Dos minuts i mig, serà un quart o dotze del migdia, és divendres,
i ja saben que aquest dia de la setmana tenim una certa tendència
a ocupar-nos de temes relacionats amb la cultura i el lleure.
I més, perdó, quan volem parlar de l'inici d'un nou cicle
que ens situa en un escenari privilegiat.
Ens estem referint a l'auditori Josep Carreras,
que ha presentat ja fa uns dies la seva temporada Tardor-hivern de Vilaseca.
Avui el cas és que s'estrena aquesta temporada
amb un espectacle realment important relacionat amb el món del piano,
amb noms realment destacats dins de l'àmbit de la interpretació
i fins i tot de la composició musical.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el gerent de l'auditori,
Quim Garrigosa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Encara no fa un any que l'auditori està en marxa,
no sé si és el gener o el febrer, que farà un any?
No, no, no. L'any el va fer.
L'any el va fer, efectivament.
Es va inaugurar l'any 2002, al novembre, per Santa Cecília,
amb un concert que va fer en Josep Carreras
i en el qual es va fer també la cantata Sant Nicolau de Britain.
I, per tant, ja portem un temps funcionant.
Inaugurem, per dir-ho d'alguna manera, la segona temporada estable.
L'any passat va haver-hi la primera temporada estable
amb el cicle Tardor-hivern de l'any 2003.
i en guany, doncs, bé, després va venir el cicle de primavera,
després el Festival de Música, o sigui, tenim tres cicles estables.
I ara mateix, doncs, anem a començar la segona temporada estable,
per tant, el primer cicle, que és aquest Tardor-hivern de 2004.
Per tant, allò, jo me'n confonia amb allò de la segona temporada.
Hi havia aquesta cosa a l'hora de comptar.
De totes maneres, la tònica amb la qual es va iniciar
es manté en donar al públic, que no és només el públic Vilassacà,
unes propostes musicals completament heterogènies,
diferents i d'altíssima qualitat.
Bé, de fet, això és un dels objectius que ens guia,
perquè procurem que la qualitat sigui l'element
que faci tirar endavant aquestes temporades estables.
En principi, nosaltres ens plantegem
un tipus d'espectacles musicals
en els quals hi hagi mostres de primera línia,
tant, per dir-ho d'alguna manera, nacional com internacional.
I, per exemple, aquesta nit tenim el primer concert d'aquesta nova temporada
en el qual venen quatre pianistes excepcionals,
quatre pianistes del món del jazz,
cadascun amb un currículum envejable.
O sigui, per dir-ho d'alguna manera,
l'aglutinador d'aquest projecte és en Jordi Sabatés,
prou conegut per tothom
com a integrant de diversos grups de jazz
i alhora també que ha portat a terme
representacions entre música i cinema
i dels quals ja n'hem tingut algun espectacle
aquí, Vilassa, que hi ha anteriorment.
I, per tant, d'una música amb una gran trajectòria,
però al costat tenim tres pianistes més
que són pianistes d'aquells que s'han de venir a escoltar.
O sigui, tenim el Chano Domínguez,
que em sembla que no requereix presentació
perquè és un dels grans del jazz en aquest moment,
al costat de, per exemple, de Michel Camilo.
Això, vull dir, és una persona que està dintre del grup del Calle 54
i que acaba d'enregistrar un CD amb la cantant Martírio.
És a dir, que és un home que en aquest moment
està en el màxim punt de la seva projecció actual.
I també actuarà amb l'Agustí Fernández,
que és un músic molt lligat a tot el món de la improvisació
i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya,
molt bon pianista,
i en Lluís Vidal, és el quart pianista,
en Lluís Vidal,
que durant molts anys ha estat pianista
de l'orquestra de Cambra del Teatre Lliure
i que té un trio de jazz,
el Lluís Vidal Trió,
que també ha fet molta feina.
Déu-n'hi-do.
I, a més, el repertori que ens presentaran
sota aquesta idea del mateix Jordi Sabatès,
jo tinc entès que és com un amplitest del món del jazz,
des del Ractam d'Scott Joplin
fins als creadors més actuals, no?
Exactament.
