Tres quarts d'una pràcticament.
Abans els parlàvem d'un dels grups convidats,
concretament la Jota del Pinell d'Ebray.
També parlàvem amb els responsables de Palo Quecer,
un altre dels grups convidats de la festa de Sant Magí.
Ara en parlem amb un tercer.
Concretament es tracta del ball de Malcassàs de Vilanova i la Geltrú.
Des de feia uns anys ja hi havia la voluntat
de l'agrupació de balls populars de Vilanova i la Geltrú
de recuperar un ball parlat dels molts que existien antigament
i que s'havien representat a la vila.
Ara en parlem d'aquest ball parlat, de com va anar tot plegat
i de cosa que podrem veure el més important demà aquí per Sant Magí.
Tomàs Escofet, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estem?
Bé, bé. Millor jo treballant, però, eh?
Com tu, vaja.
Demà, però, demà farem una pausa.
Demà farem una pausa. Una pausa divertida.
I tan divertida, o si més no, satírica, satírica i divertida, no?
Sí, sí, d'això es tracta. De fer-nos-ho bé.
Què és el que podrem veure, Tomàs,
i com van anar aquests porcins de recuperar aquest ball de mal caçats?
Mira, tu ho deies molt bé.
Es tracta de recuperar coses que s'havien fet anys abans
i l'últim intent de recuperar aquest ball s'havia fet als anys 50,
emmarcat en temes de festa major, com a ball parlat,
i, doncs, bé, des de l'agrupació, perseguint, perseguint,
recuperar aquest ball, vam anar una miqueta més enllà
i vam ser possiblement una mica agosarats
i el vam fer encabir dintre del carnaval.
El fet que fos un ball parlat, satíric,
doncs donava molta peu i molta joc
a endiablar-ho una mica més.
I, bé, doncs això, ja fa cinc anys,
vam recuperar aquest ball i vam ficar-lo en el carnaval de Vilanova.
I, Tomàs, ho endiableu en funció del lloc en sou?
És a dir, a veure,
el que dieu a Vilanova no serà el mateix que direu aquí, no?
O sí?
No, ens hem esforçat...
Aviam, és la primera vegada que sortim.
És un ball de casa.
El fem a casa.
I els textes han estat adatats sempre a casa
per bé que són situacions genèriques.
no genèriques, conegudes per tothom.
Estem parlant d'una parella
que el marit descobreix al cap dels anys
que els fills que diuen ser els seus fills
no són els seus fills.
Això, doncs, a la nostra vida n'hi ha un
i possiblement a Taldàgona n'hi ha un altre
i en moltes ciutats hi ha institucions d'aquest tipus.
Per tant, quan parlem,
sempre hi ha qui es dona una mica per al·ludit
amb algunes coses.
Però més enllà d'això,
sí que és veritat que hem fet un esforç
en retocar alguns textes
per mimetitzar-ho una miqueta
dintre de la ciutat de Taldàgona.
Per tant, hi ha l'arcabisbe,
parlarem de l'alcalde de Taldàgona
i, bueno, suposo que també sortirà
aquí al Nàstic.
Bé, si fan alguns retocs.
És la primera vegada que ho fem, però, eh?
És la primera vegada que ho feu.
És a dir, que es podrà veure de forma
exclusiva i inèdit aquí a Taldàgona.
Sí, sí, sempre ho hem fet, ja et dic,
aquests últims cinc anys dintre del Carnaval de Villanova
i no hem sortit del Carnaval.
Llavors bé, més enllà, doncs,
anem molt carregats de roba,
anem molt abrigats,
perquè és d'hivern,
i anem amb màscares.
Potser és una diferència respecte a altres valls parlats
que hem visitat la ciutat.
I els textos, doncs,
el fet de ficar-los dintre del Carnaval,
tant els textos com la teatralitat
sempre han sigut una miqueta portats a l'extrem,
una mica més agosarats.
Esperem que el Sant no s'enfadi.
Segur que no.
Tomàs,
crec que ja hi havia constància,
segons les fonts que vosaltres mateixos volen consultar
per tirar endavant aquest vall popular,
hi havia constància que ja sortia l'any 1860.
Sí, sí.
Les fonts consultades així ho diuen.
Després, per aquelles coses
que mai se sap per què es perden,
es va tornar a recuperar aquí bé al nou als anys 50,
en concretament el Geltrú,
i també va sortir molt poquet,
i ara esperem que en aquests cinc últims anys
tinguin una continuïtat llarga
i d'aquí vint anys encara continuem fent l'animalot
i disfrutant del vall de Malcassets.
Abans més o menys apuntaves,
d'una banda ja el representant de l'autoritat
i de l'altra aquesta parella,
que és parella malvinguda.
Estem parlant d'una dotzena de parelles
que representen els diferents estaments de la ciutat,
hi ha els burgesos,
hi ha els mariners,
hi ha totes les parelles representades de la ciutat,
que es presenten davant de les autoritats,
en aquest cas estem parlant d'una arcabisbe,
estem parlant de l'alcalde i de l'agutzil,
i la parella ve a treure els seus drapets bruts
i demanar consell a les autoritats.
Consell que moltes vegades també és un pèl esperpèntic,
el consell que donen les autoritats.
Però bé, és un joc maco, divertit.
No ens avançarà res, no, Tomàs?
No.
Ara que no ens escolten?
Ara que no ens escolten?
No, no et puc avançar res.
No et puc avançar res.
Bé, sí, t'ho diria que el Gitanos és molt...
Tenim un bon gitano.
Tenim un bon gitano que li va la marxa.
I tenim uns quants venyuts de molt de cuidador.
Molt venyuts.
Sembla mentida que en una ciutat tan propera de Tadagona
hi hagi tants venyuts.
Això va com va, eh?
Això va com va, això va com va.
Tomàs, vosaltres, exactament,
a quina hora i quin lloc actuareu demà?
Demà, deixeu-vos?
Doncs, feies menció a la plaça de les Cols
i la jornada castellera.
Nosaltres actuarem just abans,
abans que ells farem una primera actuació.
Aquesta actuació l'haurem de fer amb megafonia
perquè em sembla que hi haurà bastanta...
una plaça bastant transitada.
Sí, sí, sí.
I després d'aquesta actuació
ens tornem a veure a la tarda
que anirem al Cercavila del patró
i al finalitzar...
Em dieu Cercavila?
No em dieu Cercavila.
Em dieu Processó.
I al finalitzar la Processó
no excedir-te a la cantonada,
però en una cantonada propera a la pasta de les Cols...
Ja te la diré jo, eh?
Me la diràs tu, d'acord?
Al carrer d'August en Comte de Rius.
Doncs en aquesta cantonada
farem una segona representació.
Això serà al voltant de dos quarts de deu de la nit.
Sí, exacte.
Molt bé, Tomàs,
doncs estarem pendents, eh?
A veure que aquí no són assimilituds
entre aquesta realitat cultural
de Vilanova i de Tarragona.
T'adiu constància, Tomàs,
que sigui molt diferent
la festa de Vilanova o de Tarragona?
Sí, tenim constància.
Si en tema d'horaris, en tema, no sé, de...
No, no, no.
Més o menys...
No.
Per què?
Que et consta que hi ha...
No, no, no.
L'altre dia en parlàvem,
mira, la comparàvem, per exemple,
amb la d'ahir mateix, aquí al programa,
un home que ja entén,
la comparàvem amb la de Sitges,
a la de Tarragona hi havia, per exemple,
doncs algunes coses que es feien de manera diferent, no?
El toc de matinades,
en fi, vull dir,
hi havia diferents maneres de viure la festa, no?
Segur, segur que cada ciutat
té els seus propis patrons
i els seus propis particularitats i singularitats
que la fan això més genuïne
i cada ciutat més nostre, no?
Segur que hi són.
Ara m'has agafat així.
Aquí, a Vilanova, per exemple,
esteu a punt de fer alguna festa?
Ja n'heu fet alguna?
Hem de passar les dues.
La primera, per la Vèrge de les Neus,
el 5 d'agost,
que és la Festa Major de Vilanova,
amb tots els trets característics de Festa Major,
i ara fa just quatre dies,
o tres dies,
per Santa Maria,
a la Geltrú.
Són les dues festes que tenim ara aquí,
al mes d'agost.
Abans hem tingut altres festetes,
però com a fortes,
com a platfort,
hi havia aquestes dues.
Tomàs Escofet,
ens veiem demà.
Ens veiem demà.
Encantat.
Que vagi bé.
Molt bé, fins demà.
Adéu-siau.