Camí de la una del migdia, canviem radicalment de registres i ara fa un moment dedicàvem bona part del nostre temps a conversar amb Antonio Canales, parlar dels festivals d'estiu a Tarragona.
Abans de la una del migdia volem cridar la seva atenció sobre una previsió, una xerrada que pronunciaran aquest vespre tres joves objectors israelians.
La Cita, a la seu de l'IAC, al carrer August de Tarragona, a dos quarts de buit. Són tres joves que demà faran també un acte a la ciutat de Barcelona, concretament al Centre de Cultura Contemporània.
Avui estaran aquí a Tarragona. Són tres joves que objectaran a fer el servei militar a Israel amb tot el risc que això implica.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic, Gilad Busí, que és un jove israelí que viu a Catalunya, a Barcelona concretament, i que està coordinant l'estada d'aquests joves.
Gilad, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada. Primer que tot, aquest vespre sereu aquí a Tarragona. Demà aquests joves parlaran, explicaran la seva situació a Barcelona.
Ens pots explicar una miqueta a què ho veix el fet que aquests tres joves facin aquest cicle de xerrades per explicar la seva situació a Israel?
Bé, doncs vam aquí. Bàsicament el que és, neguen participar en un exèrcit d'ocupació, neguen participar en l'ocupació de Cisjordania i Gaza i neguen qualsevol implicació que tinguin en l'exèrcit d'Israelí.
No vol dir necessàriament que són anti l'estat d'Israel ni anti-jueu ni res d'això, simplement neguen formar part d'un exèrcit d'ocupació.
Està molt vigilat que israelians i jueus expliquin la seva situació i es mostrin favorables a la no violència en definitiva, a una opció pacífica de convivència,
sobretot perquè moltes vegades ens refiem només de les informacions periodístiques i no hi ha un Israel només, no hi ha uns israelians només i no hi ha uns jueus només, n'hi ha molts, no?
Correcte. Sí, de fet, ells formen part d'un moviment més gran, no?, de pacifistes i d'objectors i d'un moviment per la pau en Israel.
No és que tots els israelians són a favor de l'ocupació ni molt menys, molts també criden atenció que dintre d'Israel i ciutadans israelians també alguns són musulmans,
altres són cristians, altres són, bueno, de molts religions diferents i criden atenció que tots que no siguin jueus tenen un tractament menys favorable, no?
I ells volen viure en un país democràtic on la democràcia no és una hipocresia, no? I això.
La seva situació és molt difícil, no la d'aquests tres joves només, sinó la dels joves jueus que es mostren en contra d'aquesta política del primer ministre israeli a Ariel Sarón, no?
És difícil la seva vida allà, la seva situació.
Sí, és difícil ser crític perquè, sobretot, perquè quan, clar, quan ets crític o dius, bueno, jo no em vull enllistar en l'exercit israelià,
et diuen, bueno, doncs això vol dir que estàs donant llum verd als atemptats, no?
O sigui, això vol dir que no t'importen els atemptats.
Doncs no és així. De fet, ells veuen la seva objecció com un patriotisme, o sigui, una manera de manifestar la seva responsabilitat
per el seu país i per la seva regió. Llavors, però, clar, són una minoria molt minoritària i sí, sí que és difícil.
Segurament els espera un judici, un judici, bueno, amb conseqüències de...
De presó, no?
De presó, sí, segurament el que passarà, bueno, podria explicar més els passos, però, bueno, amb més detalls si voleu,
però, bàsicament, aniran a enllistar-se i diran que no, que no volen, que neguen participar en l'exèrcit
i els posaran a la presó per entre 14 i 28 dies i pot arribar fins a 3 anys de presó.
A més a més, bueno, el judici aquest és com... no hi ha moltes lliures definides per com tractar d'objectors de consciència,
especialment els homes que no tenen una opció, normalment no els deixen simplement, o sigui,
estan més obligats que les dones, no sé si sabeu, però tant les dones com els homes estan obligats a fer el servei militar.
Sí, sí.
Les dones per dos anys i els homes per anys.
I llavors, però els homes és molt més difícil que et deixin anar, diguéssim, si no vols fer el servei.
Les dones tenen més opcions de fer el que és el servei civil, suposo que...
Suposo que...
Sí, ho sigo, Jordi.