De fet, és un concert una mica curiós
perquè tindrem dos pianos en escena
i quatre pianistes que s'aniran tornant.
Diguem, hi haurà solos, hi haurà dues trios
i quatre pianistes al final del concert,
però és un treball continu, absolutament.
És a dir, que la provocació musical és constant
i amb arrenjaments propis de grans jazzistes
de tota la història del jazz del segle XX i segle XXI.
O sigui que estem davant d'una proposta interessantíssima.
Diu, que hallington, Bill Evans, Thelonious Monk, etc.
Jo imagino que preveuen una assistència importantíssima
al concert d'aquesta nit.
Esperem que sí.
i pensem que el fet que juguem amb quatre asos
ha de fer que l'auditori aquesta nit estigui prou ple.
Si algú pensava que aquesta era la targeta de presentació,
així d'espectacular, precisament perquè és el primer concert,
que no s'ho pensin que és així,
perquè després hi haurà altres actuacions realment importants,
com la propera, que serà de Ginés a Ortega.
Ah, exactament.
Jo, diguem, no és una frase meva,
és una frase que utilitzem molt els programadors i els músics mateixos,
que de música només n'hi ha una, que és la bona,
i en aquest cas, doncs, portar a la Ginés a Ortega és un luxe.
La Ginés a Ortega, en aquest moment,
és una de les millors cantaores que hi ha en tot el panorama flamenc.
No hem d'oblidar que el Montflamen,
que habitualment es vincula a Andalusia,
doncs té a Catalunya justament
unes de les escoles dels millors intèrprets,
i per poder parlar de Ginés a Ortega,
de Maite Martín, de Miguel Poveda,
el mateix que Marón de la Isla,
que va estar més vinculat a Catalunya, que Andalusia,
i formen una escola increïble de cantaors,
i la Ginés a, que després del cante,
doncs, va tenir incursions fins i tot en la música clàssica,
en un famós enregistrament amb l'Orquestra del Teatre Lliure,
de l'Amor Brujo, de Manuel de Falla,
doncs ens arriba amb unes propostes flamenques,
en les quals, doncs, portaran el que és la música,
la veritable música del flamenc,
no la música folclòrica,
sinó la veritable música del flamenc a l'auditori.
Ens va semblar que era una proposta important
perquè és una de les figures més rellevants
del món del flamenc en aquest moment.
Per tant, el concert de Ginés a Ortega
anirà adreçat allò a repassar los palos del flamenc
i no entrarà a fer versions com ella ha fet anteriorment
d'altres tipus de música.
li hem demanat específicament concert flamenc,
o sigui que bé amb coros i palmes,
amb percussió, amb guitarra...
Estem pendents de si podrà venir amb bailaor o no.
Això ens ho concretaran aquests propers dies,
però, en principi, comptem amb bailaor.
El que passa que hem d'acabar d'ajustar algunes coses del programa.
Si parlem de Jaume Aragall, que és el següent de la llista,
jo no sé què més podem dir que no sàpiguen els oients, no?
Per nosaltres el concert Jaume Aragall és molt especial,
perquè és el concert que fem a la Fundació Auditori Josep Carreras
en benefici de la Fundació Josep Carreras
per la lluita contra la leucèmia.
És un concert que ja vam acordar fa un any i mig,
que consisteix en això,
en què, de fet, Josep Carreras no ja com a tenor,
sinó en aquest cas com a humanista
i probablement a partir, o ben segur,
a partir de l'experiència personal amb l'enfermetat que va patir,
doncs va iniciar una lluita molt forta
contra aquesta malaltia que produeix tants estralls, no?
I aleshores ens vam arribar a l'acord,
la nostra Fundació, la Fundació de l'Auditori,
amb la Fundació Josep Carreras per la lluita contra la leucèmia,
de fer cada any una gala benèfica
en benefici de la Fundació,
de la seva Fundació,
i d'aquesta manera, doncs,
ells pactem un intèrprete
del qual ells ens faciliten, doncs,
que vingui en molt bones condicions,
però alhora nosaltres, doncs,
hi posem en marxa tot el que és, doncs,
la infraestructura d'informació
i per arribar a tothom per omplir l'auditori,
que esperem que mengeu Maragall,
no ens costarà gens ni mica,
perquè estem parlant d'una de les més grans veus
del segle XX i ara del segle XXI
del món de la lírica.
