Ara passen dos minuts i mig, de tres quarts de dotze del migdia.
Parlàvem d'assaig en general d'aquest plat que el Francesc Lleodó ens proposava aquesta setmana.
Home, el grup escénic Atenea assagen, d'un i dos hi treballen,
però hi ha obres que les tenen molt per la mà.
Aquest diumenge tenim una nova cita al Teatre Metropol de Tarragona Atenea.
Escena, a més, amb l'obra d'un autor que, tot i que és molt important,
molt conegut, jo diria que fa temps que no veiem dalt d'un escenari,
estem parlant d'Adolfo Marcellac.
Ens acompanya, Josep Emma, molt bon dia.
Benvingut.
I tenim l'encarnita Núñez. Bon dia, encarnita.
Bon dia.
Benvinguda. Si fa o no fa, jo diria que un cop al mes parlem amb algú de vosaltres,
com que sou tants, tenim la sort que puguem parlar amb els diferents integrants
del grup escénic Atenea que van fer diferents propostes teatrals
per a tots els gustos, a més a més, i obres, algunes d'elles, molt esperades.
Sí, bueno, les comèdies, el principal, però vull dir,
hem fet ara Anillos per una dama, que va ser un èxit,
una gran obra d'Antonio Gala, i aquesta d'Adolfo Marcellac, que és alta comèdia.
Sí, va anar bé, sí.
El que passa és que va ser un muntatge molt car,
i bueno, vam anar...
Era de públic i això molt bé, el que passa és que vam fer un muntatge...
Ens ho va explicar el Jordi, que era un muntatge molt car, molt sofisticat.
Però de tant en tant s'ha de fer, no?, pel públic de Tarragones.
Clar.
Llencem la casa per la finestra, però una vegada tampoc no es passa de res.
Recupereu un títol que ja havíeu representat anteriorment.
Aquest Marcellac l'havíeu fet ja?
Sí, l'hem fet dues vegades, la temporada passada,
i esclar, el que passa és que molt públic no el va veure,
però han agafat el que hem pogut agafar de data,
que és una data molt dolenta,
perquè és un cap de pont i després juga el nàstic aquí a casa i tal,
i veurem com anirà.
Però és una bona comèdia.
El Metropol s'ha d'agafar pels pèls, sempre, no?
Esclar, n'hi ha molta demana del Metropol,
i nosaltres hem d'agafar el que podem, no?
I volíem repetir aquesta obra, perquè molta gent la va veure.
Home, a veure si la repetiu, però m'he trobat molta gent que diu
«Hòstia, jo, n'estic a casa».
Valament, bueno.
Però el públic que vingui ho passarà molt bé,
perquè és una gran, una alta comèdia molt bona.
Les obres de Marcellac, el que dèiem,
fa molt de temps que no es representen,
no només en aquest circuit, sinó en el teatre allò.
Ara em penso que s'està muntant una altra vegada,
no sé si és a Madrid o a Barcelona.
Jo em baixo a la pròxima i a vostè,
que és una comèdia de les que van estar anys en cartellera.
Doncs ara s'està muntant una altra vegada,
no sé si l'estan fent ja.
I aquest feliç aniversari, o què ens ve a explicar una mica?
Bueno, mira, jo et diré, per resumir,
com que anem de temps justets,
el que diu Marcellac, el mateix,
si diu «És la història d'una mentira,
en cierto modo, por lo tanto,
és la història de todos nosotros,
però no s'assusten.
Les mentiras poden ser ingeniosas, divertidas
i fins a balsàmiques.
Hi ha més matrimonios que s'han salvat
dixen embustes que confesant verdades.
Jo les invito a la sonrisa
i a una posterior, si les apetece, reflexió».
Adolfo Marcellac.
Penso que en Visó és la història d'una dona
que explica la seva vida des de la infància
fins a que veu que ha passat la vida
i tot ha sigut un desengany i tal, no?
És molt bonica, és molt divertida,
és divertida, o sigui, sembla...
Té una reflexió, el que diu Marcellac,
però en el fons la gent ho passa molt bé,
perquè és una alta comèdia.
Alta comèdia d'aquella amb una mica d'embolic,
que no pot faltar.
Correcte, molt inigiosa, molt intel·ligent, de Marcellac.
Ha agradat moltíssim al públic la comèdia.
Home, i una prova,
tot i que és un llenguatge diferent,
és que últimament a la televisió
a la que es planteja fer una comèdia a la sitcom,
que podrien ser filles perfectament
d'aquestes comèdies teatrals,
doncs de Marcellac i totes aquestes
tenen molt d'èxit, no?
Per tant, quan es veuen al teatre...
Ara mateix nosaltres anirem
a el que sempre ha tingut molt èxit a l'Atenea,
que ha sigut aquesta comèdia més esborrejada,
que és la...
Més picant, eh?
Sí, més sortida, més tal,
que Susana quiere ser decente,
però aquesta anirà al gener.
A més, he de donar una primícia,
l'estrenarem a la Canonja.
Ah, a la Canonja l'estreneu.
Sí, perquè se l'han contratat
per l'estrenar a la Canonja, sí.
Però després, a continuació, aquí a Tarragona.
Aquesta no l'heu fet anteriorment?
No, bueno.
Sí?
Fa vint i vint anys...
La carnita, que és una veterana del grup,
vint anys la van fer a Tarragona
i van tindre uns plens
perquè a la gent li va agradar molt,
és molt divertida.
Home, està actualitzada.
També t'ho vinc de dir,
perquè les obres aquestes
sempre s'agafen i s'actualitzen, no?
Home, se li dona una mica
el llenguatge d'ara...
Però, bueno, el tema és de...
És una comèdia
i és un tema de sempre.
Temes universals.
Correcte.
Les de tota la vida.
Sí, sí, sí.
Una comèdia que la gent
ho passarà molt bé.
Però aquesta ja
la tenim d'esperar al gener,
23 i 30 de gener.
En Carnita porta molt de temps
a l'Atenia, també.
Sí, vaig començar cap al 69-70.
Ets de les veteranes.
Ho vaig deixar al 73
i ara, 30 anys després,
doncs,
de la mà de la meva filla,
per culpa de la meva filla.
Sí, surt a la seva filla, també.
I he tornat a fer teatre.
No és l'únic cas, eh?
De veterans,
en el bon sentit
de la paraula de l'Atenia,
hi ha relleu generacional
dins de les mateixes famílies, no?
Perquè família, fills vostres,
doncs, continuen, d'alguna manera.
No molt, eh?
Algun que altre, o no?
No, no, no, no.
El cas de teu,
em penso que no, eh?
Em sembla que és el primer cas, de moment.
No, no, no.
El que sí esteu bé
és de gent jove?
O tampoc?
A veure, anem a demanar aquí, vinga.
Sí, sí, que vingui gent, que vingui gent.
Nosaltres tenim...
Això, la renovació, és molt important.
I n'hi ha gent,
però sap el que passa?
Que va vindre una nena molt maca,
que feia molt bé, tal,
se va anar a Barcelona a estudiar teatre.
L'altre,
també s'ha anat a Madrid,
també ha aprovat fortuna teatre.
També ha fet teatre, clar.
Home, et diré...
Els poseu el cuquet al teatre.
Un personatge que el Josep Ferrer,
que ara està sortint això de la doña, com se diu?
Doña Soledad.
Doña Soledad.
Sí.
I aquell va sortir de l'Atenea.
Efectivament,
i és un personatge que està amb Fuentes.
Sí, correcte.
Un personatge que té un èxit extraordinari.
Molt bona persona, molt...
Sí, de Tarragona.
Eh, a Tarragona, naturalment,
però ha estat a l'Atenea.
A l'Atenea, va sortir i va començar a l'Atenea.
Sí, sí.
Inclús et diré una cosa, com a anècdota, eh?
Que aquí, feliç aniversari,
on em va demanar,
home, m'agradaria...
Ja sortia a la televisió,
m'agradaria fer un paperet amb vosaltres,
és curtet, perquè jo no puc molt, tal.
I le donava un paper aquí, en aquesta obra.
I me lo va tornar,
perquè va començar amb això del Citi...
Sí, jo era el panorama televisió nocturna,
no el controlo gaire, però...
I me va vindre a tornar el paper,
que tenia de sortir en aquesta,
feliç aniversari.
De fet, és un actor que està tenint molt d'èxit.
Que no podia,
perquè començava la televisió a tindre molta fenya
i no podia...
I mira, està tenint molt d'acord de l'Atenea.
En el repartiment de la representació de...
Ah, perdona, perdona.
El que deies tu és nebot del for.
Vull dir, d'allò que deies tu de...
Sí, sí, que hi ha sempre una...
Una...
Però després d'hi sona,
és la filla de l'encarnita i no molt.
En la representació de diumenge,
els papers els representeu els mateixos actors
que ja havíeu fet anteriorment l'obra.
Menús aquest que et dic jo,
que és Linares,
que Linares que s'han anat a Madrid a profa oportuna.
Ah, Linares que va fer també el Diome Bajo...
No, va fer la de Bajar-se al Moro...
Bajar-se al Moro i tot això.
És que són una bona colla, eh?
Sí, doncs s'han anat a Madrid
i allí diu que mira, va fent càstings i tal.
Mira, va fent...
I ho fa el Pau de la Penya.
Ahà.
Ho fa Pau de la Penya, aquest paper.
El que és el que tenia,
volia fer el Josep Ferrer,
però no va fer.
Però vosaltres ja havíeu representat el paper
que feu aquest diumenge anteriorment.
Sí, no, sí, els demés tots igual.
Tots igual.
Tots igual, tots igual.
Requereix assajos igualment, no?
Sí, igual, igual estem ensenyant.
Mira, el vam deixar perquè la portem bastant bé.
Perquè aquí surt la Rosa Bosch,
que surt escena al principi
i no es mou de escena fins que acaba l'obra.
Un paper d'estudiar i tal, no?
Però ho porta molt bé.
Dels d'abans que es deia.
Sí, sí, sí.
Un paper d'aquells dels d'abans, no?
Però simpàtic, eh?
No vol dir, va explicant la seva vida
i doncs, bueno, van sortir la gent.
Jo a lo millor surto i faig de pare
i després faig de novi
i després faig de marit.
El que convingui.
Però ella va explicant la seva vida.
Ella fa de jovenet també,
quan tenen 12 anys
i després quan ja són grans i tal.
És molt...
A la gent li va agradar molt, eh?
A la gent li va agradar molt, eh?
Ho va passar molt bé.
Aquest diumenge,
el feliç aniversari d'Adolfo Marcellac,
properament a la Canonja.
La de...
La Susana, que és decente,
després la farem aquí a Tarragona
i l'última acabarem
en el cicle del Metropol,
que farem la bar de Molière
en versió de Josep Maria de Sagarra.
Per sempre,
cada temporada intenteu apostar
i fer un clàssic, eh?
Correcte.
En guanya toca la bar de Molière.
La bar de Molière.
Teniu una...
Bueno, però...
Adaptació de Sagarra,
de Josep Maria de Sagarra.
Teniu, com sempre,
una temporada plena, eh?
Sí, esperem que sí.
Com que el públic respon molt bé,
tenim molts de simpatissants i tal.
Que ja n'estic d'acord,
però hi ha públic per tot, eh?
Aquí a Tarragona.
El futbol ja el dia.
No, però és un ponllar,
un ponllar,
el nàstic i tal,
però bueno, esperem que...
Però ja qui ens quedem aquí.
El públic ho passarà molt bé.
Molts ens quedem aquí,
per tant.
Sí, i el públic ho passarà molt bé.
La cita, Laura,
diguem-ne...
Sí, molts que...
Doncs, espera,
que si vols...
Mira, el Josep convida
els oients del Matí de Tarragona
ràdio al teatre.
Doncs, d'aquí una estoneta
obrirem els telèfons
i donarem quatre persones,
dues invitacions,
les regalarem.
Molt bé.
Perquè el grup escènic
que teniu una vegada més
ha tingut aquesta gentilesa
de convidar els oients
del Matí de Tarragona ràdio.
A quina hora hem dit?
Que no se'ns passi.
A dos quarts de set.
Dos quarts de set.
Diumenge, dia 5.
Diumenge, al Teatre Metropol.
Moltíssimes gràcies, Josep Emma,
Encarnita Núñez.
Què us he de dir?
Doncs que molt d'èxit, com sempre.
Gràcies per venir.
Moltes gràcies, Jolanda.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.