Ara passen vuit minuts, de dos quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
un programa que com a primer dia de la setmana,
inici de les festes del Carnaval, està dedicant i dedicarà més estones
a parlar justament d'aquesta celebració,
però no hem de perdre de vista que a la ciutat passen altres coses.
I passa, per exemple, que es van creant noves entitats.
L'associació Franco-Catalana s'ha presentat a Tarragona ara fa uns dies
amb la voluntat d'incrementar les relacions culturals i socials
de la comunitat francesa a la ciutat.
Avui ens acompanya la vicepresidenta d'aquesta nova entitat,
és la Beatriz Retell. Bon dia, Beatriz.
Bon dia.
Benvinguda. Ens perdonaràs la temptació de caure en un tòpic,
com posa l'Edith Piaf, per començar l'entrevista,
però és que ens semblava una excusa perfecta per tornar a escoltar l'Edith Piaf.
És que m'encanta.
Oh, doncs mira, l'hem encertat.
A nosaltres també ens agrada molt, i aviam, aquests lligams de la cultura francesa
arriben a través de la música i a través d'una història comuna
que de vegades ha estat amb unes relacions fantàstiques,
de vegades no tant, no hem de perdre de vista,
però afortunadament avui en dia les relacions entre les persones
de diferents pobles transcorreixen d'una manera molt tranquil·la i equilibrada.
I és una comunitat molt àmplia, la comunitat francesa aquí a Tarragona, no?
Sí, ara en tenim 1.140 inscrits
i per almenys 2.000 que estan vivint i no estan inscrits.
Clar, quan dius inscrits són persones que ja porten un quant temps,
que tenen la seva vida, diguem-ne, feta aquí
i que s'han instal·lat aquí amb la voluntat d'estar-s'hi, no?
Sí, però n'hi ha molts que s'han inscrit ara, n'hi ha molts joves que venen a viure aquí a Tarragona,
n'hi ha moltes industries, molt de treball i doncs venen aquí a instal·lar-se joves.
Antes eren més aviat grans i ara tenim una populació de joventut que venen a instal·lar-se,
per això volen saber, els metges que parlen francès, els abogats, en fi.
I aquests joves venen per motius laborals, comentes?
Sí, sí, sí.
En quins sectors generalment?
Doncs n'hi ha que venen a buscar la vida.
N'hi ha que venen a buscar i d'altres que ja venen amb la feina, no?
Sí, sí, sí, perquè n'hi ha l'empresa Vic, n'hi ha l'empresa Feble, n'hi ha moltes empreses franceses,
l'Intermarché...
Carrefour, Decathlon...
Això fa que aquestes entitats formin part de l'associació, també, tinc entès, no?
Sí, sí, sí. I també n'hi ha metges, abogats, n'hi ha de tot.
I comentes que aquests joves busquen, sobretot, si necessiten d'un professional,
com ara un metge i un advocat, s'estimen més que sigui de parla francesa.
Sí, sí, sí, ho demanen, sobretot les dones que venen i tenen...
tindran un bebè o tenen una criatura i volen gent que els pugui explicar el que té i tal i tal.
Llavors volen, consolat, consolat, però això no el podem fer.
Llavors per això hem creat aquesta associació franco-catalana,
perquè ells, quan vinguin la gent, puguin acollir
i després que tinguin un contacte en Catalunya.
però aquesta associació està oberta també a castellans,
vull dir, no és solament català.
No és allò crear, doncs, una associació només per francesos que viuen aquí,
no, no és una entitat tancada.
No, també pot ser belgues, suïssos, en fi, tot francofón
i totes les persones que els agrada la cultura francesa.
Qualsevol persona que viu a Tarragona o nascuda a Tarragona
o fora de Tarragona que ha vingut recentment i diu
mira, a mi m'atreu molt la cultura francesa, no?
Es pot acostar a vosaltres.
