Segurament se'n recorden que el passat divendres apareixia una notícia
a diferents mitjans de comunicació, a pràcticament tots els diaris
que es publiquen només aquí a casa nostra, però també de tiratge nacional.
Una informació que feia referència al mercuri que, com vostès saben,
ja fa alguns Nadals va provocar una mortadat de peixos al riu Ebre.
Aquest estudi, diem estudi, però ara ho clarificarem,
perquè també no és ben bé un estudi, fa referència i revela
que el mercuri de l'Ebre va arribar a la sang dels consumidors.
Aquest titular ha creat molt d'atenció i per evitar precisament
que pugui generar una alarma que no es interessaríem.
Volem parlar amb l'autor d'aquest estudi, que no és ben bé un estudi,
sinó que del que es tracta és d'unes anàlisis.
S'estem referint al catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili,
Josep Llis Domingo. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hem d'entrada de clarificar això, que no es tracta d'unes estudis,
sinó d'unes analítiques.
Correcte, correcte. És molt bona puntualització,
perquè un estudi de tindre, almenys al nostre nivell universitari,
i a tindre un rigor científic, i una recolta de dades sistemàtiques,
en un tractament de dades sistemàtiques també,
i com a estudi normalment s'ha de publicar en uns determinats medis contrastats.
Llavors, això el que en realitat va ser van ser unes proposicions analítiques,
que vam fer de moto propi,
i pel propi, dic moto propi, és que és pel propi interès
que jo soc resident aquí al camp de Tarragona,
consumeixo aigües del Consorci Tarragona fa molts anys,
i, bueno, volia esbrinar-se i podia haver-hi algun problema
i havia de deixar de consumir aquesta aigua.
O sigui, aquest va ser el motiu, diguéssim, no?
Un estudi que, per tant, perdó, estudi,
una analítica que vostè va fer, doncs, pel seu propi compte.
Exactament, sense càrrec de cap administració ni de cap entitat, sí.
A quina conclusió arriba després de fer aquestes analítiques?
Bé, les analítiques van ser molt senzilles.
Simplement va ser determinar els nivells de mercuri en sang o plasma
de poblacions, perdó, de poblacions,
de gent d'habitants de la zona,
que en principi són potencials consumidors d'aquesta aigua,
ve directament a través de veure-la
o ve a cuinar-la, per exemple, cuinant aquesta aigua.
Llavors vam tindre dades d'abans de l'episodi
i dades de després de l'episodi,
i vam veure que havia hagut un increment.
Un increment que no podia reforçar altra cosa
que que aquesta aigua havia arribat.
Havíem resultat exposats i, per tant, en sang en teníem.
Ara, dit això, dic que aquests nivells no eren absolut
nivells que es poguessin considerar des de cap punt de vista
de potencial risc per a la salut.
Per donar-li ja entrar en xifres,
i després els interpretarem,
perquè si no els oients tampoc estan posats al tema
i possiblement els sonarien una mica a música celestial.
Els nivells que vam trobar de mitjana
van ser, per exemple, en sang, de 10 micrograms per litre.
Li diria que es consideren possibles,
hi ha toxicitat de mercuri que requeriria un tractament
quan estem a 200 micrograms per litre,
o sigui, 20 vegades superiors als que van trobar això.
De tota manera, jo tinc bastanta prevenció
respecte a aquestes qüestions,
i si haguessin sigut de l'ordre de 100 micrograms per litre,
ja m'hauria començat a moïnar de forma sèrie
i hauríem hagut de fer algun tipus de prevenció.
10 no em va preocupar en absolut,
i la meva família i jo mateix vam continuar a anar bevent,
perquè vam entendre que, a més,
l'episodi ja estava controlat a partir d'aquell moment,
ja no estàvem ingerint aquestes quantitats,
i amb el successiu aquests 10 micrograms per litre
havien d'anar a menys un cop desaparegut
aquesta incidència en la pròpia aigua d'aquest mercuri
que s'havia contaminat.
