És un quart d'una del migdia, aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Se'n fan una mica de memòria, se'n recorden, a les 10 del matí ens visitava de manera excepcional
la consellera de Benestar i Família, la senyora Anna Simó,
en la que és la primera en visita a la demarcació de Tarragona amb ella.
Hem parlat de molts temes i també hem abordat la qüestió del maltractament en l'àmbit familiar.
Els maltractaments a les dones, primer perquè des de la seva conselleria,
pensem que ens havia d'explicar les línies d'actuació,
i també perquè l'actualitat del dia, disortadament, ens obligava a posar damunt la taula
una vegada més, per anéssima vegada, i sospitem que no serà la darrera,
el tema dels maltractaments.
Parlem tot seguit amb dues de les psicòlogues que treballen a l'associació ADARA,
aquesta associació creada per donar suport a les persones que pateixen maltractaments
en l'àmbit familiar.
L'entitat organitza un taller d'autoestima per a dones que han patit algun tipus de maltractament.
Saludem, Maria Jesús López, Marga Arín, molt bon dia a totes dues.
Hola, bon dia.
Benvingudes. Ara ho dèiem que, disortadament, dia sí dia també, hem de fer referència.
Tenim un exemple recent i clar del que és patir i infligir maltractaments a Canàries, a Bilbao...
És a dir, ens podem passejar per tot el territori espanyol,
que trobem un cas recent, és gairebé cada dia.
Vosaltres, des de l'associació, imagino que us deveu omplir de part per l'excitat,
de pensar que de quina manera constant hi ha aquest tipus de coses.
Sí.
Sabem que ens ha de dir, no?
Sí.
Ja sabem què passa, sabem què seguirà passant.
i clar, des de la nostra associació i com a persones ens sentim indignades cada vegada que passa alguna cosa d'aquest tipus
i que realment totes les mesures que s'hi posen no acaben de resoldre realment el problema de fons dels maltractaments a les dones.
passant per mesures, millor dit, que s'hagin de prendre a nivell institucional, etcètera, etcètera,
però també una miqueta des de la base, no?
Sí, creiem.
Amb l'educació, amb la conscienciació.
Creiem que no ens hem de quedar només amb les mesures judicials i policials,
que s'ha de pensar des de la base, com tu deies, des de la prevenció, des de l'educació,
a la família, a l'escola, als professionals que treballen en aquest tema.
perquè només amb mesures judicials no s'arregla el problema.
Recordem que és a Dara, per si hi ha alguna persona que diu
home, a Dara em sona més familiar però no sé exactament què fan, no?
Allò sí, sí, és allò de les dones, no? Moltes vegades es diu.
Quina és la tasca que feu específicament des de Dara?
Bueno, en principio a Dara se constituye como una asociación de mujeres
y dentro de ella se forma un equipo de profesionales
para tratar específicamente todo lo que tiene que ver con el tema de la violencia en la familia
y de los malos tratos hacia las mujeres en las relaciones afectivas, no?
En el equipo estamos varias psicólogas, trabajadoras sociales
y una pedagoga, educadora social.
También hay personas del ámbito sanitario, una médico que colabora con nosotras
y abogados, bueno, abogadas en este caso,
que llevan a cabo toda la parte que tiene que ver con el asesoramiento
y la información a nivel jurídico legal.
A ver, la idea de constituir este equipo multidisciplinar
es poder abordar el tema de la persona, de la mujer,
que está sufriendo violencia de una manera integral, no?
Siendo conscientes de que nosotras, o sea, nuestra asociación
no va a poder cubrir todas las necesidades de esa mujer,
pero sí lo que podemos y tratamos de hacer es coordinar nuestro servicio
con el resto de los servicios que existen también a nivel comunitario
para que esa mujer que llega a nuestra asociación
se vea apoyada y acogida, ¿no?
desde los distintos ámbitos que necesita solucionar
para poder salir de la situación dramática que está viviendo.
Moltes vegades aquestes dones s'adrecen a vosaltres en una situació d'emergència,
allò amb una necessitat després d'una agressió,
en unas circunstàncies difícils.
També hi ha dones que s'acosten a vosaltres una mica demanant informació
de què pot fer, no immediatament després d'haver patit una agressió,
sinó que es comenci a plantejar, doncs, alguna cosa,
a fer alguna cosa de la seva vida per acabar amb un maltractament sistemàtic.
Te da una sensació que només sou allò, per parar el primer cop,
i no, no? Feu alguna cosa més enllà.
No.
Sí, de hecho, la mayoría de las personas, de las mujeres que llegan,
llegan... a ver, pocas mujeres llegan diciendo
yo estoy sufriendo malos tratos.