Sense crear un paral·lelisme podríem trobar una relació
semblant a la que tenen altres cases regionals
que hi ha a Tarragona, no?
D'altres punts de l'Estat.
Podríem també considerar-ho des d'aquest punt de vista.
Sí, sí, sí.
A més, jo estaria molt contenta que sigui una mica internacional,
que no sigui solament...
perquè hi ha moltes persones que estan soles,
que s'aisolen, que es posen en llocs com pradip, tot això,
però després quan estan malalts i es fan grans,
doncs els falta un apollo, no?
Llavors, doncs, si tens una associació,
l'associació pot preocupar-se d'aquesta gent,
estar dels estrangers, estar dels inglesos, dels alemants...
Avui véns en qualitat de vicepresidenta de l'entitat,
però fa molt de temps que tu estàs en contacte
i que treballes a través del consulat
i de la tasca que fa el consulat
amb els francesos i franceses que viuen aquí.
Per tant, coneixes molt bé les necessitats
i les inquietuds d'aquestes persones, no?
Sí, sí.
I per les persones grans i les persones joves que arriben.
És clar, molts...
els joves que venen a buscar-se la vida,
és difícil perquè, és clar, aquí hi ha molta gent, no?
Clar.
Però vull dir que per les persones que venen
i ja tenen més o menys la seva feina
o la seva professió, doncs, és ideal, no?
Fan una vida molt integrada,
les persones que han vingut de França,
s'han instal·lat aquí a viure i...
Sí, s'integren.
Però primer any, els primers anys,
estan una mica perduts i volen tindre contacte.
Però tenen tendència a relacionar-se més
amb persones de la seva mateixa nacionalitat?
No, no.
El francès és bastant individualista.
Depèn, depèn.
Depèn de l'idioma i depèn...
Si ell s'integra i parla català o castellà o tal,
de repent és de Tarragona o de Reus o...
Allò on visqui.
Sí, sí, sí.
Però n'hi ha d'altres que s'aferren
i no aprenen mai l'idioma o en dificultats
i són aquests que necessiten...
Que fan una miqueta més al marge, no?
Que necessiten, per exemple,
anar a fer una calçotada junts,
a fer coses així,
que són locals, que són boniques,
però que ells necessiten...
Que per iniciativa pròpia potser no ho farien, no?
Sí, sí.
Necessiten un grup,
necessiten per jugar a bridge,
per, no sé,
per fer qualsevol cosa,
per anar al teatre.
El que m'interessa molt
és la part concert, teatre,
tot això m'agradaria que l'associació
fes programes intel·lectuals, no?
Una programació cultural, no?
Cultural, sí.
Però produïda dins de la mateixa associació
o participada a les altres activitats que elles fan?
Participada.
Participada.
i, bueno,
esperem que ens ajudi l'Ajuntament...
Ai, ai, aquestes coses...
Sempre s'ha de demanar, eh?
No hi ha cap altre que anar demanant.
De totes maneres,
aviam jo,
jo, pel que ens expliques,
en Beatriz,
la idea és aquesta,
crear una associació de persones
que vulguin relacionar-se
en el camp de lleure
i la cultura, fonamentalment, no?
Sí, sí.
Perquè quan hi ha un tema,
diguem-ne, més problemàtic,
doncs és tema de consulat
i és un altre nivell,
el que es tracta.
Sí, el verdadero problema,
problema, vull dir,
els papers,
els papers,
tot això no fan res, això, ells.
L'associació seria,
doncs més aviat,
aquesta vessant més social i cultural.
Sí, sobretot cultural
i pels nens,
si és possible fer teatre
o anar al teatre,
vull dir,
cine francès,
m'interessaria molt.
En fi,
tenim moltes idees
i esperem que els altres
no s'en donin, també.
I ara, de moment,
sou molta gent
els que esteu dins
de l'associació.
Home,
estirant del carro
sempre són uns quants,
això passa a tot arreu.
Però, de moment,
s'ha interessat
moltes persones
per la vostra associació?
