Dos quarts i cinc minuts d'una, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara parlàvem de la ciutadania postvacacional
i en algun moment en la conversa amb Sònia Navarro florava el tema de les parelles,
de la convivència a l'estiu, al mes d'agost sobretot,
i al llarg del període aquest de vacances, no per tothom,
perquè hi ha qui treballa i també hi ha qui encara no fa vacances.
Però en qualsevol cas, parlàvem d'aquesta qüestió,
de les relacions de parella per excel·lència a les vacances,
que és el mes d'agost, i tenim unes dades que evidencien
que, atenció, una de cada tres parelles que se separen,
una de cada tres, ho fan durant les vacances.
Després de les vacances.
Vull dir, després de les vacances.
En voler parlar d'aquesta qüestió ens acompanya
una advocada especialitzada en divorci i separacions,
és Laura Picó. Laura, molt bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Una de cada tres parelles se separen al tornar de les vacances.
Sí.
Ho podem corroborar, això?
Sí, no sé si exactament una de cada tres parelles,
però sí que és veritat que al despatx es nota
que a l'últim terç d'any se separa més gent.
Jo crec que hi ha diverses coses que influeixen.
Però jo faria una mica dos grups.
Primer, la típica persona que no surt de casa,
són nòvios des de joves, tal i qual,
i un dia arriba l'estiu i és com si veiessin la llum, no?
Surt amb les amigues...
S'obre el cel, eh?
Sí.
Desconeixen que hi ha un altre món,
tot un altre món que aquí hi esteix.
Sí, hi ha un altre món darrere de la porta.
I llavors aquest és un grup de gent que se separa
i acostumen a ser gent bastant jove
i amb pocs anys de matrimoni.
I una mica s'han casat,
no allò per donar mena enamorat,
sinó una mica perquè tocava.
I això sí que ho hem vist al despatx.
Es casa molta gent perquè toca?
Suposo que cada vegada menys.
O és a dir, a veure't, invertir en la pregunta.
Per les dades de separació i divorcis que hi ha,
creus que hi ha molta gent que es casen
i no s'haurien de casar?
No sé si molta,
però algunes parelles no s'haurien de casar
o s'haurien de pensar una mica més.
Hi ha gent que, no sé si per covardia
o per no fer mal a la família o així,
tenen nòvio o nòvio des de fa molts anys
i això ha passat tota la vida
i arriba un moment que hi ha una inèrcia a la relació, no?
I tenen la bo de muntar del pastís,
el vestit, el viatge de noces,
la casa, la rentadora
i no s'atreveixen a tirar enrere.
El que és curiós
és que després sí que s'atreveixen a separar-se
perquè ja no poden més, no?
Es pensen que ho aguantaran
o que, bueno, com que se l'estimen, aquella persona,
però acostumava a passar que això no és així,
perquè la convivència és dura.
Hi ha qui diu també que qui era només amb una persona,
ja sigui un noi i noia,
que només ha anat amb una persona només,
que també n'hauria de provar alguna altra per comparar.
Hi ha una frase molt típica, castellera,
que diu que no la corra de soltero, la corra de caçado.
No?
Està bé, està bé.
On anirem a parar l'aura, avui, eh?
Mare de Déu!
I hem començat una mica forts, eh?
Trebo!
Però a veure, estem reflectint part de la realitat
que ens envolta,
és a dir, no ens estem inventant res, eh?
A veure, jo una altra cosa que vull dir
és que tinc molt de respecte per la gent
que se separa,
perquè és que ens pot passar a tots.
És dur, eh?
És un tràngol molt dur, eh?
I llavors no vull frivolitzar sobre el tema
perquè realment la gent ho passa molt malament
i jo penso que és de les coses dures,
a part d'amor d'algun ser estimat, clar,
però de les coses dures que poden passar,
perquè tu poses totes les teves expectatives al matrimoni
i és una mica sensació de fracàs
o sensació que has apostat per una manera de viure
que al final no t'ha sortit bé, no?
I com que a part d'això
acostumen a haver fills,
les famílies es coneixen,
econòmicament la cosa està molt barrejada,
són coses molt dures.
Llavors no vull frivolitzar sobre el tema.
Llavors, a part d'aquesta gent que hem vist,
que hem rigut i deien que vi la luz en verano,
hi ha gent que...
