La una del migdia, en 10 minuts, la guitarra i la veu de Tot i Soler
està sonant molt aquests dies perquè han registrat aquest disc
de Nadales tradicionals, donant aquest aire com a més contemporani
pel que fa a la música i a aquesta guitarra tan virtuosa.
Parlem d'una altra cita tradicional, gairebé com les Nadales,
que és la representació dels pastorets.
Un any més, l'associació La Salle representarà els pastorets
des de fa més de mig segle representen aquest clàssic nadalenca
amb textos de Josep Maria Folk i Torres.
Hem anunciat que ens acompanyaria en Josep Maria Rota,
que és el director de Lourdes, però Déu-n'hi-do, té un encostipat
d'aquells macos perquè sí, però no deixem de parlar d'aquesta representació
perquè ens acompanya la Lourdes. Aleu, bon dia, Lourdes.
Hola, bon dia.
I la Rosaura Rota, bon dia, Rosaura.
Hola, bon dia.
Benvingudes totes dues, veteranes també de la representació dels pastorets.
Oi tant, oi tant.
El Josep Maria deu estar amb el caràcter que té com a molt nerviós, no?
Sí, és que està més molt engripat i molt enfebrat.
Enfebrat.
I a més, amb la perspectiva aquesta de la representació,
Déu estar nerviós, enfadat, de tota una mica.
Sí, perquè és una cosa que per bé o per mal la porta quasi tot ell,
per dir alguna cosa.
Molt directament, no?
Molt directament.
Coses que només les sap ell perquè les sap de tota la vida
i ja ho té per la mà.
I els altres, tothom té molt bon efecte, tothom ajuda, tothom col·labora,
però esclar, si falta el Rota...
Aquelles coses que quan un està tan impliquant.
Esperem i esperem, si Déu vol, que el dia de la representació estigui en plena forma.
De representacions de pastorets, afortunadament n'hi ha moltes i per a molts gustos.
Des dels pastorets que tenim aquí a Tarragonà, com a més a Moders, de la Golfa,
els pastorets musicals del Vendrell, en fi, afortunadament,
són representacions que s'ho vintegen, que se'n fan moltes.
I afortunadament, també, no ens falta cada any la representació més tradicional
de Folk i Torres, una mica que acosta a la cosa més genuïna dels pastorets.
I d'això us encarreguem vosaltres.
La clàssica.
La clàssica, de tota la vida.
Hi ha un aspecte curiós, jo aquest matí, en una de les introduccions
de les diferents hores del programa, deia
home, hi ha molta gent en aquesta ciutat que ha passat
per la representació dels pastorets, de la Salle.
Hi ha d'altres que van arribar un dia i encara no han marxat.
Hi ha d'altres que han anat passant.
I que una vegada o una altra en la seva vida i en diferents edats
han participat d'aquesta representació.
El Teatre Amateur, no sol a Tarragona, sinó a la resta de Catalunya,
inclús molts professionals, quasi tots s'han començat fent pastorets.
No a Tarragona, en tot Catalunya.
Quan preguntes els seus començaments, oh, vaig començar fent pastorets, no falla.
Però hi ha molta afició al Teatre Amateur, com tu bé dius, i aquí a Tarragona.
Hi ha persones, actors i actrius amateurs, que això vol dir que no es guanyen la vida,
no que no tinguin un cert grau de professionalisme des d'aquest punt de vista.
Que van arribar un dia i s'hi han quedat.
Hi ha molts casos en el que és el grup de teatre a la Salle, l'associació de teatre a la Salle.
Oi tant, oi tant.
Ara parlàvem, per exemple, dels personatges aquells del Lluquet i el Robelló.
Sí.
Hi ha actors que els han fet tota la vida, que han crescut amb el personatge.
Sí, sí, sí.
Hi ha el cas mateix del Josep Marietoset, que abans ho comentàvem.
Sí, que és el que fa el paper del Lluquet, aquest any passat va fer els 25 anys fent de Lluquet.
És la cosa que té el teatre, que pots tirar milles.
Sí, perquè ell va substituir el Rota, pare, que va morir, i llavors ell el va substituir i va començar fent aquest paper
i ell va dir aquest any, que és el 25 anys, i em jubilo de fer aquest paper.
Però l'any passat vam haver de canviar el que feia de Robelló, i llavors, clar, canviar els dos papers principals
era una miqueta arriscat, no?
I vam dir, doncs vinga, va, continua fins l'any que ve.
I aquest any continua, i d'aquí ja ho veurem.
Jo crec que continuarà, perquè això és una cosa que ja ho tens com a molt interioritzat, això de representar Pastorets,
i no que li diguen a la Rosaura, què tenies la primera vegada que vas fer Pastorets, Rosaura?