Justament, el fet que descobris la mortedat de peixos
va efectuar les autoritats competents
i, per tant, a partir d'aquell moment
es va subministrar aigua des dels pous,
i no des de la xarxa,
i això va fer també que el temps d'exposició
o els dies d'exposició amb aquest mercuri a l'aigua
fos inferior.
Sí, aquí realment vam estar de sort.
Els pobres peixos van actuar de sentineles
i segurament al morir ells
es van encendre les alarmes
de la confesiogràfica de l'Ebre,
de la lletxa de l'aigua o de qui pertany,
i es van procedir a fer els anàlisis corresponents
de diverses substàncies,
entre elles el mercuri, suposo.
Tinc entès que llavors el mercuri només es analitzava
una vegada al mes,
penso que ara s'analitza diverses vegades al dia,
en la qual un episodi d'aquestes característiques
és impensable que es tornés a repetir,
o sigui que en aquest sentit estic jo molt tranquil,
però el que sí que va fallar en aquell moment
van ser doncs els mecanismes de control.
Perquè jo penso que si no haguessin una substància
que no afecta els peixos, per exemple,
els peixos no morin, no ens llaman l'atenció,
doncs podríem estar-la bevent,
fins als posterior anàlisis que s'hagués fet,
sense enterar-nos-en.
O fins i tot que les concentracions
haguessin molt més elevades
que les que realment hi havia en el riu,
que haurien arribat a l'aigua,
o que haurien fet allà.
Per això dic, vam estar de sort,
des d'un punt de vista toxicològic,
no ens cal patir, no va passar absolutament res,
i bé, el problema va ser això.
Els controls no eren suficients en aquell moment
com es va demostrar.
Una qüestió, aquest mercuri,
el mateix cos el pot arribar a dissoldre?
Sí, el cos elimina.
O sigui, vull dir, no...
Mira, el mercuri és un element absolutament tòxic,
del qual l'ideal fos que el nostre organismi
en tingui 0.0.
Clar, això és inviable.
Vull dir, com és inviable que no tinguem plom,
canvi o altres elements tòxics.
Vull dir, estem en una societat industrial
i les contaminacions són les que són
i ens arriba el que arriba.
Ara, el que interessa és que sigui
la quantitat més baixa possible,
la quantitat més baixa possible
i que les fonts d'exposició es redueixen.
De tota manera, el problema en tots aquests metalls
és l'acumulació.
És a dir, si un dia resulto exposat
a una quantitat determinada,
tampoc m'hi ha de preocupar gaire.
Si la meva salut és normal,
altra cosa seria, per exemple,
un pacient que té problemes renals.
Llavors, no l'eliminarà bé.
Però si jo elimino bé qualsevol tipus de produs,
l'eliminaré i no s'arribarà a acumular.
O sigui que, en conseqüent,
el mateix organisme el va captant,
el va incorporant,
però després també el va eliminant.
Doctor, ja qui s'estarà preguntant,
segurament,
molts ullets no s'està preguntant en aquests moments,
per què vostè no va fer públic en aquell moment
aquests resultats de l'anàlisi?
Jo m'imagino,
i a més a més és el que crec que vostè ha dit en alguns llocs,
que va ser per no crear alarma social.
I una qüestió que s'entén,
i de fet és...
Vaja, crec que és prou evident,
perquè només cal veure els titulars d'aquest passat divendres,
i clar, aquests titulars creen alarma.
Això és evident, també, no?
D'altra banda.
Sí, sí.
A veure,
no els va ser públics,
s'entén altra raó,
perquè en meus.
O sigui, no...
Bona altra raó, sí.
Perdoneu?
No dic que és una bona altra raó, aquesta.
Sí, sí, sí.
Vull dir, a mi no els va finançar ningú,
els vam pagar nosaltres al nostre laboratori,
no eren encara de cap administració,
i, bueno,
ara, dit això,
també he de dir que tenim prou seny
com per saber que les coses com s'han de transmetre
i com s'han de transmetre.