Aquests són dos grups, diguéssim.
Sí, però, en fi,
aquests potser són els que ho passen menys malament, no?
Però després hi ha un tipus de gent
que una mica és el que heu parlat abans, em sembla,
que és el que durant l'any
porten una rutina,
la dona o l'home va a buscar els nens,
treballen, arriben a casa,
fan el sopar,
se'n fiquen al sofà, etcètera,
dormen,
no parlen,
no parlen,
tenen poques relacions personals, etcètera,
i llavors arriba l'estiu
i es miren a la cara
i li tenen poques coses a dir-se, no?
I a més no es coneixen, eh, quan es miren.
No, perquè la gent,
aquest tipus de...
aquests matrimonis acostumen a evolucionar
de manera diferent.
Van per un camí comú
i no se'n donen compte
perquè no parlen
que de sobte s'han divergit, no?, els camins,
i llavors, doncs,
a l'estiu ho veuen clarament
perquè no saben de què parlar
i els nens també són molt focus de problemes,
en fi,
tot es barreja una mica
i arriba el setembre i se separen.
I si, en fi,
allò que hi ha situació tan típica i tòpica
d'estar en un sopar amb la parella
i no saber què dir, no?
Sí, no t'ha passat moltes vegades.
Jo a vegades vaig ser anat a sopar fora
i veure alguna parella al costat
que no és de bon rei que mengen,
a mi em fa una cosa...
Jo l'altre dia vaig...
m'observàvem amb una parella
que feien exactament això, no?
I pensava,
però veritablement no tenen res a dir-se.
Sí, sí,
suposo que ho intenten
perquè van a sopar fora sols,
si no...
Però hi ha alguna qüestió que no acaba de...
Sí, és que...
Hi ha aquests programes latents
que floren a l'estiu,
que floren amb el contacte,
amb el fet d'estar uns 24 hores al dia junts,
que això habitualment a la vida quotidiana no passa,
en molts casos, no?
I llavors és com diu,
d'aquí hi ha algun engranatge que no funciona, no?
Clar, suposo que...
És que ens conformem amb...
Jo trobo que baixem molt el llistó
a la vida matrimonial.
Què vols dir?
Què vols dir?
Sí, doncs que el dia a dia és molt...
Bé, la cotidianitat ens avorreix.
I és així.
Llavors, la veritat és que arribem al final del dia molt cansats.
Això ens passa a tots.
I no podem aixecar un dit.
Però hauríem de fer un esforç.
I una vegada,
tu i jo parlàvem una vegada,
i jo sempre deia que,
com a mínim,
un cap de setmana,
o cinc dies,
o una setmana,
o el que fos,
al matrimoni,
marxar fora de casa.
Sense nens.
Això no es fa, eh?
Doncs perquè on deixes els nens,
quants diners costa això,
després haurem de comprar no sé què,
no?
I preferim comprar la tele de plasma,
i és una equivocació,
però després la tele de plasma
ens la amegem en patates sols,
perquè l'altre ha marxat, no?
Això és molta raó, eh?
Que convé cultivar l'hortet,
que si no, escolta'm, clar...
Clar, a més la convivència és dura, no?
Perquè sempre hi ha problemes,
els rebuts,
totes aquestes coses, no?
Llavors,
sempre...
A veure,
suposo que la gent,
i això ens passa a tots,
ens enfadem per petites coses
i no les diem
per no malmetre
el bon rotllo
que pugui haver a casa,
però després tot això
es fa en una muntanya
i les coses...
S'ha de parlar
i s'ha de tenir més contacte personal,
penso jo.
Tot això ve arreu
que una de cada tres parelles
se separen,
segons unes estadístiques
del Consell General del Poder Judicial,
a la tornada a vacances.
És a dir,
ara en aquesta època,
els advocats o les advocades especialitzades,
com és el cas de la Laura,
tenen més feina, no?
Sí, és veritat,
tenim més feina.
També és cert que,
com que l'agost és inhàbil,
no podem presentar separacions
ni divorcis a l'agost,
hi ha un mes que s'acumula cap al setembre,
i això també s'ha de tenir en compte,
que és una mica tècnic,
això, però és així.
De tota manera,
sí que és veritat
que tenim més separacions
i divorcis
i és una mica per aquestes raons,
no?
