Aquí seguim en directe amb tots vostès des de la plaça del Reida,
des del matí de Tarragona Ràdio,
celebrant aquest Dia Internacional dels Museus
i molt ben acompanyats.
Saludem Rosa Ricomàs, la directora del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ens acompanya també Pilar Sada,
és la directora del Museu Nacional Arqueològic.
Bon dia, Pilar.
Bon dia.
I també ens acompanya la Mercè Tuldrà,
que és la directora del Museu del Port de Tarragona.
Mercè, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
La Mercè ha de marxar, ha de marxar d'aquí una estoneta,
no s'hi pot quedar tota l'estona perquè tenen una presentació.
Aquest migdia presentaran l'aplicació informàtica
que du per títol els mestres d'aixa i les embarcacions.
Feu la presentació avui justament aprofitant
que és el Dia Internacional dels Museus.
Farà una bona cosa agafar com a punt de partida
què us sembla els museus i les noves tecnologies que d'aquí,
en aquest aspecte, de ben segur que ens podríeu fer una àmplia dissertació, no?
Què és el que presenteu, primer que tot, concretament avui al Port?
Bé, nosaltres, doncs, aprofitant que una de les embarcacions
que tenim dintre del museu es va construir al propi port,
o sigui, l'antiga escola taller abans que hi hagués al museu
va construir embarcacions,
doncs, com que es va poder reseguir tot el procés,
hem utilitzat aquestes imatges
i hem fet una aplicació informàtica,
és a dir, mitjançant una pantalla tàctil
es pot veure el procés de construcció des de les dreçanes
fins a les aplicacions que pot tindre aquesta embarcació, no?
Doncs s'ha fet servir per regates i s'ha fet servir
tant per exposicions temporals
com també per exposicions permanents.
I més que res perquè la gent sàpiga una mica
com és el procés amb imatges, no?
Perquè, doncs, no tothom està familiaritzat
i a més també perquè així vegi les parts de l'embarcació,
o sigui, una de les parts de tot el projecte
és explicar les parts que té l'embarcació
i els diferents tipus de fusta que es fa servir.
Déu-n'hi-do, és el que dèiem,
les noves tecnologies han ajudat molt
i els plantejaments pedògics dels museus dels últims anys
han ajudat molt també a resituar els conjunts museístics
i la feina dels professionals que hi treballen també, no?
Sí, en el nostre cas, per exemple, l'arqueologia,
que és una ciència que necessita de l'ajut de la reconstrucció
per fer-la comprensible,
realment les noves tecnologies ens han vingut a ajudar a la recerca
i també a la difusió, això està claríssim, no?
I penso que és un mitjà bàsic en aquests moments
per la difusió dels nostres museus.
De fet, en el Dia Internacional dels Museus
hi ha una activitat que està organitzada
des del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya,
que és una joia del museu
i que en el qual tots els museus de Catalunya
podem penjar a través de la web del Servei de Museus
alguna peça que ens considerem interessant de conèixer
i que, per tant, es pot consultar
des de qualsevol punt del món.
Per tant, avui, Dia Internacional dels Museus
i durant uns dies la gent que vulgui sàpiguer
o conèixer algunes joies dels museus de Catalunya
els poden consultar a través de les noves tecnologies,
evidentment, a través d'internet, no?
I penso que això està molt bé
perquè facilita el coneixement, facilita l'intercanvi.
La gent que vingui al museu
també pot veure aquesta peça destacada,
però el que és interessant és això, no?
que es pugui consultar i que es pugui veure
des de llocs molt diversos, no?
Aquí tenim una llista.
Ara està buscant per aquí.
N'hi ha un munt.
Bon dia.
Lluís Pinyol s'incorpora ara al nostre programa.
El saludem més al director del Museu d'Història de la Ciutat.
Molt bon dia, Lluís.
Molt bon dia.
Hem començat ara, eh?
Sí, sí.
I ja parlant de noves tecnologies,
que al Museu d'Història també hi teniu la mà trencada,
en això de les noves tecnologies i al museu.
Intentem fer el que podem.
El que parlaves ara d'aquestes joies, Pilar,
en el cas de Tarragona,
el Museu Nacional Arqueològic, quina joia té?
Aquest any destaquem les pintures murals
procedents d'una vila suburbana del carrer Pere Martell,
unes troballes bastant recents,
que es van produir l'any 2000,
que tenim ubicades en aquests moments,
de manera provisional,
a la planta tercera del museu,
i que és un conjunt de pintures murals
procedents d'una domus,
d'una gran domus,
de la part baixa de la ciutat,
molt interessant,
en la que es pot veure una escena de cassera,
un paó i una escena d'un paisatge amb un riu.
Són tres pintures murals excepcionals,
perquè realment són unes troballes
per al coneixement de la decoració de les cases
de la ciutat de Tàrraco,
molt interessants,
i hem destacat aquesta recerca,
les troballes recents,
i també el contingut d'aquestes pintures murals,
que es van restaurar
en el centre de restauració de la Generalitat,
de Sant Cugat,
i que s'exposen al museu,
i que pensem que és una peça molt, molt interessant,
novedosa.
Sembla que vam néixer amb internet,
i internet és molt...
Tenim aquesta sensació moltes vegades.
Molt recent, el 96.