Si ho haguéssim transmès
mitjançant els diversos mitjans de comunicació,
doncs és obvi que sempre la gent no li agrada aquest tipus de coses.
S'espanten, i és dògic.
Jo també, quan séu en lleus,
segons quines notícies que m'afecten.
Com que era un episodi que havia passat,
o sigui, el Mercuri ja estava begut,
t'agrada o no t'agrada,
ja l'havíem begut, no?
Però, com que l'episodi ja s'havia aturat,
ja bevíem aigua dels pous,
ja no ens seguiríem bevent,
doncs per a què dir,
mira, escolta,
vostè va estar 10 o 15 dies bevent això
i, mira, era un metge perjudicial.
Doncs apanyats anem, no?
De totes maneres...
Amb tot van arribar...
Van enviar...
Perdó, van a...
O sigui, vostès van fer arribar aquest informe
a l'agència catalana de l'aigua.
Poc era un informe, van comunicar-ho.
Van comunicar-ho.
I jo crec que ells van prendre
alguna mesura al respecte,
per exemple,
l'increment d'aquestes...
Controls.
D'aquestes determinacions que es fan de Mercuri
que es feien una vegada al mes
i ara crec que es fan tres vegades al dia.
Sí, sí.
I després, la Consorci d'Aigües d'Aragona
crec que té prevista una inversió molt important...
En filtres.
En filtres.
En filtres.
Clar, si no...
No ho sé, si es gastarien mil minuts de pessetes
si no haguien hagut episodis com aquests, no?
Per tant, jo crec que va arribar a qui havia d'arribar
i sense generar aquesta alarma a l'opinió pública.
En fi, la gent també...
Quan no té remei, no té remei.
Vull dir, ja estàves contaminat,
però estàves a uns nivells
que no et representava problema per la salut.
Per tant, per què fer el comentari, no?
400.000 persones van veure al llarg de 5 dies aigua,
aproximadament,
dic més o menys dels usuaris de la xarxa,
aigua d'aquesta.
De tota manera, insistim en aquesta dada,
que és que perquè hagués arribat a tenir efectes nocius
a aquesta contaminació,
a aquesta pistola de Mercuri,
la concentració hauria d'haver estat
entre 100 i 600 vegades superior al registrat.
Això està pensat de cara al grup de població
de més risc potencial en aquell moment,
que eren les dones embarassades.
O sigui, perquè el Mercuri pot creuar la placenta
i arriba el fetus.
O sigui, que això hauria sigut el pitjor
que hauria pogut passar.
Llavors, aquests marges de seguretat
fan referència a les dones distants.
I mira si ens vam equivocar poc
amb els càlculs que vam fer,
que no coneixem cap cas de naixements
durant l'any 2002
que es provoquessin més malformacions
de les que poden ser habituals,
d'un per mil o no sé quines xifres són.
O sigui, no hi ha hagut el més mínim increment.
Per tant, fins i tot a les gestants
que ens vam veure
no va passar absolutament res amb els seus fetus.
I això ja és història, vull dir, no?
Evidentment.
Ja ho hem contestat.
Doctor, estem parlant d'uns fets
que van tenir lloc ja fa alguns anys,
fa tres anys, concretament estem parlant
del Nadal de fa tres anys,
tot i que alguns oïdors segur que ho recorden,
perquè aquestes coses creen alarma social.
Ho he dit abans i torno dir ara perquè és cert.
És a dir, clar, la gent es posa les mans al cap
i pensen, ai, cari, és que ens ha arribat Mercuri
a través de la xeta.
I és el que pensa la gent
que no té la informació que té vostè, per exemple,
que vostè és un expert en toxicologia
o la informació que tenen els responsables polítics
o els responsables d'aquesta xarxa, els de consorci.
O sigui, l'usuari, per entendre'ns,
al final no té aquesta informació al seu abast.
Sí.
I per això és important tranquil·litzar, no?
Sí, sí, jo crec que sí.
