Falta un minut per arribar al punt horari d'un quart d'onze del matí.
Seguim endavant en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
parlant ara d'una qüestió relacionada amb l'economia
i per parlar d'un dels motors, sens dubte,
de l'economia de les comarques de Tarragona
i, en definitiva, de tot el país.
Volem parlar del sector de la construcció
a propòsit d'un estudi, d'un informe força detallat
que ha elaborat la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona.
De fet, l'ha elaborat l'Observatori Empresarial,
una mena d'organisme, d'observatori,
justament creat l'any passat,
que elabora cada mes un informe amb les principals dades,
amb els principals indicadors econòmics
de la demarcació de Tarragona,
però que també té la voluntat d'elaborar estudis monogràfics
sobre diferents sectors econòmics a la demarcació de Tarragona.
I el primer informe d'aquestes característiques
està dedicat justament al sector de la construcció.
Un dels principals responsables d'aquest informe
és l'economista Rafael Muñoz,
que avui ens acompanya en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Rafael Muñoz, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Per què heu triat el sector de la construcció
com el primer a l'hora d'analitzar-ho amb detall,
des de l'Observatori Empresarial?
La Confederació Empresarial va triar el sector de la construcció
perquè, en aquests moments,
era el motor de l'economia de la demarcació
que tenia un creixement més important.
Es produïa, d'altres estudis ja havia sortit,
que les tres potes del creixement de la província de Tarragona
eren, evidentment, la indústria, la construcció i el turisme.
Evidentment, donat la situació del sector de la construcció,
ja et dic amb unes taxes de creixement absolutament desconegudes,
era un tema que la Confederació considerava molt important
per coneixement dels empresaris de la construcció
que formen part de la Confederació, en primer lloc,
i, en segon lloc, per tots els ciutadans de Tarragona,
amb la voluntat que té la Confederació Empresarial
i a l'Observatori, de donar aquest servei
i aquesta informació acurada
i en temps real de l'economia de les nostres comarques.
Per diverses raons, segurament,
el sector de la indústria química i el sector del turisme
estan molt més sovint en primera pàgina de l'actualitat
i en els mitjans de comunicació.
En aquest context, i a partir del que deies,
que la tercera pota econòmica de la demarcació és la construcció,
quin paper juga?
Doncs, realment, la construcció, a mig camí, podríem dir-ho,
a mig de, a vegades, les picabaralles
que mantenen química i turisme.
És molt més important del que ens podem pensar?
És molt més rellevant el paper del sector de la construcció?
La construcció seria aquest tercer home,
aquest tercer home, o tercera dona, vaja,
però ja jugant amb el títol de la pel·lícula,
amb el tercer home, discret, silenciós,
però que va fent mentre altres dos
estan intercanviant punts de vista
sobre temes que no són purament econòmics.
Llavors, el sector de la construcció,
que hem de pensar que no tan sols és l'edificació
i el residencial, sinó que també hauríem de veure
l'obra civil, el que es pot conèixer
com la construcció d'infraestructures,
que en les comarques de Tarragona ha estat evident
i ha estat creixent en aquests darrers anys,
per la línia de l'alta velocitat,
per la línia de les diferents variants
que s'han fet darrerament,
i evidentment per el que queda també,
que és molt i molt important.
Això per una banda.
Per una altra banda, també pensem
que el sector de la construcció
ha estat habitualment el que diem la locomotora,
el que tira d'altres sectors.
Té un valor afegit, genera una cadena de valor afegit
tremendament important.
No tan sols és el propietari del sol,
serà la mà d'obra que es necessita per un costat,
seran els materials, seran els instal·ladors,
seran després el manteniment d'aquestes,
i de fet, l'edificació, en aquest cas,
el residencial, el que està generant
és una mena de colonització,
precisament d'urbanització del sol,
que genera cada vegada més activitat
i porta més activitat.
I a la vegada té un efecte molt important,
si vols, en podem parlar després,
l'impacte no tan sols sobre l'ocupació,
no tan sols sobre el creixement
del producte interior brut,
o si vols, en termes de valor afegit brut,
sinó també per les administracions.
És evident que el que passen a recaptar
les administracions,
tant per els impostos locals,
com per els impostos que recapta
la Generalitat de Catalunya,
els cedits de transmissions patrimonials
i actes jurídics documentats,
com pel que genera a nivell estatal
per l'impost sobre el valor afegit
de renta de les persones físiques i societats,
és molt important.
És el paradigma del que fa
l'activitat econòmica
i de la generació de riquesa.
Això és evident.
I llavors, per això és tremendament important.
El turisme, que parlàvem abans,
el turisme, en definitiva,
un hotel anirà...
Qui va abans?
Un hotel o un apartament?
Un hotel o un xalet?
