Dos minuts, tres quarts d'onze del matí, canviem de registre i també canviem d'escenari.
El Josep Sunyé s'ha desplaçat amb la unitat mòbil fins a la muntanyeta,
on aquests dies està duent a terme, s'està experimentant un ratolí d'ordinador mans lliures.
És un disseny de César Mauri i que comercialitza una empresa de flix.
Allà tenim totes les persones que ens poden donar detalls d'aquesta iniciativa
que, sens dubte, permetrà i permet, de fet, a persones amb discapacitats físiques
puguin accedir a les noves tecnologies.
Josep Sunyé, bon dia de nou.
Bon dia, Jolanda.
Estàs molt ben acompanyat, no?
Sí, la veritat és que sí, perquè estic envoltat de persones que ens podran explicar
com molt bé deies aquest invent, el CREA, que tenim, mira, d'una banda, tenim el seu autor,
i és en César Mauri, fins no fa gaire estudiant de la Universitat Rovira i Virgili,
suposo que d'Enginyeria Informàtica, César, o no, no sé què.
Què tal, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia, sí, estudiant d'Enginyeria Informàtica.
Ara ens explicaràs l'invent.
També parlarem, però, amb l'Àngels Estupinyà, i és la directora del Lloc Com Som Ara,
com tu deies, al Centre de Paral·lisi Cerebral, l'Escola La Montanyeta,
que és justament aquí, a Sant Pere i Sant Pau,
perquè els soñins es situin quan vas de Tarragona a Sant Pere i Sant Pau,
amb esquerra, que hi ha aquell dipòsit d'aigua, doncs, al costat.
M'he vingut fins aquí.
Àngels Estupinyà, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlarem de com ha anat aquesta experiència, com l'esteu aplicant,
i la persona responsable, aquí al centre, que s'apliqui com cal al CREA,
és la Mabel Garcia, que ja és mestra d'Educació Especial.
Mabel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Qui és aquesta noia que t'acompanya, que, per cert, està fent servir el CREA?
És la Cristina Jiménez, és usuària del taller,
i fa servir, estem provant amb ella el ratolí facial.
M'han dit que ella és una crac de l'internet, ja, no?
Sí, sí, la veritat és que en poc temps ha sigut una màquina.
Cristina, és veritat això, no?
L'invent va bé? Funciona?
Com?
Sí.
T'agrada l'ordinador, perquè pots connectar-te a internet, per exemple,
baixar molta informació, no?
I, a més a més, parlar a través d'un correu electrònic amb altra gent, no?
Comunicar-te.
Sí.
I aquest invent, o sigui, tu ara, per exemple, aquí tens una càmera davant,
i quan tu, quan ella mou el cap, quan la Cristina mouent el cap,
aquesta càmera ho capta.
Per exemple, ens ho explicarà el César, una mica, l'invent és aquest, no?
Explica'ns una mica en què consisteix aquest software.
En el software el que fa és, en temps real, capturar la imatge de l'usuari via la webcam,
llavors el programa analitza el moviment de l'usuari del cap i el traslladar del punter del ratolí,
de forma que tu, movent el cap de forma suau, vas movent per la pantalla el punter.
Llavors, per poder fer clic, o bé atures el cap al lloc on vols clicar,
i al cap d'un segon se genera automàticament el clic,
o bé a través d'un micròfon i via veu li donis una ordre a l'ordinador perquè faci el clic.
Ara mateix la Cristina ho està fent, està movent el ratolí amb el moviment del cap,
sobre ja quatre, quatre per quatre punts així de color blau,
i ella doncs s'atura sobre d'un, i a partir d'aquí què passa?
Aviam, això és un petit programa que hem construït una mica per entrenar el funcionament del ratolí facial,
llavors, bé, és un programe tan molt senzill que simplement li va indicar no no ha de clicar cada vegada,
és perquè agafa una mica de destresa amb l'ús del programa.
Pensa que, igual que nosaltres nosaltres ens vam acostumar al ratolí de sobretaula,
el primer dia que el vam tenir, doncs clar, aquests usuaris s'han d'acostumar a aquest nou tipus de ratolí,
i una forma, doncs bueno, és un programa que els permetó entrenar.
Ara ens explicarà la Mabel si s'acostumen o no,
però abans, Àngels Estupinyà, directora, com ha anat aquesta experiència de col·laboració amb en César Mauri,
amb aquesta experiència, què tal, com està anant?
