Tres minuts, un quart o dues, se'n recorda, en teníem
i de fet tenim una cita al Pla de la Seu de la ciutat de Tarragona
amb la nostra unitat mòbil que la Joan Maria Bertran
a la part tècnica, Josep Sunyac, estan molt ben acompanyats.
En Josep, bon dia de nou.
Bon dia, Jolanda.
Doncs si estàs molt ben acompanyats, serà de seguida presentaré la persona que ens acompanya.
Però t'he de dir que estem a un lloc encara més bonic que SICAP, que el Pla de la Seu.
Estem a la capcedera del Cirque Romà.
Doncs estava jo enganyada, que m'has dit que anaves al Pla de la Seu.
Era la previsió, però tu ja saps que a la ràdio
sempre és en viu i en directe i poden passar moltes coses.
Veníem cap aquí i hem canviat la ruta.
Mira, finalment som a la capcedera del Cirque.
Millor allà.
Molt bona vista, per cert, des d'aquí i un temps magnífic.
I justament hi ha un grup de persones que tu m'ho has dit
som a l'associació per l'estudi del mòbil.
Ens acompanya la seva presidenta, Mònica Piera.
Mònica, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que hem pogut veure fins ara de Tarragona?
Bé, hem estat a la zona romana.
Hem tingut una visita interessantíssima a les maquetes
i hem pogut veure l'evolució de la ciutat
des dels romans, a l'època medieval, tot el circ.
I ara anem cap a la catedral.
Podríem estar via algun paral·lelisme, no?,
entre el moble antic i Tarragona?
Home, jo crec que sí.
Aquí hi ha un patrimoni arqueològic impressionant
i Catalunya té un patrimoni immobiliar molt gran
i, per tant, sí, tots els problemes de conservació,
de conviure, de restauració, tot això és igual a qualsevol patrimoni.
Com va néixer l'associació?
Perquè tinc entès que és molt recent,
va ser el passat mes de setembre,
un acte per segon a la Petralbes, concretament.
Com va néixer i amb quina finalitat?
A veure, va néixer, jo dic, de la necessitat
de veure que ens lamentàvem sempre,
de veure com teníem el patrimoni de mobles,
sense cap estudi,
amb molt mal fet,
amb restauracions sense criteri
o que ningú sap si és bon o dolent criteri.
Per tant, de les lamentacions vam decidir
posar-nos a treballar
i vam crear l'associació
diferents professionals que treballen amb moble.
El que és interessant de l'associació és que
hi ha antiquaris, hi ha restauradors,
hi ha col·leccionistes,
hi ha dissenyadors que treballen amb moble,
avenistes, fusters,
i tota la gent que treballa amb moble
o que té, bueno, que està preocupada
per aquest patrimoni,
col·laborar junts, dialogar i veure,
bueno, millorar aquesta situació.
I per què es produeix aquesta situació?
És a dir, per què es podrien, en el cas,
que hi ha mobles antics
que podrien estar en perill, doncs,
de prendre mal per entendre'l?
Home, jo crec que és que el moble
és tan proper a nosaltres,
el tenim a totes les cases a tot arreu,
que no pensem que realment és un patrimoni
que l'hem de salvaguardar.
Potser quan parlem de moble de molta qualitat,
moble antic, sí que ho tenim més present,
però, a veure, en moltes cases,
hi ha molta gent que té moble molt interessant,
que li ha vingut herències
i que mai s'ha plantejat
què és el que té allà,
perquè no hi ha hagut una cultura
de moble, realment, per exemple,
ni els historiadors de l'art a la facultat
estudien el moble.
Per tant, si l'historiador no ho fa,
la gent del carrer, impossible.
I aquesta és la labor que s'ha de fer,
una feina important.
I després passa allò que és tan típic
que ens ho reconeixen els altres,
els de fora.
Crec que ha passat amb unes,
a veure si no vaig molt errat,
amb unes peces,
d'Olot concretament,
que estan reconegudes a Londres,
no?, recentment.
Sí, això és una investigació
que hem portat a terme,
perquè una de les línies
de l'associació important
són treballs d'investigació.
I ha sigut un treball
d'uns mobles d'Olot,
molt interessants,
que tenen un filet com de plata,
que ara sabem que és de mercuri.
Però bé, aquest treball,
el primer lloc
que els va interessar
va ser a Anglaterra,
que es va presentar
en un congrés,
però és que és aquesta cultura.
Els anglesos tenen una cultura
amb patrimoni,
amb valorar el moble enorme,
que aquí ens falta.
Ens falta molt.
I en aquest sentit,
quins són els objectius
que s'han fixat
des de l'associació?