Per això, internet és molt recent,
i jo recordo personalment
que una de les coses
que més em va cridar l'atenció
quan això d'internet
semblava una cosa de ciència-ficció,
va ser a través d'un ordinador
poder fer una visita virtual a l'Obre.
Em vaig quedar parada,
a dir, però com és possible
que allò pugui penetrar
en cadascuna de les sales i visitar?
Rosa, això semblava impensable, no?
Fa uns anys, des de l'any 77, per exemple,
que es va declarar
el Dia Internacional dels Museus,
doncs, si mirem ara,
doncs, com han canviat les coses?
Evidentment,
el que ens serveix l'internet
és per comunicar-nos,
per conèixer també fons,
a vegades que no estan a l'abast
del visitant,
jo crec que això és potser
la part més interessant.
quan el museu habitualment
té una part exposada al públic,
que és l'excés de molta gent,
però també té uns fons
que moltes vegades
no són exposables
per moltes raons,
o per falta d'espai,
o perquè és material de documentació,
o perquè és complementari,
i jo crec que la gran importància
que té també l'internet
és poder accedir
al complet de les col·leccions dels museus.
Els estudiosos,
la gent que estigui interessada,
no sigui tan sols
una visita virtual al museu,
que això és una cosa
molt efectista
i molt interessant,
però sinó que puguin accedir
al que és el fons patrimonial
d'aquell museu
amb tota la seva complexitat.
Déu-n'hi-do,
els nostres oients
deuen sentir molt
allò,
un so d'ambient considerable,
i és que, lògicament,
com ha de ser un dia
com el d'avui,
són moltíssims
els grups d'escolars
i d'estudiants,
sobretot,
que estan visitant avui
els recintes museístics.
Avui i en els propers dies,
perquè, clar,
quan arriba aquesta època d'arany,
a més coincidint
amb la celebració
de Tarraco Viva,
estem davant
d'un període de temps
final de curs,
Tarraco Viva,
són una sèrie de factors
que fan que els museus
estiguin plens,
sobretot,
d'estudiants,
no, Lluís?
Sí,
és una època
que coincideix
justament
amb el que és
el final de l'any acadèmic,
diferents nivells
de l'ensenyament,
i aleshores
és una època
molt bona
abans de començar
els exàmens
per fer
l'últim repàs
a museus
i visites,
a més,
com dius,
molt bé,
coincideix amb
avui comencem,
bueno,
en realitat
va començar ahir
amb el primer acte,
però realment
és avui
que s'inaugura
el que són
els actes
de Tarraco Viva
que venim
realitzant
des del Museu d'Història
des de fa sis anys,
i lògicament
aquests dies
hi ha molta afluència
de gent,
però esperem
que la setmana que ve
que són la setmana forta
i n'hi hagi
encara molta més,
no.
L'UNESCO
cada any
quan declara
que el 18 de maig
és el Dia Internacional
dels Museus
doncs aplica un lema
una miqueta
per donar-li més significat
aquesta data.
Enguany el lema
és
Museus i patrimoni
immaterial
les realitzacions
intangibles.
Quan entrem
en un museu
volem veure coses
i fins i tot tocar,
que en alguns casos
es poden tocar
les coses als museus,
no totes
i no sempre.
Quan parlem
de material
intangible,
quan parlem
de patrimoni
immaterial
vers els museus,
de què estem parlant?
Jo penso que
estem molt acostumats
a veure
el que és
el patrimoni material,
els objectes,
els monuments,
això estem molt acostumats
i la recerca
i la tasca
de conservació
i de difusió
d'aquest patrimoni
jo crec que
té un abast
impressionant.
i no cal
potser ja parlar-ne.
Però el patrimoni
material també
és molt important.
Estem parlant
des de les costums,
la música,
la dansa,
el teatre,
estem parlant
de la gastronomia,
de l'alimentació,
estem parlant
del vestuari,
de la indumentària,
estem parlant
de totes aquestes coses
de la cultura popular,
de les tradicions,
de les creences,
tot aquest tipus
de la història oral.
Estem parlant
de tot això
que penso
que és molt important
tenir-ho en compte
perquè és el que realment
contextualitza
i dona més sentit
encara
a aquest altre
patrimoni material.
És a dir,
el fa més comprensible
fins i tot
i aspectes
que crec que no s'han de perdre
i s'han de recuperar.
I en aquest sentit,
per exemple,
comentaria
com una mostra
de patrimoni material
el que es farà
a la necròpolis
paliocristiana
aquest divendres i dissabte
que és la representació
d'un enterrament
paliocristià.
