Del llibre, les 12 collites del Ferrer, en volem parlar amb els seus autors,
en són en Carles Pastrana, molt bon dia.
Bon dia.
I també el Pep Escona, bon dia.
Bon dia.
Com ha anat el procés d'elaboració d'aquest llibre?
D'entrada, m'ha de dir que m'expliquéssiu què és el que podem dir del nom del llibre,
perquè té una explicació, té un sentit aquest nom, no?
Bé, és una mica un joc de paraules en el sentit que en català,
i fins i tot en espanyol, dotzena de frar és conjunt de tretze coses,
o el que en diuen els anglosos de Baker's Dossen,
o els francesos, per exemple, de tres a la dozena.
És una expressió que és bastant internacional,
aquesta cosa que en diem dotze per voler dir tretze.
Bé, les 12 collites del Ferrer definitivament són tretze,
des del 89 fins al 2001.
Són tretze històries que repassen tretze collites.
Tretze històries que deuen tenir un component humà molt important,
que ara explicarem, i també un component visual, fotogràfic,
que ha plasmat en Pep Escoda.
Sapiguem captar aquells moments, aquells moments que transmeten tot això, no?
Sí, lògicament, com tu ho has dit,
i hi ha un fort component humà,
i com ha dit el Carles, està quedat tretzenyades,
llavors, per part meva, ha sigut un treball d'autonany,
seguint tot el procés del vi del Clos de l'UVAC,
i, bueno, em siguin, bueno,
ja has vist esfullejat una mica del llibre,
i és poètica de l'espai, no?
I poésia visual.
Això m'ha dit també que és un llibre que està ben fet,
que visualment està ben editat, entra molt bé,
això també fa que quan aneu a estar junts a presentar-lo aquesta setmana,
doncs que us rebin amb bons ulls, no?
Això esperem.
Aquí hi ha un tema del que deia el Pep,
ja ho volia comentar,
i el treball que ha fet Art i Pixel, en aquest sentit,
al principi hi va haver un treball de connexió entre l'autor,
per dir-ho d'alguna manera, literari,
i en aquest cas l'autor fotogràfic.
a en Pep Escoda li va arribar el text a les mans,
i hi ha un moment donat que en Pep diu, ja ho veig.
Quan en Pep ens passa les fotografies,
nosaltres vam dir, ja ho tens.
És a dir, realment el Pep ha fet una interpretació increïble,
una interpretació visual del text literari.
El conjunt d'això,
és el conjunt d'aquest treball,
més el conjunt del disseny,
jo crec que ha estat un gran treball d'Art i Pixel.
El Priorat, Pep, és una comarca que,
fotogràficament, no sé si s'inspira més que d'altres,
però que té uns paisatges increïbles, no?
Sincerament, tots siguin de Tarrona,
jo era una comarca que no coneixia massa,
i gràcies a Déu li descoberten aquest llibre.
I el que sí que puc dir una cosa,
és que t'atrapen, no?
Hi ha una frase del Carles,
que diu,
vivir en el Priorat es aceptar los fantasmas del pasado,
si no m'equivoco.
I jo volia dir que fotografiar el Priorat
també és acceptar els fantasmas del pasado, no?
Perquè té alguna cosa que t'enganxa, realment.
Com recordes, Carles,
aquí temps en què a tu i a quatre més
que vau a Tarrona al Priorat us deien
que si estàveu sonats de voler fer vivó
en aquella comarca?
Bé, suposo que algú encara ho diu,
que ho estem, no?
Però llavors ens ho deien més.
Bé, d'això fa 25 anys,
vam començar sobre els 79,
ens vam començar a morar pel Priorat,
en realitat van ser concretament en René Berbier
i nosaltres que vam començar allà,
després amb els anys van anar beningent.
Ho recordo amb una certa nostàlgia per un cantó
i per l'altre cantó o per l'altre costat
amb una gran duresa.
En aquells moments ningú hauria dit
que un vi com Clos de Lubac
estigués a nivell internacional
o que un llibre que parla de vi,
que està fet al voltant del vi,
però que no està fet només per les persones del vi,
arribés a presentar-se,
com es presentarà el dimecres proper a Nova York,
a l'Hispany Institute.
Creieu que a Nova York cada cop hi ha més cultura del vi,
això és cert, no?
