Jo penso que Francesc Terrats i tota una sèrie de gent que necessàriament hauré de tenir en l'entorn
i que hauran de col·laborar en equip perquè estiguin davant tot una sèrie d'idees, de projectes i de propostes,
Francesc Terrats aporta una visió de la necessària revisió de la dinàmica i dels criteris de funcionament
i de plantejament de la direcció general i de la cultura en general en el nostre país.
En aquest aspecte jo diria que si hagués de justificar l'acceptació de la responsabilitat que se'm va proposar,
l'argument essencial seria el fet de la responsabilitat individual i professional
enfront d'un posicionament crític en relació en el període precedent en l'entorn de la cultura catalana
i de la gestió del nostre patrimoni cultural.
Per tant, a partir d'aquest posicionament crític el que haig d'aportar i haig d'aconseguir aportar
és una renovació d'idees i bàsicament jo diria una renovació d'il·lusions
i una renovació d'uns sistemes de col·laboració amb els ents locals
que estan esperant que algú els ofereixi un cop de mà
per tal de vertebrar tota una sèrie d'inquietuds i de desitjos de fer les coses amb més profunditat.
Això és el que genèricament penso que puc aportar
i és el que em comprometo a intentar aportar.
Després en sabrem o no en sabrem, és una altra qüestió, espero que saber-ne.
Revisarà a fons les polítiques que s'han fet en els últims anys des del govern de Catalunya?
Bé, jo penso que necessàriament s'han de revisar a fons.
En l'àmbit de la cultura són molts els que hem estat crítics en aquesta situació,
són molts els que hem pensat que estàvem en una situació d'estampai d'alguna manera
i això des d'un punt de vista personal i també des d'un punt de vista professional, doncs, dol.
I per tant, ja em sembla que el primer que hem d'aconseguir és recuperar una mica
aquest orgull i aquesta operativa de la gent que estem implicats
i que desitgem que la gestió del patrimoni vagi per uns camins realment punters
des d'un punt de vista social i també des d'un punt de vista tècnic.
Aquesta és la filosofia, podríem dir, genèrica,
amb la que somés al càrrec de director general de Patrimoni Cultural,
però més enllà d'això, senyor Terrat, s'ha marcat ja algun objectiu concret,
alguna cosa en concreta que li agradaria tirar endavant des d'aquesta nova responsabilitat?
Bé, tan concreta com la que em demaneu ara en aquests moments no,
és a dir, jo fins que no hagi obvitat en el bon sentit de la paraula
les estructures de govern en l'àmbit de la Direcció General de Patrimoni Cultural,
evidentment no puc fer un diagnòstic més precís
i no puc, per tant, marcar les línies de redreçament de la política fins ara portada endavant,
però el que sí que és evident és que la voluntat és de posar en sofa i en funcionament
tota una sèrie d'actius personals i professionals molt importants
que té l'administració en el seu abast
i a partir d'aquí optimitzar els recursos disponibles
al servei d'uns projectes de cohesió de coses que en aquests moments estan molt poc vertebrades.
I en aquest aspecte, jo diria que Catalunya compta amb uns equipaments nacionals
a nivell de gestió del patrimoni, com són els museus nacionals,
que esperen un recolzament important
i que esperen una recomposició funcional
que els ajudi a poder desplegar totes les seves possibilitats.
Jo penso que en aquesta voluntat d'optimització
ja es poden donar uns primers resultats importants.
Després vindran tota una sèrie d'accions i de propostes complementàries,
importants també, però que estan supeditades
una mica en els criteris i en les instruccions polítiques
que demanin de la Conselleria
i, per tant, aquí cal esperar una miqueta a veure com anem
lligant propostes i disponibilitats.
I des d'una perspectiva, ja per anar acabant, senyor Terratge,
d'una perspectiva estrictament local,
vostè que està tan vinculat, tan relacionat amb Tarragona,
no cal dir-ho personalment, però també professionalment,
sent director fins ara del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
què li agradaria portar a Tarragona a partir d'ara des del nou càrrec?
A Tarragona, bàsicament, m'agradaria lograr
una línia de col·laboració estricta i sincera
entre l'Ajuntament de Tarragona,
la Direcció General de Patrimoni,
i els equipaments que es mouen en l'entorn de la Tarragona romana
i també de tota la història medieval i moderna de Tarragona
per tal d'aconseguir la coherència a nivell de gestió
i a nivell de difusió que el conjunt de Tarragona requereix.
Jo penso que això està prou madur
perquè tots veiem la necessitat de trobar el mecanisme i les fórmules
per tal que sapiguem, siguem prou intel·ligents i prou sensibles
per oferir a la ciutadania solucions en aquest problema pendent.
En aquests moments no em pregunti amb quines solucions teòriques
això es pot tirar endavant.
Tampoc és una qüestió que acabi depenent només de mi,
és una qüestió de pacte i d'entesa,
però jo estic convençut, insisteixo,
que l'entorn està per exigir que uns i els altres
siguem capaços d'entendre'ns
i siguem capaços de formular propostes i esquemes de treball
que portin en aquesta cohesió.
Per mi la cohesió i la coherència és l'objectiu fonamental.
A partir d'aquí, els problemes que calgui resoldre,
que seran molts, perquè fins i tot a nivell pressupostari
sabem que el tema és greu,
jo estic convençut que aniran sortint
amb la participació i amb la involucració de la societat civil,
que és un altre dels objectius que em sembla
que cal resoldre en aquesta voluntat.
I llavors, lògicament, dintre d'aquest paquet
hi ha un tema pel qual he moldat durant molt de temps,
i no per un interès personal,
sinó perquè em sembla que és bàsic,
dintre del que és la necessitat de dotar a Tarragona
d'uns equipaments capdebanders i emblemàtics,
lògicament lluitaré
perquè aquest nou Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
sigui una realitat,
no dintre de la meva etapa de gestió,
que suposo que això serà difícil,
però sí que quedi absolutament perfilat
i absolutament embestat i començat el procés.