Antoni Coll, bon dia. Bon dia. I felicitats, no?
Gràcies, sí. Som 20 anys ja.
20 anys. Sí, sí.
No m'ho hagués pensat mai, perquè jo
quan vaig deixar l'avantguàrdia per vindre aquí
vaig demanar
una excedència, i encara que no me la van donar
per escrit, perquè em van dir, bueno, és que és un altre
mitjà i per tant no es pot concedir,
però oralment sí que em van reunir els directors,
subdirectors i tot això, em van dir
tu pots tornar quan vulguis i tal.
D'avui, el que vaig fer és posar el pis a
lloguer que tenia a Barcelona,
però la idea de tornar al cap
de, no sé, 3 o 4 anys o 5,
màxim, no? I després s'anava passant
i m'hi trobava fantàsticament bé aquí a Tarragona
i ara fa 20.
Antoni Coll va accedir, doncs, a la direcció
un 1 de juny, era l'any 1984,
feia pocs dies que l'empresa Promixa s'havia
fet càrrec del diari espanyol
de Tarragona, i
imagino que aleshores es van posar en contacte
amb el periodista, l'Antoni Coll,
i es va fer càrrec de la direcció.
Exacte. Ells quan van
constituir la societat, perquè va ser bastant ràpid,
fins que el moment
en què els hi van donar
el diari perquè ho van comprar en una
subhasta, ells hi va tocar amb ells perquè hi van
apostar més, doncs, bones van
necessitar un director i fins a aquell moment
clar, no s'ho havien plantejat
d'una manera sèria, no? I bones
en 15 dies van voler buscar un director
i efectivament van estar
preguntant per Barcelona sobretot
i algú els va recomanar el meu nom i així va ser.
I els primers mesos encara l'Antoni Coll
va ser director del que s'anomenava
diari espanyol i vau recuperar la capçalera
al cap d'un temps. Sí, es va haver de negociar
a Madrid perquè això, aquesta capçalera
era una capçalera històrica
i hi havia bastants problemes legals
per poder tornar-la a utilitzar.
Com recordes aquell 1 de juny
o aquell 1984
en general, aquells primers dies a la direcció del diari?
Bueno, el dia 1 de juny ho recordo d'una manera
especial perquè la
Vesília mateix encara havia treballat a
l'avantguàrdia i aquell dia ja vaig treballar aquí
perquè no vaig descansar ni un dia
d'una cosa a l'altra, no?
I quan vaig arribar, recordo que
hi va haver l'acte de presa de posició
i una mica d'aperitiu
i tot això que es fa allí
a les mateixes instal·lacions del diari
i jo patia tant
perquè sortís del diari de l'endemà
perquè realment eren molt pocs
i a més jo acabava d'arribar
i no sabia com estaven les coses
que me'n recordo que a mig aperitiu
vaig dir
i ara si no els importa vostès continuïn
però jo vaig començar a fer el diari
així és com recordo aquell dia
Ha canviat molt, no?, el diari
el diari i la ciutat
ha canviat tot en 20 anys
Sí, la ciutat ha canviat molt
jo recordo, per exemple, quan...
Ha canviat més, la ciutat o el diari?
Jo penso que les dues coses
han canviat en paral·lel
perquè, per exemple,
aquest lloc que ara estem
això era un descampat
i com això
bastantes altres coses
me'n recordo
la gent amb les garrafes
anant a buscar aigua
a l'oliva
i en altres llocs
i aquesta era la ciutat
d'aquell moment
i el diari
era un diari
que tenia una dotzena de redactors
ara en té 60
que tenia una tirada petita
de 4 o 5.000 ejemplars
ara en té més de 15.000
i això fa que
ens sentim contents
perquè tot això s'ha aconseguit
gràcies a un equip de gent
que ha treballat força
durant tot aquest temps
Ha estat una trajectòria llarga
dilatada
en què hi ha hagut moments
més positius
i d'altres més negatius
Sí
A l'hora de fer balanç
en un dia com avui
encara que no ho celebri especialment
l'Antoni Coll
però que, en fi
és una data simbòlica
aquests 20 anys
vinculats a Tarragona
i amb el diari de Tarragona
quines imatges li vindrien
una de positiva
d'especialment positiva
i de satisfactòria
i una altra
justament el contrari
de negativa
Negativa
quan hi ha hagut
crims
i qüestions com aquestes
com la doctora Sanz
o casos d'aquests
que hi ha hagut
de la Gemma Biosca
aquests casos
i també
sustos grosos
com aquell del RAC
de l'any 87
com
les inundacions
de l'any 94
aquests dos són
els fets negatius
tot això
i fets positius
n'hi ha hagut molts
per exemple
la declaració
de patrimoni
de la humanitat
de Tarragona
i tants altres
quan l'Anàstic
va pujar a segona A
que esperem que torni
a fer-ho aviat
i tants altres
perquè en tants anys
és impossible
que penseu
però per mi
ha sigut satisfactori
sempre que alguns lectors
gràcies al diari
han trobat
a vegades
inclús consol
després d'una mort
o d'algun problema
d'aquests
o gent que
gràcies al diari
ha aconseguit
resoldre un tema
que realment
era de justícia
les cartes
dels lectors
per exemple
les cartes dels lectors
han sigut
una secció
allà on se manifesta
molt aquestes petites
alegries
que hi ha hagut
20 anys
dirigint el directe
i 20 anys
fent la plomilla
no
20 no
perquè els primers
3 o 4 anys
tenia feina
a portar el diari
llavors no vaig poder
posar-me'l
però després sí
després hi va haver
un periodista de Barcelona
una mica
es diu Lluís Foix
que em va dir
per què no escrius tu el diari
dic
però si esclic
de tant en tant
diu
no no
cada dia
i com cada dia
no tinc temps
si ja tinc feina
porta el diari
llavors diu
però una cosa petita
com un paquet de tabac
una mica més
ja pensaré
i quan vaig tornar aquí
això va ser unes vacances
després vaig començar a escriure
i vaig titular la plomilla
per aquest caràcter
que no era pas
cap pesa gran
i ha anat continuant
continuant
i així porto ja
em sembla
són 16 o 17 anys
com creu que ha contribuït
Antoni Coll
el diari de Tarragona
el desenvolupament
de la ciutat de Tarragona
i de les comarques
en aquests 20 anys
jo penso que el diari de Tarragona
ha tingut una cosa
que és que s'ha identificat molt
amb les comarques
i gràcies a això
s'ha pogut anar bé
perquè
l'ha fet
per exemple
de
cohesionar-les entre si
Tarragona
és una província
en la que la gent
un diu
jo soc de Salou
jo soc de Reus
jo soc de Torrent Barra
però no diu ningú
soc de Tarragona
com a província
no sé què sigui
de la ciutat
i el diari
en aquest sentit
l'arribar a tot arreu
de la província
a tots els petits pobres
i tot
s'ha unificat
d'alguna manera això
i ha unificat també
jo crec que inclús
posant la capçalera
aquesta Terres de l'Ebre
que vam posar
des de fa tants anys
aquest concepte
ha contribuït
a consolidar
és un concepte
i antic
de Sebastián Juan Arbó
però em sembla
que nosaltres
hem contribuït
també
que es manifesti
i com això
entre altres altres coses
em sembla que ha cohesionat
molt el que és la província
perquè ha fet una funció
que per això
es va crear la premsa
ja al segle XVIII
que és la de
donar coneixement
a uns
de les coses
que fan nosaltres
tant per qüestions
de negocis
com per qüestions
simplement de curiositats
i en quina mesura
el diari també ha contribuït
al debat
a la posada
damunt de la taula
d'opinions diverses
en fi
que ha contribuït
justament a millorar
el debat
en tots els sentits
de tots els temes
que han pogut ocupar
a la gent
i al territori
de les comarques
en aquest sentit
nosaltres hem procurat
sempre tenir una línia oberta
i en participació
de persones
de diferents
de sensibilitats
partits polítics diversos
de manera que
amb això
nosaltres sempre
hem estat oberts
hem tingut una tribuna
a la qual
s'han pogut manifestar
algunes vegades
m'han posat
una pintada
jo mateix
vaig escriure
la pintada
no cal que la facin
a la paret
jo els deixo
un espai
aquí al diari
per escriure
el que vostès pensen
de manera que
crec que
ha servit
com una tribuna
per contestar
opinions
i per altra part
el propi diari
amb les seues idees
també
la seva ideologia
i la seva forma
de veure les coses
també ha llançat
el seu missatge
i pot ser
discutit
però crec que també
ha sigut una aportació més
coincidint
amb aquest 20è aniversari
de l'arribada
d'Antoni Coll
a la direcció
del diari de Tarragona
i de la recuperació
de la capçalera històrica
dissabte passat
es publicava
un suplement
20 anys
de renovació
titulat
així
que és també
una cronologia
un repàs
cronològic
des d'aquell
maig-juny
del 84
fins a
l'actualitat
una peça
gairebé
podríem dir
de col·leccionistes
o per aquells amants
que els agradi
repassar
la història
d'aquests 20 anys
sí
això és un treball
que nosaltres hem anat fent
durant aquest temps
i ho he encarregat
concretament
a Gustavo Hernández
que anés fent un buidat
d'aquests 20 anys
del diari de Tarragona
i ell ha fet
el que fan
molta gent
que va
a vegades
al nostre arxiu
o a la hemeroteca
de Tarragona
per consultar
notícies antigues
als diaris
i perquè
el diari
fa de notari
de l'actualitat
i aquestes actes
notarials
que representa
el diari
de cada dia
són les que
després serveixen
pels historiadors
nosaltres hem volgut
fer una aportació
sobretot gràfica
també
amb moltes dades
de tot el que ha passat
important
durant aquests 20 anys
últims
abans parlàvem
i comentàvem
la cohesió social
i territorial
que ha suposat
un mitjà de comunicació
com el diari
de Tarragona
en aquest temps
en aquest període
de dues dècades
però
sobretot
la vinculació
és amb la ciutat
el fet d'estar
evidentment
a Tarragona
i de la capitalitat
de Tarragona
hi ha un vincle
especial
amb Tarragona Ciutat
sí
aquest ha creat
un vincle molt gran
perquè
a Tarragona Ciutat
és on
proporcionalment
tenim més lectors
i també
en cifres absolutes
no solament proporcional
i és allà
on hi ha una
identificació màxima
hi ha el producte
una vegada
ho vaig poder comprovar
inclús físicament
perquè
vam encartar
quan se va canviar
la bandera
de la ciutat
de Tarragona
doncs
d'acord
amb l'alcalde
que per cert
l'he vist ara
fa un moment
doncs
vam quedar
que nosaltres
donaríem un bale
perquè poguessin
aconseguir
la nova bandera
la gent
i els nostres
lectors
tots s'anaven
en el bale aquest
i van canviar
el per la bandera
i la van penjar
als balcons
tal com estava previst
de manera que jo
anant pel carrer
podia veure
les persones
que llegien el diari
mirant simplement
pels balcons
i és un signe
d'identificació
del que és
el diari en la ciutat
que aquella vegada
concreta
es va manifestar
d'aquesta forma
inclús anecdòtica
Com a periodista
però també com a ciutadà
de Tarragona
en els últims 20 anys
què és el que més
li sorprèn
de la transformació
de la ciutat
i que ha pogut explicar
a través del diari
de Tarragona
Jo penso que
sobretot
és aquestes
extensions noves
de cases
que hi ha
per exemple
des del pla
Imperial Terrac
el diari mateix
era pràcticament
l'últim edifici
junt amb l'Eglésia
de Sant Pau
i el de més
aquí hi havia
com una bassa
una cosa sense aigua
però es veia
que havia sigut una bassa
i hi havia horts
i des d'això
fins a Joan XXIII
ara
no solament s'ha fet això
sinó que s'està
prorongant
la ramba nova
i s'està
creant
noves coses
però el mateix
dic
cap a la zona del Nasti
cap a la via Augusta
cap a tots els costats
Tarragona està creixent molt
i ha passat de ser
una ciutat
molt quieta
i tranquil·la
a ser una ciutat
una mica
amb més vigor
i amb més il·lusió
però crec que
sense perdre
aquestes arrels
que de sempre
l'han fet tan bonica
el 84
quan va arribar
Antoni Coll
era allò
que podríem anomenar
i que alguns
comentaven
com de forma
prioritiva
una ciutat de províncies
sí
encara que
ja hi ha vingut
la gent
que havia arribat aquí
gràcies a la petroquímica
i per tant
ja existien
els barris
els barris de Polen
sobretot
i alguns altres barris
i per tant
ja existia
aquesta ciutat
diferent
del que havia sigut
també els anys
40 o 50
però
l'últim salt fort
jo crec que
el s'ha fet
durant aquests
últims 10 o 15 anys
què tal la relació
d'un mitjà de comunicació
des de la direcció
d'un mitjà
com el diari
amb els poders polítics
econòmics
amb les entitats
culturals
associatives
de tota mena
esportives
del territori
bueno
procurem que sigui
el millor possible
el millor possible
sense perdre la independència
sobretot
amb els poders polítics
és el més difícil
amb els poders polítics
sí
sí
perquè naturalment
ells es basen molt
en la premsa
i en la imatge
i en aquestes coses
i sobretot
quan hi ha campanyes electorals
i d'a més
és una pressió
que hi ha
normalment
bastant forta
però també
amb totes
associacions
i entitats
i els lectors
en general
ara està portant
la secció
de cartes
el director
per exemple
un company
que té com a lema
em de rebre
a qualsevol persona
que vingui aquí
a dir qualsevol cosa
o portar una cosa
un minut per persona
però és com
la societat social
però ningú pot marxar
dient
aquí no podem atendre
i passa molta gent
a l'estat cèntric
o diari
doncs hi ha molta gent
que ve personalment
a portar
sigui una carta
sigui una convocatòria
d'un acte
o una festa que fan
una associació
o una entitat
i això penso
que és la nostra obligació
d'atendre'ls molt bé
i d'establir
aquesta relació
Hem fet una mirada
al passat
però
si ens situem
en el present
en aquest 1 de juny
del 2004
present i futur
del diari de Tarragona
com el veu
el seu director?
Esperem que sigui bo
perquè la premsa
té un problema
que la premsa de paper
perquè s'ha d'extingir
entre premses
i en concret
la premsa de pagament
doncs té un problema
que és el que cada dia
ha de ser
més valorada
pels lectors
perquè precisament
hem de fer l'esforç
de comprar-la
ja que ara
poden acudir
a un gratuït
encara que no sigui el mateix
poden acudir
al diari digital
que tampoc no és el mateix
o a d'altres
però
nosaltres hem de fer
un esforç
per dir
no
vostès si volen
estar ben informats
hem d'anar
a un diari
encara que els costi un euro
perquè realment
allí trobaran
més anàlisis
més explicació
de les notícies
no solament
allò que ja
haurà dit
la ràdio
i la televisió
sinó
una informació
més profunditat
i més comentaris
i anàlisis
com creu
Antoni Coll
que serà el diari
de Terraona
d'aquí 20 anys
em sembla que serà
bueno
se'm veuen el que és ara
però des del punt de vista
de la paginació
jo crec que si a casa
hi haurà menys pàgines
que ara
com passa a Europa
que hi ha menys pàgines
normament els diaris
que no pas els diaris espanyols
i per tant
no tants extres
no tantes coses
però
matisada
des d'aquest punt de vista
que deia abans
que hi haurà
menys informació
de notícies
del que passa
perquè molta gent
ja la sap
però en canvi
més d'anàlisi
i d'investigació
Antoni Coll
director del diari
de Terraona
des d'avui fa justament
20 anys
fill per dilecte
de la ciutat
de Terraona
gràcies per convertir
aquests minuts
d'un dia tan
especial
imagino des d'un punt
de vista personal
gràcies per convertir
uns minuts
amb els ullens
de Terraona Ràdio
i en fi
molta sort de cara
els propers 20 anys
al diari de Terraona
moltes gràcies
ha sigut un bon
començament del dia
ara m'aniré a veure
Gorbachev
que també
és una altra emoció
interessant
i ha preparat
el diari de demà
i ha preparat
el diari de demà
Antoni gràcies
bon dia
gràcies