I intentem que...
A veure,
jo, la veritat és que
el despatx tinc poca...
Jo no he tingut cap assumpte
que la parella que vingui
sigui una mica frívol,
no la cosa,
sinó que la gent que ve al despatx
s'ho ha pensat,
ho passa molt malament
i una mica independentment
que sigui estiu o hivern,
venen a separar-se, no?
El que passa és que
hi ha aquells dos petits grups
que hem dit abans
que una mica s'augmenta per això.
No he fet estadístiques anuals,
però sí,
jo crec que sí,
però pel volum de feina sí.
A més, les parelles
generalment ho deuen explicar,
no?
Mira,
és que vinc de vacances
i no...
Està pensant
i no l'aguanto més, tu.
Sí,
que està pensant
no l'aguanto més.
No ho aguanto més.
No ho aguanto més.
Ho diuen sovint.
I moltes persones
no aguanten
la falta de comunicació.
Jo penso que hi ha més dones
que no aguanten
la falta de comunicació
que homes.
I això no és res sexista,
eh?
Jo ho veig així al despatx.
Potser la meva estància
que no és molt fiable
perquè clar,
no puc estapolar-la.
És que amb ell
no s'hi pot parlar.
És que amb ell
no s'hi pot parlar.
O potser ells
es conformen més
amb aquella tranquil·litat
i elles necessiten
més estímuls.
No ho sé.
Però aquestes sensacions
que tinc.
O profunditzar més
en les coses.
Sí,
això sí que passa
després de l'estiu més.
És a dir,
les dones que venen ara
es queixen més
de que durant l'estiu
no els hi fan ni cas
i els homes
que se separen
això no m'ho diuen tant.
Potser també,
jo soc una dona
i potser no tenen
aquell feeling
que tinc amb altres dones.
Però vaja,
jo crec que amb els meus clients
hi ha molt bona relació
i m'ho podrien dir
i no m'ho diuen.
Qui ho passa més malament?
No ho sé,
també...
Qui has deixat
o qui ho deixa?
Jo crec que...
O sigui,
la persona que és deixada
ho passa molt pitjor.
Encara que la persona
que deixa
sempre diu
és que no sabeu
el malament que es passa
perquè ho haig de dir
per agafar el brau
per les banyes.
Però la persona
que es deixa,
clar,
i sobretot
si no t'ho esperes
ja deu ser brutal.
Sobretot perquè
la persona que és deixada
encara potser
moltes vegades
estima l'altra persona.
I moltes vegades
no és que estima
l'altra persona
que sí que s'estimen
sinó que ja no està enamorada
de l'altra persona
encara que ella s'ho pensi.
el que no vol deixar
és una mica
l'estatus que té
i no em refereixo
a res material
sinó que
la sensació
d'estar a casa
amb la parella
i els nens
és un...
com un cercle
que hi ha gent
que no vol renunciar a això
i que potser renuncia
a no parlar tant
a perdre una mica
de...
de relació personal
però que allò
ja li va bé.
Llavors aquestes persones
que són deixades
ho passen molt malament
perquè perden allò
que per ells és ideal.
Us trobeu molts casos,
Laura,
de parelles
que decideixen separar-se
i inicien els tràmits
i després
fan marxa endarrere?
O és tot el contrari?
Poquíssimes vegades.
De tota manera
la diferència entre la separació
i el divorci
una d'elles
és que la separació
no trenca el vincle matrimonial.
És a dir,
si una persona se separa
inclús legalment
amb sentència de separació
i després es reconcilia
no cal tornar-se a casar
encara no és trencat
aquell vincle
simplement s'ha de fer
una altra notació
a la fulla del registre
quan has anat jutjat igualment
però no t'has de tornar a casar
amb el divorci sí
t'has de tornar a casar
si vols estar casat
amb la mateixa persona.
Per tant
el que sí he vist
no gent que es torni enrere
en meitat de separació
però sí que he vist
gent que s'ha separat
i que després
ha tornat a estar junts.
També és veritat
que l'èxit
el porcentatge d'èxit
no ha sigut molt alt
però vaja.
És a dir
s'han tornat a ajuntar
i després s'han tornat a separar
no?
I no s'ho podíem pensar abans?