Muchas de ellas llegan en este estado de sentir que están sufriendo
una situación en la que no se sienten capaces por ellas mismas de salir,
no saben muy bien cómo hacerlo, se sienten un poco atrapadas
y se sienten sobre todo muy mal, con mucho sufrimiento y mucho dolor, no?
Llegan porque están pensando en la posibilidad de separarse
para poder salir de ahí, entonces piden orientación,
piden información a este nivel.
otras veces llegan porque a nivel psicológico, a nivel emocional,
se encuentran realmente hundidas, con la autoestima por los suelos
y anuladas como personas, y están sintiendo que necesitan
alguna ayuda profesional de algún tipo, no?
Muchas de las mujeres llegan así.
Y entonces, a partir de ahí, bueno, pues se trata de,
si lo que vienen pidiendo es, primero, una orientación legal,
se les ofrece esa orientación,
pero también se trata de que ellas vean que necesitan también
otro tipo de apoyo, no?
Más a nivel personal, individual, para poder hacer frente
a todo lo que se le viene encima, de hecho, no?
La separación no es algo que sea fácil
y menos una separación que proviene de una situación de violencia
dentro de la pareja, no?
Hay que afrontar muchas cuestiones y la mujer necesita sentir
que está fuerte para poder afrontar todo eso.
Sí, una separación en circunstancias, diguem-ne,
que no hi ha violència pel mitjà implica un estat emocional
complicat en aquests casos ja.
Tenim la imatge de la dona maltractada, la dona víctima,
la dona que resulta morta, disurtadament.
Vosaltres rebeu moltes visites o moltes demandes d'informació
quotidianament, no de persones que estan al límit,
sinó persones que justament compleixen amb aquest perfil
que comentava la Marga.
Sí, la majoria...
Tenia més del que es veu, no?
Sí, sí.
La majoria s'acosten per demanar informació i assessorament
en un moment donat perquè està patint alguna cosa
que realment no li han posat nom.
Com perceben la violència, elles?
Violència que és per aquestes dones que van en una primera instància
demanar una primera informació?
Una pallissa?
Sí, sí, evidentment.
Vull dir, el que realment tothom pensa que és la violència,
que és allò, una pallissa,
un cop, una bufetada, una parada...
Vull dir, la gent pensa que és això,
violència al dins de la parella.
La violència al dins de la parella són moltes més coses.
Això no comença amb una pallissa, ni amb una bufetada,
ni amb una empenta.
comença molt abans amb un maltracte psicològic
que fa que la dona vagi tenint por,
vagi baixant la seva pròpia autoestima,
es vagi culpabilitzant de tot el que li passa
i és en aquest moment que aquesta manera insidiosa
que comença, que és la violència,
quan després comença ja la violència física,
apropiament física.
És una... hi ha una progressió.
Sí, hi ha una progressió generalment.
Bueno, de hecho, es curioso
porque cuando llegan algunas mujeres
y de repente tú estás percibiendo, ¿no?,
que hay mucho de malos tratos psicológicos,
pero también físicos no detectados,
porque aquí hablamos de una bofetada,
de un golpe, de un empujón,
pero hay maltratos físicos que tampoco se detectan, ¿no?,
como es, no sé, agarrar fuertemente
o impedir que vayas a los sitios,
o amenazas directas de maltrato físico
que también paraliza mucho,
porque el peligro de una amenaza
o el poder de una amenaza
es justamente que en cualquier momento
se puede cumplir.
Entonces, que te voy a pegar una paliza
puede tener el mismo efecto
que te la peguen muchas veces, ¿no?
Decía que es curioso
que cuando tú estás detectando todo eso
en la persona, en la mujer que tienes delante
y lo expones y preguntas
¿Has pensado alguna vez, no?,
que estabas siendo maltratada por tu pareja?
No, no, a mí no me ha pegado nunca, ¿no?
Esta es la respuesta.
O sea, es justo lo que estaba diciendo María Jesús.
El primer caso es reconèixer el maltractament, ¿no?
Entonces, esa es la primera fase, ¿no?,
el conseguir que la mujer se identifique
con una persona que está sufriendo la violencia,
que está siendo maltratada.
Y eso a veces cuesta.
Parlaremos del taller
perquè ho has mandat l'autoestima dues vegades
i és fonamental,
però és que ara m'ha vingut al cap una cosa.
Quan anàveu fent aquesta descripció,
quan a la televisió,
immediatament després d'una agressió a una dona
que acaba, doncs, de forma fatal,
jo sempre em crido l'atenció
que surt tot el veïnat que diu
sí, sí, déu-n'hi-do
i el que se sentia.
