Dos minuts per un quart d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Targona Ràdio.
S'imagina el circuit que fa l'aigua des que surt del riu Ebre
fins que arriba, per exemple, a la seva aixeta, a la aixeta de casa seva.
S'ho poden arribar a imaginar, tot aquest procés?
L'aigua és al riu, és captada, passa per unes canonades,
per un seguit de filtres, un seguit de bombes, autobombes, hipòsits...
I finalment arriba el CAT, un lloc que es diu el CAT.
Això ara ho explico una manera molt senzilla, però no ho és tant.
Ara ho explicarem de veritat com funciona tot plegat,
perquè avui ens acompanya el president, precisament, del CAT,
Daniel Piem, molt bon dia, del Consorci d'Aigua de Tarragona.
Hola, bon dia.
Daniel Piem, que també és regidor de Mediament de l'Ajuntament de Reus.
A més a més.
A més a més, de president del CAT.
És tan senzill com això, és a dir, l'aigua quan surt de l'Ebre,
fins que arriba aquí a casa nostra o l'aixeta?
Com és aquest procés?
Explicar-ho és extraordinàriament senzill,
però després es complica molt quan ho passem al nivell del detall.
Bàsicament, l'aigua s'agafa des dels canals
de les dues comunitats d'arregants de l'Ebre,
s'impulsa fins a l'ampolla,
a l'ampolla es fa un tractament,
dir, es fa un tractament per convertir l'aigua de l'Ebre en potable,
vol dir treballar una bona estona amb l'aigua
i ser molt cuidadosos en el que li fem,
i va passar a través d'impulsions successives
fins que arriben els dipòsits dels ajuntaments.
Aquí és on s'acaba la feina del CAT,
però l'aigua encara llavors cal portar-la fins a l'aixeta.
Els ajuntaments normalment
la barregen amb l'aigua que sigui de les seves pròpies fonts,
poden tenir pous,
poden tenir accés a xarxes diferents que hi ha en el territori,
per tant, pot entrar aigua que no vingui de l'Ebre,
i afinen el contingut de clor, si cal,
i la suministren a través d'una altra vegada
una xarxa complicadíssima,
amb anella,
per assegurar-nos que els talls es minimitzen, etc.
es regula la pressió,
no convé que arribin molta pressió
perquè poden rebentar les coses
i que arribin poca perquè és incòmode,
es regula el cabal
i es lliura a l'aixeta del consumidor.
Déu dit allò.
I aquesta aigua, per entendre'ns,
els ajuntaments serien, per tant, clients del CAT?
El CAT està format...
No som ben bé clients,
perquè nosaltres som un consorci de dret públic,
per tant, no tenim clients,
sinó que tenim membres als ajuntaments,
juntament amb les empreses
que agafen aigua del sistema.
I també, amb la Generalitat,
som membres d'aquest consorci
que s'encuida precisament d'això,
de fer arribar aigua a Malta,
a Malta vol dir que no la distribuïm a la menuda,
a les poblacions,
de tota la demarcació de Tarragona,
perquè aquesta és l'altra cosa.
La xarxa del consorci d'aigua
s'agafa des del Canà,
o sigui, per tant,
a baix de tot,
tocant amb la província de Castelló,
fins a Cunit,
per tant,
tocant amb la província de Barcelona
i cap a la barra d'Alf,
en aquests moments fins a Serral,
i amb projectes encara d'arribar a Santa Coloma.
I qui la paga, aquesta aigua?
El consumidor,
sense cap mena de dubte.
El que passa és
que en el seu dia
es van fer unes inversions importants,
aquestes inversions importants,
bàsicament,
tota l'estructura que permet
tractar l'aigua i portar-la,
i això es repercuteix via tarifa
en els nostres consorciats,
i els nostres consorciats
ho repercuteixen
via la seva pròpia tarifa
en els seus clients.
