a la Mural. Saludem el Bernat López. Bon dia, Bernat.
El Bernat és el coordinador dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Em penso que és a tu, que ens correspon donar-te les gràcies.
Com a coordinador dels estudis, per la veritat,
és que estem molt a gust des que m'he arribat.
I aquí s'està molt bé, eh?
Home, també el deganat de la Facultat de Lletres,
perquè no hem d'oblidar que som part de la Facultat de Lletres
i sobretot els estudiants que estan aquí participant entusiàsticament.
En fi, no m'esperava menys, de totes maneres.
Això que dius és important de comentar una miqueta,
situar els estudis en el marc de la Universitat Rovira i Virgili,
perquè tot el matí... Facultat, Comunicació, clar.
Tècnicament és... Com es diu exactament?
No, nosaltres tenim...
Formalment hi ha dues llicenciatures,
que són la de Periodisme i la de Publicitat i Relacions Públiques,
que s'imparteixen en el marc de la Facultat de Lletres,
tot i que, com podeu comprovar, perquè estem in situ,
en un edifici a part i prou inspirador,
com has dit abans.
Nosaltres això ho hem batejat amb una marca una mica més àmplia,
que és el d'Estudis de Comunicació,
que no constitueixen una facultat en si mateixa,
formalment, perquè pertanyem a la Facultat de Lletres,
però, com ho heu pogut comprovar,
sí que tenim una personalitat molt marcada,
ja partint del fet que estem aquí, físicament,
però també, home, tenim molts vincles i molt bons
amb la Facultat de Lletres, com no podia ser d'una altra manera,
perquè hi pertanyem i, a més a més,
tenim molt bona relació amb el de ganat
i estem contents de formar part d'aquesta facultat.
Ara, en l'actualitat, quants alumnes sou, aproximadament?
Al voltant dels 350, jo diria,
però estem en fase de creixement,
encara no hem acabat de créixer.
El nostre sostre arribarà l'any que ve
amb uns 450 estudiants,
que és una xifra bona.
Jo això ho vull destacar perquè la gent es faig una idea,
doncs a la Universitat Complotència,
a la Facultat de Ciències de la Informació,
havien arribat a haver-hi 14.000 estudiants
i ara n'hi ha 6 o 7.000.
O a Vellaterra, que és un altre referent a l'Autònoma,
estem parlant de 2.500, 3.000 estudiants,
per tant, són xifres realment molt grans
que tenen els seus avantatges,
però tenen molts inconvenients.
Nosaltres no passarem d'aquesta xifra de 400, 450
i crec que en aquest cas també hi ha més avantatges
que inconvenients en ser mitjans.
La primera impressió és boníssima.
Aquest espai, com deia, en tan particular del seminari,
uns 400 alumnes, vull dir, és la dimensió ideal
per fer unes classes, per compartir, per treballar en equip, no?
Sí, sí.
Nosaltres estem molt contents de la dimensió actual
i de la dimensió a la qual arribarem,
perquè estem convençuts que, efectivament, com tu deies,
que és un tamany idoni per una universitat com la Rovira i Virgili,
pel tipus d'ensenyament, que són els ensenyaments de comunicació,
que són ensenyaments amb una càrrega pràctica molt important,
per la qual un nombre desorbitat d'estudiants seria un destorb.
En canvi, un nombre d'uns 80 estudiants per curs,
uns 400 en total, és una quantitat que permet aquesta proximitat,
aquesta docència de qualitat, aquestes pràctiques amb grups reduïts
que nosaltres volem potenciar i que creiem que realment és la clau
d'uns ensenyaments de qualitat en el terreny de la comunicació.
El que passa és que aquí al seminari podríem dir que esteu de pas.
Sí.
No és el lloc definitiu.
No sé si dir-te per sort o per desgràcia.
Jo crec que quan marxem d'aquí ho enyorarem,
tots plegats, estudiants i professors,
però també és cert que a l'edifici futur de la Facultat de Lletres
anirem a guanyar bastant en espai, en qualitat.
Els estudiants podran fer realitat moltes de les seves reivindicacions,
com és el fet de tenir una biblioteca com Déu mana,
de tenir una cafeteria gran,
de tenir una consergeria a ple servei a totes les hores,
cosa que en aquests moments no és possible
per la provisionalitat, per l'aïllament, etc.
Per tant, anem a guanyar en aquest sentit.
Perdem en quant a sabor i en quant a història
i una mica l'esperit romàntic que dóna aquest edifici,
però guanyarem amb funcionalitat.
Una cosa és venir de visita com aquell que hi diu
i una altra, trobar-te amb les dificultats
que pot fer el mateix espai al dia a dia.
Però jo m'estic passant, jo no sóc qui ha de fer les preguntes,
ja m'estava passant de rosca,
perquè ja saben vostès que en la mesura del possible
intentem que siguin els mateixos estudiants
els que facin aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio.
És el tor de la Isabel Carranza.
Isabel? Hola, Isabel.
El Roger Seró. Bon dia.
L'Adriana Ferrer. Hola.
Ariadna. Ariadna, exacte.
L'Adriana i Ariadna. Porto un matí amb els noms, xiqueta.
I l'Elder Moya. Hola, Hélder.
Bon dia. Gràcies. I el Bernat, tot i que vosaltres ja parleu amb ell,
ara el teniu una miqueta en qualitat de convidat.
M'aguanten molt la classe, llavors ara es venxaran.
Doncs vinga, vinga, canya, eh? Tot vostre.
Terrible.
Bé, sí, de totes les assignatures que dones tu a la universitat,
quines sé que més t'agrada.
De les que imparteixo.
Sí, quines sé que més t'agrada donar classe.
Home, en aquest moment estic impartint dues assignatures,
que són la part de redacció, de redacció i locució, i la d'història.
I, home, és una resposta diplomàtica, m'agraden les dues.
Però és cert, cadascuna té les seves coses.
Hi ha algunes classes d'història en què, si em sento una miqueta inspirat,
doncs realment m'ho passo bé, m'ho passo bastant bé.
No sé si això es transmet i als alumnes també els hi passa,
però, no sé, intento posar una miqueta de salsa,
perquè les classes, com sabeu, tots els que m'heu aguantat a classe,
doncs són classes més de la vella escola, no?
És classe de rotllo, no?
No podem fer unes pràctiques espectaculars,
per tant, són classes de classe magistral.
I, si no, s'hi posen una miqueta d'anècdota,
una miqueta de distensió, doncs es poden fer molt àrides.
I, en aquest sentit,
algunes classes d'història les disfruto particularment.
Retornant al tema que havies comentat abans dels estudis,
que aquí aposteu per poca gent
i per poder-ho ensenyar millor a nivell de pràctiques, etcètera,
què és allò que creus que caracteritza els estudis de comunicació de la URB
i que els diferencia, per tant, de la resta d'universitats?
Sí, nosaltres tenim...
Els professors d'aquí, de vegades, tirant-nos una mica de farol,
diem, mig en broma, mig seriosament,
que aquí s'imprateixen les millors classes de comunicació de Catalunya.
Aquí, lògicament, hi ha un petit component propagandístic,
però hi ha una gran part de convicció en això que estem dient.
Sobretot perquè tota la gent que estem impartint classes aquí
venim d'altres universitats
i, per tant, coneixem de primera mà la realitat.
Hem estat alumnes d'altres universitats
i hem estat docents, sobretot d'una Pompeu Fabra
o d'una autònoma, que són els focus principals.
Jo crec que la diferència principal és d'escala, de tamany,
i de mentalitat del professorat,
i d'actitud i de model docent.
El model docent que nosaltres volem...
Nosaltres ens ho creiem molt, això,
i això ho intentem transmetre en el model docent,
per exemple, amb una presència, jo crec que significativament superior
a altres universitats de la docència pràctica.
Aquí es fan moltes pràctiques, es fan des de primer curs,
i en el terreny pràctic també crec que és molt remarcable
el programa de pràctiques externes que tenim,
que és l'única universitat, jo diria que de l'Estat,
que té un doble període de pràctiques,
una tercer i una cinquè.
Per tant, ens preocupem també per la inserció laboral,
en aquest sentit.
Sempre ha estat una de les nostres preocupacions,
perquè sabem que el mercat és difícil,
i bé, ens l'intentem treballar perquè,
quan els estudiants acabin,
tinguin el futur mínimament encarrilat.
Jo us voldria fer una pregunta,
també sobre els nostres estudis,
que ens estàs parlant ara,
que veu una mica enllaçada també a una pregunta anterior,
que és que aquest model, que té la seva particularitat,
que té el primer cicle comú,
i que és un sistema innovador,
que ho expliques ara i en altres ocasions,
si de debò és útil,
sortirem el dia de demà amb certes avantatges,
o quines són?
Sí, home, aquesta és una de les nostres apostes més clares,
possiblement,
que, com sabeu, ha comportat bastanta polèmica,
la idea del cicle comú, etcètera.
jo crec que ara ho tenim més o menys clar,
diríem des del punt de vista organitzatiu,
però des del punt de vista de filosofia docent,
continua sent el mateix que el dia que vam començar.
I part és d'un principi molt bàsic,
molt elemental,
que es basa en la realitat del mercat laboral.
El mercat laboral avui en dia,
cada cop més,
i sobretot en els àmbits locals i comarcals,
demana professionals polivalents,
és a dir, gent que pugui fer moltes coses
i fer-les bé i ràpid,
i moltes coses diferents,
o bé a l'hora o bé consecutivament.
Hi ha molta mobilitat laboral,
la gent canvia de mitjà,
canvia de professió,
i per tant és molt important
que el professional tingui
una formació en habilitats molt àmplia,
perquè la realitat és aquesta.
És a dir,
en aquest sentit,
nosaltres estem totalment convençuts
que a l'hora d'afrontar el mercat laboral,
els nostres estudiants
estan millor preparats
que les altres universitats
per aquest model.
Així m'estàs dient
que el model dels estudis que estudiem aquí
s'acopla molt més al mercat laboral actual
del món dels mitjans
que no pas al de les altres universitats.
Jo estic absolutament convençut d'això,
o en tot cas ho hem fet amb aquesta intenció.
Si serà així o no,
de fet encara no tenim una promoció
que hagi acabat,
sabeu que els de la primera promoció
estan a quart,
i per tant no hem fet la prova definitiva,
però per exemple tenim indicis
i és quin és el rendiment
dels estudiants a les pràctiques.
I la primera promoció
va tenir un rendiment excel·lent.
I ja ho he tingut ocasió de comentar-ho
i aprofito per felicitar-los
perquè realment el grau de satisfacció
de les empreses amb els estudiants
ha sigut molt alt.
Jo crec que això és una prova
de que estem pel bon camí.
Bé, a mi el que m'agradaria preguntar-te, Bernat,
és, ja sabem tots que en aquest curs 2004-2005
s'ha encetat la posada en marxa del segon cicle
i que hem aterrat uns nou alumnes,
com és el meu cas,
procedent d'altres carreres.
La posada en marxa d'aquest segon cicle,
com la podries valorar?
Home, de moment, jo crec que va raonablement bé.
Sempre hi ha coses per millorar,
però si et soc sincer,
ara que una mica a toro pasado, que se'n diu,
jo tenia una mica de por que no n'és massa bé,
perquè és la primera vegada que això succeeix
i implica una sèrie de complicacions administratives,
logístiques, per exemple, de compra d'equips,
d'ampliació d'equips,
de convivència de gent que té una formació,
com el vostre cas,
que és prou diferent de la gent que ve del primer cicle
de publicitat.
Hi havia moltes incerteses
i jo crec que la cosa està funcionant bastant bé.
En tot cas, jo et rebotaria la pregunta
i et demanaria que,
ja que estàs davant del micro,
fessis tu la valoració.
No, no, per mi la veritat és que està sent bastant positiva
i, vaja, tots jo, els meus companys
que hem aterrat en guany
estem, vaja, molt satisfets
del que ens hem trobat fins ara.
L'únic problema que hi ha hagut ha sigut amb la matrícula,
però bé, ja està resolt
i ara ja, doncs, a mirar cap endavant.
Hélder, de quins estudis vens?
Jo vaig acabar dret al setembre,
però dels que hem arribat ara,
doncs tenim historiadors,
biblioteconomia,
educadors socials,
vaja, que el ventall és molt àmpli dels que hem aterrat.
Et veus més com a periodista,
que no pas com a advocat?
Jo sempre crec que tinc més vocació periodística
que com a advocat.
Doncs, escolta, la formació en temes de dret
és extraordinària, eh?
Per tema de crònica de tribunals
que hi ha de vegades unes llacunes
de terminologia de formació
realment impressionants dins d'aquesta professió.
Sí, de fet, el periodisme de successos,
que sempre ha estat un àmbit molt demandat,
amb molta presència als mitjans,
requereix una formació jurídica,
perquè el periodisme de successos
és molt proper al periodisme de tribunals
i, de fet, de vegades es confon.
I, per tant, jo crec que en aquest sentit
la teva formació jurídica t'anirà molt bé.
És com a estudiants que vinguin d'Econòmiques.
Per fer periodisme científic,
déu-n'hi-do també,
les barbaritats que podem dir,
els que no som experts en determinats àmbits,
per tant, tota la formació que es pugui fer,
doncs serà poca, no?
Sí, aquí, si em permeteu, molt ràpidament,
sempre hi ha hagut un cert debat en la formació
en matèria de periodisme entre els que són partidaris
del model fer un primer cicle d'un qualsevol altra cosa
i un segon cicle de periodisme,
i els que són partidaris de l'estudi de periodisme
des de primera cinquè.
Cada cosa té els seus avantatges i els seus inconvenients.
En el vostre cas,
és evident que el bagatge previ que teniu
us dona una maduresa,
us dona uns coneixements,
us obre una amplitud de mires
que, possiblement, un estudiant
que només hagi cursat periodisme no tingui tant.
I, en contrapartida, potser,
us falta aprofundir
en els aspectes específics de la professió,
en l'aperfeccionament dels llenguatges,
en l'ús de les tecnologies,
en les tècniques, etcètera.
Per tant, en fi, com tota la vida,
tot té avantatges i tot té inconvenients.
Alguna pregunta més al Bernat?
Sí. Vostè veu que ho tenim molt difícil
en altres per a tindre treball?
No, una mica queda implícit
en el que comentava abans.
Jo no soc, i amb tota la sinceritat,
no soc pessimista.
Aquesta és una cosa que...
De vegades, en les universitats
d'on veníem,
crec que era un pecat
que incurria algun professorat
que era transmetre un missatge molt pessimista.
Fins i tot, jo havia sentit dir
algun professor que acabarien fregant vàters.
Evidentment, això no és així,
no ha sigut mai així.
Tampoc no s'ha d'ocultar
que el mercat és un mercat complicat,
és inestable.
hi ha molta inestabilitat,
la gent canvia de feina molt ràpidament,
però aquesta pròpia inestabilitat té una altra cara,
que és un mercat expansiu.
És a dir, que contínuament s'estan generant nous perfils,
no en el periodisme tradicional o clàssic,
això és important tenir-ho en compte,
sinó en aquest món de la comunicació corporativa,
institucional, comunicació política,
la publicitat.
És un món, internet, per exemple,
és un món que està canviant,
que està creixent.
Jo només vull,
com a exemple de les possibilitats,
l'altre dia, ahir,
concretament escoltant la ràdio,
comentaven quina és la xifra
que s'ha invertit a la campanya electoral dels Estats Units
i eren, no recordo,
però era una barbaritat de milions de dòlars.
Aquests milions de dòlars són per capital humà,
en una gran proporció,
i per tant per persones que treballen en comunicació,
en definitiva.
Això seria un exemple de com les professions de la comunicació,
les diverses professions,
són expansives, estan en creixement,
estan canviant,
i això també exigeix per part de la universitat,
però també per part dels estudiants,
una mentalitat oberta.
I és el que nosaltres volem inculcar,
que la gent tingueu una mentalitat oberta
i que sigueu capaços d'adaptar-vos al que us trobareu.
Tu notes aquesta inquietud entre els alumnes
sobre la incertesa del futur laboral en el dia a dia?
Si soc sincer, menys que l'autònoma, per exemple.
No sé si algú de l'autònoma m'està sentint
i potser s'enfada, espero que no,
però quan estava l'autònoma
hi havia un clima més catastrofista,
que després resulta que no és cert.
Tothom troba el seu lloc.
Sí, sí, sí, la gent troba el seu lloc.
Més a gust o menys a gust,
però tothom troba el seu lloc després, no?
Però quan estava l'autònoma, no sé per què,
pel tamany, per la trajectòria,
hi havia més pessimisme en l'ambient.
Aquí, jo realment, no l'he notat en els estudiants.
Hi ha una preocupació lògica,
com a tot arreu,
perquè els estudiants de dret
segur que també tenen una gran preocupació
pel seu futur laboral,
o els de treball social, o els de psicologia,
o els d'economia.
És a dir, avui en dia ser llicenciat no és garantia,
com sabeu, de trobar una feina ràpida
ni ben pagada.
Jo no crec que estiguem particularment malament,
i de fet les estadístiques indiquen
que en índex d'atur,
ja s'han fet estudis,
en índex d'atur de llicenciats,
estem per la meitat de la taula.
És a dir, no som ni dels que tenim una gran col·locació,
però tampoc són dels que tenim un índex de 25%,
com els biòlegs o altres titulacions,
que tenen un 25% d'atur
en la gent que s'ha acabat de titular.
Em sembla, si no recordo malament,
que estàvem pel 6 o el 7 o el 8%
d'índex d'atur.
Per tant, no estem malament.
Jo imagino que cap de vosaltres
us ha mogut la motivació
que sereu milionaris
si us dediqueu a aquest ofici,
ni de bon tros.
Per tant, Isabel,
com et veus en un futur
o com t'agradaria veure't?
Bé, jo...
Fent què, dins d'aquest ofici?
Jo, el meu plantejament
és fer publicitat.
Però, no ho sé,
a lo millor al cap de 3 anys...
A tu t'agradaria fer publicitat?
Sí.
De moment?
Sí.
A lo millor al cap de 3 anys
m'entra el cuquet del periodisme
i faig periodisme.
Clar que sí.
però era publicitat
i no ho sé.
No ho sé.
És una qüestió d'anar provant, no?
I experimentant
i aturar-te allà on t'agradi.
Ariadna, tens clar
què vols fer
de la teva vida professional
en un futur?
Bé, més o menys,
en principi
jo em vull encaminar
cap a periodisme
i sobretot cap al món de la ràdio
perquè em fascina
o la televisió.
Aquestes serien les meves metes.
Ràdio, ràdio, digues que sí.
Ja ho veurem
perquè això és molt complicat.
Has vist el panor de les teles
com està, eh?
Ja has escoltat aquest matí.
Precisament.
Ui, ja està la cosa.
Per això està molt complicat
i no descarto haver de treballar
o acabar treballant
en un gabinet de comunicació
perquè no,
perquè és una cosa
doncs més estable.
No ho sé.
Tens claríssim
que és periodisme.
Sí.
Sí, sí.
El Roger?
Sí, jo ja fa anys
que tenia la vocació periodística.
Així que...
Però quan et deien
allò tan repelent de nen
si pot ser,
em veig d'aquí uns anys
doncs fent ràdio, precisament.
La ràdio també t'agrada.
I sí,
encara anant més lluny,
si a més puc fer
una mica de premsa
i fins a tot...
El que m'agradis és anar variant.
Si faig premsa
i també arribo a fer tele,
doncs fantàstic.
Home, una de les moltíssimes virtuts
que té aquest ofici
que no hem esmentat
cap ni una al llarg del programa
però jo crec que són prou evidents
és que et permet
doncs aquesta versatilitat, no?
Que depèn de la teva capacitat
senzillament.
Una miqueta de sort, eh?
També,
que no ens hem de guanyar
però la capacitat per fer-ho
doncs la tenim absolutament tots.
D'aquí uns anyets
aviam si ens retrobem professionalment.
Elder,
et tira això de la crònica
del fet d'hivern,
trits tribunals i tal
o no ho veus, clar?
A veure,
si m'hi ha...
Aviam si perquè he fet dret
ara m'he de dedicar a això.
No, no necessàriament, no?
Però si és l'única plaça que hi ha
doncs...
El que convingui.
El que convingui.
Si s'ha de parlar de successos
em parlaré.
Però escolta,
que t'agradi,
què t'agradaria fer?
A mi m'agradaria més
la premsa escrita.
Premsa escrita.
Un diari, allò...
Un diari
i si no pogués ser llavors
la ràdio.
És que a mi la televisió
no m'atrau.
Fixa't,
tothom que diu
que la tele és la tele,
jo m'estic adonant
al llarg del matí
que estem parlant tots
una miqueta
amb el micro,
sense el micro.
Jo pensava que bona part
de les persones
que optaven
per fer estudis de comunicació
se sentien molt atrets
per la televisió
i escolta,
m'estic quedant sorpresa
perquè veig que no,
que bona part
el que volen
és premsa escrita,
ràdio,
publicitat
i el tema
de les noves tecnologies
evidentment
que té molt de tiró
en això.
És una bona notícia,
no?
O no?
No ho sé.
És que tal com estan les teles
jo imagino
que s'ha creat
un efecte contrari
del que s'havia creat
fa uns anys.
Això de la popularitat
i tot això
està una miqueta
de capa caiguda.
Aquí,
entre els estudiants
de la URB
i comparant també
amb la meva experiència
prèvia a l'Autònoma,
aquí hi ha bastanta tirada
per la ràdio,
certament.
hi ha molt d'interès.
Jo crec que aquí també
el model docent
ha influït
perquè nosaltres
hem posat
èmfasi en la ràdio
com a pràctiques
perquè estem convençuts
que és un excel·lent banc de proves
i una excel·lent manera
de fer periodisme.
I a més a més,
com tu molt bé saps
que t'he d'explicar
que no sàpigues.
Molt, molt.
Jo no sé unió.
Però pel que fa a la ràdio,
la ràdio és un mitjà
que té una component romàntica
i vocacional
molt gran.
Té un element,
un cert misteri,
fins i tot,
no sé com dir-ho,
que atreu molt.
i a la gent
que li agrada la ràdio
li agrada molt.
És a dir,
tant el professional
com l'OIN.
En canvi,
a l'Autònoma,
doncs,
crec que a mi em semblava
intuir que hi havia
més interès per la premsa,
per la televisió
i no tant per la ràdio.
En canvi,
aquí,
certament hi ha
molt d'interès per la ràdio
i, evidentment,
també per la publicitat,
per les relacions públiques.
Hi ha molta gent
que té interès,
que té vocació
pel món
de les relacions públiques,
els quals,
per cert,
ara per ara
són els que els pinta millor
el futur laboral.
Això també
tothom ho sap,
perquè
el món dels mitjans,
el món de la ràdio
és un món
doncs
laboralment complicat.
En canvi,
doncs,
el món
dels gabinets de premsa,
de les relacions públiques
és un món emergent
on
doncs
es troba feina
amb relativa facilitat.
Com bé deies,
la ràdio té un component
vocacional indiscutible
i si fem una reducció
molt simple
podem pensar
que aquí hi ha
molts estudiants
vocacionals
en general.
Déu-n'hi-do.
Hi ha gent que ha optat
a fer aquesta carrera,
aquesta professió
per pura vocació.
Home,
de fet,
jo tinc la convicció
que la gran majoria
o per no dir tots
els que volen estudiar això
ho fan
per una qüestió vocacional.
Això jo crec que és diferent
si em permets
en relació
amb altres titulacions
com el dret mateix
on hi ha
una component
potser més pragmàtica
o en l'economia,
les econòmiques,
les empresarials
en què sempre hi ha
un càlcul més
de dir,
home,
doncs,
de què em puc guanyar bé
la vida,
com puc treballar
en una cosa
que tingui possibilitats
i,
en canvi,
la gent que estudia
comunicació
és perquè ho sent
realment
i, per tant,
jo crec que
el gran repte
de la universitat
i del docent
és no matar
aquesta il·lusió
i nosaltres
ho intentem.
Bernat,
moltes gràcies.
Encantat.
Que tot continuï
amb aquest tarannada
que distingeixi
aquests estudis
de comunicació
de la URB
una miqueta diferents
per aquesta proximitat,
per aquesta dimensió,
diguem-ne,
més a la mesura
de les persones
i no aquestes grans multituds
que de vegades
ens trobem
en segons quins àmbits.
Isabel,
Roger,
Ariadna,
ara sí que tu,
escolta,
Hélder,
molta sort
i moltíssimes gràcies
per dedicar-nos
al vostre temps.
A vosaltres.
Nosaltres seguim endavant.
Anem a escoltar
una altra pràctica.
Aquesta ens fa viatjar.
Es titula
El viatge,
precisament,
és un muntatge
que vol ser
un homenatge
a la diversitat cultural
amb músiques
i veus del món
i aquesta és una pràctica
que han fet
la Sara Sunyer,
el Nacho Fernández,
la Raquel Palomares,
la Natalia Lozano
i l'Anna Robert.
L'escoltem
i després parlem
amb alguns professors
d'aquestes estudis
de comunicació
que alguns d'ells
també tenen
la seva experiència
professional
als mitjans de comunicació
de forma paral·lela.
Serà després
de fer aquest petit
però intens viatge.