Bé, doncs és un fenomen
que a vegades anirà davant un hotel
i al voltant d'aquest hotel
es construirà una urbanització
o es construiran uns edificis d'apartaments
o de xalets,
o primer serà l'urbanització
de xalets
i després vindran els apartaments
i després els hotels.
En definitiva,
el model turístic de la Costa Daurada
no es pot entendre
sense l'activitat
d'edificació residencial,
el que es diu el residencial turístic.
L'estudi que heu elaborat
des de l'Observatori Impresarial
és molt detallat,
hi ha moltes dades.
Algunes d'aquestes xifres
les podrem comentar ara,
però més enllà de les xifres
i dels números,
quines són les principals conclusions
o les principals idees
a les que heu arribat
amb aquest informe?
En primer lloc,
això que comentàvem abans,
que és un dels motors evidents
de l'economia
de les comarques de Tarragona.
Podríem dir que és el motor
amb una taxa de creixement
més important,
no dic que sí el més important dels tres,
però sí el que té un creixement,
una taxa de creixement més alta,
per un costat.
Per un altre costat,
que l'activitat
de l'edificació residencial
amb un 95%
es concentra en cinc comarques
de Tarragona,
que són el Baix Penedès,
el Tarragonès,
el Baix Camp,
el Baix Ebre
i el Montseà.
Evidentment,
això dibuixa una línia
de costa,
que és
amb l'eix
de Tarragona-Reus,
que és el que concentra,
ja et dic,
el 95%
de l'activitat
d'edificació residencial.
I això vol dir
que cavalca,
d'alguna manera,
l'activitat urbanitzadora
al voltant
de les grans vies
i de les grans
vies de comunicació.
Un altre tema,
també,
que ens va cridar l'atenció,
és que es manté
el ritme de creixement,
es manté el ritme de creixement
pel que són
habitatges iniciats
en aquestes comarques,
es manté,
no és que hagi
alentit
el seu creixement,
sinó que,
d'alguna manera,
uns territoris
substitueixen els altres
en l'activitat
de la construcció.
Evidentment,
es busca cada vegada
el sol
que tingui millor preu.
I això produeix
un efecte
en què les taxes
de creixement
més altes,
com va sortir ahir
a l'avantguàrdia
que ho parlava
el Toni Orensanz,
és que
l'urbanisme difús,
aquest urbanisme
d'adosats
o de vivendes aïllades,
hi ha certes comarques
com són el Baix Camp
en què estan creixent
taxes
per damunt
del 800%.
I això
no és que
sigui
el que abunda més,
perquè continua sent
l'habitatge plurifamiliar,
l'habitatge en edificis,
però sí que genera
un model
que s'hauria de mirar
en compte,
s'haurien de tenir en compte
perquè genera
aquest difús
que produeix
una ocupació
del territori
molt important.
I en aquests moments
el sol
i el sol
per una banda
i els ajuntaments
per una altra
entenem que no tenen
ara per ara
la capacitat
per absorbir
tot això
que genera
congestió
amb unes vies
de comunicació
que no estan preparades
per aquest augment
i per una altra banda
per molt que augmenti
la dotació
dels ajuntaments
mitjançant
la recaptació
de l'impost
sobre béns immobles
simultàniament
el que passa
és que les despeses
que genera
els serveis
que s'han de donar
amb aquestes noves
urbanitzacions
fa trontollar
moltes vegades
i fa pujar
evidentment
el cos fiscal
de l'organització
de cara als serveis
no de l'organització
en si.