I com a tenor, doncs,
el mateix Josep Carreras el valora extraordinàriament.
A banda del tema musical,
com vostè molt bé explicava,
el fet que sigui a benefici de la Fundació Josep Carreras,
es pot col·laborar,
fins i tot aquelles persones que no puguin assistir al concert,
hi haurà localitats a fila zero, també.
Exactament.
Aquesta és una de les coses que contemplem
i que l'any passat va funcionar prou bé
i que pensem que és molt important,
no per nosaltres,
en aquest cas,
per una causa que pensem que és absolutament necessària
i a la qual les administracions, a vegades,
no arriben prou en qüestions d'investigació
i que Josep Carreras ha endegat
amb un interès personal molt fort.
I, per tant,
nosaltres estem disposats a col·laborar-hi al màxim
i, en aquest cas,
l'any passat ja es va fer un lliurement important
que depassava els 12.000 euros de llarg,
s'acostava més aviat els 18.000 euros,
mitjançant el taquillatge
que es va obtenir en aquella ocasió.
Un mes després,
l'auditori acollirà una soprano i un baríton.
Sí, això vull aquí fer una petita explicació.
L'any passat, justament a la gala,
de l'any passat,
a la gala benèfica,
havien de cantar l'Isabel Rey i en Joan Pons.
Aleshores es va escaure que en Joan Pons,
tres hores abans del concert,
va tenir una incidència a la veu
que li va fer impossible de cantar.
Ell estava aquí,
o sigui, va venir a assajar a les 3 de la tarda
a veure si podia cantar
i després de parlar amb l'Isabel Rey
i amb el pianista Alejandro Zavala
van veure que no podia donar el que ell esperava
i realment li va doldre molt.
Li va doldre tant que ens va dir
que es comprometia a actuar l'any vinent
en les mateixes condicions,
encara que no fos pròpiament concert de gala benèfica.
la qual cosa a nosaltres ens va satisfer molt,
però encara ens va acabar de satisfer més
que, primer, cantant Isabel Rey,
que és una figura potser no excessivament coneguda
pel, diguem, Vox Populi,
però dintre del món de la interpretació
és conegudíssima,
és una persona que ha treballat
amb els millors directors actuals de l'escena,
tant de l'escena lírica del barisme
com en la línia històrica,
perquè hem registrat amb el Nicolòs Carnoncourt,
va quedar tan satisfeta de l'acústica de l'auditori
que ens va dir que sense cap mena de gratificació
ella volia repetir el concert al costat d'en Joan Pons,
o sigui que ens vam quedar molt sorpresos.
I el cas és que l'hem pogut programar
pel diumenge dia 19 de desembre a les 7 de la tarda.
I per nosaltres és una ocasió molt maca
de poder repetir aquell concert
que ens hi vam comprometre en aquell moment
i que fins i tot vam dir al públic
que la gent guardés les entrades
de la gala benèfica
perquè en aquell concert podríem venir-hi
simplement canviant aquesta entrada
del canvi que es pot fer fins al dia 30 d'octubre.
Hi ha persones de paraula, eh?
Home!
La gent de la música ja és així, eh?
El compromís el vam prendre i el mantenim.
Molt rebent.
Si ja passem al mes de gener un cop facin festes,
queden dos concerts més que completen aquesta programació, no?
Sí.
El dia 14 de gener tenim un concert
que es diu Concert Vilatel,
Vilatel perquè és una empresa fincada de Vilaseca
que ha volgut esponsoritzar directament aquest concert.
L'empresa Vilatel és una empresa molt preocupada també pel món de la cultura
i ha volgut fer un concert una mica especial.
O sigui, portem l'Orquestra de Cambra de l'Empordà,
però a petició dels responsables de l'empresa,
en aquest concert hi participaran músics joves,
ja en projecció,
que han iniciat la seva projecció concertística com a solistes,
músics joves formats al Camp de Tarragona.
