Ara passen sis minuts, de dos quarts de dotze del migdia,
aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
Abandonem el món del circ.
La veritat és que l'espectacle que s'estrena aquesta tarda
i del que podrem gaudir al llarg de tot el cap de setmana val la pena.
I ara comentàvem amb els nostres convidats,
que els presentaré formalment immediatament,
que moltes vegades amb els espectacles dels esbars
passa el cas que comentàvem amb el circ,
que de vegades tens una experiència negativa per la raó que sí,
i dius, ja no hi torno, i el que t'estàs perdent.
Per tant, nosaltres el que proposem és donar alguns detallets,
algunes pistes de l'espectacle que tindrà lloc demà al Teatre Metropol de Tarragona
a partir de les 10 de la nit, en el que és la nit de dansa
que organitza l'esbar Santa Tecla.
Concretament serà l'esbar Ciutat com tal que presentarà l'obra Fragments.
Ens acompanyen en diferents integrants i persones que tenen a veure amb aquest espectacle.
Saludem en Jaume Guas, que és el director artístic i coreògraf de l'esbar.
Bon dia, Jaume.
Hola, bon dia.
Però realment aquí els protagonistes d'aquest espectacle són el Lluís Calduc.
Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Coreògraf, director artístic i moltes coses més.
Que faci falta.
I també tenim aquí el que és l'autor de la música d'aquest espectacle.
Ens estem referint concretament al Sergi Guas.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Que és molt jove aquest xic per fer música per un espectacle, no?
Que ets un prodigi.
No, no.
O és habitual amb aquesta joventut que sigueu capaços de composar aquestes melodies, aquestes peces?
No, a veure, tot depèn de ficar-se al món i dels anys que portis fent música.
Ja ho porto bastants anys fent música i no facilitat, però ja vas veient com va la cosa
i pots fer les teves petites composicions fins que fas coses com el de fragments.
Evidentment s'ha de conèixer la tècnica, després la part creativa, diguem-ne, que és la que porta una de dins.
Això que comentàvem dels esbars i dels idees de tot plegat passa com tota la vida, com el teatre, com la música.
Tens un desengany en un espectacle i no hi tornes.
I avui dia, afortunadament, els esbars estan fent una aposta des de fa temps ja,
perquè aquest tipus de dansa, aquest tipus d'espectacle, atregui el màxim nombre de persones.
Sí, sí, jo penso que aquest és el camí.
Aquí tens dos models, l'esbar Santa Tecla i el Citat Comptat,
han apostat des de fa ja temps amb la innovació, amb la creació,
i no renunciant mai a la recuperació.
I aquí tenim una prova amb la taula Santa Tecla i les contalles de Sant Magí, per exemple,
i els diferents valls de seguici.
I l'esbarcitat compta des de fa temps ja amb el camí aquest de la innovació.
Innovació fins i tot musical, perquè estem apostant fort per apartar-nos una mica
del tema convencional de la cobla, que tothom està ballant amb cobla.
És molt interessant i té una riquesa meravellosa,
però des d'allà fa uns anys nosaltres hem apostat per treballar també,
a part de músics de prestigi reconegut, músics nous,
i que incorporen per primera vegada gratament la corda.
Jo havia sentit fa molts anys una cosa del mestre Serra,
però ara després de veure el treball del Sergi,
ha superat una mica la idea que jo tenia,
perquè certament ja ho puc confessar,
no em vaig espantar.
Quan em diuen, no, hi posarem violins, hi posarem cello.
I no, no, realment el problema, que és meu,
és arribar al nivell de la música amb la coreografia,
que espero que estigui al nivell de la seva música.
I tota aquesta innovació, al principi sorprenia
el que era l'espectador habitual d'Esbar?
Sí, sorprèn, perquè d'entrada et diuen que això no és dansa,
no és dansa catalana, i nosaltres ja ho podríem estar tot el dia,
no sé les hores que tens el programa,
però ho podríem estar tot el dia i ho discuteixo.