Aquests serien
els tres
més importants
i com a conclusió
i parlant també
del tema
dels preus
del metre quadrat
d'habitatge
a les nostres comarques
hauríem de dir
que està per damunt
del que surt
a la premsa
recordem
que el que surt
a la premsa
són valors
de tassació
per a les entitats
financeres
no són preus
de mercat
i com a
també
i estan molt
per damunt
doncs
estan molt
per damunt
a determinades zones
evidentment
a Tarragona
estan per damunt
Tarragona
és una ciutat
molt
demandada
per dir-ho així
es continua
demanant
molt
i després
evidentment
les primeres
línies
de la costa
són
dels preus
per metre quadrat
més alts
que hem trobat
el creixement
del sector
Rafa
no té fi
tenint en compte
que cada vegada
sembla que hi hagi
també més demanda
d'habitatges
per diferents raons
vosaltres comenteu
l'arribada
evidentment
de nous immigrants
de la nova immigració
comenteu també
les noves estructures
familiars
moltes vegades
cada cop
hi ha més gent sola
que hi viu
en un habitatge
en concret
és a dir
hi ha tota una sèrie
de raons
que explicarien
que el sector
pugui continuar creixent
pel que fa
la construcció
d'habitatges
d'una manera
important
el sentit comú
et diu
que això no pot
créixer
indefinidament
ni pot créixer
amb aquests ritmes
de forma
permanent
això és evident
els factors
tant econòmics
com a demogràfics
que tu comentes
que fan créixer
el sector
s'han d'anar
esgotant
o com a mínim
transformant
però si més no
i si vols
podem parlar
del portat
tema de la bombolla
la bombolla immobiliària
doncs si més no
això s'està mantenint
s'està mantenint
la demanda es manté
a la província de Terragona
l'activitat es manté
i llavors podríem dir
que seria
que la demanda
d'alguna manera
es substitueix
i torna a crear
més demanda
i això vol dir
que ara per ara
podem dir
que el 2004
i el 2005
sense bola de vidre
però el 2004
i el 2005
sembla que siguin
pel que ja ha iniciat
i per les perspectives
que hi ha
d'activitat constructora
que ja
encara hi hauria
una demanda important
perquè aniria tirant
de què depèn
doncs
de molts factors
però
si hem de considerar
algú
és evident
que el tema
del preu del diner
és el tema fonamental
per mantenir
aquests nivells
tan importants
de demanda
i això vol dir
que la demanda continua
i per tant
els preus continuaran
pujant també
parlant de forma
clara i concisa
jo crec que sí
el que també
el sentit comú
parla
i els estudis
que tenim
o les sèries temporals
que tenim
d'altres
mirant
mirant
què ha passat
a altres
anys
això et porta
a pensar
que es produirà
un cert
alentiment
de la taxa
de creixement
però el que no es pot
parlar evidentment
és que baixin els preus
baixin els preus
del metre quadrat
en tot cas
alentiran el seu creixement
i es mantindran
però jo entenem nosaltres
a l'observatori
que no baixaran
nominalment
evidentment
recuperant una de les coses
que comentàvem fa un moment
el tema de la construcció dispersa
que cada cop va augmentant més
doncs la construcció
de dosats
o de xalets
de construccions
d'habitatges
unifamiliars
en fi
això necessitaran
més serveis
i més infraestructures
i segurament
no hi estem preparats
tot això
s'ha estudiat
o en fi
quines possibilitats
tenim d'afrontar
un abans
com el que s'està produint
en la construcció dispersa
a nivell de diferents
comarques del territori
altres vegades
ho hem comentat aquí
quan l'ACEPTA
des de l'any 98
està estudiant
de forma
molt intensa
i molt en profunditat
el tema d'infraestructures
continuem reivindicant
un pla
un pla territorial
per a les
les comarques de Tarragona
necessitem
que
escollir
i definir
un model de creixement
un model
tant d'infraestructures
que després
que ens porti
a poder
viure
amb més satisfacció
i evidentment
ordenar les coses
d'una forma
més intel·ligent
necessitem
aquesta intel·ligència
territorial
que ens porti
després
a viure
de forma equilibrada
a l'estudi
comenten
en la introducció
la llei
la llei
d'urbanisme
de Catalunya
la llei 2-2002
i
mantenim
que
la sostenibilitat
i llegeixo
directament
atès
que el sol
és un recurs
limitat
el desenvolupament
urbanístic
sostenible
comporta també
la configuració
de models
d'ocupació
del sol
que evitin
la dispersió
en el territori
afavoreixin
la cohesió social
considerin
la rehabilitació
i la renovació
en sol urbà
atenguin
la perseveració
i la millora
dels sistemes
de vida
tradicional
a les àrees
rurals
i consolidin
un model
de territori
globalment
eficient
i això és el que
reivindiquem
i això és el que
demanem
no per anar
ni en contra
del sector
ni a favor
d'altres
situacions
que no
siguin
econòmicament
rendibles
nosaltres el que
pretenem
és que
produïm
aquests
models
efectius
i sostenibles
per poder viure
millor
i perseguir
el que sempre
diem de la qualitat
que necessiten
altres sectors
de l'economia
a Tarragona
com pot ser
la indústria
o pot ser
el turisme
sense aquesta
ordenació
i aquesta
intel·ligència
territorial
no podrem
anar enlloc
L'estudi
de l'Observatori
Impresarial
la veritat
és que
revela
moltes altres
dades