Daniel Pi,
què es pot fer,
perquè ara jo m'estic imaginant
a l'aigua del riu Ebre,
i de vegades un veu
mira l'aigua del riu
i dius,
si ens hem de veure això,
Déu-n'hi-do, no?
Què es fa perquè aquesta aigua
arribi en condicions bones
a l'aixeta de boca, diguéssim?
A veure,
la primera cosa és
que un riu,
per definició,
et varia d'avui per demà
amb molt de rapidesa.
Llavors,
sobretot,
el més important
és mantenir una sistemàtica
d'analítiques contínues
per tal d'assegurança
que no s'ha produït,
però no d'aquí en 15 dies,
sinó d'ara a fa 10 minuts,
algun tipus de problema,
de detectar algun tipus de problema
en què la planta de tractament
no fos capaç de resoldre-ho.
Per tant,
la primera cosa és
estar contínuament,
fins i tot físicament,
a damunt del riu.
Hi ha gent que s'està pràcticament
mirant el riu,
si baixen taques d'hidrocarbuts,
etc.
Això es va canviar,
no?
Això es va canviar
a partir d'aquell episodi
que va arribar Mercuri
fins als dipòsits del CAT d'aquí
i a partir de llavors
es va canviar la freqüència.
Això va obligar
a canviar la freqüència.
També ha passat una cosa
que és bona,
a més a més,
és extraordinàriament positiva.
La normativa
de subministrament d'aigua,
afortunadament,
jo dic així,
cada vegada és més dura.
Cada vegada
tots els ens que estem
en el món de l'aigua
ens collen més.
La qual cosa és bona,
perquè això és garantia
per als subministracions.
Això el que va obligar
va ser per una part
adquirir uns determinats aparells
que ens permeten
fer unes analítiques
bastant complexes
i per l'altra part
incrementar el que és
la freqüència.
A part d'això,
és a dir,
el control continu
sobre la qualitat
de l'aigua que baixa
i la reacció immediata
en cas que passin coses,
doncs el que es fa
és un tractament
que consisteix bàsicament
per una part
en eliminar
tot el que són
les partícules grosses,
per tant,
és allò que els tècnics
que en diuen
la floculació
i començaríem a parlar
de paraules complicades,
eliminem
perquè la terbolesa
i tots els
els cossos grossos
que puguin baixar
i per altra part
garantim
la qualitat
que no hi ha bacteris
bitxos
amb tractament
amb desinfectants
el més conegut
i el més vulgar
el cloro.
Això és un procés
complex
i que encara serà
més complex
perquè tinc entès
que hi ha permís
posar més filtres
encara, no?
Sí,
en aquests moments
la qualitat
de l'aigua
que baixa per l'Ebre
justifica plenament
una inversió
que és important
però que jo crec
que és absolutament necessària
i que ha sigut
amb les prioritats
que ens vam marcar
quan va entrar el nou equip
al Consorci d'Aigües de Tarragona
vam dir
escolta la primera
prioritat
és la qualitat
de l'aigua
que estem subministrant.
