Un minut i serà un quart de dues.
La Conselleria de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona
promou l'equip Tarragona de Descartes.
L'objectiu és aconseguir el màxim de suport a aquest equip
amb el qual al capdavant tenim l'Artur Aragonès, que avui ens acompanya.
Artur, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Artur ja és un, no sé si dir habitual, conegut del Descartes.
Tens una experiència perquè n'has participat dues vegades.
I a més, molt recentment, tant l'any 2003 com 2004,
vas participar en una de les proves més dures, per no dir la més dura,
que hi ha en aquest món del motor, dels ral·lis.
Imagino que et va saber a poc i que vols anar una tercera vegada.
A poc aquesta última, perquè realment va ser molt dura
i els santesos diuen que potser de les edicions més dures dels 27 anys.
El que passa és que no se'ns han acabat les ganes
i hem vist que tenim un suport
i que particularment a mi m'agrada la cursa, oi?
Llavors ens hem tornat.
Quan veus les imatges, perquè aquells que no participarem mai al de cara
ens agrada veure aquests petits reportatges que es fan a la televisió
i veus la duresa de la prova,
penses, home, aquesta gent que és més veterana
i que participa un any i un altre,
que troba un equip, que troba bons esponsors
i que pot tornar,
jo estic segura que quan arriben a la recta final
t'ho han pensat, mai més, no?
Aquest mai més, tu també l'has pronunciat?
I tant.
Quant dura aquest mai més?
Quants dies dura el mai més?
Dura...
O sigui, abans d'acabar la cursa ja ho dius.
Mai més.
Mai més, perquè ho estàs passant realment
en moments molt durs, oi?
I jo crec que dura el cansament.
Vull dir, mentre tu físicament estàs descansant a casa,
que realment estàs un mes recuperant-te,
perquè arribes bastant tocat,
no vols ni sentir parlar de la cursa.
Després hi ha la fase del reconeixement,
de la gent que t'ha seguit, dels esponsors,
que bé els vas a veure, els hi portes un detall,
un record, o ells te truquen i tal,
que ja tenen aquell marge i el te'l donen ells, no?
El marge del primer ja te'l donen ells.
Després tu et comences a bellugar.
I després el màrqueting de car, que és molt bo,
ells en saben molt,
ja et comencen a enviar un CD de les imatges de la cursa.
I dius, que ja potser tampoc no n'hi va bé, per tant, no?
I comences tu mateix a engrescar-te, novament.
Sí, sí. La memòria de les persones és selectiva, no?
I a partir d'aquest moment,
el corredor que decideix tornar al Dacart,
dic tornar perquè tu repeteixes,
insistint, serà la tercera vegada que aniràs,
quin és el procés que se segueix
fins que la cosa i les maletes estan pràcticament fetes?
Mira, des que jo vaig decidir anar-hi el primer any,
el 2003,
ja vaig estar un any previ
ja pensant-ho.
També s'ha de dir que uns amics,
perquè això sempre va, doncs,
perquè veus amb algú que ho fa
o que t'engresca
o que tens uns medis per poder començar, no?
Vol dir que el 2002
ja estàvem,
mentre fèiem les curses d'enduro
o fèiem els entrenaments físics
o les sortides,
o el que sigui,
ja una miqueta ja vas pensant en allò.
I ara ja et puc dir que,
des de llavors,
l'objectiu màxim final
és fer la cursa.
i tots els entrenaments físics,
totes les preparacions,
fins i tot la dosificació
de no fer tantes curses,
o fer aquesta que t'agrada més
o que et va millor,
o fer un entrenament al Marroc,
ja va destinat al Dàcar.
Vull dir que és feina de tot l'any.
Clar,
si decideixes anar al Dàcar
només hi ha el teu horitzó,
al Dàcar,
no pot haver-hi res més.
No, exacte.
A veure,
hem de tenir en compte
que hi ha pilots professionals
que viuen d'això
i que fan altres curses
com és el Mundial de Raids,
però també encarat al Dàcar.
I si fan alguna cosa extra,
algun Enduro,
el que sigui,
doncs és per mera diversió
o perquè concretament aquella
els hi va bé el calendari.
Però els que no són professionals
i no tenim pressupost
per fer el Rally d'Egipte,
ni el de Túnez,
ni el de Marroc,
doncs has de fer altres coses
més assequibles,
com volia fer carreres locals
o carreres nacionals,
o una baja, no?