Sí,
de moment s'ha interessat
per almenys
per almenys
unes 60-70 persones.
Ara cal que s'inscriïn totes
i després que tothom.
Això ho dirà la secretària,
perquè, clar,
la secretària és la...
Quines línies de funcionament
us heu marcat així
en els primers passos?
Han de fer reunions periòdiques,
teniu un lloc
on reunir-vos...
Explica'ns una miqueta.
De moment,
ens hem reunit
a l'Hotel Entitats,
però després,
tenim la sala
d'actes
de l'Ajuntament
i hem fet dos reunions allí.
Hem fet una pre-reunió
i després la reunió
que va vindre
al cònsul general
el dimercres
el 11 de febrer.
Jo m'imagino
que el més immediat
és donar-la a conèixer,
sobretot,
però ja en teniu
com a punt de partida
algunes activitats concretes?
Doncs sí,
la primera serà
que vindrà un fotògrafo
molt bo
que va anar
seguint
tots els ambassadors
al rael del món
i ha fet fotografies
molt maques
i llavors
demanaré
a la que s'ocupa
de la fotografia
que faci una exposició,
que demani.
És un xantal.
És coneguda.
Sí, sí, sí.
Una persona
molt vinculada
al món de l'art
que fins no res
ha estat a Arco,
també representant
artistes d'aquí,
de la zona
del Camp de Tarragona.
Sí,
doncs ella
serà la que s'ocuparà
del tema
de la fotografia.
Després tenim
un dibuixant
molt bo,
és un arquitecte
que dibuixa
meravellosament bé
els animals
i fa
el voleigraf.
El fa molt bé
i doncs
també farem
una exposició
d'ell
acompanyat
de la fotografia.
Després
volem fer
una calçotada,
volem fer coses així.
No m'inquieta
per anar introduint-se,
l'entitat
que jo agafo una mica
les paraules
de la Beatriz,
oberta a qualsevol persona
francòfona,
però també d'aquí
i que senzillament
tingui simpatia
o se senti atreta
per la cultura francesa.
Sí.
Ja esteu oberts a tothom.
Aleshores,
per posar-se en contacte
amb vosaltres,
què oferien?
A través de l'hotel d'entitats?
Sí.
En aquests moments?
Hi ha una senyora
que està de 6 a 8
el dilluns
i el dimercres
i agafa les inscripcions
i tal.
I això val,
per exemple,
si tenim un barco
o ja tenim
les listes
pels invitats ja.
Vull dir que
si ve un barco gran
i vol fer un còctel,
ja tenim
les invitacions.
I per qualsevol cosa
els podem escriure.
i l'inscripció
val 20 euros
l'any
i s'ha de portar
dues fotos
i tindran
un carnet
d'adherent
per l'associació.
Quota mensual?
No.
Només aquest ingrés
de 20 euros l'any
dona dret
a ser soci
i gaudir
de les activitats
i participar-hi.
Sí.
Doncs déu-n'hi-do.
Està molt bé, no?
Sí.
Bueno,
per exemple,
si van a una calçotada...
S'ha de pagar a banda,
si no ens apuntarem tots,
eh, Beatriz?
Imagina't,
per 20 euros.
No, però en principi
el fet de pertany
a l'associació
només és aquesta despesa
i ja està.
I ja està,
perquè l'interès
és que vingui molta gent
i que sigui molt popular,
no?
Que estiguin, no?
És això.
Doncs estarem molt atents
a les activitats que feu.
Aviam si convoqueu
audicions musicals,
recordant la música
de l'Edith Piaf
o el Charles Trener
o alguna cosa d'aquestes,
eh,
que ens acostarà
molt a la vostra entitat.
Beatriz Enretel,
vicepresidenta
de l'associació
Franco-Catalana,
recentment creada
a la ciutat de Tarragona.
Gràcies per venir avui
a la ràdio
i que sigui tot un èxit
l'entitat.
Gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.