És a dir,
nosaltres podem veure
a la necròpolis
actualment malauradament
una part tancada
que esperem que aviat
es pugui reobrir
però una part
la tenim tancada
però podem veure
a la part que està oberta
en l'exposició
el món de l'amor
podem veure
la cultura material
d'aquest món de l'amor
és a dir,
podem veure
els sarcòfags
podem veure
les laudes sepulcrals
podem veure
les inscripcions
que hi havia a les tombes
podem veure
les escultures
dels monuments funeraris
podem veure
tota aquesta cultura
els materials
dels aixubats
del que hi havia
a les tombes
tot això ho podem veure
D'aquí l'exit
de la recreació històrica
que es fa
entre la població
L'enterrament
el que significava
tota aquesta història
de l'enterrament
no el tenim allà
és un patrimoni immaterial
i el podem reproduir
doncs penso
que una tasca
molt interessant
és la que fa
l'associació
Sant Fructuós
en aquesta recuperació
d'aquestes costums
i aquestes creences
i penso que això
és patrimoni immaterial
i ajuda molt
també a comprendre
el patrimoni material
que estem exposant
als nostres museus
i penso que és
una bona tasca
i una bona reflexió
sobre com recuperar
aquest patrimoni immaterial
moltes vegades
es diu que Tarragona
té un patrimoni romà
tan rica
de vegades deixem de banda
i oblidem
altre patrimoni
per exemple
el dels artistes
si parlem del Museu d'Art Modern
o del que són
costums i tradicions
el que podria ser
un museu etnogràfic
que representaria
el Museu del Port de Tarragona
de vegades
ens oblidem també
d'aquest patrimoni
una mica
molt obsessionats
en el bon sentit
de la paraula
amb el nostre patrimoni romà
els artistes contemporanis
estan creant patrimoni
cada dia
la importància
que té el món romà
a Tarragona
no es pot deixar de banda
i no es pot entrar
en competència
jo crec que és al revés
el que t'has de beneficiar
de les conseqüències
que el visitant
vingui a la Tarragona romana
i tu d'alguna manera
puguis presentar
la teva mostra
jo crec que aquest és
el paper que nosaltres fem
d'alguna manera
a través de convenis
de difusió i tal
intentar doncs
que al moment
de difondre la Tarragona romana
el Museu d'Art Modern
de Tarragona
tingui aquesta difusió
i jo crec que això
s'aconsegueix
i és important
pel que feia referència
al que és el patrimoni immaterial
potser en un museu d'art
sembla el més llunyà
totalment
del que és el patrimoni immaterial
però jo crec que
d'alguna manera
també és molt important
el fet de considerar
patrimoni immaterial
la memòria col·lectiva
i d'alguna manera
el que pretenem nosaltres
al museu
és a través
de les nostres exposicions
del nostre fons
rememorar aquesta memòria
i que els fets
que es van produir
o que van portar
a la realització
d'una obra d'art
per exemple
com podria ser
els despullats
que tenim a la Rambla
que la gent
recuperi la memòria
d'aquest monument
sàpiga el per què
o sigui que d'alguna manera
quedin també
una sèrie de records
i de sensacions
que no es perdin
no és tan sols
veure un objecte a vegades
sinó també
recrear sensacions
i això també és un patrimoni
immaterial
que s'ha de mantenir
i anar construint
i fent història
també
ara penso per exemple
en l'exposició
que resta dels Premis Pintor Tapiró
per posar un exemple
que l'estem fent
història
de través de l'obra
dels artistes contemporanis
és importantíssim
el que passa és que
ens falta el factor temps
i no tenim la mesura
aquella que la distància
del temps
ens permet
a vegades
valorar les coses
amb el que és
l'art contemporani
no sabem
si el que estem ara
en aquest moment
premiant
al final serà
autènticament
considerat una obra d'art
però d'alguna manera
nosaltres participem
d'aquesta actualitat
en el que és
la creació artística
i després deixarem
que el temps
recol·loqui cada cosa
al seu lloc
Mercè
vosaltres heu fet
un paper molt important
també a les escoles
en parlarem
de com es va explicant
sobretot a la gent més jove
el que és el patrimoni
històric i cultural
de la ciutat
d'alguna manera
vosaltres
sempre es diu allò
de Tarragona
sempre viscut
d'esquena al mar
vosaltres fa temps
que esteu intentant
que la gent
torni al mar
s'acosti al mar
i el que és
una tradició
i el que va ser
en el seu temps
també una font
d'economia
a la nostra ciutat
bé a veure
Tarragona
escena al mar
jo tampoc no crec
que sigui massa
perquè per exemple
el moll de costa
està obert
des de l'any 87
però abans es deia això
ja ho saps tu
que sembla mentida
que som una ciutat de mar
i que no li fem prou cas
jo crec que la gent
els caps de setmana
el moll de costa
el dic de llevant
és un lloc
que doncs
a no ser que faci mal temps
la gent s'hi mou
i la prova
és que nosaltres tenim
el far de la banya
que està a 3 quilòmetres
de població
i està obert
els diumenges
i la gent visita
el far de la banya
és a dir
doncs que la gent
pot ser que algú
vagi en cotxe
o així
però la gent va caminant
va patinant
va pel carril bicicleta
i fa recorregut
i doncs no
jo crec que no
que s'ha pogut comentar
en algun moment
doncs bé
quan l'activitat
el moll de costa
era un moll comercial
i evidentment
doncs no
no es tenia pot ser
la facilitat
que es té ara
però no
jo crec que això
és pot ser una mica més
una cosa
que allò
s'ha anat
passant amb el temps
però no
Tarragona
no està tan
d'esquena
però no em negaràs
que els joves
quan van a les visites
sobretot els més petits
fan una autèntica
descoberta
d'una Tarragona
que no coneixen
els nens
quan venen al port
i pugen a la golondrina
són els més feliços
del món
o sigui
nosaltres fem activitats
amb golondrina
i sense golondrina
i amb el temps
hem hagut d'incorporar
la golondrina
gairebé totes les activitats
perquè els nens
volen donar la volta
pel port
volen conèixer el port
el port es pot conèixer
de moltes maneres
però el fet
de poder
de poder estar allí
i viure-ho
doncs evidentment
no és el mateix
que ho treballes al museu
llavors
sempre és un complement
que es fa servir
i inclús
doncs amb l'activitat
que fèiem al far de la banya
també es fa
es fa el recurs
de l'embarcació
perquè
les escoles ho demanen
probablement
introduir les activitats
pedagògiques
en els museus
ha estat un dels factors
fonamentals
en què s'hagi produït
un autèntic canvi
de la percepció
que té la ciutat
la ciutadania
en general
la societat
dels seus espais museístics
no?