Però sempre amb el mateix objectiu.
I buscar aquest suport,
en aquest cas hi ha un suport institucional
per part de l'Ajuntament de Tarragona,
però la cosa vol anar més enllà
i vol implicar
a tota la ciutadania
en el sentit més ampli,
des de particulars,
empreses, institucions,
qui vulgui
pot estar present amb tu al Dàcar
en aquesta ocasió,
amb una fórmula ben curiosa
i que està oberta absolutament a tothom,
insistim en aquest terme, no?
Exacte.
Nosaltres aquest any,
com que és el tercer any
que jo hi vaig,
però diguéssim que és el que
jo li tinc més il·lusió
perquè jo he aconseguit
formar gent
i que estiguin gent
que són amics meus
de tota la vida
estiguin junts amb mi ara, no?
Jo primer hi ha hagut d'anar amb gent
que m'hagi ensenyat
com era la cursa
i ara, doncs,
no és que sàpiga molt,
però alguna cosa més sé
i podem formar un equip de Tarragona.
A partir d'aquí,
com que trobar els diners
és molt complicat
i tenim una base molt important
doncs perquè ens deixa arrencar,
vull dir, tenim el Cementos Esfera,
el Gaby Car,
el Totem, el Signo,
que ja ens porten tres anys amb nosaltres,
però clar, això no és suficient
per anar amb la moto que jo vull,
per anar amb el camió que jo vull,
per portar el mecànic que jo vull.
Hem pensat una cosa
per implicar tothom, com tu dius.
És una fórmula molt fàcil,
vull dir,
és una fórmula
que qualsevol persona
que li tingui una motivació especial,
que la cursa li agrada
i que la segueixi
quan es fa,
que jo sé que n'hi ha moltíssima
perquè al món del motor
mou molta gent
i li agrada a tothom
o a quasi tothom,
pot ajudar-nos.
Pot ajudar-nos
amb una aportació petita,
vull dir,
parlem de 60 euros.
I llavors,
el nom d'aquella persona,
d'aquella empresa,
d'aquell comerç,
d'aquell particular,
nosaltres el serigrafirem a la moto,
i donem un espai.
A la moto,
al camión,
tenim molt espai per fer-ho.
D'aquí la llegenda aquesta,
justament el lema
que es forma part de la llegenda,
és a dir,
que anirem amb tu al Dàcar,
d'alguna manera.
Molt bé,
tot el que estigui allà
al seu nom
arribarà a mi a Dacar,
a les platges de Dacar.
Farem arribar
el nom de Tarragona Dacar.
I entrarem dintre la llegenda
perquè qualsevol persona
que hagi col·laborat amb nosaltres,
doncs se li donarà
un diploma,
un reconeixement,
de tant en quant
ens ha ajudat
a arribar a aquesta fita.
I, a més a més,
farem una presentació oficial
quan estigui tot ja
a la moto pintada
i tot acabat,
doncs al desembre,
i serà convidat
i allí se li farà
l'entrega d'això.
Llavors,
això ho hem canalitzat
d'una manera fàcil
amb la Conselleria
de Relacions Ciutadanes
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb uns folletins
que tenim aquí,
que ens posa un...
Aquesta fotografia
és de l'última participació
al Dacar?
O és del costat de casa teva?
O com va aquesta foto?
Home, mira,
et diré on és aquesta foto.
Aquesta foto és...
Home, fa patxoca
perquè se't veu així
com a mitja competició, no?
Sí, estàvem...
Això és la frontera
entre el Sàhara Occidental
i Mauritània.
Aquí veníem de fer
un enllaç de nit
de 400 quilòmetres
i llavors ens en quedaven 600 més.
Ara recordarem
la manera
de com podem participar,
però vull fer una pregunta
que és òbvia,
però que l'has de contestar
una mica
per justificar
aquesta passió
pel Dacar.
Per què?
Perquè, clar,
realis,
proves per anar amb la moto
n'hi ha en un bon grapat,
però per què el Dacar?
Perquè és una llegenda justament
o què se sent
que es viu
que s'experimenta
en el Dacar
que atrapa d'aquesta manera?
Sí,
el Dacar,
diguéssim que
quan portes molts anys
competint com jo
i quan no en portava tants,
és el màxim
que pots aspirar,
no?
