logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, gairebé 48 minuts, seguim endavant a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us havíem anunciat ara, en l'acompanyà durant uns minuts,
el nou president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya aquí a Tarragona.
És alcalde d'un municipi de la demarcació, és alcalde del Vinyana, és diputata provincial i es diu Joaquim Nin.
Senyor Nin, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I l'enhorabona pel càrrec, per la nova responsabilitat.
Bé, moltes gràcies. En tot cas, l'enhorabona.
Jo crec que l'hem de fer extensiu a tota la militància del partit,
perquè va fer un congrés, jo crec, extraordinari.
Com molt bé deia el president Pujol, aquests dos dies a l'Hospitalet,
la gent que va assistir d'aquí uns anys recordarà amb orgull el fet d'haver participat en el tercer congrés,
que tot i que sigui el número 13, que a vegades sigui una mica, creï cert, recel,
jo crec que va ser un congrés fantàstic, sobretot pel que va donar de sí i pel que volia ser, no?
És a dir, allà va sortir un eslògan que ho defineix molt clar,
la nova Convergència per una Catalunya sense límits.
Com afronta vostè personalment aquesta nova etapa com a president de l'intercomarcal?
Quina és la seva prioritat? El primer que vol fer?
El meu primer objectiu és convertir l'optimisme en un gran actiu polític.
És a dir, és un objectiu senzill.
Nosaltres, la gent de Convergència, no podem anar amb la cara baixa.
Nosaltres hem d'estar orgullosos de pertànyer al partit que ha fet més per la transformació de la nostra nació els darrers anys.
Tenim un actiu, jo crec, prou demostrable.
Tenim valors prou sòlids.
I jo crec que el que hem de fer és estar optimistes davant de tot el que ve d'ara en endavant.
Hi ha ara un procés important, que la gent potser no se'n va donant compte,
però a mi em sembla que l'hem d'anar situant en el seu just terme,
que és una mica aquesta acció de deconstrucció nacional.
Nosaltres no volem que es deconstrueixi la nostra nació, sinó que la volem anar construint dia a dia, mou a mou.
La meva feina és aquesta.
Tres aspectes.
Enfortir el partit a les comarques de Tarragona.
També donar-li una projecció en la presència del partit a la pròpia societat.
I després, el més important, preparar projectes i candidatures guanyadores al 2007.
Amb aquests tres eixos treballarem.
No jo, personalment, sinó tot un equip de gent.
Bàsicament tenim present que el millor actiu que tenim són els militants.
Si ho utilitzem bé, ens n'en sortirem.
I jo no estic convençut.
La nova convergència, la convergència democràtica que ha sortit al Congrés del passat cap de setmana,
és més nacionalista, és més radical o més sobiranista que l'anterior, senyor Nin?
Jo crec que és una convergència d'adaptar als temps.
Ara tenim una convergència que ens permet exactament situar el nostre partit en la societat
que avui es manifesta d'una manera molt plural.
Però convergència no ha deixat de ser el que era.
És a dir, ni dretes ni esquerres, sinó que el més important és Catalunya.
Em sembla que això ho defineix molt clar.
Nosaltres no és que siguem sobirans.
Nosaltres tenim claríssim que el nostre és un projecte nacional,
que el volem consolidar en el pas del temps,
que tampoc volem anar de pressa, però que sí que tenim un horitzó en el qual hem d'arribar.
I aquestes cotes, aquesta Catalunya sense límits,
que jo crec que defineix molt bé com és la nova convergència,
es traspua amb la seva organització, amb la seva manera de fer, amb la seva democratització.
És a dir, un exemple del que ha passat també a la nostra demarcació,
en la nostra federació, d'una manera molt oberta, molt plural, molt enriquidora, diria jo.
Hi ha hagut dues opcions, i els propis delegats han pogut participar d'aquesta elecció.
Això jo crec que és bo.
És bo pel fet de demostrar als ulls de tothom, de la pròpia militància, dels delegats,
de tots els militants, també de la societat en general,
que els projectes són plurals, que poden tenir tendències,
però que en el fons, l'objectiu principal, tothom hi combrega, tothom hi està d'acord.
Quin és l'objectiu? L'objectiu és recuperar, per Catalunya, un president que sigui nacionalista.
Aquest és el primer objectiu.
A partir d'aquí, com ho hem de fer?
Doncs bàsicament, treballant nucli a nucli, poble a poble, ciutat a ciutat,
anant per les places i els carrers a explicar que per la transformació radical del nostre país
fan falta gent que tinguin ganes de donar-ho tot a canvi de res.