Sí
a veure
estàvem acostumats
fins fa uns anys
a veure
els museus
com a llocs
on s'exposaven
objectes
i lògicament
es perdia una mica
com ha parlat
abans la Pilar
es perdia una mica
el concepte
que aquells objectes
tenien una funcionalitat
tenien un ús
tenien un contingut
en el passat
i cada vegada més
des dels diferents museus
de la ciutat
s'està treballant
més en aquests continguts
en com explicar
o intentar arribar
al ciutadà
perquè ell
amb el seu llenguatge
pugui entendre
què servien
i què eren
aquells monuments
o aquells edificis
de forma
que deixin
de ser objectes
o pedres
i prenguin
un valor simbòlic
que és el que es tracta
en el fet
de valorar
el patrimoni
immaterial
és a dir
que els objectes
tinguin valor
per si mateixos
això
es pot realitzar
de múltiples formes
a través d'audiovisuals
a través del que és
recorreguts virtuals
a través del que és
reconstrucció
de materials
que hi han exposats
i intentar demostrar-li
els ús
a partir
d'activitats
com poden ser
Tarracoviva mateix
molts dels actes
que es realitzen
en Tarracoviva
la idea
és
apropar
cada vegada més
el ciutadà
sense que això
signifiqui
perdre
el seu contingut
històric
ni infravalorar
el que és
l'aspecte
d'investigació
científica
que lògicament
ha d'estar
i és
dintre
el que és
l'estudi
de les diferents
èpoques
de la història
de la ciutat
Si em permeteu
li diem adeu
a la Mercè Tudrà
que ha d'estar
al Port
a les 12
per presentar
justament
aquesta aplicació
informàtica
que els mestres
deixin les embarcacions
perdona Lluís
Mercè gràcies per venir
tens una bona tiradeta
d'aquí al Port
i ara
ha estat un ple
moltíssimes gràcies
adeu-sia bon dia
i disculpa Lluís
si vols
continuar la teva intervenció
el que voldria dir
és que
a veure
des dels diferents museus
sabem que
el passat romà
de la ciutat
és important
però també
en tenim
almenys
des del Museu d'Història
i crec que
amb això
estarem tots d'acord
en què
Tarragona
no és solament
el passat romà
sinó que són
molts altres aspectes
i que tots són complementaris
en certa mesura
i que nosaltres portem
gent per Tarracó viva
suposa també
que hi hagi
la possibilitat
d'obrir
tota aquesta gent
oferir-los altres museus
altres possibilitats
altres activitats
que es realitzen
i que són complementàries
completament
la idea
entenc jo
que hauria de ser
o s'hauria de tendir
a que
quantes més
o quantes més feines
fem complementàriament
i més puguem oferir
més beneficiar
se'n surtin tots
i en l'últim terme
el que surt beneficiat
quantes més activitats
hi hagi
sense cap dubte
el ciutadà
i el visitant
de la ciutat
jo el que no sé
en quin moment
es produeix
aquell pas importantíssim
de gegant
que el museu
era aquell espai
absolutament buit
silenciós
amb un conserge a la porta
a ser un espai
on en segons quins casos
i en quins moments
fins i tot
has de fer una miqueta
de cua per entrar-hi
sí a veure
jo diria que
en aquests moments
ja ningú discuteix
el paper
el valor
que tenen els museus
i el patrimoni en general
com a centres
d'educació
de difusió
i de gaudi
jo penso que això
no ho discuteix ningú
això
al Sant 60
en el nostre país
era bastant impensable
hi havia gent
que estàvem treballant
en aquest sentit
i érem una mica
com a coses rares
però jo crec
que en aquests moments
està claríssim
que un museu
té una funció
de recerca
de conservació
de conservació
de restauració
del patrimoni
però té una funció
importantíssima
d'educació
i de difusió
i de proporcionar
a la societat
en general
un coneixement
d'aquest patrimoni
que conserva
jo crec que això
no ho posa ningú
en dubte
en aquests moments
jo penso que ja fa
més de 15 anys
jo diria
que s'està normalitzant
aquesta visió
del que són els museus
i el patrimoni
jo diria
perquè és veritat
i crec que s'ha donat
compte
i hi ha estudis
que les activitats
o les experiències
d'aprenentatge
més favorables
es produeixen
en aquests centres
és a dir
moltes vegades
quan es parla
per exemple
amb el professorat
o quan es parla
amb gent
que es dedica
a temes d'educació
és cert
que en aquests centres
on es conserva
el patrimoni
s'estan produint
els moments
d'aprenentatge
més efectius
de cara
a la persona
que accedeix
fins a ells
i jo crec que això
és una valoració
que és certa
i la societat
cada vegada
té més temps
disponible
com a mínim
a la nostra societat
per dedicar-ho
a l'aprenentatge
per dedicar-ho
a un contacte
amb el patrimoni
i hi ha cada vegada
més interès
pel patrimoni
en general
i els museus
ens hem obert
amb aquesta societat
amb tota una sèrie
de serveis
que faciliten
aquest contacte
entre el patrimoni
que conservem
i els interessos
d'aquesta societat
que ens ve a la porta
a demanar
i a exigir
jo diria