Per un pilot
de moto de muntanya,
diguéssim que
és la prova mítica.
Llavors,
ja d'entrada,
sense haver-hi anat,
tots tenim aquest pensament.
Però per què repetim
els que hi anem?
Doncs perquè justament
la carrera
et dona molt,
et dona molt
a nivell personal,
et dona molt
perquè
tu estàs veient
uns altres mons
que realment
no els pots veure
de cap més altra manera
i t'adones compte
doncs de que,
bé,
de lo gran que és
Àfrica,
de la immensitat
del desert,
de lo petit
que tu et sents allà
quan estàs
envoltat de mil quilòmetres
per quatre bandes
que no hi ha absolutament res
i el repte aquest
de superació
i de poder fer
acabar cada dia,
dia a dia
i la motivació
que necessites
i l'esforç
que realitzes
per fer-ho
i si a més a més
et surt bé,
com he tingut la sort jo
de poder acabar,
doncs no et deix
no et deix parau,
vull dir,
els que
els que escriuen,
els que parlen,
diuen que és com un
que te pica
o com un insecte,
que es diu Dakar
i diuen
que enganxa
per cinc anys,
no?
I com creus
que tu
que us veuen
aquests habitants
d'aquest altre món
que deies?
Perquè, clar,
tu dius
tens la possibilitat
de veure un altre món
i aquest altre món
com us veuen
a vosaltres?
Home,
ells ens reben molt bé,
sempre,
sempre,
vull dir,
el pas del Dakar
no s'ha,
clar,
no s'ha de tenir en compte
que el pas del Dakar
per allà en passa,
doncs,
evidentment que deix diners,
no?
És una caravana
de moltíssima gent,
de l'ordre de 2.000 persones
i, doncs,
se suposa,
doncs,
que hi ha,
això ja no ho sé jo,
no?,
però hi demanem uns drets de pas,
o demanem uns lloguers
d'unes instal·lacions
o el que hi hagi.
Això ja és cosa
de l'organització.
Però això li tocarà,
doncs,
el gran,
no,
del país,
a vegades dius
i els petits
que els hi toca,
doncs,
bueno,
ells tenen el seu petit comerç,
tenen les seves petites coses
i, clar,
és un gran turista,
no?,
que passa per allà.
Segur que hi ha moments
de gran expressió
que on s'ha sent el rei del món
quan va per allà,
però hi ha moments
difícils,
jo no sé quins moments són,
quina part és més vulnerable,
la part física del pilot
o la part emocional?
Mira,
aquí has donat la clau,
vull dir,
el físic se'ns acaba a tots,
arriba un moment
que quan portes 3 dies
fent 700,
800 quilòmetres,
fes matinant molt
i,
evidentment,
que tens una progressió
física específica
i pots aguantar-ho,
no?,
però arriba un moment
que el físic diu prou
i llavors és quan entra
la capacitat
de superació
i el coco,
no?,
que nosaltres diem,
tenir el coco ben posat
i no desmoralitzar-te
i això és el que dona,
estic convençut,
marca la diferència
entre una persona
que pot repetir,
que pot acabar,
que pot fer-ho
i una que potser
té més físic
o té més tècnica
o té més ràpid,
però no té
aquesta característica
psicològica,
diguéssim,
que li permet
no enfolsar-se
en els moments difícils.
Em guanya més
i imagino que a tu,
com a altres corredors catalans
que hi hagi,
deu fer una particular il·lusió
perquè surt de Barcelona
el mes de gener
i bé,
també és bonic,
no?,
fer un Barcelona de cart
fa com a més gràcia
i tot,
no?,
clar,
clar,
això és molt maco,
sí,
realment poder sortir de casa
i ja et dones per segur
que tindràs la gent de casa allà,
no?,
a Castelló també
hi ha quantitat d'amics
i quantitat de coneguts
i de gent que ens va venir a veure,
però a Barcelona
seran molts més.
Ja està la tria feta
de la moto,
del mecànic,
del camió,
de l'assistència,
de tot això,
o què?
Sí,
avui hem fet
la primera foto d'equip
i tenim decidit
què serà tot això,
jo ja ho tenia clar
l'any passat,
ja sabia que la moto
no acabi d'anar
era la moto que tinc ara,
que és una KTM,
el tema d'assistència també
el tenim definit,
aquest no canvia,
és el que hem tingut fins ara,
que és una empresa
que porta 15 anys
fent de cars amb els seus camions,
nosaltres lluguem un espai
per posar el nostre recanvi
i doncs ara s'està contemplant
la possibilitat
de tenir un cotxe d'assistència
o de llugar-lo també,
no?