Si ja ho dèiem, que un dia passaria això.
Clar, de vegades dius, home,
no és qüestió d'anar a ficar-se en la vida de les persones,
però a mi em crida molt l'atenció
que aquest tipus de situació
és un secret o a voces,
que se'n diu en castellà, ¿no?
Que tothom ho sap,
el que està passant,
però al final passa.
No sé, és un fet que a mi em crida l'atenció
i m'imagino que més d'una vegada
també haurà estat objecte de comentari
en el si de la vostra associació, no?
Sí, un poco la indiferencia...
Sempre hi ha una veïna, un veí que...
Sí, esto tiene que ver
con la consideración todavía vigente,
lo que pasa dentro de una casa,
entre esas paredes,
concierne solamente a esa familia
o a esas personas que viven dentro de la casa.
No tiene nada que ver con mi responsabilidad.
Entonces yo me inhibo de hacer cosas.
También está el miedo, ¿no?
El miedo a si hago algo que me puede pasar.
Bueno, es indudable que todas y todos
tenemos una responsabilidad
en relación al fenómeno de la violencia,
en las relaciones de pareja, ¿no?
Y todas las personas podemos hacer alguna cosa.
No es tracta de que posem l'orella
a veure què passa a casa dels veïns.
No fem broma, aviam,
tampoc és això,
però, home,
hi ha situacions que et fan pensar
que realment això que dèiem,
el veieu a la veïna,
que diu, ui, fa un any que...
Home, doncs si fa un any i que...
Potser que ens ho fem mirar tots una mica, no?
Puede ser notificar eso que està pasando a alguien,
a alguien que tenga autoridad
para poder hacer algo,
pero en otros pueden ser gestos muy sencillos,
porque...
De una o para aquella dona, per exemple, ¿no?
Sí, no sé,
en un vecindario se puede suponer
que hay una mínima relación,
o sea, las personas se suelen conocer,
pues, o sea,
aprovechar una oportunidad
para poder hablar con esa mujer
y transmitirle que estás ahí,
si necesita ayuda,
porque a veces la mujer
que está viviendo una situación de violencia
lo viven con mucha soledad
y con mucho aislamiento
y con mucho miedo a decir,
a contar fuera
lo que le está pasando
y mucha vergüenza, ¿no?
Pues, simplemente,
el poder abrir esta...
entreabrir esta pequeña puerta
y decir, mira,
pues, si necesitas algo,
estoy aquí, ¿no?
Y hay personas que te pueden ayudar.
Bueno, pues,
puede ser más que suficiente.
Comentàveu que la pèrdua de l'autoestima
és un dels primers símptomes
que es manifiesten en la dona,
en la persona.
En aquest cas,
parlem de les dones
que majoritàriament
són les víctimes.
També hi ha alguns homes,
no ho hem de perdre de vista,
però el primer que es fa
és perdre aquesta autoestima.
Vosaltres,
sota el títol de Quiere te más,
heu organitzat un taller.
Parlem d'aquest taller,
del contingut,
de qui es pot apuntar.
Expliqueu-nos com ha de funcionar
aquest taller.
Bueno,
doncs aquest taller
està adreçat a les dones,
a qualsevol dona
que es vulgui apuntar.
Vull dir,
no hi ha cap requisit previ.
Simplement és un taller
adreçat a les dones,
un taller d'autoestima.
No dones que estiguin patint
maltractaments particularment.
No, no, no.
A tot tipus de dones.
Vull dir,
a les dones que vulguin,
que tinguin una necessitat
o un desig de conèixer
amb ella mateixa
i voler-se estimar encara més.
I aquest taller,
què es fa en un taller d'autoestima?
Grans trets,
no ens feu ara
un taller comprimit i ràpid,
però una mica expliqueu-nos
què és el que es fa en un taller d'aquest tipus?
Bueno, nosaltres,
tal com hem pensat,
aquest taller
és en un espai de treball en grup
i a través de diferents dinàmiques.
Dinàmiques que seran més de treball
a nivell més cognitiu,
més de pensar i reflexionar
sobre elements que tenen que ver
amb la autoestima
i com' ens pensem
i com' ens veiem a nosaltres mateix,
però també altres dinàmiques
que es basa més en treball
a nivell corporal,
perquè també pensem que és important
en el nostre propi cuerpo
i la relació que estableixem
amb el cuerpo
i com' ens expressem a través d'aquest.
I comentava Maria Jesús
que està abiert a totes les mulleres.
En principi,
quan es començó a pensar en el taller,
es pensó pensant
en les persones que estem veint en Nadara,
les mulleres que veiem en Nadara,
com un refuerzo
a la atenció que ja es estava recebent,
ja fos a nivell individual,
com a nivell grupal,
en el grup de ayuda mutua.
però després pensam que en realitat
totes les mulleres
o moltes de nosaltres
veiem afectada la nostra autoestima
per coses que tenen molt en comú
i que tenen molt que veure
amb com aprendem a ser mulleres
en aquesta societat.
I pensam que podria estar abiert
a cualquier muller
perquè totes necessitem
treballar segurament
en algun aspecte en aquest sentit.
La idea del taller
és fer sesions semanales
de una hora y media de duración
donde podamos,
a través del contacto
con otras personas,
de poder compartir experiencias
con otras mujeres,
bueno, pues ir queriéndonos
un poquito más,
ir aprendiendo a confiar más
en nosotras.
No tens una única inquietud,
sinó que hi ha moltes persones
que passen pel mateix,
i això moltes vegades és el que...
Sí.
I les otras personas
en un grupo
ayudan a...
no sé,
actúen un poco
a manera de espejo,
donde tú
te ves también reflejada
en las experiencias
de otras personas.
O sea,
no eres tú única
la que tienes
unas determinadas carencias,
sino que de repente
te puedes dar cuenta
que eso que a ti te falta,
eso que tú sientes,
también les está pasando
a otras mujeres.
I per relativizar una mica,
no?
Sí, sí.
A vegades que sobredimensionem
segons quines coses
que ens donen més importància.
Entonces sales un poco
de lo individual también,
no?
Y ves que tiene que ver también
con cosas mucho más colectivas,
mucho más culturales.
Per tant,
un cop a la setmana,
una hora y mitja,
una hora y mitja,
durant quant de temps,
més o menys?
Això és com un tractament,
com aquell que dius.
quasi.
Doncs està de febrer a maig,
de febrer a maig,
que són tres mesos.
Sí, sí.
Sortiran unes 14 sessions,
més o menys.
I uns horaris
més o menys assequibles,
també?
Sí.
Vam fer, bueno,
una mica d'enquesta
amb les persones
que tenien intenció
de venir al taller
i de moment
fem d'un quart de tres
a tres quarts de cinc.
Allò, l'horari de...
De dinar.
dels col·les,
dels col·les dels nens.
Si surt més gent,
farem un altre grup,
potser una miqueta més tard.
Un altre horari.
Un altre horari.
Perquè heu començat ja,
esteu a punt de començar,
hi ha places a punt.
Estem a punt de començar.
I teniu un grup
més o menys cobert.
Més o menys.
Sí, però emitim...
Encara sí.
I a més,
farem llista d'espera.
Ah, molt bé.
Per si hi ha gent
que està interessada
per fer una altra.
Amb un preu gairebé simbòlic
com aquell que diu,
per la dimensió
que té el curs i la durada,
no?
Sí.
És important recordar-ho.
Sí, són 90 euros.
90 euros de tot el curs.
I on s'han d'adreçar
per apuntar-se?
Doncs allà mateix,
a Dara,
a la plaça Verdaguer,
número 10,
primer, tercera,
i hi ha un telèfon...
Que el tindrem aquí a la ràdio.
Si algú li interessa,
el poden venir a buscar
o trucar-nos
i estarem encantats
de facilitar-lo.
Doncs a Dara,
organitza aquest taller
d'autoestima
per a totes les dones
que ho desitgin,
que totes,
poc o molt,
tenen les seves carencies,
les coses com siguin.
I bé,
hem dit això,
amplieu encara més
el que és la tasca quotidiana
que feu des de l'associació.
M'he deixat alguna cosa important
en quant a informació del taller?
Jo crec que més o menys
ho hem dit tot, no?
Bueno,
que iniciarà el taller
el dia 18,
que no l'hemos dicho,
que és el...
D'aquí un parell de setmanes.
D'aquí un parell de setmanes.
Doncs encara és un temps
d'apuntar-se.
Sí, sí.
A més,
animo a la gent
perquè també ens ho passarem bé.
Ens ho passarem bé.
No serà un drama, això?
No, no serà un drama.
Ja tens per tot.
Que ens ho passarem bé, segur.
Doncs que surti molt bé aquest taller,
que tothom en tregui molt de profit.
I gràcies per venir avui a la ràdio,
Maria Jesús López,
Marga Arín,
psicòlogues de l'associació Adara.
Us esperem un altre dia.
Molt bé, gràcies a tots.
Adéu-siau.