Bé, l'experiència fins ara és molt positiva,
i el nombre de nanos que se n'estan beneficiant és més del que pensàvem en un principi.
Les adaptacions les estan fent molt acurades per a cada un d'ells,
i pensem que això és bo i que aquestes noves tecnologies van molt bé
amb persones afectades, sobretot de mobilitat reduïda i paràlgi cerebral.
Perquè fins ara, clar, que connectar-se, per exemple, a internet era impossible, no?
Però algunes persones tenien dificultats greus per poder connectar-se,
perquè la mobilitat, com hem dit abans, no existia.
Aleshores, amb aquesta adaptació, que és software, els permet poder accedir-hi, no?
I doncs és un gran avanç per a aquest tipus de persones poder accedir-hi
perquè abans no existia aquesta possibilitat.
César, l'ull de color què és? Que és una altra història, no?
Val, sí, l'ull de color és un altre programa que aquest molt van carregar
al Departament d'Ensenyament i està orientat, bueno, molt resumidament,
és capaç de detectar un color dintre d'una imatge.
Llavors, això pot servir per moltíssimes coses.
Per exemple, en discapacitat s'utilitzen molt els polsadors.
Llavors, amb l'ull de color es poden construir polsadors inalàmbrics,
que funcionen a distància, amb un gomet, per exemple,
sobre alguna part del cos de l'usuari, permeten controlar el ratolí, etc.
És una tecnologia més experimental, però ja estem treballant
i aviat tindrem resultats, també l'estem experimentant aquí al centre.
I és que hi ha persones, això ho sap molt bé la Mabel,
hi ha persones que són igual, perfectament igual que nosaltres,
pensen igual que nosaltres, perquè a vegades es tendeix a pensar que no,
i és cert, són persones com nosaltres, però la diferència és que no poden moure el seu cos,
o que potser només poden moure una part molt ínfima del seu cos, no, Mabel?
Clar, llavors són persones amb un nivell cognitiu com nosaltres,
el que passa que són, a nivell de mobilitat, són depenents completament.
I clar, això d'accedir a l'ordinador, d'accedir a internet,
els obre moltes portes perquè els dona autonomia,
poder de decisió, possibilitats de molta mena de feina,
a nivell social i d'autoestima, doncs és molt important.
D'escriure un llibre, no?
Escriure un llibre, cantar, escriure cançons,
és que poden fer infinitat de coses que abans, doncs, lamentablement no podien.
Però, per exemple, el fet de poder comunicar-se amb l'exterior és una més important, no?
Sí, tot el que sigui sortir del centre,
tindre relació amb altres persones, no solament amb paràlisi, evidentment,
perquè si no ens quedaríem tancats en un cercle,
si no tindre contacte amb altres persones i en si la comunicació és bona,
per ells, que la tenen tan mermada,
el fet de poder-se comunicar és de les qüestions més importants que poden tindre,
com tot és l'humà, no?
Aleshores, pensem que això és molt vàlid per ells,
ja que tenen tantes dificultats motrius.
César, tornem a parlar de l'invent en qüestió
i de l'empresa Crea Systems Informatics,
una empresa que és la que comercialitza aquest invent,
una empresa que es crea tu, a Flix,
si no ho vaig errat,
i que suposo que tenia un futur per davant amb moltes possibilitats, no?
Això esperem i confiem, no?
De fet, ara hem d'agrair el conveni que té col·laboració
que estem desenvolupant aquí a l'associació de paràlisi cerebral,
que gràcies a això es tindran endavant
i estem avançant molt, no?
Sobretot, que ho estem pogut provar amb usuaris reals, no?
Amb usuaris que ho necessitaran.
Llavors, sí, tenim molta fe posada,
m'està costant perquè és un món una mica tancat,
el tema de discapacitat,
llavors costa, però...
Tenim moltes esperances posades
i pensem que això podrà ser molt beneficiós per molta gent.
Home, hem de pensar que,
si no m'enganyen els companys del Punt,
que avui es treuen un reportatge molt maco a la secció d'economia,
l'invent val 300 euros,
és a dir, que no...
Més o menys va per aquí la costa?
Sí, sí, no, el preu final és 300 euros.
Llavors, això pot semblar car per la majoria de gent, no?