I una cosa, hi ha... home, no parlo numèricament, no cal dir una xifra exacta,
però es donen molts casos d'objectors i hi ha molts joves objectors empresonats a Israel?
Empresonats, ara mateix hi ha sis casos, de fet, eren cinc, ara són sis, fa uns dies,
sis casos que són objectors de consciència que són, diguem-ne, obvis.
O sigui, hi ha molta gent que no volen fer el servei militar a Israel o tant per raons polítics o biològics
o simplement que no volen fer el servei, però molts d'ells, o sigui, bastants d'ells falsifiquen una malaltia
o bé psicològica o física o qualsevol cosa d'aquestes i molts d'ells, no és, diguem, una...
No estan fent cap crit polític, però, bueno, eviten el servei militar, no?
Però aquests joves han decidit ser joves objectors de consciència, o sigui, conscientment,
i com un fet polític. I això, dels que fan aquest tipus d'objecció, són sis hores que estan a la presó,
cinc d'ells més d'un any, quasi dos anys, alguns, i encara no han tingut el judici final.
De fet, podrien donar-los tres anys més després, perquè encara no han tingut un judici, diguem,
formal.
I, en conjunt, els mitjans de comunicació i reliances fan en ressò d'aquests casos?
Hi ha una consciència o hi ha un coneixement del que és la població?
Sí, bueno, clar, jo visc a Catalunya i no visc a Israel ara, però sí, sí que hi ha un...
Bueno, sí que se sap dels casos i, de fet, no sé si s'hi heu sentit,
i, bueno, hi ha casos famosos d'objectors de consciència, com el... em sembla que era el Nabot
de l'exministre, primer ministre d'Israel, Netanyahu.
El seu Nabot era un pacifista que no volia fer el servei militar.
Altres tipus d'objectors de consciència que s'hauria també d'explicar són objectors que diuen...
que són, bueno, soldats dintre de l'exèrcit que diuen no volem servir dintre dels territoris ocupats.
Va haver-hi una carta d'uns pilots israelians que diuen no volem participar en missions dintre dels territoris ocupats.
No estem d'acord amb la política d'opressió del govern i no estem d'acord tampoc amb els assassinats...
com es diuen... els assassinats selectius.
Sí. Finalment, Angelat, la situació cada cop és molt greu.
En lloc d'arreglar-se, s'està greujant cada cop més.
Des de la perspectiva teva que vius aquí a Catalunya,
tu creus que aquí som prou coneixedors i la informació que ens arriba és prou objectiva
del que està passant a Israel, a Palestina, amb els palestins.
És una bona pregunta.
Crec que objectiva totalment no és, i mai serà, és quasi impossible,
donar un tema tan calent, tan emocionant, una objectivitat.
Crec que ens arriba molta informació, molt més informació, diguéssim,
de la banda prou-palestina pot ser, i també ens interessa, no?
Arriba també tots els atemptats, mostren que hi ha fotos dels autobusos bombadejats, etc.
El que sí que diria dels mitjans aquí i de la gent pot ser en general,
que la cosa que és el més perigós pot ser que hi ha una confusió,
que és crear una confusió en els mitjans aquí entre el terme israelià,
jueu i govern d'Israel, no?
O sigui, hi ha una confusió entre aquests termes, no?
Que podria semblar un antisemitisme, no?
Que és una cosa que fa patir molt els jueus d'Europa, no?
O sigui, el fet que tu ets jueu no vol dir que estàs a favor de la política del bucó d'Israel.
De fet, pot ser que ni t'importa a Israel.
Pot ser que, bueno, que estàs molt en contra de l'existència d'Israel, inclús.
Perquè molts jueus, inclús alguns jueus molt religiosos, són en contra de l'estat d'Israel, no?
Diuen que no deu existir, no?
Llavors, aquesta confusió, o sigui, és important reconèixer que hi ha una gran diferència
entre quan diem israelians i quan diem el govern d'Israel i quan diem jueus, no?
Que és un poble que és molt més antic que l'estat d'Israel, no?
El problema i el risc que tenim sempre quan simplifiquem les coses de crear una pel·lícula entre bons i dolents.
I això està ben lluny de la realitat.
Home, una bona opció és conèixer el testimoni de primera mà,
que és el que podrem fer aquest vespre aquí a la ciutat de Tarragona.
Xilat, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, fins la propera. Adéu-siau, bon dia. Adéu.