I cada cop també tenen més referències d'aquí,
cada cop veu més clar que hi ha una comarca
que es diu Priorat,
que fa un vi que és de molta qualitat,
i això a Nova York,
qui expressi una mica en el món del vi ho ha de saber, no?
Bé, de fet en aquests moments a Nova York
coneixen tant o més els vins, el vi Priorat,
que aquí hi ha un altre component important aquí,
i no sé si és el moment o no de dir-ho,
però com a mínim és divertit.
En aquest moment l'opinió internacional
està en que els propers 20 anys
el gran país del vi al món serà Espanya,
nosaltres anirem Espanya i Catalunya,
però dins de, diguéssim,
de l'estat espanyol,
i per aquesta ordre,
Priorat, Jumilla i Toro
seran les tres regions més importants.
Per tant, per un tema matemàtic,
que es considera que el Priorat serà una de les regions vinícules
més importants del món aquest proper quart segle.
Per tant, els americans estan molt al tanto d'aquestes històries.
Va ser que el llibre es vendrà a Amèrica, no?
Jo crec que ja has vist tu com està el llibre,
amb els textos, la fotografia, l'edició,
com s'ha fet tot i amb el carinyo que s'ha fet,
jo crec que tindrà molt d'èxit.
Bé, de fet, el llibre,
ens han fet un primer lliurament dels exemplars,
jo crec que em penso que és avui que fan a l'editor
el 100% del lliurament,
s'ha demanat una segona edició perquè la primera edició,
abans de rebre els llibres, la tenim esgotada.
Això és una satisfacció absolutament increïble.
Donem-me més detall d'aquestes històries
que surten al llibre, aquestes diferents històries.
Per exemple, fotogràficament parlant,
Pep, què destacaries?
N'hi ha alguna que t'ha impressionat més que d'altres?
Alguna temporada de l'any que diguis,
mira, no sé, el Priorat té un color diferent
en aquella època de l'any?
En totes les èpoques de l'any
el Priorat té colors diferents.
Jo no destacaria en si cap imatge en concret,
jo crec que és un conjunt.
Lògicament hi ha algunes que t'atrapen més que les altres
i si em fas definir per aquí
potser van ser de les primeres que vaig fer
que eren boira.
Això no t'ho havia dit abans,
però en aquest llibre tampoc s'ha tingut en compte
la quimiotologia.
En un llibre normal,
els que fas normalment busques el sol,
busques que faci un dia esplèndid.
I aquí s'ha treballat tot l'any
i era igual que hagués pluja,
que hagués sol, que hagués boira.
Jo destacant-ne no en destacaria cap.
Crec que s'ha de veure el llibre,
s'ha de llegir el llibre,
s'han de mirar les imatges
i crec que totes són prou importants
i fa molt bé,
descriveix molt bé el text que va fer el Carles Pastrana.
Bé, de fet, jo el que voldria dir
és que hi ha un tema important en el llibre,
essencial,
que és que no hem d'olvidar
que fa massa més d'un mes
va guanyar un treball sobre aquest llibre
al Premi Nacional de Fotografia.
Això dona la idea realment del treball
que ha fet en Pep Escoda.
És a dir, a nosaltres una de les coses
que més ens ha impressionat del llibre
és el treball d'en Pep Escoda.
Per què?
Perquè nosaltres que fa 25 anys
que vam arribar a aquell priorat
hem vist que ve una persona,
una persona de mar, a més a més,
com el Pep,
que veu les coses
des d'un angle absolutament diferent.
Nosaltres hem pogut passar
per davant d'un lloc
durant 25 anys
i no hem vist mai
allò que el Pep Escoda va veure.
El llibre realment
és per llegir-lo potser,
però jo us dic que, a més a més,
per mi i per casa nostra
encara és més per mirar.
I està bé que ho diguis tu
perquè ell no ho diria, això, eh?
Home, no està bé que ho digui.
No està bé que ho digui jo.
Però bé, en comptes de dir, sí.
És per mirar i per llegir, lògicament,
perquè els textos d'ell són meravellosos.
Jo em vaig basar, lògicament,
en els textos d'ell
que m'has vaig llegir molt de vegades
i quan veigues el llibre
i detingudament veuràs
les simbioses que hi ha
entre les frases i les imatges.
Jo estic molt content, sincerament.
Heu fet també un documental,
un audiovisual de suport
o una presentació en format audiovisual
de suport al llibre?