Hi ha una tecnologia
que són els filtres
de carbó actiu
que perquè ens situem
permet tractar aigües
que en un moment determinat
baixin cargues contaminants
no tant de bitxos
de bacteris
i tal
que això
amb els desinfectants
normals
ja ens en sortim
sinó sobretot
el que són
compostos
pesticides
i metalls pesats
i això són
els filtres de carbó actiu
per què ens situem
les potabilitzadores
que treballen
amb l'aigua del Llobregat
per tant
a Brera
o Sant Joan d'Espí
o les que treballen
amb l'aigua del Ter
que són les que a nivell
de Catalunya
tindrien un volum
semblant a la planta
de l'ampolla
estan treballant
amb aquests filtres
quan l'any 88
es va fer la infraestructura
del Consorci d'Aigües
de Tarragona
es van preveure
aquests filtres
però no es van posar
no es van arribar a posar mai
el que ens sembla
a nosaltres
i aquí coincidim
amb l'Agència Catalana
de l'Aigua
i amb el Departament
de Medi Ambient
i Habitatge
és que aquesta inversió
s'ha de fer
i s'ha de fer
tan aviat com sigui possible
per tant
això s'ha entrat
a les peticions
de fons europeus
que substitueixen
les inversions
que estaven previstes
en el pla hidrològic nacional
per tant
és possible
que això es pugui fer
i l'altra part
serà una inversió
que es justifica
perquè garantitza
la tranquil·litat
en el subministrament
ja que parlem
perdó
ja que parlem de projectes
que podrien estar
una mica en l'aire
què passarà
al voltant
de la interconexió
de xarxes
potser vostè
no té l'última paraula
amb aquesta qüestió
però segurament
té més informació
que nosaltres mateixos
la interconexió
de xarxes
finalment es farà
no es farà
perquè aquests dies
hem sentit
que la plataforma
en defensa de l'Ebre
reactivava precisament per això
jo no és que no tingui
l'última paraula
és que pràcticament
ni la primera
en absolut
aquesta és una cosa
que a qui se li hauria
de preguntar
és als responsables
de la política hidràulica
catalana
que és l'Agència Catalana
de l'Aigua
i el Departament de Mediment
jo per les notícies
que en tinc
aquest és un projecte
que en aquests moments
no està programat
en absolut
és un projecte
al qual s'hi ha renunciat
i jo li diria més
una mica
a la línia de treball
que estem fent
des del Consorci Agus
de Tarragona
estem treballant
amb la hipòtesi
que no hi haurà
interconexió
i per exemple
en aquest moment
s'està treballant
en projectes
reutilització
d'aigües depurades
des de determinades
inversions
que ens permetrien
disposar d'aigua
amb emergència
per a l'estiu
si és que passés
alguna cosa
per tant
estem treballant
amb una línia
que no és en absolut
que és contrària
que és suposant
que la interconexió
no es farà
però què passa
això
perquè és com tot
a vegades
qui ho pot decidir
decidirà
el que més li convingui
aquesta és una decisió
que no compet
al Consorci d'Aigües
de Tarragona
el que sí que és cert
és que en aquests moments
per les notícies
que nosaltres en tenim
les coses
no van cap aquí
en absolut
Quina és aquesta nova cultura
de l'aigua
ara vostè em feia referència
a algun dels punts essencials
perquè justament
no fa gaire
vostès en van parlar
d'aquesta qüestió
dels diferents paràmetres
a tenir en compte
de cara
ajustar
l'ús
o l'estavi
o la preservació
del consum de l'aigua
amb els paràmetres
d'aquesta nova cultura
de l'aigua
Miri, jo
sempre quan parlo
de nova cultura
de l'aigua
poso el mateix exemple
si nosaltres estem pensant
en aigua per veure
qualsevol esforç
que fem
és poc
l'aigua per veure
l'ha de tenir
absolutament tothom
i la necessària
imprescindible
per rentar-se
i per cuinar
i aquestes coses
no estem parlant d'això
ara bé
tindria sentit
fer una gran obra
trasladar l'aigua