tota una sèrie
d'aspectes
en relació
a aquest patrimoni
i penso que això
fa 15 anys
que s'ha produït
aquest gran canvi
en els nostres museus
que anem a poc a poc
evidentment
però que es van consolidant
realment ofertes
jo diria
en aquests moments
molt consolidades
i a més a més
molt pensades
de cara a diferents
tipus de públic
no només
el públic escolar
sinó que realment
tenim un ventall
de tipus
de societat
enorme
al qual es pot incidir
i oferir
productes interessants
pel seu gaudi
pel seu aprenentatge
i pel seu coneixement
jo penso que
està molt clar
per on caminar
jo crec
que
els museus
de la ciutat
han servit
també
com a elements
dinamitzadors
del que és
el propi urbanisme
i evolució
de la pròpia ciutat
és a dir
si pensem
com estava Tarragona
fa 20 anys
o la part alta
de Tarragona
fa 20 anys
el canvi
que hi ha hagut
ha sigut
important
a nivell urbanístic
i això
amb gran part
ha sigut
degut
crec jo
al paper
dinamitzador
que estan jugant
els museus
com a centres
de recepció
de gent
i com a centres
de divulgació
del ric patrimoni
de la ciutat
i que aquests
museus
han sigut
en certa mesura
els que han potenciat
que avui en dia
la part alta
de Tarragona
s'hagin realitzat
actuacions urbanístiques
millors o pitjors
perquè sempre
quan treballes
pots fer coses bé
i altres
menys bé
però que
crec que sí
que ha servit
per canviar
una mica
la dinàmica
de tota la part alta
pensem
quantes
negocis
de restauració
hi havia
a la part alta
fa 20 anys
i quants n'hi ha ara
els mateixos carrers
no la penso
en el carrer Santana
fa uns anys
fa 20 anys
com a carrer
de tots els meus dits
hi ha hagut zones
que han millorat
molt bé
i que són més de pas
més de trànsit
que abans no ho eren
jo diria que no es pot entendre
el museu
sense el seu territori
és a dir
la contextualització
del patrimoni
que conservem
els museus
no és comprensible
o no hauria de ser comprensible
sense tenir
com a marc de referència
el territori
tant els museus
d'història
o d'arqueologia
en el nostre cas
que tenim evidentment
una relació directa
és a dir
el museu
arqueologia de Tarragona
no tindria cap sentit
sense tenir
un contacte
express
amb el que és
el conjunt de Tàrraco
no tindria cap sentit
però també els museus d'art
és a dir
la col·lecció
que es pot veure
en el museu d'art
clar
a la ciutat
a la seva evolució
a la seva presència
vull dir
que realment
jo penso
que és que no es pot concebre
els museus
sense tenir en compte
aquest aspecte
del museu
i el territori
és bàsic
en certa mesura
fins fa 20 anys
hi havia molts museus
o la ciutat vivia
una mica d'esquenes
al museu
i el museu vivia
una mica d'esquenes
a la ciutat
jo crec que
el gran avantatge
que han tingut
amb esforç i treball
i un treball lent
i continuat
de part de tots
els que estem treballant
als diferents museus
des de concertges
fins a direcció
ha sigut
intentar canviar
aquest concepte
i integrar
cada vegada més
els museus
a la ciutat
la ciutat
als museus
i crec que fruit
de tot això
és la feina
que s'està fent ara
i el reconeixement
que es té
sobretot
quan vas fora
de la feina
que s'està fent
a Tarragona
per part de tothom
En definitiva
els museus
s'han de vendre
com un producte cultural
s'ha de saber vendre
com un producte cultural
en definitiva
també
per estar en sintonia
amb els temps
Som un servei
Vendre en el sentit
de fer difusió
ara penso en fenòmens
no no
és per entrar en un altre
fenòmens
poso un de molt exagerat
però que així
ens entendrem tots
com s'ha venut
el Guggenheim
de Bilbao
per exemple
no deixa de ser
i perdoneu l'expressió
a vosaltres
que sou experts
perquè és una franquícia
per això
és el que t'anava a dir
és una franquícia
però clar
quan parlem de museus
el públic en general
posem els museus
tots els museus
en el mateix sac
per això
quan parlo de vendre
quan parlo de producte cultural
potser cal fer diferències
cal parlar de la cultura
aquella que ha de donar
rendiment econòmic
i la que ha de ser
deficitària
per definició
perquè no s'han de guanyar diners
en fi
és un debat molt ampli
també
en el que cal entrar-hi
de tant en tant
fer definicions a priori
d'alguna manera
ni en quant a
si som una cultura
si som un negoci
o si som un servei
jo crec que bàsicament
és el que som
un servei
tenim unes responsabilitats
molt àmplies
molt més enllà
de tindre
una relació amb el públic
aquesta és la part
més vistosa
de la nostra feina
potser
jo crec que és molt important
perquè tampoc
no treballaríem per res
si després
la gent no rebés
tota aquesta informació
tot això que generem
nosaltres des del museu
hi ha la tasca d'investigació
que després
d'alguna manera
ha d'arribar al públic
per això
som un servei públic
