Tarragona Esportiva, l'esport de Tarragona, a la ràdio de la ciutat.
Bona tarda i benvinguts en aquesta edició del Tarragona Esportiva,
l'edició d'aquest dijous 23 de desembre,
darrer Tarragona Esportiva d'aquest any 2004.
Va treure un Tarragona Esportiva molt especial,
perquè avui el que volem fer és donar un cop d'ull enrere
el que ha estat aquesta temporada passada el gimnàstic de Tarragona
amb la gran fita d'assolir l'ascens a la divisió de plata del futbol estatal.
Un reportatge que, com ja és habitual, ens l'ha preparat el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Un reportatge, dèiem, rememorant tot el que ha estat el gimnàstic de Tarragona
aquest 2004, part també del 2003,
però que va acabar tot amb l'ascens el passat mes de juny.
Així és, és un resum de sons, de vivències,
del que va ser la passada temporada a la segona B,
l'última temporada del club a la segona B,
i de fet la que esperem que sigui durant molts anys,
l'última temporada també,
que recordem que hem estat en aquesta categoria
i que, per favor, pel que sigui, no hi tornem a anar,
perquè allò és un pou.
Si et sembla, ho escoltem,
i ha quedat més o menys una cosa així.
Entre somnis de futbol i il·lusions descents,
la temporada que s'havia anomenat com a tercer projecte Andreu
començava amb la primera raresa de l'any,
la incorporació de dos entrenadors al lloc d'un,
un tàndem format per Jordi Vinyals i Alfons Muñoz,
que va resultar un èxit esportiu,
tot i que el duet punxés alguna roda
durant el llarg trajecte junts.
Jo crec que és un tema que ho tenim clar des de fa temps,
jo fa anys que treballo
i sempre he vist que m'he trobat molt sol treballant,
moltes deficiències,
bueno, els segons entrenadors
a vegades són importants,
però el més important és que s'han de canviar uns conceptes,
jo crec que el futbol estava massa estereotipat, no?
Però la veritat és que no,
almenys jo no tinc aquesta sensació que tothom estigui parlant d'això,
suposo que ja tothom ho dona una mica per fet
i ja ha passat la primera fase de sorpresa
i ara no hi fan gaire cas, almenys de moment.
Després de la decepció de l'any anterior
on ni Granero Primer ni Pepe Balaguer més tard
van ser capaços d'aixecar el rumb del nàstic,
es va optar per la solució dràstica
i es va fer una plantilla pràcticament nova,
dissenyada pels tècnics.
Van arribar fins a 15 fitxatges
per refer de dalt baix la columna vertebral de l'equip.
Tant sols jugadors com Felip, Pinilla, Baqueriza, Codina o Serrano
es van salvar del pla Renove del nàstic.
L'escenari del debut de tots aquests noms
va ser el nou estadi un 31 d'agost del 2003 davant el Sabadell.
El resultat final 3 a 0 pels Grana,
amb el primer gol de l'any marcat pel Pablo Lussarreta,
encara que les moltes cares noves podien portar la confusió.
Atenció al córner de les darreres jugades del nàstic,
aquesta primera part, el gol, el gol, el gol, el gol, el gol.
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
Del nàstic ha marcat Soquia!
La centrada del corne de Lluís Codín al punt de penal,
allí l'ha tocat algú, la pilota que li ha anat al cap de Soquia,
i el gol fregant al punt del descans,
el 46 de la primera, al cop de cap de Soquia,
confirmant una vegada més que pot ser el davanter del nàstic,
i el gol de Soquia.
al 46 de la primera, el nou estadi,
Sabadell 0, nàstic 1 ha marcat Soquia!
Mirem d'apropar-nos a l'Usarreta,
el jugador del nàstic de Tarragona,
bien, victòria 1-0,
en el últim moment se ha marcat el gol.
Sí, ha estat el minuto 44, me parece,
pero bueno, a ver si aguantamos, ¿no?
A la segona jornada tocava la ja clàssica visita a Can Peixauet.
En un dels millors partits de la temporada,
l'equip del Tandem presentava les seves credencials a play-off,
i es posava líder del grup tercer de la segona B.
Aquesta bona línia inicial va arribar al seu punt màxim
en la tercera jornada,
en una matinal de diumenge molt plujosa,
quan es va golejar el Mallorca B per 4-1,
amb hat-trick del que seria Pichichi Diego Torres,
i amb un altre gol, aquest cop sí, Diego Itsukia.
El jugador del Mallorca B l'ha tocat amb les mans,
i a l'àrbitre ha assenyalat el penal favorable al nàstic,
i a més a més la vermella directa,
el jugador del Mallorca B,
concretament crec que ha estat a Campos,
el número 2, el capità,
que és l'home que ha vist la targeta vermella.
Atenció al llançament del penal,
Pinilla al costat de la pilota,
veurem si el nàstic ho ha tancat aquí al marcador,
atenció al llançament de Pinilla,
parant, molt alt, xuta, Diego Torres!
Yotegando, gol, gol, gol, gol!
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
Del nàstic!
El minut 8 d'aquesta segona part,
el xuta al llançament del penal de Pinilla,
la pilota que l'ha aturat boia s'ha llançat a la dreta,
l'ha deixat morta,
del darrere venia Diego Torres,
ha empès en la pilota,
i aquesta, a poc a poc,
finalment s'ha acabat colant per la banda esquerra
de la porteria del Mallorca.
I fins a 22 cops més sentiríem cantar gol de Diego Torres,
un jugador d'equip que des del primer dia va tenir clar
que el més important era la unió que hi havia al vestidor.
que l'importante del que té el nàstic este any
és, sobretot, que som una autèntica piña,
nos llevemos todos fenomenal
i jo crec que
que el que millor pot tenir un equip és això,
que hi hagi amistà en el equip
i
amb aquestes coses són fonamentals
per després
haver-les disponer en el camp
i això és el fonamental.
Tot, però, no podien ser alegries
i la primera derrota va arribar a la quarta jornada
al Francisco Artés Carrasco de l'Orca
on un gol de Jaime va deixar el 1-0 definitiu.
Sí, bueno, sabíem que havia d'arribar la derrota,
però
havia d'arribar el més tard possible.
Nosaltres el que volem sempre és guanyar
i ens fa molt de greu
i no és el que volíem.
Hem vingut aquí, hem fet 700 quilòmetres per vindre a guanyar
i ens drem amb el sabor de boca, no?
I ho tenia tot
per fer un bon futbol
i no ho vam saber, no?
Perquè la primera part,
entre els primers 5 minuts
que vam arribar un parell de vegades
amb molt perill,
la resta de la primera part
vam donar la iniciativa a l'Orca
i això va fer que, bueno,
no vam trobar mai el camí
per arribar a la seva àrea
i la veritat és que, sobretot,
la primera part no vam fer un bon joc.
La segona part
vam fer un esforç suplementari
per intentar remuntar aquest gol
i el fet de jugar amb un home menys
i jo crec que ho vam fer tot el que calia
però al final no mantenim la sort.
La derrota va servir per corregir errors
i l'equip no va tornar a perdre
fins la jornada 10
en la seva visita al mini-estadi
amb gol de l'ara jugador el Nàstic,
David García.
Abans, però,
tres empats consecutius
amb Figueres, Castelló i Hércules
feien que Vinyals es convertís
en el Mister X del Nàstic.
El 9 de novembre
el Nàstic va tocar fons
baixant fins a la novena plaça,
un lloc que no es tornaria a ocupar
en tota la lliga
i perdent per 5 a 2
el Carles Pedrós de Mataró
en un d'aquells partits
per esborrar de la memòria col·lectiva grana.
El Mataró és,
ara mateix,
quin tens de fer aquest llançament llarg.
Atenció a aquesta pilota
que està compromesa
dins l'àrea del gimnàstic de Tarragona.
Atenció al sud de Jordi Martínez
i el gol.
El cinquè,
el cinquè de Jordi Martínez.
Altra vegada ens hem guanyat l'esquena.
Com dèiem abans,
el partit està trencat
i el 24 de la segona
Jordi Martínez
acaba d'aconseguir
el 5 a 1.
Per tant,
com dèiem,
el partit molt trencat.
El resultat és ben clar.
Mataró 5,
Nàstic 1.
Jo penso una derrota
massa severa,
vam dir, no?
Es podia haver perdut,
però 5 a 2
penso que va ser un càstig massa dur.
I després,
analitzant el partit,
com analitzem tots,
ens vam adonar que es van fer errors,
que van costar gols,
però també que es van fer coses molt positives,
que igual quan perds 5 a 2
penses tot un negatiu
i també has de mirar el que vas fer bé.
I es van fer moltes ocasions de gols.
Els Nadals van ser d'aquells Nadals
per oblidar,
amb l'equip situat a 7 punts
de la zona d'ascens,
el cos tecnic qüestionat
i un joc que no acabava de convèncer ningú.
La situació límit arribava,
però,
en forma de revalida
i els Reis es van avançar
per la plantilla grana
amb la victòria aconseguida
al camp d'esports de Lleida
en l'últim partit
de la primera volta
per 0 a 3,
tornant així
a donar un marge d'error
a l'equip d'un Jordi Vinyals,
que per aquells moments
ja començava a fer evident
les desevinències
amb el seu company de cursa.
Avui s'ha guanyat
i l'equip,
sobretot,
jo crec que s'ha de felicitar
els jugadors
perquè són els que estan demostrant
que amb aquesta actitud,
amb aquesta implicació,
amb aquest compromís
que tenen amb el projecte
és impossible que ells fallin.
Independentment
que després sigui l'entrenador,
perquè ja sabem com va tot això,
però,
en definitiva,
felicitar els jugadors
que han demostrat
que ells sols,
pràcticament,
portaran l'equip
on es maneix.
No,
estic emprenyat,
estic amb molta ràbia
i estic trist
perquè sé que avui
hi haurà gent del Nàstic
que no estarà content
per la nostra victòria.
I aquesta és la pena del Nàstic,
que,
bueno,
ho tenim tot,
tenim una afició excel·lent,
tenim una directiva
que treballa,
sobretot el president,
que treballa
per postar,
potser,
per l'equip,
i tenim uns jugadors
que es mereixen
tota la confiança del món
i, bueno,
hi ha gent
que no li és prou
tot això
i volar dues coses.
Sí,
però això sempre és
el mateix compte de sempre,
no?
Pensem que és a l'hora
que estarem a 9 punts
i si pagarem el pròxim
i d'anar a 12
i si la meva àvia
tingui sou
seria la meva àvia,
el meu àvia,
no?
La primera volta
es tancava
amb uns números discrets,
sobretot a casa,
on l'equip va arribar
a estar 3 mesos
sense conèixer la victòria
des de la jornada 9,
on es va guanyar
al Cartagena
per 1 a 0
fins a la jornada 23,
ja entrada la segona volta,
on es va aconseguir
doblegar
a un complicadíssim l'Orca.
Bueno,
són partits
que es fan així,
lògicament,
si quieres estar en play-off
tienes que ser
muy regular,
de todas maneras
quedan muchísimos partidos
para acabar
la segunda vuelta,
la que van a empezar
ahora
y todavía
los equipos
que están ahí
metidos en play-off
pueden
bajar
y quedarse fuera
del play-off
y subir
los que están
por debajo.
Ahora,
verdaderamente,
es cuando
va a ser muy difícil
y aunque el equipo
esté en las últimas
posiciones,
va a ser bastante difícil
ganar en campos
que están ahora mismo
en descenso directo.
La veritat
és que
durant tota aquesta
primera volta
s'ha tingut
que cohesionar
tot aquest equip,
han vingut
molts jugadors,
s'han incorporat
molts jugadors
durant aquesta temporada
i per tant
s'ha tingut
que fer
una labor
també
de conjunció
d'aquest equip
i la veritat
és que
a mesura
que anaven
passant
els partits
a casa
la pressió
es notava
amb els propis
jugadors
i la pròpia
por a perdre
amb la pròpia
por
moltes vegades
a perdre
et fa perdre.
Hi ha hagut
coses bones
i hi ha hagut
coses no tan bones
però efectivament
el que sí que
podem donar a fer
és que l'equip
fora de casa
ha jugat molt bé
ha tret
jo crec que ha fet
un bon futbol.
Tan sols
la famosa
equació
aconseguida
per la plantilla
va poder tirar
endavant
les exigències
del guió
que marcaven
directiva i afició.
Sí, sí,
per supòs.
Jo crec que
inclús dins
que
encara
és més forta
la unió
que n'hi ha
entre futbolistes
i jo crec que
que bueno,
pues que
dins del vestuari
és tot
com si fórem
una família
i inclús
sempre estén gastant
moltes bromes
que això
demostra la confiança
que n'hi ha
entre la gent
perquè si
entre uns altres
no n'hi ha
que era
confiança
posicions bromes
no se podrien
gastar.

ventre I
ve a
McV cupcakes
Que poca vergonya que és, Mejia d'Àvila.
Que poca vergonya que és.
Que poca vergonya que és.
És lamentable.
Patètic.
Tots els adjectius que vostès li vulguin posar, per favor.
Targeta vermella a Pinilla per una falta al cercle central.
Per favor.
S'ha carregat el partit.
Si ja estava carregat aquest partit, encara se l'acaba de carregar més
perquè ara tenim per davant 20 minuts i hem de jugar amb 8 homes.
Després de la gesta de Castàlia, d'una espectacular golejada al camp del Palamós per 1 a 6
i de guanyar la Constitució en Deiecle per la mínima,
el camí cap al play-off semblava tallar-se de cop amb dues derrotes consecutives
a les jornades 35 i 36, a la Magdalena de Novelda per 3 a 2
i a casa contra el nou Alacant de Pepe Bordalàs per 0 a 1.
Tot i això, el futuròleg Jordi Vinyals, després de la derrota amb l'Alacant,
treia la vareta i feia números.
Aquest equip també, quan pitjor ha estat, és quan més ha tret les coses endavant.
Està clar que el nostre objectiu segueix sent fer 6 punts, fer-se anar a 67
i a partir d'aquí veure quins resultats hi ha.
Però el partit clau serà el dia del Villajoyosa,
si nosaltres som capaços allà de guanyar.
aquí contra el Lleida jo estic seguríssim que també el tirarem endavant
i per tant farem 67 i després mirarem a veure quins resultats hi ha
i veurem si estem a play-off o no.
I la calculadora del Dacard de Déu no va fallar
i al pla de Villajoyosa l'equip va guanyar la primera final
i l'afició, eufòrica, va celebrar la victòria
damunt la malmesa gespa del camp a l'acantí.
Sempre ha de ser el nastri, però ara més que mai, el diumenge hem d'omplir el camp
i ho hem de celebrar tots junts, no?, perquè avui s'ha patit, no?,
era un dia difícil, hem patit tota la setmana, ha sigut una setmana molt dura.
El diumenge vam rebre un revés important, no?, però avui, avui, avui ho necessitàvem, no?,
i és que jo estava segur que ho aconseguiríem perquè s'ho mereixíem segur, no?,
estava seguríssim.
Només per veure l'ambient que hi ha aquí, el camp i tot això,
ja val la pena fer 8 hores i 12 i 15, sí, cal.
Per veure el nastri, on sigui.
Jo no tinc fronteres en quant a seguir el meu equip ciutat-darrere-ciutat, no hi ha problema.
El darrer partit de la Lliga Regular s'havia preparat com una gran festa
per celebrar la classificació per la Lligueta de Sens,
però als 11 minuts Verde va voler demostrar que Lleida no havia vingut a Tarragona
de visita cultural i deixava el nastri com un peu fora de la Lligueta.
La pilota que l'està movent, Sergio, Sergio, banda dreta,
per aquella banda intenten habilitar els jugadors de la Unió Esportiva Lleida,
atenció, aquesta jugada, la passada llarga, la pilota enrere, atenció, i el gol,
el gol de la Unió Esportiva Lleida, el gol de Verde,
el gol de la Unió Esportiva Lleida, li ha guanyat l'esquena,
el jugador de Lleida, no sé si ha estat per aquella banda,
crec que ha estat Sergio, li ha guanyat l'esquena a Marco,
ha fet la centrada, venia des del darrere Verde,
ha aconseguit batre Felip.
Pràcticament estem ja al minut 27 d'aquesta primera meitat,
el Lleida que està guanyant des del minut 11 amb el gol de Verde
i amb els resultats que s'estan produint a hores d'ara,
el nastri que estaria fora de la Lligueta de Playoff.
Es va patir fins que a la segona part, en dues jugades on va semblar tirar de replay,
el cap de Diego Torres va rematar dos llançaments de còrner de Belboades
i el nàstic va capgirar el marcador, assegurant-se així la seva plaça de playoff.
Era normal, ¿no? Siempre tenemos que sofrir y ni va ser menos hoy, ¿no?
Nos hemos puesto con 0-1 y hemos tenido la tranquilidad,
hemos tenido yo creo que muchas más ocasiones en la primera parte que ellos,
pero así como otras veces hemos tenido más efectividad pues hoy costaba
pero bueno, al final con paciencia, tranquilidad y el apoyo de la gente sobre todo
pues mira, al final hemos dado la vuelta al marcador.
Sí, bueno, está claro que el objetivo final es el ascenso
pero bueno, son dos peldaños se puede decir
y hemos dado uno que es el importante que es estar ahí en la fase.
Ara només quedava esperar aquell mateix dilluns
quan a l'asseu de la Real Federació Espanyola de Futbol
es celebrava el sorteig de la Lligueta de Sens.
El sorteig no va ser del tot favorable als Grana
i els de Vinyals van quedant quadrats en un grup amb Lanzarote, Real Madrid B i Ourense.
El primer viatge del playoff ens va portar a les Illes Afortunades
a veure el volcà del Timanfaia i a jugar al municipal de Lanzarote
sobre una gesta artificial molt pesada
d'on vam treure un empat després d'anar guanyant per 0-1.
Gol de Jonathan Torres.
Bé, jo penso que és molt bo, no?
Nosaltres sabíem que aquí el que teníem que fer era no perdre, no?
Era molt important començar sumant.
És un camp complicat, és un camp difícil,
la gent aprita moltíssim allà a la tribuna, ha sigut duríssim.
I el camp està molt pesat, no?
I és un camp lent i això produeix que ells controli molt més, no?
Però bé, jo crec que el resultat és just.
Nosaltres també hem de dir, no?
Que amb el 0-1 hem tingut el 0-2, no?
Que han tret ells un jugador, tret la pilota sota els pals
i allò hagués sigut la sentència.
Però penso que s'han de donar per satisfeits amb aquest empat avui aquí, no?
A la segona jornada, el Madrid B, que semblava arribar a la batra, a priori,
visitava el nou estadi, on el Nàstic va aconseguir la victòria per 1-0.
Gràcies a la inspiració del cantó del Loco, Felip li va aturar un penal a Roberto Soldado.
Que ara que estem dutxats, estem més tranquils, doncs estem més contents, no?
Perquè sabem que si haguéssim empatat el partit, doncs estaríem una mica fastidiats
i ja pensant que hauríem d'anar a Madrid a guanyar com sigui, no?
I jo crec que el penal s'ha fet subjustícia amb el partit que hem fet, no?
Els Grana van tornar a la visita als madrilenys
i van viatjar fins a una decadent ciutat deportiva de Madrid
on es va encaixar la golejada de la lligueta
en un partit d'insomni on es va fregar el ridícul
i on semblava escapar-se l'ascens.
Els filiats galàctics van guanyar per 4-0
sense que els tarragonins s'ho posessin resposta.
El quart del Real Madrid B ha estat Soldado
des de la banda esquerra de la porteria, Felip, molt escurat, l'engatillada...
Jo és que no entenc com han sortit avui els jugadors al terreny de joc.
Estem veient els jugadors al nàstic molt apàtics
i no ho sé, és que no ho sé.
Ara estic bastant tocat.
Complicat tot, em penso que tenim ja mig playoff a fora
perquè no crec que remuntem.
La carambola de resultats i la posterior victòria del nàstic al nou estadi
davant del Lanzarote per 1-0 amb un altre gol de Jonathan
deixava l'equip com a líder del grup,
posició que no s'abandonaria fins a aconseguir l'ascens.
Les dues darreres jornades es viatjava a Couto per jugar davant de l'Ourense
on es va empatar a dos i es va rebre l'equip gallec en un últim partit
on la festa d'ascens estava ja preparada.
Aquest cop l'equip no va fer patir a l'afició
i amb un claríssim 2-0 va segellar l'ascens a segona A
després de passar dues temporades en el pou de la segona B.
Manolo deixa la pilota al terra perquè sigui Lluís Codina que hi arribi
i arriba bé Diego Torres.
Atenció a la passada bona.
Busquen a Jonathan.
És bona, és bona, és bona, és bona.
Dos per un, dos per un.
Jonathan amb Diego.
Diego.
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol!
De nàstic!
El segon de Diego.
Jonathan i Diego.
Sens dubte una parella de luxe.
El segon del nàstic.
S'en sorra el nou estadi.
El 20 de la segona.
El premi per nàstic.
Ara sí que quasi xom.
Ara sí que quasi xom.
Nàstic 2.
Obrem-se 0.
La pilota que la mourà el nàstic amb una falta que li hem fet a Antony Pinilla.
Final, final, final, final.
El nàstic a segona.
El nàstic a segona.
El nàstic a segona.
El nàstic ho ha aconseguit.
El nàstic a segona.
Dos anys.
Un més i dos dies després.
El nàstic torna a la divisió de plata del futbol estatal.
Som molt feliços.
Han patit els dos.
Han patit moltíssim.
I ho hem aconseguit.
Jo sempre vaig dir que entre tots ho aconseguiríem.
I ho hem aconseguit.
per la nostra gent, per la nostra afició, perquè realment la gent del nàstic s'ho mereix tot.
Solament és que a veure com està avui la gent entregada completament.
Avui hem omplert el camp.
L'afició ha estat increïble.
Jo sempre vaig dir que aquesta setmana era molt important que la gent del nàstic estigués al costat del seu equip,
perquè avui havia de guanyar l'afició.
Aquest partit la guanya la gent.
I realment estic molt content.
Nosaltres sí que som més conclut.
Estoy seguro.
Amb la feina feta i l'ascens a la butxaca,
l'eufòria es va desbordar a la balconada de l'Ajuntament,
on pràcticament un per un els components de la plantilla 2003-2004
van anar passant a cantar o a dir les paraules de l'ascens.
Lluny quedaven els moments difícils i ara només hi havia temps per la celebració
que es va allargar fins a altes hores de la matinada pels carrers de Tarragona.
Nosaltres sí que som més conclut.
Sou els millors!
Visca el nàstic!
Visca Tarragona!
Us estimem!
Gràcies!
Nàstic de Tarragona!
Tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit
sentim els colors del nàstic com si fos la nostra pròpia vida.
i així ho seguirem sent la pròxima temporada i tots els anys que tothom defensi el nàstic.
Visca Tarragona i visca el nàstic!
Viva el nàstic, viva Tarragona i viva la madre Casparià!
No éramos ningú!
No éramos ningú, així que el próximo año primera!
¡Viva el nàstic!
Sí!
Bueno, la sorpresa que os queríamos dar es una canción que hemos hecho toda la plantilla
para daros las gracias a la afición y creo que será muy bonito que la escucheis la letra porque ha sido trabajado por todo el mundo.
¡Y gracias por todo el apoyo que habéis tenido todo el año sin vosotros no somos nadie!
¡Y visca Tarragona y visca Cataluña!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Pelip!
¡Un altre dels protagonistes!
¡Ah!
¡Canta, canta!
¡Siento nada al corazón!
¡Viviendo juntos llenos de ilusión!
¡Siento el orgullo!
¡Siento el orgullo de llevarme un hombre en mi corazón!
¡Vamos!
¡Gracias a afición por ti!
El sueño se ha hecho realidad, gracias por saber estar en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre, gracias por siempre, le pude un nombre en mi corazón.
¡Vamos! ¡Vamos, vale arriba!
Gritando casi, sintiendo lo dentro de mí.
Vente el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
¡Vamos!
Por ti llevamos todo tu dolor.
Por ti desgana nuestro corazón.
¡A calario!
Por ti iremos juntos para un partir.
La ilusión de un viejo sueño que hoy pudrí.
¡Visca a ti!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
La calor que heu tingut tot l'any amb nosaltres i ho hem fet tot en tot el carinyo del món.
Per vosaltres ho mereixeu tot.
Esperem que sigui el començament d'alguna cosa més important per Tarragona.
¡Visca el Nàstic!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Adiós!
¡A la segunda vez!
¡Adiós!
¡A la segunda vez!
El año que viene nos haces cal который la vea la...
¡Lala la...
...a la the...
La plaça de la Font va ser l'últim destit d'un equip
que acabava d'omplir una nova pàgina de la història de color grana.
Una història que ha deixat un full en blanc
perquè a partir d'ara el nou director d'orquestra
amb una filosofia esperançadora segueix els passos
que ja pronosticava el seu antecessor.
Amb el potencial d'aquesta ciutat i amb aquesta afició
crec que no a curt plaç, però a mig plaç és una afició
que també mereix estar en primera i quedar-se allà per molts anys.
Jo sé que el currículum no gana partidos.
El currículum és boníssim per recordar i per passar,
però el present és el present.
El present no entén de currículums.
jo sempre pongo los mejores que pienso que van a defender los pobres.
Nàstic, Nàstic, cuida l'afició, Nàstic, ets el millor.
Doncs aquest és el nostre regal especial per aquest Sant Nadal.
Un reportatge del que és la història més recent d'aquest gimnàstic de Tarragona
per acomiadar el darrer Tarragona esportiva d'aquest 2004.
I tornarem el proper 7 de gener, serà ja calentant motors, escalfant motors del que serà la propera jornada
dels equips de la nostra ciutat, amb nom de la Sílvia García, de la Núria Cartanyà,
de Lluís Comas, del Joan Maria Bertran, de la Tere Ortega, del Jordi Sorinyac,
del Joan Andreu Pérez, del Quim Pons i de qui us ha parlat el Jordi Blanc,
de tot l'equip del Tarragona Esportiva.
Gràcies per haver compartit tot aquest any 2004 amb nosaltres.
Que tingueu un bon Nadal, que sigueu molt feliços el 2005
i res, que ens hi trobem el 2005 amb noves edicions del Tarragona Esportiva.
Gràcies, bona nit i bon Nadal.
Un escull que n'és un sentiment, quatre barres i una corona,
campions, coronats amb llure.
Gràcies, bona nit i bon dia.
Gràcies, bona nit i bon dia.