a centenars de quilòmetres
per acabar
posant-la
a la cisterna
del vàter
d'un edifici
que està
a 100 metres del mar
o és
que la cisterna
no es netejarà
exactament igual
si fem servir
aigua
que no sigui
de primera qualitat
i que no vingui
de 900 quilòmetres
per tant
la nova cultura
de l'aigua
és dir
escolteu
l'aigua
que en el nostre
en el nostre
país
és un recurs
escàs
administrem-la
de tal manera
en primer lloc
que totes
les necessitats
bàsiques
i raonables
estiguin cobertes
i a més a més
clarament
amb un preu
absolutament assequible
per a tothom
però a partir d'aquí
a mesura que anem fent
uns determinats usos
que ja no són necessaris
que poden arribar
a ser sotuaris
té sentit
que nosaltres
omplim el litoral
mediterrani
de piscines
i no només
que l'omplim de piscines
caseta per caseta
sinó que a més a més
aquesta aigua
que ha passat per la piscina
no la fem servir
per regar
i la llancem
i al costat
fem una gespa
i fem servir
també aigua
que en tenim poca
i escassa
la nova cultura de l'aigua
el que vol dir
és utilitzar
el recurs
aigua
d'una manera
que estiguin cobertes
les necessitats bàsiques
però que ens espavilem
per fer servir
recursos
de menys qualitat
disponibles
en el territori
per tot el que serien
uns gastos
d'aigua
una despesa d'aigua
que ja no és necessària
sinó que és molt més suntuària
de tota manera
suposo que estarà d'acord
amb mi
que en l'àmbit domèstic
sovint és molt barat
a l'aigua
per exemple
quan una renta les dents
de vegades
està deixat oberta
són coses senzilles
però que van sumant
i que no són un
ni dos ni tres
són bastants milers
milions
que ho fem això
d'obrir la xeta
deixar-la oberta
o per exemple
assistent al bar
i que no tinc un sistema
de retenció
per estalviar
la meitat del dipòsit
evidentment
hi ha moltes coses
que estan a l'abast
de qualsevol
i que pot fer
que el consum
d'aigua estàndard
que sempre estem parlant
amb domèstic
que un consum raonable
són 120 litres
per evitar ni dia
doncs
si mesuréssim
casa per casa
les diferències
són absolutament
brutals
això les companyies
subministradores
ho saben molt bé
els ajuntaments
també ho sabem molt bé
els que tenim
accés a la facturació
i és que
les pràctiques
poden fer
que en una casa
es gastin 500 litres
a 8 en dia
i a la casa del costat
amb la mateixa qualitat
de vida
no passin de 80
i aquests mecanismes
costen 4 rals
són senzillíssims
i tenen
un gran avantatge
la factura
de l'aigua
baixa sensiblement
des del CAT
es fa
un programa pilot
que em sembla
comença el mes de setembre
un programa pilot
per fomentar
justament això
l'estalvi d'aigua
es farà dues escoles
crec que de Can Brils
i en Posta
i és una campanya
que s'emmarca
amb això que estem dient
del que estem parlant
en definitiva
la nova cultura de l'aigua
nosaltres per una part
treballem amb el que és propi
és a dir
el subministrament
disposar de noves fons
diversificar aquestes fons
estem
garantir qualitat
volem no obstant
anar una mica més enllà
i anar una mica més enllà
és dir
escolta
comencem a favorir
aquelles pràctiques
que
permetin
anar fent
això que dèiem abans
d'anar
fent pedagogia
de l'estalvi de l'aigua
llavors encara que sigui
en plan
petitet
perquè aquest any
el pressupost ja estava en marxa
i perquè ben bé
no és la nostra funció
això potser ja haurà d'anar fent
l'administració hidràulica
però aquest any
hem volgut fer
una petita prova pilot
amb dues escoles
de dues poblacions
hem triat una de les terres de l'Ebre
que és en Posta
un altre del Camp de Tarragona
que ha sigut Cambrils
i hem triat dues escoles
que tenen ganes
i el que farem
en aquestes escoles
és canviar
els mecanismes
d'estalvi d'aigua