De totes maneres, estem sommesos
a gran quantitat d'informació mediàtica
que moltes vegades resulta difícil processar.
Vull dir, jo avui estava fent un repàs mental
dels fets alarmants que han passat en els últims 4 o 5 anys
des de la contaminació dels pollastes
per dioxines a Bèlgica,
des del tema de les vaques boixes...
S'ha resolt, ja, el tema de les vaques boixes?
Jo crec que no.
El que s'ha resolt és la percepció social.
Però jo, bé, i vostè suposo que també ho veu,
als mitjans de comunicació va sortint periòdicament
que n'han trobat un aquí, un altre allà, un altre allà.
O sigui, van aparèixent.
Ara la percepció social de perill i de risc ha disminuït.
Doncs, bueno, estupendo.
Però vull dir que és que és això,
que tampoc sabem exactament el que passa en aquest tipus de qüestions.
Però el que vull dir que episodis és,
mira, el mes de gener vam tindre el del salmó, també.
Què va passar amb els salmós?
Ara la gent ja ho han assimilat i no ha canviat absolutament res.
Doctor, perdó, què va passar amb els salmós?
Que no recordo aquest episodi.
Sí, doncs no, no és que no va ser un episodi concret.
Van n'hi haver uns científics que van publicar unes dades
dient que el salmó criat en cautivitat, per entendre'ns,
en de granja, marina,
que rebia uns pinços determinats
i que és el que es consumís de forma absolutament majoritària,
perquè n'hi ha molt més que salvatge,
doncs tenia els nivells del que se'n diuen disruptors endocrins,
diocines, PCBs, etcètera,
molt superiors.
I que, en conseqüència,
que això podia suposar un consum habitual de salmó
un ser risc per a la població.
Vostè verrà,
si per una banda els metges et recomanen
que menges peix blau
per les avantatges que té la protecció de risc cardiovascular
i per l'altra banda et diuen ara que no menges molt de salmó,
doncs la gent se torna una mica desorientada completament, no?
El que passa és que, bueno,
després veiem uns dies que no es venia salmó
i després se torna a vendre normalment
com si no hagués passat res, no?
Vull dir que és molt curiós també la reacció de l'opinió pública
moltes vegades.
El que és cert és que sovint no sabem el que mengem,
el que ingerim.
Jo crec que cada vegada més i millor, eh?
O sigui,
el fet que aquestes coses
vagin transcendint a l'opinió pública
no es pensa que cada vegada estem pitjor.
Jo crec que cada vegada estem millor
que la percepció moltes vegades al revés.
Mira,
el cas que em dia vostè de les vaques boies,
això fa 30 o 40 anys enrere,
les vaques haurien estat no boies,
superboies,
ens n'ho hauríem menjat igual
i ningú ho hauria detectat, no?
I després ja haurien vist el que hauria passat.
Ara, com que es fan anàlisi,
es detecten i per això es troben.
El que passa és que la percepció de risc,
potser per la gent,
és molt superior.
Però, clar,
no hi ha que confondre,
científicament parlant,
el que és risc i percepció de risc.
Risc són unes coses concretes i reals
que es calculen.
La percepció del risc és personal, no?
Per exemple,
el tabac és un risc evident
i, en canvi,
no es preocupa tant en general
com, per exemple,
les vaques boixes.
Molt bon exemple.
La gent deixa de comprar carn,
deixa de comprar la carn
de l'espinada de la vaca
i, en canvi,
no deixen de fumar.
I és molt pitjor
i més evident el dany
que podeix el tabac
que pugui produir
prioritàticament aquesta vaca boixa.
O el tràfic,
avui és divendres,
nosaltres sabem
amb tota certesa
que al redor de 40 persones
morien aquest cap de setmana
i la percepció del risc
per a la immensa majoria
dels conductors
és que tornaven sense casa,
inclòs nosaltres, no?
El risc és el que és
i la percepció del risc és una altra, no?