o sigui
nosaltres aquí
hi ha la doble vessant
ara
quantificar
també
la feina del museu
econòmicament
jo hi estic totalment
en contra
i quantificar-la
amb nombre de visitants
també
vull dir les coses
és molt fàcil
quantificar
és molt més difícil
qualificar
jo crec que hem d'anar
amb això
que ens qualifiquin
la nostra feina
dins del que són
els nostres esforços
la nostra trajectòria
quantificar números
o sigui
només cal que et posis
de moda en una exposició
perquè l'omplis
això té un valor
relatiu
té un valor
evidentment
si vols quantificar
les coses econòmicament
ara
si tu vols saber
si aquella exposició
com ha estat rebuda
pels visitants
quin profit n'han tret
quines seran
les possibilitats
en un futur
això és una altra manera
de quantificar les coses
jo crec que hem d'intentar
que ens quantifiquin
pels nostres valors
a l'hora de fer la feina
no simplement
per un nombre de visitants
és que això
que acabes de dir
és ben cert
tenim exemples
també a la nostra ciutat
i a altres ciutats
segons
com es publicita
una exposició
en aquest cas
no en funció
de la seva importància
sinó de com s'ha publicitat
rep més o menys visitants
algunes que poden ser
d'una qualitat superior
passen absolutament
desapercebudes
si no s'ha fet
la publicitat
aquella que tocava
en aquell moment
de totes formes
jo crec que tenim
de ser conscients
que a Tarragona
tenim de trobar
el nostre espai
per ser Tarragona
i ser el que som
és a dir
comparar-se amb algú altre
no té cap sentit
perquè el Guggenheim
a Bilbao
fa un paper
no comparem
jo deia que
quan parlem de museus
tenim tendència
a parlar de museus
i que tots són iguals
i que tots van al mateix sac
i són qüestions
absolutament diferents
una de les altres
és a dir
cada museu
com molt bé deia
la Pilar Sada
està ubicat
en un territori
amb unes peculiaritats
en un tipus de vida
en un tipus de desenvolupament
en un tipus de concepció
i cadascú
en el seu espai
juga el paper
o es té d'adequar
el paper
que se li demana
en aquell espai
i que omple
o dona contingut
a la societat
a la qual va dirigit
aleshores
no tots els models
són equiparables
d'un lloc
amb un altre
jo de totes maneres
diria una cosa
però quantifiquem globalment
perquè abans de començar
la conversa dèiem
es deia abans
que el museu del Barça
era el que rebia
més nombres de visitants
evidentment racionalitzant
aquesta informació
estem parlant
de coses diferents
però quan surten
les estadístiques
com deia la Rosa
quan surten
les xifres
no s'especificen
ni s'analitzen
aquestes dades
i aleshores
el titular
que li queda
a la societat
en general
és que
el museu
que rem més visites
és el museu
del Barça
simplifiquem molt
les coses
simplifiquem les coses
i s'hauria de fer
un analisi més complet
que és una mica
el que deia la Rosa
jo diria
que hem d'aprendre
també
dels projectes
que han reixit
amb altres camps
és a dir
jo del Wangenheim
no ho critico
jo al contrari
jo penso que hem d'aprendre
com a projecte de ciutat
jo penso que ha sigut
una aposta intel·ligentíssima
per part de la ciutat
de Bilbao
és a dir
un projecte
que és un museu
i per tant
és un equipament cultural
no hem d'oblidar-ho
amb tot el que això comporta
després quan vas
l'experiència que tens
pot ser més positiva
més negativa
et pot donar
més satisfacció
o menys satisfacció
però genera un dinamisme cultural
molt important
però que ha generat
una revolta tan brutal
per la ciutat de Bilbao
en l'àmbit
on està ubicat
en el sector on està ubicat
i a més a més
ha provocat
ha generat
un canvi tan important
de la concepció
aquesta de la ciutat
jo penso que això
s'ha d'analitzar
i s'ha d'analitzar
molt seriosament
perquè penso
que ho hem fet molt bé
i llavors jo penso
que hem d'aprendre d'això
és a dir
hem d'aprendre
que realment
els museus
poden ser
un revulsiu
en la ciutat
cosa que molta gent
no té massa clar
i que més aviat
s'ho mira
com una rèmora
que s'han de posar recursos
s'han d'esmerçar
personal
s'han d'esmerçar
infraestructures
i diners
i que tot això
treu recursos
per altres coses
que potser tenen més interès
per segons
quin tipus de polítics
que estan a segons
quin tipus de ciutats
i de llocs
llavors jo diria
que hem d'aprendre molt
en el sentit de dir
ostres
reivindiquem
que els museus
són unes institucions
sense ànim de lucre
que tenen
unes responsabilitats
i per tant
són uns serveis
que han de conservar
la memòria
del nostre passat
és a dir
la memòria
del que sigui
sigui patrimoni
històric
arqueològic
artístic
el que sigui
que tenen
una funció
de rest
3 minuts
i seran 3 quarts
de 12 del migdia
ens hem absentat
de la seva sintonia
un instant
hi ha hagut una mena
de com de tall
de subministrament elèctric
alguna cosa
però nosaltres continuem
ha estat una absència
molt breu
en directe
des de la plaça
del rei
celebrant aquest 18 de maig
Dia Internacional
dels Museus
tot just en el moment
que intervenia
la Pilar Sada
que parlava
doncs d'aquesta manera
que s'ha de tenir
els museus
com realment
una font
no només de cultura
sinó de moltes altres coses
i que així s'ha de mirar
espero que no s'hagi tallat
per això
no, no, jo crec que no
no hi ha censura
no hi ha censura a Pilar
perquè el que volia
pots recuperar el fil
del que estaves dient
no, per això ho acabo
el que volia dir
és que realment
hem de valorar
els projectes
que s'han convertit
en un eix
i en un motor
per determinades ciutats
és el cas que dèiem
del Guenheim
en tot cas
estudiar el per què
ha sigut així
i no hem d'aplicar
les mateixes solucions
a cada un dels museus
i evidentment
no hem d'ajudar
a que els museus
es valorin
no per la quantitat
el que deia la Rosa
sinó per la qualitat
i quan deia al principi
que les experiències
de major qualitat
en l'aprenentatge
en el coneixement
en el gaudi
i en el que significa
l'acostar-se
diferents parts
de la ciutat
als museus
es produeix
en torn al patrimoni
i això
ens ho estan dient
cada dia
el professorat
ens ho estan dient
cada dia
la gent que porta grups
a fer activitats
en els museus
penso que això
és un valor afegit
és a dir
és un valor cultural
un valor educatiu
dels museus
i això és el que
hauríem de buscar
és això el que millora
la societat
és això
el diferencial
de les societats
avançades
a la resta de societats
no és que vagin
tropecientes mil persones
en un museu
sinó que les persones
que hi van
això els serveixi
per la seva formació
i per com enfrontar-se
a la vida
a la seva vida diària
això és el que hem de buscar
i no només nosaltres
que som centres
jo diria de cultura
sinó altres tipus
de serveis
que estan
i d'institucions
que estan a la societat
com poden ser les biblioteques
els arxius
que també tenen
una gran tasca a fer
però és aquest el valor
que hauríem de buscar
no el quantificar
per nombre de visitants
sinó qualificar-ho
per les activitats
per les experiències
que poden fer
en aquests centres
jo penso que seria important
però tampoc ho sembla més
això de cada any
treure el nombre de visitants
i es treu amb orgull
oi enguany
mira m'ha augmentat
respecte a l'any anterior
això es fa sovint
el que passa
que no hem de fugir
també analitzar
per què es produeixen
alguns exemples
de projectes
que logren
allò que buscaven
com és el tema
del Guggenheim
o com són altres temes
jo en referència
a això del Guggenheim
que deia la Pilar
jo el que
m'assembla
que està molt clar
que el Guggenheim
va tenir èxit
perquè hi havia
un projecte
de ciutat darrere
o sigui
no és fer un museu
i després
quin èxit ha tingut
no
o sigui
és un estudi global
és un projecte
en el que estan inserides
totes les forces
d'una ciutat
per aconseguir un objectiu
jo crec que a Tarragona
ens falta això
ens falta
saber on volem arribar
com a ciutat
quan sapiguem
on volem anar
com a ciutat
podem treballar tots junts
per aconseguir
que el projecte cultural
s'insereixi a la ciutat
dins d'altres projectes
com pot ser el turístic
com pot ser
l'industrial
com pot ser l'econòmic
o sigui
jo crec que
el que és cultura
no es pot mai separar
del que és la resta del món ciutadà
s'ha de ser més transversal
i s'ha de treballar en conjunt
no arribarem enlloc
si anem creant projectes
però no els anem lligant
d'alguna manera
i crec que la base de tot això
és tenir un projecte de ciutat
que crec que en aquest moment
no es té a Tarragona
jo aprofito
això que acaba de dir
la Rosa
per reivindicar
una cosa
que fa molt de temps
que estem reivindicant
des del Museu Nacional d'Arqueològica
de Tarragona
que és la necessitat
de fer el nou Museu Arqueològic
i en el Dia Internacional dels Museus
jo vull deixar-ho ben clar
és a dir
penso que és bàsic
per la ciutat de Tarragona
tenir un nou Museu Arqueològic
de Tarragona
ha de ser un centre motor
i no perquè sigui
el museu en què estic treballant jo
en absolut
sinó perquè em sembla
que és de justícia
des d'aquesta perspectiva
de ciutat
és a dir
per exemple
en una ciutat paral·lela
a la nostra
que és la ciutat de Mèrida
la Mèrida Augusta
doncs el fet de fer
el nou Museu Arqueològic
va significar
quantitativament
i qualitativament
però quantitativament
també
passar de 20.000 visitants
a 250.000 visitants
i això
a veure
i a més a més
amb una qualitat de visita
perquè no era el mateix
visitar
el museu antic
que tenia
doncs una visió
d'emmagatzem
de peces arqueològiques
a un nou museu
amb una qualitat
dels espais
amb un discurs
determinat
del museu
amb uns nous serveis
que s'oferien
al visitant
i que això
ha provocat
que a la zona
on es troba
Mèrida
que no és
una zona
cèntrica
en quant
en quant
a turisme
en quant
a relació
amb el seu entorn
és una zona
que està
en un sector
de la península
bastant
llunyà
dels centres
de moviment
i en canvi
es va produir
aquesta gran
aquest
en canvi
quantitativament
però qualitativament
també
i per tant
jo
des d'aquí
el dia internacional
dels museus
reivindico
si anava a preguntar-vos
per acabar
els reptes
però em penso
que els esteu deixant
claríssims
eh
Lluís
respecte a tot això
que és molt important
el que s'està dient
no
estic completament
d'acord amb ells
estic completament
d'acord amb ells
per tant
si ara haguéssiu
de fer un examen
ja sé que no esteu
per examens
quins són els reptes
des de la vostra
perspectiva professional
del dia a dia
que treballeu
en els vostres museus
quins serien els reptes
més immediats
jo crec que
hi ha un repte global
que és
l'aconseguir
un projecte global
de ciutat
amb això
estic completament
d'acord
i crec que
amb aquest repte
té un pes
molt important
la construcció
d'un nou
museu nacional
arqueològic
de Tarragona
a nivell personal
i parlant
com a museu
d'història
el nostre repte
és oferir
cada vegada
millor
més
una visita
més adient
i una recuperació
d'espais
que tenim
encara avui
per musealitzar
i oferir
un producte
cada vegada
de millor qualitat
el que passa
és que també
hem de ser conscients
que els recursos
que tenim
són els que tenim
tots els museus
i que
les coses
van
però no van
moltes vegades
al ritme
que un voldria
de totes formes
jo
en aquest punt de vista
m'agradaria
donar un missatge
d'optimisme
perquè crec que
la feina
que s'està realitzant
des dels diferents
museus
de la ciutat
és bona
està ben encaminada
i crec que
cada vegada
i ho demostra
el fet
que deia abans
de veure la ciutat
com estava
fa 15 anys
a com està ara
jo crec que
ens falta
el salt qualitatiu
però que estem
en condicions
de poder-lo donar
si hi ha voluntat
per part de totes les parts
Rosa, pel que fa
al Museu del Modern
algun repte?
Com que no estem
per Nadal
no puc dir cartes
els reis
parlem de reptes
el treball dia a dia
ja és un repte
i el que dèiem
bàsicament és això
oferir un millor servei
als nostres visitants
l'art contemporani
no és fàcil
i nosaltres tenim
una tasca
jo crec
molt important
de ser aquest aparador
de l'art contemporani
o un dels aparadors
de l'art contemporani
Tarragona
però en part
fer-ne de l'art contemporani
donar
fer aquest servei
que deia la Pilar
que la gent s'eduqui
en l'art contemporani
que aprengui
a conèixer
les diferents opcions
que d'alguna manera
pugui crear
els serveis
que tèix de valor
i que l'art contemporani
sigui un referent
present
en el que és
la creació
artística
actual
avui espereu
moltes visites
a tots els museus
particularment
sí
jo penso que
normalment
nosaltres ja
portem bastant temps
que el museu
és molt soventejat
em sembla que és
una mica
bastant general
Tarragona
s'ha convertit
en un lloc
d'accés
per moltíssima gent
que ve a conèixer
la ciutat
el passat romà
i altres coses
avui evidentment
amb tot aquest moviment
del dia internacional
dels museus
segur que hi haurà
molta altra gent
també que s'acostarà
per curiositat
i una mica
per aprofitar
també el dia
aquest dia tan magnífic
que tenim avui
jo volia dir
que per nosaltres
el repte seria
tirar endavant
els projectes
que tenim
de fa temps
aturats
i que creiem
que són bàsics
per al desenvolupament
del nostre museu
però també
jo diria
per la concepció
del que és
el passat romà
de la ciutat
Avui 18 de maig
és el dia
de portes obertes
als museus
i és el dia
també
d'obrir
les caixes
de les reivindicacions
que és també
un bon dia
per reivindicar
no hem dit
que una part
també de responsabilitat
que s'obrin
les portes
a més nombre
de persones
als museus
és l'especialització
dels professionals
que hi treballen
que tenen molt a veure
amb el que és
la tasca pedagògica
d'aquestes visites
de grups guiats
com deies
a grups heterogenis
desescolars
gent gran
grups de tot arreu
d'aquesta tasca
del dia a dia
de les persones
que treballen
als museus
i que tenen el contacte
amb els visitants
en parlarem
en la següent hora
del matí
de Tarragona Ràdio
justament
amb aquestes persones
que fan
aquesta feina
ara el que si volem fer
és agrair molt
la companyia
de la Pila Sada
la directora
del Museu Nacional Arqueològic
Lluís Pinyol
director del Museu d'Història
de la Ciutat
i Rosa Ricomà
directora del Museu d'Art Modern
Gràcies
i que acabeu de celebrar
un bon dia internacional
dels museus
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres