Diuen que la millor universitat que pots donar als teus fills és això,
és que realment viatgin.
Jo reconec que com a jo dit xeia que soc,
doncs m'he format molt com a persona.
Jo també dic una cosa que és que el viatge que no transforma no és un bon viatge.
El viatge que tu tornes aquí, que tornes com has marxat,
penso que per tu no ha sigut un bon viatge.
Un viatge ha de transformar-te com sigui.
Hi ha cultures totalment diferents a la nostra.
És molt respectable viatjar per Europa,
però com que jo també els meus viatges són més humans,
és més de contactar amb la gent,
m'aporta més viatjar fora d'Europa que no aquí mateix.
Perquè veus altres paratges, però la gent més o menys som iguals.
No som iguals, no?
És la motivació del viatge el que fa que el resultat sigui diferent.
I amb els temps que corren i tal, com tenim de desendreçar tal món,
probablement aquesta mirada a l'altra a través del viatge
és el que ens pot ajudar més per entendre,
si és que es pot entendre el que està passant, no?
Bé, jo sempre dic que si la gent viatges més,
entendria més què és el que està passant en el nostre món.
I potser també dic que si la gent visqués més com viuen aquesta gent tan primitiva,
penso que no hi haurien tantes guerres.
Però també haig de dir-te que potser un dels principals causants
que hi hagi en aquestes diferències entre uns i nosaltres
i que hi hagi en aquestes guerres és una mica les religions,
que és el que han fet una mica separar, doncs, a la gent.
Perquè, bé, en el fons tots som iguals, no?
Tots som persones humanes,
però en el fons el que et fa una mica que tu ets dolent
i que tu ets obre és això, és el que diu la religió.
Vull dir que jo sempre dic que les religions
no sempre uneixen països que en molts cops els desuneixen, no?
Sí, digues.
I llavors també, per acabar, vull dir que
aquestes depresions que existeixen a la nostra tribu
passarien si viatjessis més,
si viatjessis més i veiessis realment com viuen aquella gent
i llavors ho comparessis com vius tu,
en sèrio, que és la millor, hi ha teràpia,
que ni pastilles i ni res, vull dir,
viatja en un país dur, en un país per ser mundista,
que realment veus allà la gent com viu,
més que viure, intenta sobreviure amb molts d'ells, no?
I arribiris aquí com nou.
A més, ho has dit bé, som una tribu depressiva
i a més a més probablement som més primitius
en alguns aspectes que no pas altres pobles, no?
Sí, sí, a veure, quan jo faig servir la paraula primitiu
no és un...
No, no és en un sèndic pejoratiu, no, en absolut,
no ho hem interpretat així.
És una mica, doncs, bueno,
perquè realment viuen encara amb el seu entorn natural
i valoren el seu entorn natural,
que és el que ens han donat, no?
No valoren tant el tenir pis, el tenir apartament,
el tenir el que ha de tenir que estar
i a vuit hores davant d'un ordinador, no?
Vull dir, és que, en fi, no sé, ja...
És una altra cosa.
I hi ha tanta filosofia molt.
Clar, parlant més aviat de progrés tecnològic, no tant d'evolució humana.
Comences avui amb l'enigmàtica Illa de Pasqua.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Avui faig dos, faig aquest, llavors faig un de molt curtet,
que és un homenatge als nens, a la innocència d'una mirada,
perquè potser els nens són els que sempre m'han acompanyat més
a tot arreu on hi ha anat, no?
Potser són els que, bueno, els que es deixen també més fotografiar
i també, doncs, sempre més arropat, no?
A tot arreu on vagis.
I és un petit homenatge als nens, no?
I aquesta és la innocència d'una mirada,
que és a través d'imatges de nens del Brasil?
No, de tot el món.
De tot el món.
De tot el món.
De tot el món.
De l'Orient, Àfrica, d'Amèrica...
Bé, dels 90 països que hi ha estat.
90 països.
Us haurem de quedar un altre dia, eh, Jordi?
Perquè no els podem repassar tots.
El que sí que podem avançar és que la propera setmana
ens mostraràs la teva mirada a Uganda,
la perla d'Àfrica, com tu mateix bateges, no?
Sí, sí, perquè Uganda és un país desconegut.
Tot em sembla que a Tanya t'ensenya a països més turístics, diguéssim,
i Uganda és un país, jo descobria, encantador
i que dona molt de si.
El dijous 10 de juny, Tonga, el regne més petit del món.
Tonga, Tonga...
Allà has tingut experiències singulars, no?
Sí, m'imagino que parles pel tema del missatge del rei, no?
Efectivament.
Et vas convertir en una mena d'ambaixador accidental.
T'ho has enterat també.
M'han assabentat.
Val a dir que...
En tot cas, explica-ho, Jordi, perquè l'anècdota és molt curiosa.
Ni que sigui breument, no m'explica-la, que està molt bé.
No, el fet és que jo, quan m'encapitxo amb un país, el meu interès era anar a conèixer el rei.
Tot el 4 de juliol s'ha elevat el seu aniversari i organitza tota una festa.
Jo vaig demanar una audiència privada amb ell uns dies abans i em va rebre en el seu palauet.
Llavors, allà vaig estar una hora amb ell.
Bé, i parlant, doncs, esclar.
Doncs, clar, per ell, doncs, sóc espanyol i tal.
I em va associar, doncs, amb el rei Joan Carles, amb el fet, amb l'anècdota, doncs, que em va dir,
ah, però mira, diu, m'agradaria que, ja que tu ets d'allà i tot això,
que li poguessis entrar una carta en mà al Joan Carles, no?
Bueno, que em vaig quedar una mica aturat, no?
Ja, dius, home, fàcil no ho tinc, no?
I va dir, no, diu, em faria gràcia que li entreguessis en mà i tal.
Dic, home, dic, a sobre en mà?
Diu, sí, sí, diu, perquè, a veure, ella em coneix, hi ha una bona relació i tal.
Ah, vale, vale, molt bé.
Llavors, quan vaig arribar aquí, vaig fer els meus contactes amb la Sarsuela
i després, de dos anys i mig, he aconseguit entrar en mà a la carta del rei Joan Carles.
És que està molt ocupat amb el casamí.
Bueno, bueno, sí...
Dos anys i mig, home, però allò, la cusa de recibo que es diu en castellari,
vas fer arribar al rei de Tomé, com a mínim.
Jo espero, o esperava, que aquesta carta no digués res urgent,
perquè, si no, ho tenia clar, no?
Déu-n'hi-do.
Jo, el Joan Carles no m'ha demanat moltes disculpes per haver esperat tant,
entregar la carta, però llavors, bueno, vaig ser una persona superamable,
afable, vaig fer 40 minuts amb ell al seu despatx
i, bueno, va ser una experiència molt bona.
molt bona, eh?, l'he pogut estar, bueno, amb ell, que ell al final, doncs, el veus com una persona,
com una altra, però que realment que es va mullar molt, doncs, a la meva alçada,
o s'ha posat molt a la meva alçada, no?
I, en fi, i des d'aquí, doncs, ha vingut tota l'anècdota de missatger del rei,
de Miguel Estroba, o no sé.
Sí, sí, ja veus, eh?, com t'has de trobar,
després de visitar tants països que se't conegui com l'emissari del rei de Tonga.
Bueno, bé, ja m'agrada perquè una de les coses que he fet ha sigut posar Tonga al mapa.
Sí, però que és un arxipièl·leg, tinc entès, no?
Sí, sí, és un arxipièl·leg, doncs, d'una setanta illa, és una cosa així,
però és un arxipèl·leg que s'ha vist en tres petits arxipèl·legs,
que és Tonga Tapo, Hapau, Hapai, Babau, i, bueno, són illes que, què et puc explicar, no?
Si amb el nom aquest ja et suggeressa jo paradisos, no?
Però realment és, això és un paradís perdut.
Per això m'agrada el Pacífic, perquè són paradisos perduts que no, que realment és...
has de pestigar-te per realment veure que existeix encara en el món actual.