explicar-ho
als nanos
als nois i noies
i mesurar
quina ha sigut
l'efectivitat
d'aquest estalvi
per tant
en el cas
que no n'hi hagi
posar els comptadors pertinents
des del Consorci
ens fem càrrec
del cos
del canvi
d'aquests mecanismes
des dels ajuntaments
es fa encàrrec
del manteniment posterior
i també
els departaments
d'ensenyament
les regidories
d'ensenyament
se'n cuiden
de fer
el que és
l'activitat pedagògica
que això en saben
molt més que nosaltres
amb els nois i noies
de tal forma
d'explicar
per què posem
aquell botó
en el vàter
amb dos
el doble polsador
o per què
aquestes aixetes
hi ha una cosa
que fa que hi entri
unes bombolles d'aire
però que netegen
les mans igual
i de quina manera
hem de tancar
les aixetes
en el moment en què
les hem deixat de fer servir
i això
és una prova
que es fa
una mica
perquè també sabem
que els nois i les noies
són uns excel·lents
propagandístics
i en la mesura
que siguem capaços
d'explicar-los
possiblement després
menjaran el coco
a casa seva
per tal que
a casa
també hem de tenir
aquests aparatos
Justament a la campanya
amb aquesta finalitat
utilitzar eficientment
l'aigua
o comentar
que la gent utilitzi
eficientment l'aigua
és un dels eixos
bàsics
de les prioritats
del Consorci
i n'hi ha d'altres
abans parlàvem
doncs
podem parlar
crec que de quatre blocs
tota la qualitat
de l'aigua d'una banda
amb els filtres
ja n'hem parlat
la seguretat
l'abastament
també n'hem parlat
i l'explicació progressiva
d'usos
amb depuradores
o d'altres sistemes
jo ara estic pensant
en desaladores
veritablement
són efectives
les desaladores?
Efectives
des del punt de vista
que proporcionen una aigua
amb qualitat bona
per beure
segur que sí
segur que sí
és a dir
és un recurs més
que tenim en aquests moments
però en un altre sentit
o sigui
podríem anar més enllà
podem dir que
per exemple
és un sistema
que genera altres residus
en el moment
en què tu estàs portant
un metro cúbic d'aigua
on no hi és
generes
algun tipus d'impacte
el Consorci d'Aigües
de Tarragona
per portar l'aigua
des del riu Ebre
fins aquí
està gastant uns quilowatts
perquè l'aigua
l'hem de bombar
i no és petita
la factura
de l'electricitat
per tant
aquí hi ha uns efectes
ambientals
també
en el moment
en què tu estàs bombant
estàs gastant quilowatts
i aquests quilowatts
tenen origen tèrmic
o tenen origen nuclear
i això per tant
genera també residus
per tant
no és que les desaladores
tinguin impacte
mediambiental
que el tenen
sinó que
tota activitat
que tu estàs fent
per portar aigua
cap a on no n'hi ha
et genera
impacte ambiental
per això hem de ser curosos
amb la quantitat d'aigua
que utilitzem
un cop dit això
són especialment
preocupants
les desaladores
com a font
de contaminació
no especialment
sempre que estiguem
parlant d'unes instal·lacions
que tinguin
un volum raonable
i tornem per tant
a lo mateix
si és que hem de tenir
aigua suficient
per omplir el litoral
mediterrani
des de Port Bou
fins als Jazires
d'una piscina
privada
per cada 100 metres
les desaladores
que necessitarem
doncs seran tan grans
que potser sí
que arribarem a tenir
uns efectes
tant com a conseqüència
de l'energia
com com a conseqüència
de la salmorra
que treus la sal
de l'aigua
i per tant
la boca és el mar
si això ho mantenim
dins del que és
ara actualment
la planificació
que estem parlant
d'entre per tot
el litoral mediterrani
d'unes 10 desaladores
doncs no
aquesta és l'aigua
que fa falta tenir-la
per poder assegurar
i a partir d'aquí
per poder desenvolupar
polítiques d'estalvi d'aigua
sobre aquestes coses
tenim per exemple
l'experiència
adquirida
en llocs com ara
les illes
les illes canàries