Perquè per servir una pàtria, tot i que a vegades això sembla que se n'oblidi,
només fa falta tenir ganes de servir-la, sentir-se en membres.
Nosaltres volem això.
Volem, des de Convergència, fer d'una manera amable, optimista,
pensar que el futur serà, jo crec, gloriós.
Vostè ara comentava el fet que hi hagi hagut dues candidatures a la Federació de Convergència
per substituir Joan Arefio en el càrrec de president.
Dues candidatures que han estat damunt de la taula en el Congrés aquest cap de setmana.
Vostè ha guanyat l'altre candidat, Santiago Pallàs, militant de Tarragona,
de la ciutat de Tarragona i president comarcal del Tarragonès, ha perdut.
Un bon amic meu, el Santi.
Què li diu a Santiago Pallàs que, a més, gràcies a una esmena,
o per culpa d'una esmena aprovada en el Congrés,
no podrà continuar en el càrrec de president comarcal del Tarragonès?
Bé, jo el que li dic al Santi és que, després n'hem parlat també ell i jo,
després de l'elecció, i abans no hem trencat cap mena de pont
perquè ens sembla que en un partit el nostre objectiu no és separar, sinó que és unir.
Una mica el que hi hem estat parlant, i fins i tot jo crec que ho hem evidenciat,
és que es poden tenir opcions diferents de veure com es pot aplicar més o menys
una tendència concreta.
És a dir, la meva, quina és l'aposta clara?
El que ha explicat l'enfortiment del partit de la societat,
però sobretot també una aposta municipal, és a dir, jo crec que el territori és importantíssim.
Nosaltres hem de començar a partir de territori a territori a anar guanyant quotes de poder
que ens permetin l'objectiu final, que és el que he explicat clarament,
que és que la nostra nació sigui presidida per un president nacionalista.
Amb en Santi, que és un exemple de militant compromès amb un projecte,
un exemple que jo crec que hauríem d'aprendre molt de les seves actituds,
doncs obertament va dir, escolta'm, jo tinc la possibilitat com a militant que soc,
com a delegat que soc, de presentar la meva candidatura.
I ho hem mantingut fins al final, amb una opció que jo crec que ha estat bo i ha estat enriquidora.
Per què? Perquè hem demostrat que una vegada ha passat el procés,
un procés que s'ha fet en clau interna, de partit,
és a dir, no érem adversaris.
I això és l'important, això és el bonic també, no?
És a dir, que puguem conviure diverses maneres de sintonitzar,
però també que a l'hora de ficar-nos d'acord sobre quin és l'objectiu,
aquí no hi ha cap mena de problema.
Amb en Santi jo crec que serà una persona prou vàlida com per poder-la incorporar,
per poder-la treballar prelegats, per poder veure quines opcions tenim de futur,
en el sentit que tots ens mou el mateix.
Compte amb ell, doncs, per dirigir d'alguna manera el partit,
per formar part de la direcció del partit a les comarques de Tarragona?
Jo crec que ha de comptar amb persones de l'Avalua del Santi
i d'altres companys que hi havia a la seva candidatura.
Bàsicament, s'ha de comptar amb tothom que tingui ganes de treballar,
perquè jo crec que la feina és molta
i, per tant, tothom que tingui voluntat de treballar,
òbviament, se li té de comptar i, a més a més, se li té de demanar que treballi.
Perquè em sembla que és això, no?
És a dir, aquí estem, bàsicament, per arribar a assolir el que tots volem.
Està claríssim.
A Tarragona, què volem, la gent de Convergència?
Doncs tenir un alcalde de Tarragona convergent també a partir del 2007.
Està claríssim.
És a dir, no hem d'amagar-nos.
Però, a més a més, què volem?
Volem que això ens serveixi perquè, amb els millors equips a tot arreu,
puguem després fer unes bones eleccions nacionals.
I això, òbviament, en què ho hem de parlar?
Doncs amb la gent que té responsabilitats en el propi territori.
És a dir, l'alcalde del Vinyana,
que, com a alcalde, farà molt bé la seva feina al seu poble,
si la gent el vota, l'escolliran allà.
Però no pot venir a decidir a Tarragona, ni a Reus, ni a Montblanc.
Jo crec que s'ha de fer d'una manera molt més amb equip, amb xarxa, comptant amb tothom.
Ara que esmentava les eleccions municipals del 2007,
el seu predecessor, Joan Eregio, ja s'ha postulat públicament com a candidat
a la candidatura de Convergència i Unió,
en assumir la candidatura de Convergència i Unió a l'alcaldia de Tarragona.
