
les estructures
podem tenir
un reglament
molt maco
però
que hi hagi
en paper mullat
com valora vostè
mossèn Barberà
el nomenament
del nou arquivisbe
de Tarragona
miri jo
com que no el conec
de res
absolutament de res
perquè ni per la foto
l'hauria reconegut
doncs no puc dir res
jo el que puc dir
és que a mi no m'ha preguntat res
ningú
ningú m'ha preguntat res
jo sóc el vicari general
i sóc membre
del col·legi de consultors
i a mi no m'ha preguntat res
ni ningú
ni ningú m'ha dit res
per tant
no puc dir res
els nostres convidats
els nostres convidats a l'estudi
han dit
que els causava sorpresa
el fet que no sigui ni bisbe
i que a més
siguin de l'opos deia
vostè també li ha causat
sorpresa
aquest nomenament
si digués que no
és que em diríeu
que dic una mentida
no
em sembla que sento somriure
sí
l'estan escoltant
sí
ja ens coneixem
prou amb els amics
que hi ha aquí a la taula
com creu
que serà
doncs aquesta nova
etapa que s'obre
per l'Arquivisbat
de Tarragona
jo no puc creure res
perquè és un interrogant
i per tant
és un interrogant
i pel conjunt
de l'Església catalana
com ho veu?
doncs un altre interrogant
clar
si no sabem
com és la persona
ni la coneixem
què podem dir
de què serà
el que podem fer
són bons desitjos
fer la carta als reis
però la carta als reis
a veure
no ens hem d'enganyar
no tenim per què fer-la
ara la carta als reis
si em pregunta
com serà
un interrogant
vostè en Barbera
per acabar
vostè que ha compartit
aquests
aquests últims anys
de ben a prop
amb el doctor Martínez Sistac
digui'm una imatge
un record
que li quedi
allò personal
en la intimitat
a vostè
de la seva relació
amb el fins ara
arquebisba de Tarragona
la meva relació
quedarà sempre
com una relació
d'amics
perquè jo no puc
oblidar
que amb el doctor Martínez Sistac
ens vam conèixer
ja a Roma
d'estudiants
i que hi havia
una bona amistat
i quan ell
era vicari general
a Barcelona
i secretari
de la conferència
episcopal
terraconense
o vicesecretari
llavors
jo era aquí
secretari general
de l'arquebisbat
i el doctor Pont
era el president
i per tant
ens relacionaven moltíssim
per aquestes qüestions
i sempre hi ha hagut
molt bona relació
i molt bona amistat
per tant
jo conservaré
l'amistat
d'un bon amic
mossèn
Miquel Barberà
vicari general
de l'arquebisbat
de Tarragona
moltes gràcies
per atendre
aquesta comunicació
aquesta trucada
en directe
del matí
de Tarragona Ràdio
per estar present
a través del telèfon
amb els altres convidats
gràcies
gràcies
i salutacions a tots
bon dia
gràcies
bon dia
mossèn Miquel Barberà
amb ell hem acabat
crec que
els nostres convidats
aquí a l'estudi
també els ha causat
no sé si sorpresa
però en fi
han confirmat
aquest sentiment
una mica
de certa unanimitat
de
de temor
d'un cert malestar
d'una certa sorpresa
i d'una certa
també esperança
en el futur
jo sobretot
el que estava pensant
és que no acabo
de veure
les raons pastorals
que hi ha darrere
de tots aquests nomenaments
no ho veig
no ho veig
així com
el nomenament
de qualsevol persona
d'aquí
mossèn Miquel
seria un excel·lent exponent
del que podria ser
un bon bisbe
d'arquibisbe de Tarragona
però així com
no sé
hi ha moltes possibilitats
i en canvi
s'ha escollit
una mena de combinacions
com per acontentar tothom
unes consideracions
en el fons
moltes vegades
fins i tot polítiques
alta diplomàcia
on queda la pastoral
amb tot això
no ho acabo de veure
ara
potser sí que hi són
aquestes raons pastorals
però tampoc
les han explicades
i aquesta seria
potser la raó
més fonda
de descontentament
que el poble de Déu
ha continuat
absent de totes aquestes maniobres
no ens hem enterat de res
ens trobem
amb un bisbe nou
molt bé
esperem que vagi molt bé
i li donaré la benvinguda
quan vingui
però
no se'n sentit
acudir en compte
per res
una última conclusió
senyor Borbonés
aquesta perplexitat
aquesta estranyesa
per aquest mètode
tan contundent
s'ha fet tot de cop
és a dir
nosaltres de tots
preveíem
que primer hi ha un relleu
i tota aquesta resolució
a Barcelona
i que després aquí
en prendríem
una nova etapa
i tinc la sensació
que de cop
i des d'alguna instància
determinada
doncs ha fet
un posicionament
allò que diuen
en Roma ha parlat
la causa s'ha acabat
però si en aquest cas
en el cas de Tarragona
no hi ha hagut ni causa
perquè és que no
ens hem enterat
que ens hem enterat
primer del relleu
que no pas
que marxarà el doctor
Martínez Sistac
i això
és un interrogant
molt gros
com deia
Miquel Barberà
ara bé
jo també
si em permés
pensaria
i me'n llevaria
unes paraules d'ahir
que va dir
el doctor Martínez Sistac
que crec que són molt importants
que un bisbe
fa molt poc
una diòcesis
és la diòcesis
que ha de fer el bisbe
i quan li demanaríem
amb el nou bisbe
que això ho entengués
que això ho assimís
i compartís amb nosaltres
perquè el poble de Déu
estaríem al seu costat
i tiraríem endavant
al nostre camí
jo tenint en compte
el temps que fa
diria que ens ha plogut
un bisbe
jo el que li demanaria
és que arrelés
a la diòcesi
es fes part
d'aquest poble de Déu
d'aquí
de la diòcesi de Tarragona
i tot serà perfecte
a veure
una mica
seguint amb la idea
dels companys
com sempre
és l'interrogant
és la desconeixença
que tenim
del nou arcabisbe
que confiem
i desitgem
doncs sigui
un gran arcabisbe
però clar
al venir
i sense la decisió
de Roma
ni el mateix
vicari general
el mossèn Miquel Barberà
ens ha pogut dir res d'ell
per la seva desconeixença
és un desconegut
i aleshores
la persona
humana
quan davant d'un desconeixement
sempre té una mica
de rencança
ara
de totes maneres
nosaltres li obrim
els braços
i estem disposats
a treballar
al seu costat
per l'església
de Tarragona
doncs amb aquests
missatges
últims
ens quedem
senyor Josep Ignasi Boada
senyora Carme Borbonés
senyor Santiago Camus
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
del matí de Tarragona Ràdio
amb els oients
gràcies i fins la propera
bon dia
moltes gràcies