On s'incidirà especialment?
Hi ha part de banda
diferents col·lectius,
tres d'esquals
per treballar a la feina,
on també hi ha, per cert,
l'estat universitari,
que també és molt important.
On s'incidirà especialment?
A veure, hi ha diverses línies.
Una, aquesta de projectes
d'investigació.
Creiem que això
és una de les feines
que realment ens hem de plantejar,
projectes d'investigació,
per catalogar bé el moble,
per conèixer-lo bé.
Amb això, avui a Tarragona,
també és una de les coses
que plantegem.
Volem crear una sèrie de filles,
un catàleg de mobles
de la zona de tota la província
de Tarragona
i per això també estem avui aquí.
Un dels temes és plantejar
aquest projecte
on volem que les institucions
també s'involucrin.
Per tant, una part és la investigació,
l'altra és la formació.
Tota aquesta relació
amb universitats,
amb centres d'estudi,
amb escoles de disseny,
on volem que realment el moble
tingui la consideració que es mereix,
tant la història
com la part de restauració,
perquè hi ha molts llocs
que fan classes de restauració,
però no hi ha un criteri
de quina és la formació
que ha de tenir una persona
que es dediqui a restaurar el moble.
per tant, formació
és l'altra línia importantíssima
i després aquesta
de donar a conèixer
de promoció.
Portem una revista
on volem que sortin
i es publiquin articles,
on es pugui dialogar
sobre el tema del moble,
que sigui tema de discussió.
Aquesta és la tercera gran via.
Ara m'estic imaginant
un antiquari, un brocanté,
i molts d'ells
són molt autodidactes,
és a dir,
que es formen a si mateixos,
ja sigui a través de la lectura,
a través d'anar a conferències,
exponències de sentit.
A veure, jo dic,
el moble s'aprèn tocant,
com tantes coses,
és la pràctica
i el dia a dia
que t'ensenya.
L'antiquari
és gent que sap molt,
hi ha molts d'ells
que són els que més saben,
perquè cada dia toquen
i cada dia es juguen els diners.
Ara,
el que això,
hi ha molta gent
que aquesta part
no la pot tenir,
llavors ha d'anar
a la teoria.
I també l'ideal,
per mi,
és la combinació
de les dues parts.
Una base teòrica,
que entenguis el context
on es van fer les peces
i després un coneixement de peces
a base de tocar dia a dia.
És difícil, no?
No,
és el que s'ha de fer.
El que has d'estar
és al carrer,
has d'estar a les fires,
has d'entrar als antiquaris,
la gent que té una por horrorosa
d'entrar als antiquaris.
S'ha d'entrar,
s'ha de tocar,
s'ha de preguntar
i després s'ha d'estudiar,
naturalment.
I, bueno,
tens diferents sistemes d'estudiar,
anant a cursos,
fent visites,
o, bueno,
totes les coses
que nosaltres muntem
és per això,
per millorar el coneixement
del moble.
De cursos,
que crec que n'hi ha alguns
de Vicència actualment
que feu des de l'associació,
per exemple,
una per identificar
diferents tipus de fusta.
Sí,
aquest l'acabem d'acabar,
va ser divendres,
però va ser fantàstic.
És una dona,
va venir la professora de Cuba,
és una experta
en coneixement
de les fustes
i va ser un curs
per identificar fustes
a nivell anatòmic,
és a dir,
amb microscopi.
I que és l'única manera
per saber realment
la fusta.
sempre diuen,
ai,
sembla que està el fusta,
sembla que,
segons si està tintat,
així ja no ho podem veure,
doncs, bueno,
ella ens va explicar
els mètodes
i els sistemes
per fer-ho.
Va ser un curs
molt interessant
i segurament l'any que ve
el tornem a fer,
perquè ha tingut molt d'èxit.
Mònica,
Piera,
ja per anar acabant,
aquí està oberta
aquesta associació,
qui pot aprendre
i per qui pot fer-se soci?
Tothom
i esperem que tothom
es faci soci.
A veure,
hi ha naturalment
els professionals,
però hi ha els aficionats
i els col·leccionistes.
Per una vegada
nosaltres diem
que s'han de dialogar
totes les parts.
Normalment,
el professional treballa
per una banda
i el col·leccionista
per l'altra.
Doncs no,
tots junts dialogant
i tots els professionals junts,
que també és molt difícil
seure en una cadira
a un historiador
de la universitat
amb l'antiquari
i amb el restaurador.
Això normalment no es fa
i a l'associació ho fem.
Cada setmana
fem unes jornades
d'identificació de peces
i tota la gent,
seu tothom que vol,
pot parlar
i pot discutir
davant d'una peça.