No podeu oblidar que, sense el govern de la Generalitat,
per Convergència Democràtica, l'alcaldia de Tarragona
és un dels ressorts de poder més important que té en aquests moments.
Per la Federació, per Convergència Democràtica, pel partit a Tarragona,
Joan Eregio és el millor candidat per l'alcaldia de Tarragona?
Jo no descobriré el Joan Eregio.
Jo crec que els tarragonins el coneixen,
saben l'avaluació de la seva capacitat de treball,
la seva estima per la ciutat,
el seu tarragonisme, jo crec que demostrat àmpliament des de fa molts anys.
Òbviament, el nostre partit farà una aposta per un candidat.
No hem d'amagar-nos que l'aposta personal del Joan Eregio ja l'ha explicitada.
Això jo crec que és important. Per què?
Perquè situant la societat que Convergència no és un projecte que s'acaba amb una o dues persones.
Convergència és un projecte que té molt i molt de futur.
Persones joves.
Òbviament, l'objectiu, ja l'he dit,
que és que el 2007, l'alcaldia de Tarragona,
després de les eleccions municipals,
perquè també algú em podria dir no, el primer trimestre ja ho serà, la Convergència.
No, no. A partir que s'hagin fet, a partir del maig,
diguem, el segon semestre de l'any,
també hi hagi un alcalde Convergència.
I el seu candidat, insisteixo, és Joan Eregio?
Bé, aquest és un candidat...
Jo crec que no són candidats personals.
Ho he explicat.
Això funciona en base de treballs amb equips, en xarxa,
les pròpies agrupacions locals,
les pròpies militàncies locals.
Seria molt agosarat com un president de federació digues
escolti'm, el meu candidat és aquest, és aquest, és aquest altre, és aquest altre.
Òbviament que jo tinc una opinió personal formada,
però des del punt de vista que sóc el president de tota la federació,
jo el que em sembla que és més important
és el respecte que es deu tota la militància del partit.
I òbviament que ja em sembla molt lloable i molt honorable
per part d'una persona que ja amb temps diu
escolti'm, jo estic a disposició del partit
per si creu oportú que hi ha un capçali a la candidatura,
que a mi em pot semblar perfecte,
però em sembla que des del punt de vista de presidència d'aquesta federació
és important que això es faci en el procés que toqui
i de les maneres que toquin.
I a mi em sembla que avui per avui
que la gent de Tarragona visualitzi
que hi pugui haver candidats
amb prou solera, amb prou garanties,
amb prou capacitat per poder portar la ciutat endavant.
A mi em sembla que això és molt bo per la ciutat.
L'última pregunta, senyor Nin.
Com m'afronten les relacions amb el soci
de la Federació Nacionalista,
en Unió Democràtica, aquí a les comarques de Tarragona?
Jo crec que les hem d'afrontar
des d'un punt de vista de cordialitat,
d'un punt de vista que ens farà falta
ser generosos uns amb els altres
perquè tots dos tenim l'objectiu comú.
A vegades hi han hagut disfuncions,
a vegades hi han hagut també situacions
en les quals potser les precipitacions,
les presses sempre són unes males conselleres
a l'hora de prendre decisions.
El fet que a vegades els temes es cremen sobre la taula
i quan s'afronten les solucions no són les millors,
jo crec que hem d'analitzar en calma,
però d'una manera tranquil·la,
quines són les millors solucions a cada lloc.
En Unió Democràtica,
el punt comú ha de ser l'entesa.
Hem de cercar sempre l'entesa.
Com deia un polític fa molts anys,
no es poden trencar mai els ponts del diàleg.
I, òbviament, per resoldre una qüestió,
hem de dialogar molt.
I jo crec que en Unió ho farem,
i ho farem amb els que més,
perquè no són els nostres adversaris.
Entenem-nos.
Nosaltres som Convergència i Unió.
Per tant, en Unió hi hem d'anar de la mà,
plegats i de bracet,
col·laborant amb tot allò que faci falta
per aconseguir l'objectiu que tots tenim.
Ho deixem aquí.
Avui hem tingut segurament poc temps,
però hi haurà temps...
Hi haurà temps per comentar l'actualitat política
i els projectes de futur de Convergència Democràtica
a les comarques de Terraona.
Ho farem, igual que ho hem fet avui,
en la primera entrevista
amb el nou president de la Federació Intercomarcal,
el senyor Joaquim Nin,
alcalde del Vinyana i també diputat provincial.
Senyor Nin, moltes gràcies per acceptar la invitació
del matí de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé i molta sort amb la nova responsabilitat.
A vosaltres, moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.