per posar
exemples
i els oients
ens entenguin
doncs analitzeu
des del consum
de ciment
de com ha anat
en els últims
anys
fins a les dades
d'ocupació
és a dir
quantes persones
estan ocupades
en el sector
de la construcció
però també parleu
del tema
impositiu
i abans
ho comentava Rafael Muñoz
una mica de passada
la importància
que el sector
té
per les administracions
públiques
pels ajuntaments
pel que fa
a l'hora
de recaptar impostos
l'impost
de bens immobles
perquè això
és una font
d'ingressos
molt important
per les arcades municipals
molt important
molt important
nosaltres
perquè els oients
es facin una idea
l'any 92
Tarragona
estava recaptant
45 milions
quasi 46 milions
d'euros
en l'impost
sobre bens immobles
i ha passat
el 2002
a 114 milions
amb un increment
de la recaptació
que multiplica
per 2
pràcticament
per 2,5
la recaptació
a Barcelona
s'ha multiplicat
per 2
ha passat
de 388 milions
a 783
a Lleida
ha multiplicat
gairebé
per 2,8
és a dir
ha passat
de 17 milions
a 46 milions
és a dir
i això
podríem anar
desgranant
diferents
ajuntaments
de tot
de totes
les comarques
de Tarragona
ha estat
un
és evident
que és
un recurs
molt important
per les
ajuntaments
el que passa
és que els ajuntaments
com dèiem abans
no han de caure
en el parany
aquest
de dir
que
que es construeixi
de qualsevol manera
o que es construeixi
molt al seu terme
municipal
sinó que han de pensar
si això
els serveis
que han de donar
després a aquestes
organitzacions
es poden pagar
amb els ingressos
que porten
i això
en definitiva
és poder pensar
com ha de ser
el model de creixement
de cada un dels municipis
també
per una altra banda
parlem de la Generalitat
de Catalunya
l'impost de transmissions
patrimonials
i actes jurídics
documentats
que es nutreix
bàsicament
de la transmissió
d'immobles
està mantenint
uns creixements
des de
l'any 99
fins aquí
pràcticament
del 35%
anyal
això
permet
que el conseller
pugui parlar
d'una rebaixa
d'una pujada
al mínim
accent
a l'impost de successions
per què?
perquè evidentment
la recaptació
està arribant
per un altre costat
la veritat és que
hi ha moltes dades
la conclusió
de totes maneres
com dèiem
segurament
Rafael
és que
el sector
gaudeix
d'una bona salut
i d'unes bones perspectives
sí
podíem dir
dos temes
que se m'havien quedat
un
és establir
el lideratge
que en el sector
de la construcció
té la comarca
del Tarragonès
tant per
mà d'obra
ocupada
en el règim general
de la seguretat social
tant per mà d'obra
ocupada
en el règim especial
de treballadors autònoms
com per al volum
de
metres quadrats
edificats
tant en el residencial
com en l'industrial
com a d'altres temes
de rehabilitació
per exemple
o d'altres
pressupostos
d'edificació
això per un costat
i per un altre costat
treure el tema
que ara per ara
no es pot parlar
de bombolla immobiliària
això
les ventes
que s'estan fent
al sector de la construcció
no són fictícies
no són
en un percentatge
preocupant
l'especulació
sinó que és
la utilització
i l'ús de l'habitatge
com
de caire personal
i de caire
de caire
vaja
que no es compra
per tornar a vendre
bàsicament
sinó que es compra
per fer-ho servir
i que això
prové
tal com deies tu abans
i ho porta a l'estudi
ho aprofunditza
i analitza a l'estudi
el tema
de les nous comportaments
de les nous hàbits
d'aquestes
noves models
de
de
de viure
amb menys
menys
persones
els nuclis
a les parelles
per una banda
i per un altre costat
evidentment
per la immigració
que genera
una demanda
molt important
molt important
també
immigració
per raons de feina
o immigració
per raons d'oci
pensem que
també l'estudi
que feia
analistes
financers internacionals
per l'agrupació
de promotors
parlava de turisme
residencial
i deia que
el 50%
dels habitatges
de Tarragona
es destinarien
a aquesta segona
residència
per gent
del país
però també
per gent
de fora
i cada vegada més
aquest
no resident
que compra
a les comarques
de Tarragona
compra
evidentment
per fer-ho
com a residència
d'oci
és a dir
no podem parlar
que existeixi
una bombolla
especulativa
immobiliària
sinó que
tenim
una demanda
potser
sobrevalorada
amb els preus
sobrevalorats
però que es mantindrà
és a dir
no és fictici
i ara per ara
no esclatarà
si no puja
el preu del diner
en fi
a grans trets
hem repassat
una mica
de forma genèrica
aquest estudi
de l'Observatori
empresarial
de l'EFEPTA
dedicat al sector
de la construcció
imagino que l'Observatori
està preparant
altres informes
dedicats a altres sectors
aquest trimestre
presentarem
i jo crec que
a Tarragona Ràdio
i tu Ricard
sereu els primers
a poder presentar
el proper monogràfic
trimestral
de la
de la Confederació
Empresarial
en fi
estarem atents
a qualsevol
nova notícia
que ens arribi
des de l'EFEPTA
des de la Confederació
Empresarial
de la província
de Tarragona
avui a través
d'aquest
Observatori
Empresarial
volíem apuntar-vos
algunes de les característiques
d'aquest estudi
dedicat al sector
de la construcció
Rafael Muñoz
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres