.
.
Passen tres minuts a dos quarts d'onze.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
seguim parlant de política,
seguim parlant de les conseqüències electorals
dels resultats de diumenge
amb altres responsables polítics.
Fa uns minuts parlàvem amb el diputat electe d'Esquerra Republicana
per Tarragona, Josep Andreu,
i ara saludem el president de la Intercomarcal de Convergència Democràtica
aquí a Tarragona, el senyor Joan Ereggio.
Senyor Ereggio, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i benvingut també al matí de Tarragona Ràdio.
Han passat ja, com dèiem abans,
amb el diputat electe d'Esquerra Republicana,
han passat unes quantes hores,
han passat pràcticament 72 hores dels resultats,
de conèixer els resultats electorals de diumenge.
Quina és l'anàlisi que fa a Convergència,
específicament a les comarques de Tarragona,
dels resultats i del que ha suposat la pèrdua d'aquest diputat?
Dels dos que teníem fins ara.
Bé, doncs l'anàlisi que fem és que hi ha hagut una gran polarització de vot
i que segurament les 72 hores des que va passar el brutal atemptat de Madrid
han canviat moltes coses.
Nosaltres ens hem quedat una mica, diríem,
emparedats entre la reacció de la gent,
allò de fer fora el PP directament
i per tant segurament els matisos del nostre plantejament i el nostre discurs
doncs no s'hi valien el diumenge perquè el diumenge del que es tractava
per el que s'ha vist al final, no?
Era, doncs, d'una reacció segurament comprensible de la gent
davant d'unes hores molt confuses després de l'atemptat,
doncs de fer fora el govern a qualsevol preu.
I aquí, doncs, sembla ser que nosaltres no hi acabàvem de jugar,
només s'ha de fer fora el govern i, per tant, això és el que ha passat.
I com es troba Convergència i Unió amb aquest nou panorama polític?
S'ha fet fora el govern que hi havia?
Hi ha un nou plantejament de govern que sembla més, en principi,
que el líder socialista Rodríguez Zapatero diu que serà minoria.
Com es troba la Federació Nacionalista?
Bé, doncs es troba seguint sent la tercera força política de l'Estat.
Es troba amb una força política
que es mou entre el millor 100.000 vots
i els 800 i escaig mil de vots,
que són el que hem de fer aquestes eleccions,
en unes eleccions difícils,
per tant, en un partit des d'aquest punt de vista sòlid
i en una situació que no s'apartarà del que vam dir en campanya electoral,
és a dir, que nosaltres, doncs, el que es necessiti de nosaltres,
doncs, ho negociarem punt a punt i moment a moment.
El líder socialista Rodríguez Zapatero, com dèiem,
aposta en principi per un govern en minoria,
parlar amb els grups parlamentaris
i en funció de les qüestions que es plantegin
i que s'hagin d'aprovar, doncs,
mirar d'arribar a acords amb altres forces polítiques.
A vostès aquest plantejament ja els va bé, ja els agrada?
Nosaltres ja fèiem també un plantejament en campanya
que aquí el que s'havia de buscar és que ningú tingués majoria absoluta,
no?, és que semblava, tot i ens semblava,
indicar que, diríem, la lluita era contra la majoria absoluta del PP, no?
Bé, va passar el que va passar,
el Partit Socialista no té majoria absoluta,
també la coneixem, la majoria absoluta del Partit Socialista,
el que passa és que han passat molts anys i a vegades
tenim tendència a oblidar-nos,
però el Partit Socialista va tindre molts anys majoria absoluta
i no ens va anar gaire bé, la majoria absoluta del Partit Socialista,
vull dir, això també ha de quedar clar.
Bé, ara ells plantegen govern, doncs,
amb suports puntuals, doncs, suposo que per cada matèria,
bé, suposo que des del punt de vista democràtic,
doncs, pot arribar a ser un escenari interessant,
tot i que crec que són moments difícils,
són moments difícils per l'Estat, són moments difícils, molt complexes.
Al fil del que diu, doncs, si la situació és molt difícil i complicada,
Conversència i Unió apostaria justament perquè hi hagués un govern més estable
amb una majoria consolidada?
No, jo crec que el govern pot ser igual d'estable
si hi ha diàleg entre les forces polítiques
i d'exemples en tenim molts, no?
Mal m'estal dir-ho ara, no?
Però, per exemple, doncs, a la Diputació no hi ha cap pacte estable,
hi ha acords entre les forces polítiques
perquè l'objectiu s'ho mereix, no?
Crec que en aquests moments totes les forces polítiques
posaran el seny necessari perquè això sigui d'aquesta manera
i, per tant, diríem un pacte d'aquests, allò signat i totes aquestes coses,
no és possible que en aquests moments no sigui necessari.
En tot cas, nosaltres, diríem, nosaltres com a Agència i Unió
tampoc hi jugaríem, no?
Perquè doncs ja vam fer el nostre plantejament, no?
I vam dir que nosaltres el que faríem era, doncs,
els apoios puntuals en allò que creiéssim
que responia als interessos del nostre programa
i als interessos del nostre país
i amb allò que creiéssim que no, doncs, no ens hi trobaríem.
El passat dilluns, poques hores després de la jornada electoral,
el president de la Generalitat, Pasqual Margall,
deien que amb aquest nou govern a Espanya,
Catalunya té assegurat el nou estatut,
un nou sistema de finançament autonòmic,
que no es farà el transbassament de l'Ebre.
Vostè coincideix amb aquesta postura?
A veure, reforma de l'Estatut n'hi pot haver-hi
perquè també l'ha anunciada, per exemple,
el president de la Junta d'Andalusia, el senyor Chaves, no?
Ha dit que reforma de l'Estatut.
El tema no és la reforma de l'Estatut,
és quina reforma de l'Estatut.
El tema no és la reforma, sinó quina reforma de l'Estatut.
Per tant, nosaltres no acceptarem una reforma de l'Estatut a la baixa.
El tema és el finançament.
El tema no és el finançament,
és quin model de finançament.
I nosaltres no acceptarem un model de finançament
que no estigui d'acord amb el que nosaltres pensem
que és el dèficit fiscal de Catalunya.
I, per tant, bé, són...
En aquests moments són, crec, expressions relativament,
bé, amb calent, no?
Però, bueno, però de reforma de l'Estatut,
insisteixo, s'ha de veure quina reforma de l'Estatut,
perquè reformes de l'Estatut se'n poden fer moltes.
Aquest nou govern, futur govern socialista,
encapçalt per Rodríguez Zapatero,
haurà de demostrar, doncs, tot allò que va dir en campanya
i en precampanya sobre la realitat plurilingüística,
pluricultural, plurinacional de l'Estat espanyol?
No s'ho creuen vostès?
No, no, no, jo, no, sí, no, escolti'm,
jo, quan tinc tendència a pensar, doncs,
que les coses que es diuen es diuen per fer-les, no?
L'únic problema és que suposo que el Martí Socialista
no pensava que guanyaria, no?
I, però bé, de moment les seves actituds, doncs,
semblen respondre en algunes coses en allò que ha dit,
i jo me n'alegro, és a dir, jo me n'alegro
que hi hagi una reformulació de la nostra presència a l'Iraq,
perquè, doncs, tant el meu partit com jo a nivell individual
sempre m'ha semblat, doncs, una guerra i una situació
absolutament injusta, que no sé exactament
què hi fèiem nosaltres allí, per tant,
ells van dir que retiren les tropes,
sembla que volen retirar les tropes.
Hi ha el tema del pla hidrològic nacional,
doncs, que també, doncs, el govern es planteja,
sembla ser aturar el pla hidrològic nacional.
De moment, tot això són declaracions,
però jo no tinc, de moment d'entrada,
no tinc per què dubtar que les portaran a terme.
Sentim aquestes respostes, senyor Elegio.
Es dona a entendre, doncs, que la Federació Nacionalista,
per dir-ho d'alguna manera clara i entenedora,
se sent més còmode amb aquesta nova situació política.
A veure, nosaltres crec que sempre ens hem sentit més còmodes
quan no hi ha hagut majoria absoluta.
Això, jo diria que molta gent s'ha sentit més còmode
quan no hi ha hagut majoria absoluta.
jo crec que les majories absolutes s'han de saber gestionar molt bé
i la memòria històrica que tenim del Partit Socialista
no és d'una bona gestió de la seva majoria absoluta
i la memòria recent que tenim del Partit Popular
no és d'una bona gestió de la seva majoria absoluta.
Per tant, això obre uns escenaris bé
en què és possible que el diàleg afavoreixi, doncs,
que hi hagi menys expressió i que, per tant, tothom es trobi més còmode.
Però, insisteixo, això s'haurà de veure també amb el pas del temps.
En clau territorial de la democració de Tarragona,
ja recordam abans que han perdut un dels dos diputats que tenien.
Això fa a replantejar-se el partit, la coalició, la Federació Nacionalista?
S'ha de replantejar algunes qüestions de cara al futur?
Evident, evident. Nosaltres està clar que hem de replantejar-nos una sèrie de coses.
Quines?
Bé, per exemple, jo li diria que nosaltres hem tingut,
en comparació fa quatre anys, un determinat desgast de vots
que era possiblement previsible.
el que no era previsible és que, diríem, de tot el nou votant que hi ha hagut,
de tot l'immens nou votant que hi ha hagut,
doncs, tot hagi anat a parar pràcticament en el Partit Socialista.
Això suposo que és la conseqüència de les 72 hores.
És a dir, moltes vegades, suposo que durant aquests 15 dies,
algun oïdor ha hagut sentir comentaris per mitjans de comunicació,
o ha hagut llegir, que els eslògans, per exemple, del Partit Socialista
en aquestes eleccions eren uns eslògans curiosos.
Derrotarem el PP. No era.
Jo, personalment, crec que no era un bon eslògan,
derrotarem el PP, perquè no et deia res més.
Però, clar, aquest és un eslògan que a partir de divendres i dissabte
és un eslògan que suposo que pràcticament tothom hauria volgut tindre.
O una altra cosa molt curiosa,
que és que realment s'ha votat en aquesta clau,
perquè, per exemple, fa quatre anys,
tothom recordarà que el Partit Socialista feia primàries
per escollir el seu candidat, els seus candidats.
I d'això se'n va fer una mena de xou mediàtic
que va durar no sé quant de temps, no?
En aquestes eleccions, els tarragonins,
és que no han vist ni la cara del candidat del Partit Socialista.
No l'hem vista.
Hi havia un senyor que es deia Zapatero, penjat pels carrers,
i un senyor que es deia Montilla, que es presentava per Barcelona.
Això vol dir que la gent ha votat amb una altra clau, no?
Vull dir, aquí hem passat d'allò de la democràcia participativa,
que era escollir en primàries el candidat socialista
i que pràcticament podia votar tothom a l'hora d'escollir-lo.
A, bé, escolta, no cal ni que ensenyem la cara del candidat de Tarragona,
ni de Girona ni de Lleida, perquè aquesta situació s'ha produït.
Ei, tots com a barcelonins, no?
Tots a votar amb el senyor Montilla.
Bé, doncs suposo que aquestes són coses que s'han de tindre en compte,
s'han de replantejar,
i nosaltres que tindrem congrés abans de l'estiu,
doncs evidentment són coses que les hem de tindre en compte
i hem d'aprendre de les coses que n'han fet prou bé.
Tot i que, torno a dir, estem davant,
en el cas de Convergència 1,
estem davant d'un partit que,
en unes circumstàncies que jo crec,
objectivament, que ningú pot negar,
molt complexes com eren les d'aquest diumenge,
ens movem, doncs això,
ens movem entre el millor 100 i els 800 mil i pico de vots,
per tant és una força sòlida.
També crec que amb els números a la mà,
per exemple, de la nostra demarcació,
si no hagués passat això,
és a dir, si no hagués hagut un trasbassament brutal de vots
que ha del Partit Socialista
per fer fora el govern del Partit Popular,
i per tant encarnar el Partit Socialista
de manera molt clara el canvi o fer fora amb el govern,
bé, és amb els números que han resultat al final de les eleccions,
doncs si això no hagués passat,
nosaltres hauríem tornat a tindre dos diputats,
de manera clara i diàfana.
Per tant, bé, són coses que s'han de tindre en compte.
Tindran un congrés a l'estiu,
un congrés nacional de Convergència i Unió,
també tindran un congrés interprovincial aquest any 2004?
No, nosaltres fem un congrés interprovincial,
no en fem de congrés,
el que fem és el congrés nacional,
i a posteriori del congrés nacional
es fan totes les renovacions de responsabilitats del partit,
des del nivell local al comarcal i tal,
però això es fa posteriorment.
I li preguntava això per si la seva intenció,
senyora Ege, era de continuar com a president
de l'intercomarcal de Tarragona.
Bé, la meva intenció és continuar,
però lògicament haig de passar els filtres interns
i les opinions de la gent que forma part del partit,
però, bueno, si ells m'ho accepten,
doncs sí, que hi vull continuar.
Parlem en clau local.
Ahir vam començar una mena de ronda d'entrevistes
amb diferents responsables polítics
de la demarcació per parlar de les conseqüències
dels resultats electorals.
Ahir va passar per aquests micròfons, entre d'altres,
el president de l'agrupació local del PSC,
Josep Félix Ballesteros.
Ell no va voler extrapolar els resultats de diumenge,
els de la ciutat de Tarragona,
els resultats de la ciutat de Tarragona
a la política municipal,
però sí que va dir que, en fi,
que eren un símptoma de pèrdua de confiança
en els dos partits que governen la ciutat,
o en la Federació Nacionalista de Convergència Lluny
i en el Partit Popular,
perquè les dues forces havien perdut vots
en aquestes eleccions de diumenge,
insistim, en clau local tarragonina.
Què n'ha de dir?
Vostè que també és tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona.
Jo crec que és molt difícil extrapolar
els resultats d'unes eleccions a les altres.
És a dir, fa quatre mesos, cinc mesos,
nosaltres vam guanyar unes eleccions a Catalunya
i ara no les hem guanyades.
I eren unes eleccions diferents
i amb una clau diferent.
I fa vuit mesos vam guanyar les municipals.
Jo crec que no...
És a dir, amb la situació que s'ha donat,
amb la situació que s'ha donat,
jo crec que no és extrapolable una cosa amb l'altra.
És evident que els resultats de Tarragona Ciutat
s'han de mirar, s'han d'analitzar
i s'han de calibrar ben calibrats, no?
Però, a priori, no...
Amb les circumstàncies que s'han donat.
Jo, miri, si haguessin hagut unes altres circumstàncies,
potser no li seria tan radical a l'hora de dir-li,
però amb les circumstàncies que s'han donat,
jo crec que no de cap de les maneres
es pot extrapolar aquestes ideologies.
És més, fins i tot, si les autories dels atemptats,
en vez de ser unes, haguessin sigut unes altres,
és que segurament és que els resultats que s'han sigut unes altres.
És que això és molt complicat.
És a dir, aquestes...
Això són allò que diuen 72 hores que han canviat.
Han canviat.
Han canviat, no només un govern,
sinó han canviat un país, no?
72 hores.
Per tant, jo crec que no són extrapolables
ni a Tarragona ni a qualsevol altre lloc.
Si em digués, escolta,
si són extrapolables al Pinell d'Ebray,
no, jo és que crec que no són extrapolables
ni al Pinell d'Ebray ni a Tarragona Ciutat.
I han fet ja aquesta anàlisi dels resultats de Tarragona?
Convergència i Unió han perdut uns 2.000 vots
respecte a les generals de fa 4 anys.
Efectivament.
És pràcticament el mateix percentatge
que han perdut a la resta del territori.
No és un percentatge especial.
També, doncs, s'ha dit...
És que han quedat els tercers a Tarragona Ciutat.
És que ja hi vam quedar, hi fa 4 anys,
també, els tercers a Tarragona Ciutat.
És que jo crec que s'ha polaritzat molt el vot.
I en llocs molt urbans encara es polaritza més el vot.
I, per tant, crec que entra dintre d'una certa lògica
que Partit Popular i Partit Socialista
hagin, diríem,
hagin fet una mobilització total i absoluta
de tots els seus efectius.
I això, en principi, no beneficia
els partits, diríem, d'àmbit
que en aquestes eleccions,
és a dir, no tenen opció
a tindre la presidència i el govern.
Perquè una vegada per molt bé que ens vagin les eleccions espanyoles,
el que hem de dir molt difícil,
és tindre opcions a que,
qui sigui el nostre cap de llista sigui el president del govern.
En clau local, ja per acabar aquesta tanda de preguntes,
en fi, ara l'Ajuntament de Tarragona,
amb un equip de govern amb Convergència,
Juni i el Partit Popular,
té com a interlocutors el govern de la Generalitat,
altres forces polítiques,
i tindrà també el govern de l'Estat
o una altra força política diferent,
d'un altre color polític,
el Partit Socialista.
Creu que això, també des de l'estricta perspectiva ciutadana,
local, tarragonina,
pot tenir algun efecte positiu o negatiu?
Miri, jo crec que a nosaltres,
a la ciutat de Tarragona,
i a l'Ajuntament i al seu govern, per entendre'ns,
amb que ens tractin igual de bé,
que tots aquests anys la Generalitat ha tractat
els ajuntaments socialistes,
en tinc més que suficient.
I el govern de l'Estat?
El govern de l'Estat, jo suposo que
ja no entra tan directament en les batusses, diríem,
en les batusses locals.
I per tant, suposo que fa el que té a fer.
Hi ha projectes de la ciutat importants
on ha d'intervenir necessàriament
el govern espanyol.
I estic pensant bàsicament en el tema de la façana marítima
o en temes de carreteres que envolten la ciutat?
Doncs jo confio que ens tractin,
vaja, que ens tractin justament.
És a dir, no és que hi ha, vull dir,
és que no crec que s'hagi de demanar res més
de les administracions,
ni els ciutadans tenen que demanar de les administracions,
ni les administracions tenen que demanar d'altres administracions,
res més que et tractin justament,
amb el que et toca i amb el que et correspon.
I jo estic segur que en un projecte, per exemple,
tan important per la ciutat de Tarragona
com és la façana marítima,
el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat
estaran en primera línia
d'ajudar i de posar-hi recursos.
I si no, doncs, bueno,
haurem d'explicar-ho a la ciutadania.
Ho deixem aquí, senyor Joan Arecío,
president de l'Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya.
Moltes gràcies i fins la propera.
Gràcies a vostè.
Bon dia.