Però cal pensar que dins del món de la discapacitat,
estem parlant que una cadira de rodes amb motor
val dos milions de pessetes, de les antiques pessetes,
i aparells similars que n'hi ha,
de sistemes similars als ratolí,
estan valent quatre o cinc vegades més.
Aleshores, pensem que és un preu molt ajustat
que nosaltres hem pogut oferir degut a aquest software
i que es basa en un hardware estàndard, no?
En una webcam i un PC.
No és car, no?
Àngels, Estopinyano,
de 100 euros, això és un preu fantàstic, no?
No, no és car.
Quan ens van dir el preu,
no vam trobar, evidentment,
els preus que hi ha avui en dia al mercat
són més desorbitats que aquest
i pensem que és un preu que podem assumir
i, de fet, que se'n puguin beneficiar els nanos,
ja és un cos que ja no és cos, no?
Vull dir, si hi ha pocs nanos que se'n poden beneficiar,
més que fos per un ja valdria la pena,
però tenim diversos nanos que se'n podran beneficiar del projecte
i, tot i així, ho tirarem igualment endavant.
Un projecte que es du a terme aquí a l'Escola de Montanyeta,
al centre de paràlisi cerebral.
Mabel, quina és la dificultat que trobes més incipient amb aquest?
No amb l'invent, sinó amb l'aplicació, no?
Amb el fet que s'hi acostumin.
Doncs, a veure, depenent del nen o de la persona,
doncs les dificultats són molt diferents.
Hi ha persones que, per exemple, si no poden parlar,
doncs no podran fer servir el clic per so
i han de fer l'espera.
Hi ha alguns que tenen problemes de mobilitat
i llavors tremolen i els costa fer l'espera.
Llavors s'ha d'ajustar molt i molt i molt a cada persona,
a cada usuari, però això és lentament
i anar fent les proves adients i ja està.
Pensem en això dels diners
que una càmera web del mercat
té un preu molt reduït.
En canvi, joistics i qualsevol aparell
que s'hagi d'utilitzar per aquests nens
el preu és desorbitat
perquè no està normalment al mercat
i pot sortir un ordinador per ells
per un preu desorbitat.
Suposo que és cert que continuem investigant
per tal d'anar purgant i justant al màxim
per cada perfil de persona.
Sí, sí, efectivament.
De fet, aquesta tarda tenim una reunió
amb el president d'aquesta associació,
el senyor Jaume Mari Pàmies.
Llavors mirarem de preparar
les noves modificacions que li farem al programa.
O sigui, hem detectat, clar, a base de proves
que el programa se pot millorar en alguns aspectes,
se pot adaptar millor a d'altres.
Llavors tot això ho decidirem, de fet, aquesta tarda mateix
i, clar, hi traurem una pròpera versió.
Però estem continuant investigant, també amb l'Ull de Color.
O sigui, ara també hem començat l'experimentació
i aviat esperem poder treure una línia de productes al mercat, també.
Suposo que l'aparell s'adapta a Windows, en principi,
i als PCs, no?
A Apple, també, o no?
Bueno, en principi,
en principi està pensat per a funcionar en ordinadors PCs,
amb sistema operatiu Windows,
perquè és el més extès, diguem, no?
És el més comú.
Llavors, clar, pensem que ja hem dit,
el mercat és reduït, si encara anem a sistemes més minoritaris,
llavors, per força una mica hem d'anar,
doncs, en aquest tipus de sistemes,
de moment per Macintot o per sistemes com Linux,
bé, no està portat,
però això no trobo que, potser, en un futur,
sí que ens decidim i el féssim, també.
En un futur, com, per exemple,
també el projecte que teniu en marxa amb la URB solidària,
per portar aquest invent al tercer món,
amb persones que també tinguin dificultats
i que estiguin, doncs, en aquest tercer món, no?
Sí, sí, de fet,
fa uns mesos ens signen un acord amb la universitat
per això mateix, no?
La URB solidària,
que és una ONG depenent de la Rovira i Virgili,
doncs, es comprometia a facilitar ordenadors
d'aquestos reciclats,
o sigui, usuaris anens de països del tercer món,
i d'altres, doncs, regalarem lligències,
aquest va ser el compromís del ratolí facial,
per tal que aquests nanos,
doncs, bueno,
amb discapacitat del tercer món
tinguin oportunitat
de tenir una millor qualitat de vida
en aquest sentit, almenys.
Saben què estic pensant ara, César?
Estic pensant en
quan van començar els de l'Apple,
que eren dos, en un garatge,
i que anàvem fent cosetes,
i que ara vés-hi al darrere, no?
Bueno, no sé jo si
serà com la història de l'Apple,
jo espero que això, ja dic,
tirin davant,
que això se'n pugui beneficiar molta gent,
i que, òbviament,
doncs, nosaltres
puguem continuar treballant,
puguem, bueno,
fer més gran l'empresa,
i que això serveixi
per moltes coses, no?
Vull dir, clar,
és el nostre desig,
per això estem aquí, no?
Si no, no ho faríem, clar.
Per cert,
que allà hem de fer cas amb el Bill Gates,
o no?
Perquè diu que
que d'aquí a pocs dies
ni teclat, ni ratolí,
ni res d'això.
No ho sé,
ja es veurà.
Jo penso que estem molt acostumats
a elements estàndard,
com el teclat del ratolí,
i penso que
destronar-los
no és impossible,
però penso que costarà un temps.
La nostra experiència és que,
bé,
aquest sistema està molt bé
per gent que realment
no pot fer servir
els dispositius estàndard, no?
Però per la gent
que està acostumada
a fer el ratolí i el teclat,
bé,
ja ho veurem, no?
Què passarà?
No ho sé,
el temps ho dirà.
També va dir que a internet
tenia els dies comptats
amb la mateixa persona,
el Bill Gates,
també va dir que a internet
tenia els dies comptats
i d'això ja ha plogut molt
des de llavors
i encara dura, no?
El que durarà.
Sí, esperem, clar, no?
Internet, suposo que
a part de
de tot el que és,
o sigui,
mos facilitarà encara molt més
la relació
entre
persones
i penso que encara té
molt més futur
del que estem veient ara
amb internet.
Mabel, Àngels,
al títol de conclusió,
teniu algun calendari previst
perquè aquest any
anem fent nou sobre la marxa,
com anirà això?
Anem fent una mica
sobre la marxa
però aquest any
se'ns obre, penso,
que noves expectatives
també amb tot el tema
de l'ull de color
i en nous projectes
que comencem a treballar
també ara molt aviat.
Aleshores,
penso que si era un any
en una bona perspectiva
de futur
on es podran beneficiar
força nanos.
Aleshores,
endavant
i el projecte
és molt engrescador
i comptarem amb els nanos
del centre
amb aquesta il·lusió.
La veritat
és que és molt motivador
treballar amb ells
i avancen lentament
però la veritat
és que avancen
i donen gust.
Cristina,
què hem de dir?
Que si no havíem
els Tarragonins i Tarragonines
i també part de l'extelló
que ens escolten,
què els diries?
Què els diries
els Tarragonins i Tarragonines
que ens escolten?
Va bé això o no va bé?
No va bé.
No va bé.
No va bé.
Ara no,
ara està apagat.
Ara perquè el té esperat.
Josep,
de totes maneres
això és el que diem molts
quan ens posem davant
de l'ordinador.
Això no va bé.
És el que ens passa a tots.
Sempre ens estem barallant
amb la informàtica
i amb aquestes màquines.
És el que em comenten ara
de la Yolanda
dels estudis
que això ho diem tots
quan ens posem davant
de l'ordinador
que fem aquell cop de puny
a la taula
diem això no va bé.
I ens enrabia
amb la Cristina
també s'enrabia
amb l'ordinador, Cristina.
També t'enrabies
amb l'ordinador, no?
I es posa nerviosa.
Ai, Déu meu.
Ai, Déu meu.
És que sí,
és la frase de la Cristina.
Mira,
això ho he dit abans
quan he dit
escolta,
en Cristina,
d'aquí a la sota
parlaràs per la ràdio.
M'he dit,
ai, Déu meu.
Molt bé, Josep,
ho deixem aquí
i deixarem que el Bill Gates
continuï amb les seves previsions
de visionari
i nosaltres ens quedem
amb iniciatives
com aquesta del César,
la seva empresa
i la tasca
que duen a terme
aquí al centre
de la muntanyeta.
Gràcies, Josep,
i a tots els convidats
que hem tingut avui
a la unitat mòbil.
Fins després.
Fins ara, fins ara.