Javier Moret, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Aquest llibre ja fa un quant temps que el teníem guardadet a un calaix, no?
No és una novetat editorial.
En novetat editorial, sí.
Novetat com a novel·la dins de la teva carrera d'escriptor, no?
No, perquè amb el Pearson, amb el doctor Pearson, jo ja fa temps que hi convisc.
O sigui, a casa feien broma i gairebé li posaven el plat a taula,
perquè feia més de 15 anys que jo anava recollint materials sobre el Pearson,
que era un personatge que m'interessava molt,
tant pel que va fer de portar l'electricitat a Catalunya
com perquè el 1915 es mor amb un vaixell torpedinat per un submarí alemany.
A Lusitània era, no?
A Lusitània, sí.
Ell anava de Nova York a Liverpool i davant de les costes d'Irlanda el van enfonsar.
Llavors pensava que aquest personatge per ell mateix ja tenia una vida de novel·la,
per les preses que havia fet el Pallars, per obtenir energia elèctrica,
per la línia de tren que va connectar Barcelona i el Vallès,
pels tramvies de Barcelona, per aquesta Barcelona Atraction,
que és mítica en la història de Catalunya, coneguda com la canadenca.
Llavors jo trobava que tenia tots els elements necessaris per fer-ne una novel·la.
I era allò que anava buscant material,
però la vaig començar diverses vegades,
no sabia si havia de ser només un esbòs biogràfic,
si havia de ser novel·la històrica, si havia de ser reportatge periodístic,
i al final vaig decidir sacsejar-ho tot una mica
i que sortís una novel·la que veu de molts gèneres diferents,
però que té el Pearson com a personatge central.
Probablement estaves predestinat.
Si algú havia de parlar de Pearson eres tu, no?
Per tot un seguit de circumstàncies, personals sobretot.
Sí, sí, suposo que sí.
Això és el que volia fer en el llibre,
no només explicar la història del Pearson,
sinó explicar la història d'un narrador que se m'assembla molt
i que està com predestinat a escriure,
que de petit el meu avi ja em parlava del Pearson,
em portava, em tramvia el Pedralbes...
Amb el teu avi aquest de criança,
que el dius allò, tenim la imatge del Javier Moret Petitep
de la maneta de l'avi.
Exacte, ja amb el tortellet a la sortida de missa
i tot allò que feien els avis,
i em deia que el Pearson va ser un home important per Catalunya,
com també ho va dir el Josep Pla,
que deia que era l'home que havia portat el progrés a Catalunya.
Llavors, després, el fet d'anar a viure a un lloc
que es diu la Floresta Pearson,
que era una urbanització dissenyada per ell,
et fa remenar papers i dir aquest nom tan estrany...
Ànimes bessones, Pearson i tu, eh?
Sí, pràcticament.
Només que ell es mor al 15 i jo continuo encara donant guerra.
Encara sort.
És, aviam, aquelles persones que els agrada llegir els llibres,
que en poques pàgines van aportant molta informació,
molta informació, molta informació,
en aquesta història del doctor Pearson hi trobaran,
perquè hi ha les primeres pàgines,
és a dir, ja immediatament entres en aquesta Barcelona,
de finals del 19, començaments del 20 aproximadament,
entres en tot un seguit de noms propis, de personatges,
que es barregen aquests personatges,
aquests noms que formen part de la història de la perla,
com li dius, la ciutat de Barcelona,
i de la teva història personal,
amb les històries del teu avi,
que no només et feia voltar amb altra envia,
sinó que també t'explicava que si el Tito de Lluo és l'avi...
És a dir, en qüestió de quatre pàgines,
comences a abocar una quantitat d'informació,
i aviam, perquè estàs davant,
i sembla que ho diem una mica per quedar bé,
però molt ben cosidet tot.
Moltes gràcies.
No, però aquesta era una preocupació,
i ara consent que la història era important aquí,
i també tenia...
Primer la vaig fer molt més llarga,
i vaig dir, has d'anar més a l'essència,
perquè el Pearson arriba a Barcelona en 1911,
veu una ciutat on les fàbriques funcionen
amb carbó importat del País de Gales,
i veu la necessitat de fer l'energia hidroelèctrica
a les preses del Pallars i portar-la cap a la ciutat.
Però això ho fa entre 1911 i 1915,
quatre anys només,
o sigui que agafa un ritme molt accelerat,
i més en l'època que érem,
que tot era molt més complicat,
on les preses s'havien de fer pic i pala,
on s'havien d'obrir carreteres
per poder arribar fins al Pallars,
on ell havia de viatjar amb vaixell
des de Nova York fins a Europa,
després anar amb tren fins a Barcelona,
o sigui, sorprèn que amb només quatre anys
pogués fer tantes coses al Pearson
i que no hi hagués cap llibre fins ara que en parlés,
perquè és un home de la mercada.
I si no hagués mort, hagués fet més, no?
Sí, clar.
Probablement.
Va morir als 53 anys i estava en plena activitat.
Havia fet una cosa semblant a Mèxic i Brasil,
o sigui, crear empreses elèctriques
i crear també la companyia de tramvies
i així es controlava tant el consum
com la producció d'energia.
Era una multinacional abans que es posessin de moda.
Si sortíssim al carrer aquí a Tarragona
o fins i tot a Barcelona,
que teniu algun monument i alguna vinguda
i tot això,
i preguntéssim,
vostè sap qui és el Pearson?
Probablement era un jugador de futbol,
no sé què ens dirien exactament.
És un gran desconegut.
De fet, el descobrim quan llegim el teu llibre
i la imatge que dóna és que devia ser un ésser excepcional,
amb un passat important també,
en un personatge que a tu en algun moment del llibre
el qualifiques com un missioner tecnològic.
Sí, sí, sí.
Això m'ho he trobat citat en alguna premsa nord-americana,
que també vaig anar a buscar els arxius d'allà,
perquè era el que propagava la bona nova
de l'electricitat pel món.
Ell va néixer a Massachusetts,
als Estats Units,
però va començar fent tramvies a Boston,
després a Nova York,
però ja se'n va anar fora.
Va descobrir que els països subdesenvolupats
eren a l'escenari ideal per crear tot això,
per portar l'electricitat des de zero.
Llavors, en aquest sentit,
era el missioner que portava el progrés,
la llum, com deia el Pla,
l'home que va portar el progrés a Catalunya,
però en comptes de des del vessant religiós,
ell portava això,
l'electricitat i la possibilitat d'avançar,
cosa que va ser clau a la Catalunya
de principis del segle XX,
quan esclata la Primera Guerra Mundial,
el 1914.
Gràcies al Pearson,
les empreses poden seguir funcionant
i amb energia elèctrica
i no amb el carbó
que se'n va tallar la importació.
Llavors, sí que era un missioner tecnològic
en aquest sentit,
que anava per diversos països
i per això,
quan arriba a Barcelona
i li proposen portar l'electricitat aquí,
diu,
de perles com aquesta,
ja no en queda en el món.
Veu el negoci de seguida.
Ell era enginyer,
financer
i també una mica visionari.
I actuava molt amb l'americana,
tot de pressa
i corrents
i amb una visió molt clara
del que calia al país.
De fet,
jo no sé si t'has permès
alguna llicència d'imaginació
en el punt de partida
quan en Pearson
està dalt del Tibidabo
i realment diu
aquestes grans paraules,
no en pla en predicador.
No, no,
aquestes paraules són certes.
Aquesta imatge és certa,
no?
Sí, perquè...
que li ensenyen la ciutat
a córrer cuita
perquè ell es faci una idea
de com ha de tirar endavant
el seu gran projecte.
El que li va ensenyar
va ser el Carles Montañés,
que era un enginyer català
que hi va contactar
i el va fer venir aquí
i aquest Montañés
va publicar un llibre
de converses
als anys 70
amb Bartó Roig,
el que es diu
Los Orígenes de la Barcelona Atraction,
on explica detalladament
tot com va anar,
com van pujar al Tibidabo,
com li va ensenyar a la ciutat
i com va dir
aquesta frase històrica.
Montañés va viure
més de 90 anys
i per això
al 70
algú va tenir l'encert
de recollir
les seves paraules
i parlar d'una cosa
que havia passat
molts anys enrere.
Jo em vaig trobar
amb aquesta dificultat
ara que els
principals testimonis
els que havien treballat
a les preses
del Pirineu
o que havien
en el tren del Vallès
ja estan morts
i per tant
no tenia testimonis directes
però vaig recórrer això
agafar testimonis
com aquest del Montañés
o articles
uns articles
molt interessants
que es van fer
al diari de Barcelona
l'any 70
que es deia
Los últimos de la canadiense
on recollia
els testimonis
de la gent
que havia vist
arribar a la canadenca
al Pallars
i en parlaven
de les condicions de vida
que eren molt
tipus far west
o sigui
els enginyers
anaven a cavall
amb bota alta
amb el barret de cowboy
es van fer un pob plat a part
bevien whisky
cosa que era
una cosa raríssima
a l'època
jugaven al béisbol
que ningú en tenia
què era
i va provocant
al Pallars
una autèntica revolució
o sigui
la població de Trem
es va doblar
i van multiplicar
les cases de putes
els bars
i es cobrava
una milionada
per dormir
en una habitació infecta
estic visualitzant
la peli aquella
de la leyenda
de la ciudad sin nombre
una cosa així
més o menys
és aquest escenari
jo quan ho escrivia
també m'imaginava això
és una cosa
que surt del no res
i que de cop i volta
es converteix
en un eldorado
on tothom
acudeix a treballar
ara que parles
del Montañers
precisament
aquesta va ser
la persona
la qual
segons expliques
en el llibre
en Pirson
li va dir
que ell faria
tot això
si es podia
desentendre
de polítics
i de vagues
i de problemes laborals
això va fer que en Pirson
fots un solitari
que anés per feina
i vinga pim pam
i que no estigués
per fastos
ni per relacions
ni per coses d'aquestes
no
o també relacionava
i feia vida social
tenia una dona
tres fills
i freqüent
tenia una casa
als Estats Units
molt espectacular
i rebia gent
i tot això
però
a Barcelona
a Barcelona
vivia al carrer Mallorca
amb un pis
no feia vida social
no
aquí a Barcelona
era molt poc conegut
era molt americà
molt americà
exacte
t'ho has dit la paraula
d'aquells americans
que tenen una idea
i quan ve aquí
li diu
jo em vull dedicar
a dos temes
enginyeria
i finances
i la resta
li deixa al muntanya
és el tracte
amb la premsa
els permisos
la relació amb els polítics
que déu-n'hi-do
el que hi havia
i els calarons
perquè tot això
costava molts diners
els calarons
això ho tenia més fàcil
perquè el Pearson
ja era un home d'èxit
era una enginyer
que havia triomfat
a diversos països
i tenia uns quants
financers canadencs
que posaven diners
quan ell deia
hi ha això
i creien
a cegues
i posaven els diners
que calgués
i per això
va crear la Barcelona
Atraction
a Canadà
a Toronto
i per això
molta gent es pensa
que el Pearson
era canadenc
però no era
un nord-american
amb ajuda canadenca
dèiem que el Pearson
és el títol del llibre
un llibre que jo
no sé si ho hem dit
però ha estat premiat
també
sí
li van donar un premi
el 23 d'abril
exacte
doncs
és el personatge central
del llibre
però també ho dèiem
a l'inici de la conversa
hi ha la història
de la ciutat de Barcelona
hi ha una mica la història
del Javier Moret
una mica
una mica
no tot
exacte
però no s'arriba a dir
que és el Javier Moret
perquè no era aquest l'objectiu
tampoc
i el que realment
ens fas fer
una passejada
literalment
per la ciutat de Barcelona
pels edificis modernistes
per aquella Barcelona
de l'Eixample
per aquella Barcelona
que va creixent
aquella Barcelona
bullent
d'aquella època
absolutament fascinant
sí
és que jo trobo
la història
de Barcelona
o la història
de qualsevol ciutat
és fascinant
si tries els elements clau
si agafes
la caiguda
de les muralles
el 1854
i com a partir de llavors
vas tenent-se
la ciutat
per l'Eixample
va connectant
amb els altres pobles
comença el modernisme
ve l'època
de la febre d'or
doncs tot això
té una vitalitat
increïble
que fa que la ciutat
sigui tan protagonista
com el doctor Pearson
això
la Ciutat de los Prodíjes
és el Mendoza
que va agafar l'època
del 1888
en 1929
entre les dues
exposicions universals
li va treure un suc molt fort
perquè és una història
molt potent
l'únic que a mi
m'interessava
passar-ho pel filtre
del Pearson
que és l'home
que va venir
a transformar
tot això
i era la història
que m'interessava
no pots dispersar-se
dispersar-te
per tots els elements
de la ciutat
de la història
de la ciutat
sinó amb el que va tenir
relació amb el Pearson
que és una pena
que moltes coses
d'aquestes s'han perdut
com l'hotel Colón
que estava a la plaça
de Catalunya
on es va estat
el Pearson
doncs en aquest Colón
i el van tirar
per fer un banc
que és ben lleig
però tot això
ho fa sense perdre
la perspectiva actual
quan parles
de les exposicions universals
parles d'un altre
gran moment
de la ciutat de Barcelona
que puja a la seva autoestima
que són les Olimpiades
del 92
per tant
tot el que vas explicant
hi ha una retrospectiva
històrica
una mirada al passat
però des de l'actualitat
sí, això m'interessava molt
per això vaig adoptar
aquesta fórmula
d'explicar la història
del Pearson
però no parar-me
el 1915
sinó això
limita un temps històric
molt determinat
sinó de fer el contrast
amb el temps actual
i això es fa a través
del narrador
que va explicant
la seva relació
i com va trobant
la documentació
relativa
al doctor Pearson
que per desgràcia
no és fàcil
perquè n'hi ha ben poca
llavors m'interessava
explicar per exemple
que ell
el Pearson
dissenya
el tren
del Vallès
i fa el túnel
al Tibidabo
pel tren
el 1914
i en canvi
el tren de cotxes
es fa el 91
tarda en gairebé
80 anys
el tren de cotxes
el túnel
pels cotxes
o sigui que va ser
un precursor
que quedés clar
que havia estat
en contrast
amb l'època actual
tot un precursor
i un visionari
que va marcar molt
el territori
de Catalunya
el Pearson
va venir aquí
a portar la llum
mira parlàvem
de missioner
i això de portar la llum
també sembla que tingui
aquest significat
i tu per escriure
la seva història
vas haver de marxar
o vas marxar
de fet
te'n vas a anar
als Estats Units
a més a més
sí
perquè em van aconseguir
una beca
i estava en una casa
una mica estranya
on érem una dotzena
d'escriptors
de tot el món
tancats
i escrivint
quin horror
tots escriptors
escrivint
al principi
però no
perquè tenies un cotxe
a la porta
a l'americana
feien el sopat
feien el dinar
al cotxe a la porta
i podies anar
on volguessis
no estaves
aquí és impensable
i Nova York
a un parell d'hores
o sigui
tenies el tren
que t'hi portava
no
va ser una època
molt interessant
i per això
també m'ha interessat
explicar el procés
d'elaboració
de la novel·la
i la relació
amb aquests personatges
curiosos
que n'hi havia uns quants
que cridaven molt l'atenció
i també
allò que dèiem
que està predestinat
a fer la novel·la
del Pearson
curiositats
com anar a l'esxiu
del New York Times
i trobar-te
que el Pearson
en tenia una casa
en un poble
que es deia
Great Barrington
i que era just
al costat
d'on jo em trobava
escrivint la seva vida
quan estaves escrivint el llibre
llavors dius
aquí hi ha alguna cosa
que et predetermina
a anar cap al Pearson
té alguna cosa
d'esotèric
aquest llibre
realment
té alguna cosa
home
té un atractiu
ho deia abans
el Gebel
clar com que estic davant
que ha de dir
home
doncs també podíem
no dir res
molt bon dia
encantada de conèixer'l
però la veritat
és que és un llibre
d'aquells
que t'enganxen
des del primer moment
i que nosaltres
el recomanem
des d'aquí
perquè no és només
conèixer la història
o aquests quatre anys
de Pearson
a Barcelona
a Catalunya
en general
sinó que és conèixer
una porció
de la nostra història
i avui en dia
que es fa tanta novel·la històrica
tant de llibre
de memòria històrica
doncs jo això
ho veig una miqueta
com aire fresquet
que sortim una miqueta
del que són els tòpics
de la novel·la històrica
de la retrospectiva
per trobar-nos
a través d'aquest personatge
curiós
amb una Barcelona
a més molt alegre
malgrat tot
i molt viva
la força del paral·lel
on hi havia
les tres xamanelles
la fàbrica d'electricitat
en aquell temps
era comparable
a París o Londres
hi havia una vitalitat
única
a mi m'interessava molt
això del Pearson
perquè en contra
del que fa normalment
la novel·la històrica
des d'ara
que és agafar personatges
dels quals
ja en tenim
molta documentació
i imaginar
com havia estat
la seva vida
que a mi em costa
posar-me en aquest paper
era agafar un personatge
molt poc conegut
però que sona molt
això de Pearson
a tothom li sona
sigui per l'avinguda
o pel que sigui
i explicar el que havia fet
i com va marcar el territori
i això m'ho he passat molt bé
fent-ho
encara que m'ha durat molts anys
més del que em pensava
no et sents una miqueta
com abandonat
no trobes a faltar
aquesta signatura pendent
n'hauràs de buscar una altra
sí, però curiosament
des que he publicat
la novel·la
o és un alliberament
sí, però també tinc la sensació
que és una novel·la inacabada
i que portarà més cua
perquè em trobo molta gent
que em truca i diu
ei, jo tinc tal cosa
del Pearson
o sigui que el fet de treure el llibre
molta gent que tenia material amagat
doncs el treu
i em complementa
la visió del personatge
o sigui que és com un treball
que continua en certa manera
es podria fer una segona part
no ho sé que em faré
però de moment vaig recollint
notes molt interessants
de gent que em truca
l'altre dia em va trucar
una senyora de Trem
que tenia fotos
del Pearson a Venècia
dic, ostres, això
ja he quedat per anar-la a veure
perquè m'interessa molt
i no sé com han arribat
unes fotos del Pearson a Venècia
allà a Trem
bueno, ell va treballar a Trem
però és curiós que les tingui
nosaltres de moment
a l'espera d'una segona part
o no
o d'una nova novel·la
del Javier Moret
ens quedem amb aquest doctor Pearson
l'home que va portar
la llum a Catalunya
se'n tiran parlar
perquè Sant Jordi
ja sabem que per aquesta època
és la llàstima, no?
que se'n parlen entre els llibres
que al final perds els títols
però aquesta jo
els recomanaria
que la retinguessin a la memòria
moltes gràcies
Javier Moret
gràcies per venir avui a la ràdio
molta sort i molt d'èxit
que la llum t'acompanya en aquest cas
la d'en Pearson
gràcies, bon dia
gràcies
gràcies
gràcies