Vull dir, evidentment, què és dansa catalana,
vull dir dansa catalana, darrere el folklòrica,
això té una base, que és la nostra cultura,
i evidentment, si jo, la darrera cosa que vaig ser
vaig agafar en Serrat i vaig musicar-ho
a partir de les seves cançons,
això perquè no pot ser dansa catalana,
i ho és tant com ho pot ser el ball Cerdà,
penso jo, el que passa és que és una darrere el tradicional,
es balla, i això és nou.
El problema està a l'intermig,
la gent que fa el poti-poti i que vol, i dol,
agafa un vídeo, et copia,
o intenta copiar, i aleshores què passa?
que allò no saps què és, i això penso que està fent mal,
igual que parlaves abans del circ, evidentment,
si tu vas a veure el circ americano aquest,
pot ser molt bonito,
però allà no estigui el Monti o el Tortell.
Però voleu dir que val la pena
estar sempre darrere d'aquest debat?
No, no, jo estic al davant ja,
el debat queda al darrere,
però és que sempre hem d'estar parlant del mateix,
amb els espectacles i el dim,
la gent agrada de venir, i si no, no tenim, no?
Jo tinc, sí, sí, els que tenen les coses clares,
penso que no tenim debat.
Jo, per exemple, soc un amic de les barres catalanes en Saires,
i m'havien tingut conflicte,
perquè ells tenen molt clar el que fan,
i nosaltres també,
per tant, ens ho respectem mútuament,
perquè penso que és molt digne.
El problema, penso i insisteixo en aquesta cosa,
de dir, bueno, jo vull fer això,
arrel de les còpies que es vol poder fer,
ja amb els seus inicis de les barres d'ahir,
després de les barres de Rubí,
evidentment no podíem arribar a allò,
però clar, agafar-ho i copiar-ho necessites
una aposta en escena,
un treball tècnic,
una escenografia,
una il·luminació,
no solament els vestits,
sinó un treball,
on, esclar, no pots sortir,
i on desveus els bars,
que realment és de vestir dones d'home...
De tot.
De tot, etcètera.
Però bé.
Sergi, ara comentava,
el Lluís,
el fet que has introduït elements de corda,
instruments,
és a dir, has trencat
amb el que és la música tradicional,
d'un espectacle d'esbar.
Com ha anat la cosa?
Ets una persona molt inquieta
des d'aquest punt de vista,
t'estimes molt el que fas,
t'estimes molt la música,
i aquesta tradició d'esbar també,
perquè a més ho has viscut a casa.
Sí.
A veure,
vol ser com una mica
la unió entre la part tradicional
de la música,
amb els quatre elements solistes de la cobla,
i potser la part més clàssica de la música,
amb la part,
amb aquesta orquestra de cambra.
va ser una innovació
a partir de parlar amb en Francesc Assú,
vam decidir la formació aquesta,
que no...
La música inicialment
estava feta per piano,
i llavors a partir d'escoltar-la
diverses vegades
i parlar amb en Francesc,
vam decidir que
potser el que quedaria millor
per instrumentar aquesta música
era aquesta formació
de barrejar la cobla
i la música clàssica.
i llavors va ser
també parlar amb en Lluís
i que veiés
la formació,
que s'ho cregués,
però...
I ara està ja
tot fet.
El Lluís ha cregut,
com sona això
que ha fet el Sergi?
Com sona?
Sona fantàstic.
Et diré una cosa
i penso que és important.
El Francesc Assú,
jo podia apostar
per l'amic,
ja li vaig dir,
el primer que vaig dir
que l'esbarcita comptant
no aposta per l'amistat,
aposta pel treball rigorós,
l'amistat és a fora,
i jo creia
amb el Sergi.
I a partir de amb el Jaume
vam parlar-ne molt
i ell anava dient
el Jaume para,
perquè ara les entrevistes
seran triples,
imagines,
ara és un tripartit això,
està de moda,
perquè fins ara anava millor,
ara som tres
i esperem aviat
a veure si l'altre...
Llavors el Francesc Assú,
director de la principal
de la Bisbal,
creu en aquest projecte
i el Francesc Assú,
director de la principal
de la Bisbal,
no s'implica
en qualsevol projecte,
jo per mi és un referent.
I el que deies abans
els músics va ser
meravellós veure
com van treballar
12 músics estudiants,
12 joves músics,
al costat dels millors músics,
veterans de la Cople
de Catalunya,
com són el Tenor,
el Fiscorn,
el Flaviol
i el Tiple
de la principal
de la Bisbal.
Ojo,
vull dir que el Pac
és fantàstic,
jo quan m'escolto
evidentment tot és professional
perquè està fet
des del rigor professional.
Ara no farem
una cançó de germanor,
però imagino jo
que un altre
dels aspectes positius
és el fet
que puguin treballar
persones que estan
en diferents àmbits
de la música
i la dansa catalana.
Sí, sí.
A Barcelona,
a Tarragona,
vull dir que hi ha
una comunicació habitual
entre tots vosaltres,
no?
Entre nosaltres sí,
però no és habitual.
No és habitual.
No és habitual
el fet de treballar,
no passa molt sovint.
No es dona habitualment.
Aquest intercanvi,
evidentment,
si no hi és
a la base
de l'estimació nostra,
evidentment,
això no es podria
portar a terme.
Però normalment
no és habitual
perquè els esbars
paquem a vegades
està molt tancats
i penso que aquesta
relació
i comunicació,
vull dir que a vegades
jo no sé,
neixo a Barcelona,
ho parim a Girona
i ho sentim
i ho estimem a Tarragona.
vull dir que és un parc fantàstic,
això.
A Tarragona,
aquí teniu molt d'hàbit
des de l'esbar
de tenir contacte
amb molts grups
i heu fet trobades
i heu participat
a diferents actes
que suposaven
aquesta presa de contacte
entre vosaltres,
no?
Sí, de fet,
estem amb altres esbars,
no?
De fet,
la nit de dansa
és per portar
nous espectacles,
noves propostes
i aquesta és la idea
de la nit de dansa
per això l'esbar
va apostar
per coses noves
cada vegada
que ha vingut
algun esbar,
llavors hem de quedar els contactes
amb aquest esbar,
anem a veure els espectacles
i creiem,
doncs,
que en Can Guany
és una de les primeres vegades
perquè poques vegades
hem vingut a estrenar
algú aquí,
no?
Ja estava estrenat
i viu una pareja estrena
i aquí realment
pels fragments estima
s'estrena a Tarragona
que a més no,
que el compositor
és membre de l'esbar
i jo crec que l'amistat coneix
l'esbar
si que comptava amb el Santa Tegla
doncs crec que fa un pont d'unió
que val la pena,
no?
Però de fet,
l'esbar ha apostat
sempre per contactar
amb diversos grups
i buscar propostes noves
a Tarragona,
no?
Que no siguin les clàssiques
que veiem ja
dels bars,
no?
Ha apostat
i ha guanyat
des del punt de vista
de la participació
del públic
perquè la nit de dansa
és de les cites
que omplen
el Teatre Metropol
i es queda gent fora,
fins i tot?
Sí, perquè
clar, l'espai també és reduït
però és que la gent
vol veure coses noves,
no?
I realment
l'única oportunitat
que tenen
de veure coses noves
a banda que estrenem
les bars Santa Tegla
o alguna cosa que es faci aquí
ha de vindre a veure aquí
perquè normalment
la gent no va veure
els bars a fora de Tarragona
per tant
no va veure dansa catalana
a fora de Tarragona
la veu tota aquí
i val la pena
portar-los aquí
i que la gent vingui aquí,
no?
I realment
ja és l'entrada lliure
però l'aforament
quan hi hagi més aforament
es quedaran fora
però realment
crec que val la pena
val la pena
Parlem d'aquests fragments
fins allà on es pugui parlar
eh?
Sí, sí
Vosaltres explica
el que es pugui explicar
dius no, això millor
que ho escoltin
que ho vegin
vosaltres mateixos
que ve a fer fragments?