Això diguéssim que tenim definit.
ara és el moment
de recordar
si volem formar part
de la llegenda
com ho podem fer
perquè clar,
jo imagino que després
d'aquesta presentació
oficial d'avui
doncs es donaran
algunes que altres activitats
o maneres
que la gent s'assabenti.
És tan senzill
com anar a un compte corrent?
Fareu alguna mena
d'acte públic
perquè la gent
que decigi
formar part de la llegenda
amb la seva aportació econòmica
ho pugui fer?
Com funcionarà el tema?
Mira,
la manera més fàcil
és com dius tu
un compte corrent,
nosaltres en tenim una
de la caixa penedès.
Aquesta informació
la tenim en paper
escrita
que intentarem
fer arribar
al màxim
de gent possible
però el butlletí municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
aquesta informació
sortirà
durant els mesos
de setembre,
octubre, novembre, desembre.
Molt bé.
Això físicament
existirà
aquest paper, no?
I
a més a més...
Som a anar a la caixa
per dir que em vull apuntar
pel Descartes
també ens entendran, no?
Segur,
perquè jo ja els tinc guisats.
Fins i tot
li deixaré targetes
d'aquestes
amb la foto signades
que vinc a apuntar-me.
No, és important, clar.
Ara, no els dona dret a anar-hi, eh?
Només els dona dret a participar
d'aquesta manera virtual.
Aviam si ha estat enganxant
algú de paquet a la moto, eh?
No, ja ens...
Imagina't tu el panorama.
No, escolta,
ja ens agradaria,
ja ens agradaria.
És molt complicat
perquè, clar,
portar una persona allà
val molts diners, no?
Ja ens agradaria.
Sorten voluntàries.
No vols algú
que escombri el desert
o el que sigui, no?
Sí, no, que et portin en braços, no?
I què més, Artur?
Déu-n'hi-do si t'esperen
uns 100 dies complicats
però carregats d'il·lusió,
no hi ha dubta.
Si volem formar part
de la llegenda,
a nivell particular,
com a empresa, com sigui,
ja ho saben,
un compte Caixa Penedès
que esperem que es vagi omplint, eh?
Esperem que sí.
I teniu prevista alguna cita
així com a mitjans
per donar a conèixer?
Deies que ara el desembre
està previst presentar, doncs,
tot l'equip novament,
el material ja formalment constituent.
El desembre ja constituirem tot
quan ja tinguem, diguéssim,
tot l'equip acabat
i els entrenos fets,
la moto preparada,
pintada, serigrafiada i tot.
El que passa és que, clar,
hem d'anar fent uns entremitjos
que els farem via premsa,
que ja estareu informats
i vosaltres ja ens vindreu a veure
per donar raó de tot.
I doncs en farem un parell o tres més
que serà, doncs,
suposo que un dia anirem a la platja,
farem una passada per la platja
amb la moto
i d'un altre dia, doncs,
explicarem, doncs,
més detalladament,
pas per pas,
com és la moto,
quin equipatge portem,
vull dir,
estarem contínuament
donant notícies del tema.
I a partir del gener,
com fem molts, no?,
mirant la tele,
aviam si veiem a l'Artur
repallar pel desert.
Això em donarà força.
Desitgem moltíssima sort, eh,
que tot es pugui fer
de la manera que heu planejat.
Restarem molt atents
i t'agraïm molt que hagis vingut avui,
que presentàveu, doncs,
això,
a tres quarts de dotze del migdia
i sabem que ha estat
molt intens el matí.
Moltíssimes gràcies,
Artur Aragonès,
el pilot que dóna nom
a aquest equip
Tarragona Dakar 2005.
Gràcies
i, de nou,
molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
I d'aquesta manera ja pràcticament
també ens han d'acomiadar
de tots vostès.
Ens separa un minut i mig
de dos quarts de dues
i ha de prendre el relleu
l'actualitat local
a través dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Gràcies per la seva atenció
i, si ho desitgen,
ens retrobem demà l'hora de sempre,
a partir de les set del matí.
Que acabin de passar un bon dimecres.
Adéu-siau.
Gràcies.