Doncs vaig començar d'Angelet, el portal, que és com se comença de petit, devia tenir 3 o 4 anyets.
De les fer de meritori, eh? Comences d'Angelet i vés a saber.
Sí, sí, els Pastorets funcionen així una mica.
Quan ja vaig ser més grandeta vaig ser d'Àngel de l'Anunciació, en paper, però devia tenir 6 o 7 anys més, no?
Imagina't.
I ho vaig anar fent fins que es va renovar tot en aquella època dels anys 70,
que vaig començar a fer de Mare de Déu amb 14 anys,
i faig aquest paper fins ara.
I continues fent de Mare de Déu.
O sigui que també porto 26 anys fent aquest paper.
Per tant, en la jerarquia de Pastorets, podríem dir que has passat per tots els graus
i ara estàs al capdamunt, perquè clar, fer de Mare de Déu...
Sí, és molt curiós, com dintre dels Pastorets, per exemple, ara hi ha nenes que fan de Pastoreta
i que també han anat pujant, fills d'actors, i et miren amb una certa cara de dir
a veure si l'any que ve ja soc més gran, ja puc fer d'Angelet, i després ja...
Et miren dient, ja, potser puc fer de Mare de Déu, no?
Clar.
Quantes persones arriba a moure aquesta representació en conjunt?
A l'escenari, 30 seguríssims.
A l'escenari només.
A l'escenari, 30.
A dintre, a la tramolla, que diem, 10 també.
I a part, tot el personal del Metropol, que és el que es cuida de la cosa tècnica.
Es nodreixen de joves, de professors, d'anens que estan a l'entorn de la salle?
Sí, tothom és gent de la salle.
Tothom és gent vinculada.
Antics alumnes, algun professor...
Aquest any tornem a recuperar el que fa de Robelló, que feia un parell d'anys
que per motius aliens no havia pogut fer, i és un professor de la salle, no jove,
i que torna a fer el paper de Robelló i diu que ell continua amb actiu fent de professor.
Els més jovenets, els que s'incorporen, perquè sempre hi ha alguna incorporació,
sobretot d'aquests nens i nenes més joves,
què els impulsa a representar Pastorets?
Normalment són fills o amics.
Aquest any em deia a mi una nena, la que fa la Mireia Gasol,
que és la que fa l'Àngel de l'Anunciació,
diu que puc portar una amigueta,
diu només a fer de pastora muda,
però ella ja vol sortir a l'escenari.
O sigui, els que no parlen, amb barregot nostre,
en diuen pastors muts.
I llavors diu, de fer de pastora muda.
Diu, després ja li doneu paper quan sigui gran.
Dic, sí, sí, que vingui, que vingui.
No es va fent aquesta cosa.
I dius, escolti, cada any fer el mateix,
Rosaura, dius, canya, que mandra, no?
I dius, no, la cosa no...
És el que dèiem, persones que porten 20-25 anys fent Pastorets,
per tant, jo no sé quina cosa té aquest text, aquesta obra,
i aquestes dates, tot el que han volcat i a la representació.
I és que, a més, cada vegada que la sents,
continues rient amb les mateixes frases que has sentit tota la vida.
Volki Torres era molt inginyós, no?,
i un gran creador pel que veiem,
perquè continues sentint-ho
i et continues rient o agradant aquelles frases.
Són d'actualitat, no, que són molt d'actualitat.
I ara, retornant amb això que dèiem abans de les sagues,
per dir d'alguna manera,
hi ha el fill de la Rosaura, que és el meu net,
doncs que ell també va començar fent de Pastoret Mut, no cal dir,
i va ser el primer nen Jesuset,
bueno, no el primer, havia tingut nets o fills d'altres actors,
però vull dir que la seva primera actuació va fer de nen Jesuset
en dos o tres mesos.
I ara, doncs, sortia d'Angelet al portal.
I aquest dia, no ho dic com a àvia, eh?
Ho pots dir com a àvia, també, que no passa res, eh?
No, però m'ha agafat, perquè diu,
com que ara ja he fet set anys,
ja podria fer de pastor amb alguna activitat.
Ja no mut, eh? Ja doneu-me paper perquè jo...
Sí, i va dir, dic paper, encara no n'hi ha.
Diu, doncs, el que dona els plats de les sopes...
Alguna coseta allà a l'escenari.
Vull dir, que ell ja té...
No, no, se senten com a...
És el que dèiem, interioritzen l'obra, interioritzen el paper.
Home, en el cas del teu fill, Rosa,
oi, això de fer de Mare de Déu i el nen Jesus al teu fill,
jugava-ho amb avantatge a tots dos, eh?
Sí, sí, sí.
Allà no hi havia problema que la criatura plorés o se sentís estranya.
A més, vull dir, tenia tres mesos, o sigui que perfecte, no?
Vull dir, l'edat ideal.
No es pot concebre unes festes com aquesta
sense una representació tradicional de pastores?
Nosaltres no.
I el teatre s'omple, vull dir que no només vosaltres, sinó el públic.
Nosaltres, inclús, també, una anècdota,
dins de l'àmbit familiar,
el dia que toca fer pastorets per Sant Esteve,
dic el que toca perquè marca una mica l'Ajuntament, no?
Un any fem uns, un any fem uns altres,
un any toca primer torn, un altre toca al presó.
No celebrem el Sant Esteve en família,
perquè nosaltres estem per pastorets
i s'han d'anar a muntar les coses
i s'ha d'anar a portar la roba
i a les quatre has de ser a l'escenari.
Vull dir, doncs, que posem per endavant
la cosa de pastorets, abans de la cosa familiar,
amb el cas de pastorets.
Home, aquesta seriositat fa que es mantingui
la representació durant tants anys.
I la gent diu, no, ja s'ho sabeu, sis cada any.
Però...
Oh, s'ha de assajar, eh?
Per molt que sigui cada any.
No, i hi ha molta feina a muntar,
i tot i dic això, que tenim un equip professional de Metropol,
bé, bueno, fabulós.
Si es poseu vestuaris decorats,
tot això es va renovant a mesura que és necessari,
però, de fet, manteniu tot allò que és tradicional de sempre.
Sí, decorat l'any passat, o fa dos anys, no recordo exactament.
Vam comprar un per fer el començament,
quan surt l'àvia que explica una mica el conte,
que diu, no és un conte, sinó que és una història.
Vam un fons d'una masia molt bonica
per donar-li una miqueta més el bosc nevat,
que és quan, doncs, que mengen les sopes
i separeix l'Àngel, doncs, també uns rompiments nevats
molt bonics al costat.
Vull dir que cada any es procura innovar una miqueta.
Manteniu el text de...
No, el text, sí, nosaltres, amb això, el text,
som inflexibles.
La durada és una durada llarga.
Sí, però, bueno, això sí que hem anat retallant
alguna cosa que s'ha considerat una mica superflua, diguéssim.
Però el sentit és el mateix.
L'obra dura el que dura.
Sí.
I el que ha de durar, probablement.
Sí.
Perquè sigui i tingui, doncs, tota aquesta coherència
des del començament fins al final.
Els dos pastors canten els coplets
i procurarem fer-ho.
Representeu Pastorets al Metropol
el diumenge i el dilluns.
I el dilluns 27 a dos quarts de set de la tarda.
Una bona hora.
El preu de les entrades, el recordem...
6 euros.
6 euros.
Adults i 4 els nens.
Qui no va és perquè no vols.
Sí.
És que realment...
Vosaltres sabeu que hi ha gent que va cada any,
que no s'ho perda.
Sí, oi tant.
Igual que vosaltres us representeu cada any,
hi ha gent que hi va cada any.
Sí, sí, sí, sí.
I tradició, no?
El que deia, on sigui,
pares que ara tenen fills,
que també l'havien vist quan érem petits,
i t'ho diuen, no?
Sí, o que ells havien sortit.
Nits.
Ah, jo havia fet una fúria,
perquè dels set pecats capitals,
tu ja ho saps, Iolanda,
per família,
sempre se'n havien dit les fúries,
som les fúries de l'inferme de les fúries,
i la gent diem,
ah, jo havia fet de fúria,
havia fet tal paper,
mira,
i porten...
I inclús després venen dalt a l'escenari,
molts,
mira, veus,
el papa havia fet aquest paper,
veus?
Vull dir, això venen molt.
Clar, i hi ha casos com la Rosaura,
com el mateix Josep Maria Rota,
com la Tosset,
que parlava amb ara,
que continuen fent-ho,
però hi ha altres persones
que en un moment determinat,
per vinculació al centre educatiu,
doncs van fer un paperet,
ho van deixar córrer,
i dona, doncs, fa gràcia.
I hi ha també un actor,
que és l'Antoni Guerra,
que també fa,
aquell potser en fa 30,
o jo què sé els anys o 40,
potser és el més veterà,
perquè bé, a mi he retirat,
de sortir a l'escenari.
Sí, perquè de sortir a l'escenari
sí, perquè continues el pel canó.
Sí, o continuo ajudant el que puc.
Però, doncs, l'Antoni Guerra,
l'any passat,
va tindre dos nets,
en interval d'un mes,
i que van ser els nens Jesusets,
un dia l'un,
un dia un net del fill,
un dia el de la filla.
Doncs, i també l'any passat ja va dir,
que és el que fa el paper de Jetser,
ja va dir, aquest any jubileu-me,
busqueu-ne una altra,
busqueu-ne una altra.
I aquest any li vam dir,
home, Antonio,
que encara no hem trobat ningú,
va, vinga, va,
un any més ho faré,
perquè, esclar, també,
ja n'hi ha de gent jove.
L'any passat vam incorporar dos,
dos, quatre,
quatre personatges jovens,
i aquest any també n'incorporem dos més.
Però, esclar,
hi ha uns papers
que són una miqueta forts
d'estudiar,
i de...
I si no trobes la persona adequada...
Però, tot i així,
el futur dels pastorets de la Salla
està garantit.
Sí, sí, sí, seguríssim.
Molt bé.
El que està menys garantit,
i perdona,
és la cosa de muntatge,
com si diguéssim,
que és el que porta,
perquè sortir a l'escenari
a tothom li agrada.
Estudiar un paper,
sortir...
És allò de darrere, no?
És la feina més foixuga.
Aquí està.
I la que té menys lluïment,
però que és imprescindible.
Aquí, la que la gent,
o jo no puc,
o jo vull treballar,
o jo no...
És això.
Animarem, eh?,
en la mesura del possible.
Sí, amb bona voluntat,
amb bona voluntat,
i tothom no té de bona voluntat,
això sí.
Sabeu què?
Que obrirem el telèfon
i convidarem
a anar a veure els pastorets.
Us regalarem fins a sis entrades,
les tres primeres persones
a la representació de diumenge,
la tarda de Sant Esteve,
després dels canelons.
Sí, sí, molt bé.
Doncs anem cap al metropol
i gaudim d'aquesta representació
dels pastorets.
Són els tradicionals,
els de la salle,
com li agrada dir la Lourdes,
els de tota la vida.
No sé si ja tenim
una primera trucada,
em penso que sí.
Doncs donem-li pas.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Abel Llaurador.
Abel Llaurador.
Sí.
Has anat alguna vegada
a veure aquests pastorets, Abel?
No, la veritat és que no.
La primera vegada.
Sí.
Doncs jo crec que et quedaràs
impactat i tot.
Mira que et dic.
Mira, farem una cosa.
Tenim el teu nom,
el que has de fer
el mateix dia de la representació,
una miqueta abans,
passar per les taquilles del teatre.
Tindràs allà dues localitats
al teu nom.
D'acord, Abel?
Va, gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Adeu-siau, bon dia.
Doncs mira,
un espectador que s'estrenarà
aquest diumenge.
A veure, tenim una altra...
Jo ja sabia que ens trucarien,
perquè parlem una mica
per complir amb el ritual,
perquè ja són prou coneguts
aquests pastorets.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Quim Castellbí.
Quim Castellbí.
Sí.
T'ha tocat la loteria, Quim?
No.
No, és que et veia així
com a molt animat,
dir calla,
que potser li ha tocat
una mica de loteria.
Va, perfecte.
No m'ha tocat la loteria,
com que la vida va bé
en tinc prou.
I tant, i tant.
Mira, sembla una miqueta
allò amb gent d'aquella d'abans
de ja està bé que sigui així,
però és veritat.
Ja teniu el més important.
Quim, doncs que tens les dues entrades,
el diumenge les tindràs al teu nom,
allà a la taquilla del Metropol,
d'acord?
Doncs moltíssimes gràcies.
A tu per trucar-nos
i bones festes.
Adéu-siau, bon dia, adéu.
I només em queden dues entrades
per l'última trucada
que arribarà en uns moments
al 977-24-4767.
No tenim una bola de vidre,
però esperàvem
que torneria a trucar
a una altra persona.
Bon dia.
Soc l'Antònia Robert.
Què tal, l'Antònia?
Bé.
Bé.
Hem vist mai els pastorets de la salle?
No, d'aquests no.
D'aquests no?
Imperdonable.
Doncs mira, els has d'anar a veure.
Sí, sí, i tant.
I tens aquestes entrades,
el mateix que la resta d'enduients,
a les taquilles del teatre
una miqueta abans de la representació,
diumenge, d'acord?
Molt bé.
Gràcies, Antònia.
Bones festes.
Adéu-siau.
No, sí, és que clar.
Dèiem, oh, propaganda, propaganda.
És una mica per parlar
i per recordar-ho,
però de fet ja són prou conegudes.
I si en repartíssim...
Si en repartíssim més,
més trucarien.
Sí, sí, sí.
Però bé, el preu ja ho hem dit
i és prou assequible,
però sempre ens agrada tenir aquest detall
amb els oients del matí
de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies, Lourdes,
en Rosaura.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Que tingueu molt d'èxit
i que d'aquí un any
ens tornem a retrobar aquí a la ràdio.
Sí, Déu vol.
Josep Maria, que es millori.
I que estigui tranquil,
que tot sortirà bé.
Sí, Déu vol.
Clar que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bones festes.
Adéu-siau.
Gràcies.