Sí
però la gent
som així de contradictoris
i jo
no ho sé
em podria passar bé perfectament
la veritat.
Suposo que us trobeu
casos de tot
no?
Sí
sí sí
la veritat
jo diria que la gent
amb les separacions
ho passa molt malament
la immensa majoria
i la gent que diu
que no ho passa malament
perquè són molt civilitzats
i estan molt bé
i en realitat
doncs no es volen fer mal i tal
a la llarga
les coses es compliquen
és a dir
quan algú s'està separant
per molt bé
que ho vulgui fer
el tràngol és tan dur
que sempre
hi ha coses
que no
no surten bé
moltes vegades
diuen
no no
com que volem
el millor pels fills
i així
és com hauria de ser sempre
ho fem de forma vistosa
que és com hauria de ser sempre
i
doncs mira
doncs tants diners pel nen
o les visites
però després
tot això està molt bé
però després
el millor és que hi ha una tercera persona
i moltes coses
no són tan senzilles
perquè amb el nen
quan va a casa d'ell
o a casa d'ella
hi ha una tercera persona
i tot allò
que havia començat
de forma civilitzada
acaba malament
però és que
jo trobo que això és molt normal
no som ordinadors
som persones
llavors
hi ha un batibull d'emocions
que clar
no podem controlar
moltes vegades
i en aquest procés
també
deu haver-hi alguns punts
alguns punyents
vull dir
que fan que
la situació sigui reversible
és a dir que hi ha moments
d'especial tensió
quan venen pel despatx
això sí que ho veig molt clarament
hi ha gent que li dóna
molta importància als diners
a les pensions
és interessada la gent
hi ha molta gent interessada
sobretot perquè
amb els mateixos diners
amb els que funcionava una família
ara n'han de funcionar dos
i a vegades dos
amb gent afegida
amb nens
o persones
o marits
nous
o dones noves
és a dir que molts
no se separen per diners
jo crec que
cada vegada menys
penso
això passava molt fa
amb la gent
que ara té potser
60, 70, 80 anys
que independentment
que sabessin
que el marit
tenia una querida
que es deia abans
doncs mantenien
aquell estatus
perquè
aquell és el que els anava bé
penso que ara
gràcies a Déu
això no passa
i pel que diran també
perquè
sobretot els pobles
abans
antigament
separar-se
no estava ben vist
sobretot
les dones
en les que estaven mal vistes
inclús
encara que et deixessin
era la dona
la que estava mal vista
i encara que el marit
fos un penco
el marit no l'enpenco
el marit era molt
lligón
la dona era un pendó
és a dir que
això ha canviat
per sort
això ha canviat
això ha canviat
jo em referia
a que la gent
hi ha molta gent
que entre el despatx
dona molta importància
a les pensions
i es discuteix potser
per 30 euros
de diferència
que a mi
moltes vegades
quan passa això
dic
bueno prou
a veure
us adoneu compte
que esteu discutint
per 30 euros
llavors ràpidament
perquè a vegades
és que se'n centrar
que ja es poso jo
no és així
però clar
però
després hi ha molta gent
que això
no li afecta tant
i que el que
el que sí que lluiten
fins on sigui
és pels nens
i
de tota manera
jo crec que
el millor que pot passar
pels nens
és que els pares
se separin
de forma amistosa
encara que
que hi hagi
molt de
encara que estiguin
amb rancúnia
cap a l'altre
o que ja no l'aguantin
o que els sembla
una persona
poc fiable
el que sigui
però que
quan hi ha nens
que la gent
se separi
de forma amistosa
i la veritat
és que al despatx
un 90%
de les separacions
són amistoses
ho he aconseguit
ho has aconseguit
sí
perquè ho intento
ho intento
encara que passi
una mica de temps
però ho intento
diries que és aquest
l'objectiu
l'objectiu entre cometes
és a dir
el que us motiva
a dir
se'm treballant el dia a dia
aconseguir que sigui
en definitiva amistós
jo estic més contenta
quan passa això
que no passa al jutjat
però de tota manera
jo guanyo més diners
si vaig al jutjat
amb una demanda contenciosa
perquè és més car
i és així
el que passa és que
penso que a mi em compensa
perquè veig la gent
encara que no surti contenta
que no surten mai contents
perquè tothom ha de cedir
una mica
però penso que
és més just per tots
i més tranquil per tots
els advocats
en aquest cas
heu de fer una mica
de psicòlegs
perquè s'ho deuen
abocar tot
sí
sí, sí
una mica
una mica
a veure
això també
a vegades
us ho he explicat
hi ha molta gent
que es pensa
que molts advocats
que fan matrimonial
perquè
és a dir
molt pocs advocats
fan per exemple
dret fiscal
perquè és un dret
molt concret
o laboral
és un dret molt concret
que hi ha lleis
molt molt
hi ha molt
moviment inlegal
etcètera
però
per fer matrimonial
tothom es veu en cor
perquè les lleis
són les que són
i és un procediment
relativament
pels professionals
el dret
no és gaire difícil
el procediment
no és complicat
és injust
per gèneres
és a dir
és més just
o injust
per l'home
que per la dona
o
el què?