on
passa que allà
no hi havia altres remei
diguéssim
vull dir que
havien de buscar l'aigua
a través de desaladores
o no n'hi havia
o l'havien de transportar
amb vaixells
sí
però d'altra banda
també tinc en compte
una cosa
quan parlem de desaladores
quina tecnologia
estem parlant
les desaladores
de fa 15 anys
no tenen res a veure
amb les actuals
com són les actuals
les actuals són
més eficients
des del punt de vista
energètic
i això és important
per tant
consumeixen menys energia
per metro cúbic
i per altra part
han minimitzat
els abocaments
que no són
directament
de productes
que ja estaven
a l'aigua del mar
perquè no hi ha
tanta necessitat
d'utilització
de producte químic
sinó que és molt més
un procediment físic
de separació
de les salts
de l'aigua
que porta incorporada
per tant
no m'agrada
no m'agradaria
que algú digués
oh és que
avant dir que eren bones
bo i dolent
en ecologia
no existeix
hi ha un impacte important
o menys important
l'impacte que avui per avui
et genera una desaladora
és assumible
quan aquesta aigua
es destina
a unes finalitats
que són raonables
l'impacte
que genera
una desaladora
absolutament
sobredimensionada
per acabar regant
un camp de golf
possiblement
si ho mesuréssim
en termes
d'interès
mediambiental
doncs seria millor
el millor seria
no fer-la
i de pas
no fer el camp de golf
em va fer pensar
amb el traspassament
de l'Ebre
tot això té molt a veure
ara podríem parlar
també
per exemple
d'energia eòlica
i estiríem el mateix
tot es relativitza
tot és relatiu
hem d'anar introduint
i això sí que és una cosa
que jo
hem d'anar introduint
l'impacte ambiental
o sigui
quan fem una obra
oi que no hi ha ningú
que faci una obra
sense pensar
què val
ni cap ajuntament
ni cap privat
tots ho mirem
n'en tindrem prou
doncs els aspectes ambientals
són exactament igual
a veure
gastarem
quant mediambient
gastarem
en aquest projecte
i en tindrem prou
de mediambient
està claríssim
Daniel Pi
una darrera qüestió
se'ns acaba en el temps
però
no voldria marxar
sense preguntar-li
vostè
què els diria
o no ho sé
li faré preguntar
d'una altra manera
què en pensa
o sigui
ja s'han acostumat
a aquells
que quan vostè
va ser nomenat
ja s'han acostumat
que vostè no sigui
a les Terres de l'Ebre
perquè això va ser
molt criticat
llavors
deien que vostè
no era a les Terres de l'Ebre
i que el seu
perat de s'haurien criticat molt
des dels que ara manen
per no ser a les Terres de l'Ebre
què diria vostè
amb aquestes persones
creu que s'han acostumat
ja o no
jo el que penso és
per què van pensar en mi
aquesta és la pregunta
que em vaig fer
quan m'ho van dir
a veure
nosaltres estem
tenim una experiència
de 15 anys
i en aquest cas sí
que tinc a parlar
de la ciutat de Reus
de gestió pública
de l'aigua
i d'estalvi d'aigua
tenim una de les millors taxes
i dic amb orgull
d'eficiència
de la nostra xarxa
llavors suposo
que en aquest moment
i això
disortadament
no és una cosa massa freqüent
la gestió pública de l'aigua
en el nostre país
a nivell local
suposo que vam pensar en això
per tant suposo
que això justifica
el fet que pensessin
en la meva persona
un cop dit això
jo sempre dic el mateix
si el dia que jo plego
el pitjor que es pot dir
de mi és que soc de Reus
vol dir que hauré fet
una molt bona feina
també queda clar
Daniel Pi
gràcies per vindre
a Mediatar a una ràdio
a la vostra disposició
sempre que us convingui
i fa vacances
vostè aviat
sí i tant
que sí 15 dies
no me'ls traurà ningú
a partir del dia 7
a partir del dia 7
en un lloc
on no hi ha cobertura de telèfon
això és el millor
això és el millor
gràcies per vindre
i que provin les vacances
moltes gràcies