Fragments
el títol neix
a partir dels fragments
perquè un dels problemes
que hi ha
quan fem una composició
d'aquest tipus
diu quin títol li posem
i el Sergi diu
això són trossos
dic són fragments
jo ràpidament d'estimar
evidentment
que és el que ens uneix
els Guàrds Caldú
Pere i Llorac
vull dir
ens uneix això
l'estima
els esbarts també
però jo vaig pensar
per què no fer tres fragments
estem a una
jo aquest any també
compleixo anys
fa 25 anys
que soc director
de l'esbar
ciutat com tal
el temps passa
i vaig fer uns fragments
del passat
del present
i del futur
amb els del passat
una cosa recent
que vam estrenar
al 98
també amb música inèdita
que són uns sortil·legis
i els del present
una cosa molt viva
perquè vam fer una estrena
a partir d'una invitació
que es va fer
el Miquel Gil
que va fer un espectacle
a Torroella de Montgrí
al Festival de Música
ens va demanar
fer dues aportacions
una nova versió
de la dança al Balatori
i un bolero
a l'Alcúdia
i va ser tota una experiència
amb aquest camí
que et deia
de fer coses noves
diferents
i va ser una experiència
que penso que tinc ganes
que compartir-la
amb la gent de Tarragona
al mig d'aquí
i la segona part
aquesta estrena
veritable estrena
perquè tot i que l'estrena oficial
serà a Barcelona
l'estrena sentimental
i la veritable estrena
per mi és a Tarragona
és a casa
i farem aquests fracaments d'estima
que no és ni més ni menys
que sis peces
o sigui, sis coreografies
vull dir, no és que sigui una
fa un pack d'una
però el que ha fet el Sergi
són sis melodies
diferents
amb una riquesa musical
meravellosa
esperem
esperem que la gent
ens vingui a veure
i des d'aquí vull agrair
a l'Esbar Santatèc
l'oportunitat de poder fer això
perquè no és fàcil
contractar cada any
un Esbar
sempre del millor nivell
i fer coses noves
el meu agraïment al Sergi
públicament
pel que m'ha fet sentir
pel que m'ha fet plorar
i bé, esperem que aquesta nit
o demà a la nit, perdó
quan sortim a saludar
que ho farem
perquè és una estrena
ens sentim satisfets
amb el que hem fet
i això sigui un inici
d'un camí
que a la propera
penso que li hem de fer
alguna cosa
a l'Esbar Santatèc
juntament amb el seu pare
i llavors jo serà la bomba
Sergi, estàs nerviós?
De moment no
però quan...
Demà estaràs nerviós?
Sí
Sí, perquè
encara que estigui feta la música
Has pensat per on estaràs
al teatre?
On et situaràs?
Em sembla que em situaran
al reservat
No
Quedaràs aquí a la porta
ja directament
No em deixaran amagar
però
no, estaré nerviós
suposo que quan vegi
que funciona
i que la coreografia
estarà òbviament
al nivell de la música
Sí, sí
a veure
què opinen
tant coreogràfica
com musicalment
i...
I del saludo
el saludo
el saludo
el saludo
el saludo li preocupa
Jaume
Jaume, tu també
una miqueta nerviós
per la part que et toca
no?
Jaume, òbviament
és una mica emocionant
veure
que un dels teus fills
hagi fet una melodia
tan bonica
de fet es posa
tot el pèl de punta
suposo que a qualsevol pare
li faria il·lusió
i il·lusió
perquè és la primera
i la primera
que coreografia
però és en Lluís Calduc
que és molt amic
se l'estimem molt
i jo crec que serà
una ballada
d'aquestes emocionants
per tota la família
Ciutat Contales
versant de Tegla
És un treball rigorós
és un treball professional
però darrere
com acaben d'escoltar
hi ha moltíssims sentiments
fragments d'estima
com deia el Lluís
i moltíssima emoció
i en definitiva
estimació per la dansa
i per la música
Enhorabona
a tots els que heu intervingut
en aquest projecte
que ja es materialitza
i moltíssimes gràcies
avui per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
No faltarem a la cita
Molt bé, gràcies
Moltíssimes gràcies
Bon dia
Adéu-siau