les aberacions?
sí, tot això
que no és
tot el dret
tot el procés
el procediment
penso que és just
pels dos
a vegades
l'home
té la sensació
que és injust
per l'home
perquè
el que es prime
és la seguretat
dels nens
i el benestar
dels nens
i encara avui en dia
les guàrdies i custòdies
s'acostumen a donar
a les mares
per què?
per quines raons?
doncs perquè
històricament
les mares som
les que cuidem
els nens
i això
estadísticament
mira el teu voltant
i ho veuràs
encara que no sigui de casa
que ara els homes
fan exactament el mateix
que les dones
espero
espero
doncs
l'organització
de la casa
i
l'escola
l'organització
ho fan la majoria
de vegades
les dones
que això no vol dir
que ho facin només
les dones
i els homes
es queixen molt
d'aquest estereotip
però
encara
avui en dia
la majoria és així
llavors
això és el que passa
que llavors
com que les pensions
d'aliments
es paguen als nens
és a dir
a les mares
perquè cuiden els nens
i és per això
que els pares
es senten una mica apartats
el que jo trobo
que cada vegada
es fa millor
o cada vegada
perjudica menys
els pares
és el règim de visites
abans era
habitualment
de caps de setmana
al temps
només de caps de setmana
al temps
això significava
quatre dies al mes
cap de setmana alterns
cap de setmana per un
cap de setmana per l'altre
això significava
com l'has dit
cap de setmana
al temps
alterno
alterno
perdona que no
alterno
sóc jo que no t'entenia
i llavors
això significava
només quatre o sis dies
a la setmana
al mes
pels pares
això és poquíssim
jo si fos pare
la veritat
és que m'emprenyaria moltíssim
i avui en dia no
avui es donen dies
entre setmana
etc
i més caps de setmana
etc
això jo trobo
que cada vegada
es fa millor
estem a dia 1 només
1 de setembre
si una de cada tres parelles
se separen
al setembre
al tornar de vacances
queda feina per davant
sí
així estarem
treballant
continua
funciona
la sala operativa
la pàgina
al lloc web
divorcisonline.com
sí
però cada vegada
la veritat és que
ens donem en compte
que a mi el que m'agrada
de la meva professió
és el tracte personal
i llavors
amb la pàgina web
la veritat és que això
es converteix en pura
burocràcia
però la vau crear
en el seu moment
vol ser pioneres
sí, sí
vam crear la pàgina web
per separar la gent
tu i la Núria Roig
sí
sí, sí
de Torre de Barra
allà està
divorcisonline.com
sí
a més per trobar informació
sí, sí
Laura Picó
gràcies per acompanyar-nos
a Matia Targona Ràdio
alguna consideració
més a fer
què els hi podríem dir
a aquelles
aquelles parelles
que estiguin allà
una mica
que s'ho rumin
que els hi diríem
doncs que s'ho rumin
que s'opin
que vagin
a fer un viatge
i si quan tornen
encara estan
a la idea de separar-se
que ho facin
però que ho facin
de forma amistosa
com era aquella regla
és a dir
almenys un cap de setmana
al mes
un cap de setmana
al mes
com a mínim
a sopar fora
i si no arriba
a l'economia
els nens
a casa l'àvia
i sopar a casa solets
o si no fem un pícnic
també estaria bé
Laura gràcies
fins aviat
a tu
adieu
adieu