Artipixel ha muntat un audiovisual
que dóna suport a les presentacions
perquè, esclar, en aquests moments,
en principi, hi ha previstes per l'any vinent
algunes desenes de presentacions
a tot Europa,
algunes més als Estats Units,
possiblement a Sud-amèrica,
i, per tant, el que ha fet Artipixel
és muntar un audiovisual
a fer efecte que ja el llibre
en si tingui una bona entrada.
Quan presentes un llibre
necessites un suport important
i crec que aquest petit audiovisual
és un bon suport
per donar a entendre el llibre.
Creieu que tindrà bona acollida
el territori, el Priorat?
Bé, la gent del Priorat
és desagraïdament agraïda,
per tant, estem convençuts
que sí, que tindrem una bona acollida.
La gent del Priorat
és gent, a vegades, de poques paraules,
però molt profunda,
una gent que et costa molts anys
de conèixer-la,
però que és capaç d'entendre,
és capaç de jutjar
i és capaç d'alluar
les coses que estan ben fetes.
Esperem que la gent del Priorat
entengui que aquell llibre
està fet amb l'ànima a la mà.
En el cas del Pep Escoda
està fet amb l'ull a la mà.
I a més hi surten, no, també?
Perdona?
També hi surten, no?
Els de la comarca també hi surten?
Sí, sí, lògicament surten
i llavors veia un gran component humà.
Jo vull dir una cosa
que s'han deixat
que és important que la gent ho sàpiga
perquè el llibre està penjat a internet.
Llavors, si em permets,
diré l'adreça,
que és www.les12cossetgesdelfraile.com
12 amb número.
És interessant que la gent s'ho miri
i es farà una idea
de com és el llibre.
Bé, aquí és un altre
dels treballs d'Art i Pixel,
aquest les12cossetgesdelfraile.com
t'introdueix per part del T-Pixel
dins tota una part visual del llibre
que crec que és absolutament interessant de veure.
Cap on creieu que camina el Priorat?
Cap on creieu que anirà a parar?
Després d'aquesta evolució
d'aquests 25 anys
amb tants canvis
i encara continuen sent
l'única comarca de Catalunya,
no sé si l'única,
però em sembla que de les poques
que no tenen semàfors,
cap on anirà?
Bé, això dels semàfors
jo penso que demostra
el que és intel·ligent
que és la gent del Priorat
i no tan sols el Priorat vinícola
del Priorat del Vi
sinó del Priorat comarca,
és a dir, Montsany i Priorat.
Jo crec que és una gran comarca
on la gent té les coses molt clares
i això fa que tingui un immens futur.
En aquests moments
hi ha unes quantitats industrials
de gent que estan arribant al Priorat,
que s'hi estan instal·lant,
que hi estan invertint
i crec que s'està fent un bon treball.
El Priorat té un gran futur.
Com deia en una entrevista
que vaig tenir no fa gaire
una conversa de treball
amb una gent que van venir
a visitar-nos al celler,
les coses s'hauran de fer,
pas a pas,
és a dir, el Priorat no vola,
però el Priorat exactament
fa 15 anys que està caminant
amb una fermesa extraordinària.
Crec que és una de les zones,
si se sap fer bé,
i crec que la gent té la voluntat
de fer-ho,
amb més futur d'aquest país.
Estem d'acord, Pep?
Totalment d'acord.
No caldria res fer-ho.
Que tingueu un bon viatge als Estats Units
i que vagi molt bé la presentació.
s'adreçareu d'entrar
en algun col·lectiu en concret
en aquesta presentació
o va, no sé,
de professionals?
Bé, la veritat és que
hi ha diferents col·lectius que venen.
Hi ha el tema del col·lectiu
que diguéssim que toca més
el treball del Pep,
també hi ha el tema
del col·lectiu del vi,
però també és veritat
que a través del doctor
per Harvard,
del professor d'Ots,
que ha fet el pròleg del llibre,
doncs hi ha un component cultural
i un component, diguéssim,
universitari
que crec que també hi assistirà.
A part d'això,
mireu,
possiblement,
en el món del vi
és un dels mons
on es fan més amics.
Per tant,
el que esperem
és trobar-hi quantitat d'amics
als Estats Units
que es compten,
gràcies a Déu,
per centenars,
per milers,
gairebé.
Serà qüestió de mirar
el D-Shows,
el New York Times,
a veure si entrem a la ressenya.
Gràcies.
En principi,
esperem que sigui,
evidentment.
Gràcies a vosaltres.