I això crec que és
l'objectiu nostre.
Jo no sé, Josep,
si em permeteu una pregunta.
Digues, digues.
Des de l'estudi.
En tot cas,
estava escoltant
aquestes paraules
de Mònica,
molt interessants
i jo tinc la sensació
que fa referència
constantment
a moble antic,
a moble de col·lecció.
Jo no sé
si l'associació
també vetlla
d'alguna manera
o mira tota la nova creació
que es fa
de moble actual
de disseny,
no parlem del moble
estàndard
que podem tenir tots
a casa,
més aviat econòmic,
sinó el moble
de disseny
que s'està fent ara,
si ells també
paren atenció
a aquest tipus
de mobles.
Sí, sí.
A veure,
des del primer moment
vam dir,
moble és tot,
moble antic
fins al moble actual.
Justament,
si en moble antic
hi ha més consciència
que forma part
del patrimoni,
en moble actual no
i l'altre dia a València
en unes conferències
que vaig anar-hi
jo deia,
bé,
això que estem fent ara
és el legat del futur
amb tots els problemes
que s'ho posa.
Hem d'obligar-nos
a documentar
aquest legat
perquè és el que deixarem.
Molts problemes
de conservació
i de restauració
d'aquests materials
que no coneixem bé,
que no sabem
com reaccionaran
d'aquí 10 anys.
Per tant,
sí,
moble actual
és un dels temes
principals
de l'associació
i molt problemàtic.
És que jo ara penso,
Mònica,
que realment
darrere d'un moble
hi ha la història
d'una societat
i podem pensar
des de les taules
de fórmica
d'aquelles cuines
dels 60
o els sofars
d'escai
fins a l'art d'ecor
passant per les tendències
més de disseny
que podem tenir ara.
Sí, sí,
parlar de mobles
és molt gran,
sembla,
és una paraula curta
però engloba
moltes parts,
algunes podrem
considerar
més o menys interessants
però el que nosaltres
diem
és que hem de recollir
aquesta informació
perquè qui vulgui
treballar-la,
estudiar-la
tingui accés.
El que ens passa ara
és que si volem
tenir informació
del que es va fer
a Catalunya
en 1940
no sabem res,
no sabem autors,
no sabem
fàbriques,
no sabem res.
Vull dir,
això s'ha d'acabar,
hem de recollir,
hem d'agafar consciència
i deixar un patrimoni
que llavors la gent
pugui treballar-lo
i ja dirà
la gent
si és interessant o no,
si és millor
el d'escai
o el de fòrmica
però això ha sigut
el d'una època
i per tant
l'hem de tenir en compte
exactament igual
que els mobles
que s'estan fent ara.
Jo no sé si ha visitat
ja la Casa Museu Castellarnau.
Crec que hi van
a la Casa Museu Castellarnau
a la tarda,
a la tarda.
Sí,
anem a la Casa Canals
que ens la obren,
estem encantats
perquè ens la obren
que sabem
que normalment
no es visita
i després
la Casa Castellarnau
on la senyora
Mercè Martorell
ens fa una conferència
sobre patrimoni històric
aquí a Tarragona.
Per cert,
abans comentaven,
Jolanda,
que no ho hem dit,
que aquí a Tarragona
i també a tota la província
tenen molts associats.
sí,
ens vam quedar
molt sorpresos
perquè clar,
l'estat ubicats
a Barcelona
pensàvem
que ens seria
molt difícil
fer socis
fora de Barcelona
i la sorpresa
ha sigut
que des de Tarragona
hi ha hagut
des del primer moment
un gran interès
en l'associació,
potser una gran consciència
en temes de patrimoni
i això ha sigut,
bueno,
la compensació ha sigut
la primera sortida
la fem a Tarragona.
Ho tenim clar
que hem de venir a veure
aquesta ciutat
i aquests associats.
i per això estem aquí avui.
Per això estem aquí
a la capçadera del circ
i ara
se'n van a veure
altres llocs de la ciutat
i de fet
la delegació ha marxat
i han tirat cap amunt
ara també s'incorporarà
la Mònica Piera
presidenta
d'aquesta associació
per l'estudi del mòble.
Mònica,
moltes gràcies.
A vosaltres,
moltíssimes gràcies.
Jolanda,
això és tot el que et podem explicar
des d'aquí,
des de la capçadera del circ.
Si vols,
ara anirem a la catedral.
Sembla si vols anar,
cap problema,
però el programa se'ns acaba.
tu vés allà on vulguis.
De moment,
mira,
el sol ja ha marxat.
Ara ja no està com abans.
Gràcies,
en Josep,
fins ara.
Fins ara.
Adéu-siau.