I en aquest cas tindrem el violinista Josep Maria Ferrandu
i el flautista Sergi Gili,
tots dos que han estudiat a l'estranger,
han estudiat aquí, han estudiat després a l'estranger,
i que comencen a tenir una projecció important
i aleshores va semblar que valia la pena, doncs,
de fer aquesta proposta.
I ho faran en un concert en el qual també participarà
l'escola de dansa Artis de Reus,
amb un grup de dansa que tenen professional,
que acabarà de completar aquest concert,
que serà una mica eclèctic, diguem,
anirà des de músiques del 18, 19,
fins a alguna música de Montsalvatge, per exemple.
I acabarà anar amb música de cambra.
Sí, aquest concert és un...
l'últim concert vindrà al Trio Mediterrani,
però al Trio Mediterrani nosaltres voldríem destacar una persona,
no perquè nosaltres no siguin destacables,
sinó una persona que és la Laura Ruiz.
La Laura Ruiz és una clarinetista nascuda en posta
que està fent una carrera meteòrica.
En aquest moment està afincada a Berlín,
està tocant amb una orquestra com a clarinet solista a Alemanya,
i va ser, va obtenir,
em sembla recordar que té 24 anys,
no ho sabria dir ben bé ara,
però va per aquí la cosa,
molt jove,
va obtenir per unanimitat, per primera vegada,
per unanimitat el guardó del primer palau,
Palau de la Música Catalana,
uns guardons que fan cada any,
i nosaltres tenim una relació amb la Fundació Palau de la Música Catalana,
que ens ha permès dur aquesta persona,
l'any passat ja vam portar l'orquestra de mà també de la Fundació Palau de la Música Catalana,
vam portar a London Chamber Players,
i en aquest moment portem la Laura Ruiz amb aquest trio de violoncel amb el Bruno Borraldino,
violoncel i Florian Bonradovitz al piano,
que ens faran música, diguem, de cambra del romanticisme.
I ja després immediatament ha preparat el següent cicle, no?
És que ja el tenim preparat.
Ja està preparat.
El que passa que...
No, no, m'imagino...
Dic jo de posar una miqueta en ordre, eh, la sala,
perquè de fet això són contractacions que s'han de fer amb moltíssima antelació.
Sí, sí, ja tenim pràcticament enllestida la temporada de primavera,
però permetsant que em reservi...
Oh, i tant!
No, però vull dir, sí que estaré encantat de parlar amb vostès,
doncs, quan tinguem la programació a punt,
per poder també difondre la programació de primavera
que serà entre el mes de març i el mes de maig.
Quan es presenti en societat, allà estarem nosaltres, eh,
per poder informar els oients.
La veritat és que és un programa, com dèiem a l'inici de la conversa,
absolutament heterogeni i allò apte per a tots els públics,
que podríem dir, perquè és d'allò més variat.
I un programa, un auditori, que és visitat, com dèiem abans,
per moltíssimes persones de la demarcació.
Estàs devenint un punt de referència musical, sens dubte,
en temes de la música.
A l'estiu ja sabem que tenim moltíssimes cites musicals
a les nostres comarques, però a l'hivern queda una miqueta orfa,
per tant són programacions que venen a nodrir aquesta oferta musical.
Sí, precisament nosaltres en la presentació a l'auditoria
vam voler fer una especial incidència
en el fet que l'auditori Josep Carreras de Vilaseca,
clar que és de Vilaseca, perquè físicament està a Vilaseca,
és un auditori per tot el Camp de Tarragona,
però ens estem adonant que ve gent de més enllà del Camp de Tarragona,
amb la qual cosa n'estem satisfets.
O sigui, fins ara, el Festival de Música de Vilaseca,
el Música Festival, que enguany va arribar a la 22a edició,
bàsicament ens notaria de públic de Vilaseca
i els entorns més immediats,
i en aquest moment està venint gent de...
estem comptabilitzant de 70 i 80 quilòmetres ja
per assistir a aquests concerts.
Doncs moltíssimes gràcies, Quim Garrigosa,
gerent de l'auditori Josep Carreras de Vilaseca,
per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé aquest primer concert i tots els que vindran després.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.