El doctor,
vostè li va fer...
li va sorprendre
la reacció
d'aquesta qüestió del mercuri,
d'aquests analítics,
després de sortir,
perquè tot va arrencar
quan va sortir
en un reportatge
en un programa
que es diu
l'Escarabajo Verde
de la 2.
Li ha sorprès una mica
la reacció
que ha produït
en cadena
de diferents mitjans
de comunicació?
Sí, sí, sí,
m'ha sorprès molt
perquè per mi
era una cosa anecdòtica,
superada,
passada,
que han canviat
moltes circumstàncies,
però jo m'imagino
que això simplement
és conseqüència
del gran rebombori
que suposo
que amb molta raó
s'ha generat
aquests dos últims mesos
amb el tema
del pantà de flix
i els residus
que s'han trobat allí.
Jo m'imagino
que una cosa
ha portat a l'altra
i ara tot el que sigui
Ebre,
si més a més
tenim tot el greu problema
que hem tingut
del traspassament
en aquestes comarques,
vull dir,
a l'Ebre
qualsevol cosa que hi passi
jo crec que durant bastant temps
hi ha notícia
a primera pàgina.
Per cert,
què en pensa vostè
d'aquelles persones
o aquells col·lectius
que diuen
que ara
poden demanar responsabilitats
a vostè,
entre altres,
a vostè també,
llavors el delegat
de Medi Ambient,
el president
del Consorci d'Aigües
i també
la directora
de la gent catalana
a l'aigua
i el gerent
de la Junta de Residus
diuen
per ocultar informació.
No, no, no,
és que no és cap...
M'estic referint
a l'EGPEC,
a la col·legia de Catalunya
segons un comunicat
que ens ha arribat,
en fi,
es planteixen
la possibilitat
de presentar
una denúncia
a la Fiscalia.
No,
ja poden presentar
el que vulguin,
em refereixo
a això que no
és ocultar
cap mena d'informació
intentat,
m'explico,
si jo hagués intentat
això,
publicar una revista
científica,
no m'ho haurien
admès,
perquè jo,
les persones
a les quals
vam analitzar això,
no sé quin nom
i com un nom tenien
i potser era una persona
que ni tan sols
era consumidora
d'aquesta aigua,
potser era una persona
que vivia a un mas
i es bevia l'aigua
de cisterna,
m'entén el que vull dir?
Van ser 40 persones,
no?
Sí, sí,
llavors vull dir,
clar,
si són persones
que no tenen,
vull dir,
que tu no saps
exactament
si el seu nivell
de mercuri
es deu que han begut aigua
o es deu que són pescadors,
mengen molt de peix
i el peix ja sabem
que és una espècie
que normalment
acumula més mercuri
que per exemple
la carn,
doncs aquí està la cosa,
o sigui que per tant
ja he començat dient
que rigor científic cap
i si una cosa
no té rigor científic cap
com ho es deu
anar com una informació,
no?
Crec que està molt clar
i a més
hem volgut precisament
parlar amb vostè
per clarificar
aquesta qüestió,
insistim,
doncs que clar,
els que
ho han llegeixit
els diaris
i els mitjans de comunicació
doncs en fi
de seguida
se'n crea l'arma social
i no és necessari.
Podem dir
des d'aquesta emissora
que estiguin
absolutament tranquils
perquè
jo no he de suplir
l'administració,
això és el primer punt,
jo no he de
tancar l'administració,
el que passa
que com a ciutadà
que sóc d'aquí
tranquil·lizo els meus
conciutadans
dient-los això
que és l'únic
que puc dir jo
que a la vista
d'aquells resultats
vaig seguir bevent aigua
i seguir sobebent-ne,
no?
que em sembla
que és el que més
pot tranquil·litzar
en aquest sentit,
no?
Evidentment.
Josep Lluís Domingo,
catedràtic de toxicologia
de la Rovira i Virgili.
Gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio
per clarificar-nos
aquesta informació
i fins aviat.
Molt bé,
gràcies a vostès.