Aquest taller està ficat dintre el que és la formació no formal,
tenim la formal i la no formal, o sigui, l'educació no formal dintre del centre penitenciari,
en la qual està integrat dos tallers d'arts plàstiques.
Un és aquest i l'altre és el de serigrafia, o sigui, fem en guadernació, etcètera, etcètera.
Normalment en aquest taller d'arts plàstiques tenim una mitjana de 14 interns
que treballen una sèrie d'objectius, que és formar els interns en tècniques específiques artista o creatives,
i després també intentem potenciar els hàbits de treball individual,
educar la bona convivència i el treball en grup.
I després, una altra de les objectius és despertar les noves inquietuds i tècniques creatives
per descriure'n els valors personals, o sigui, dintre l'educació no formal
podem encardinar aquests dos tallers.
A més, l'escultura és el que és serigrafia o guadernació.
I ocupar una mica el temps també, no?
Perquè el temps a la presó es veu fer bastant llarg, hi ha moltes hores,
i és una manera també d'organitzar una jornada, probablement.
Normalment els interns tenen tota la jornada molt completa.
Sí?
Sí, compteu que nosaltres, a part de tots els temes educatius,
tenim el treball productiu, tenim dos tallers en aquest moment
que ocupen una mitjana de cinquanta i pico interns, més o menys.
I després, normalment, l'activitat diària comença a les 9 del matí,
la gent ja va a les diferents activitats,
la gent pot tenir escola, esports, atallits productius,
estallits plàstiques i després la formació ocupacional,
que també entraria dintre el que és la formació arreglada.
Això seria l'educació formal que esmentaves abans?
L'educació formal tenim l'escola, que tenim tots els nivells educatius,
que poden fer fins a estudis universitaris a distància,
o sigui, des d'alfabetització,
i després tenim els cursos de formació ocupacional,
que normalment duren 3 mesos,
i a una mitjana de 10 o 12 interns per taller,
que tenim un taller de pintura i un taller de fusteria.
Això pel que fa als tallers productius?
No, això són els tallers de formació ocupacional,
que entran dintre el que és l'educació arreglada.
Llavors, els tallers de formació ocupacional duran 3 mesos,
i quan acaben els interns i tenen l'evolució expositiva,
se li dona un certificat conforme al taller,
tenen la formació ocupacional feta, aprovada,
de forma que en un moment donat,
quan surten al carrer en llibertat, puguin trobar feina.
Com podríem fer un curs d'aquestes característiques,
també fora del centre, persones que no hi estiguessin.
Té la mateixa qualificació professional, per entendre'ns.
i després, bueno, la gent intenta...
Els educadors, bàsicament, són els que derimen els interns
en funció de les seves característiques
i del que els agrada als interns en si mateix,
també a les diferents activitats,
i un intern que vulgui tenir tot el dia ocupat ho té.
És a dir, depèn una miqueta en funció dels interessos,
també, d'aquells interns.
Hi haurà més apàtics i altres més actius, imagino.
Sí, normalment hi ha que diferenciar molt
entre els interns preventius i els penats.
Els interns penats, lògicament,
com ja tenen una planificació de la seva condemna,
intenten, en la mesura possible,
sempre treballar la seva condemna
dintre de l'oferta educativa
que podem donar líquidins.
El preventiu és molt difícil
perquè no sap ben bé quan sortirà.
Hi ha aquesta provisionalitat
que imagino que li fa difícil
optar per una ocupació o una altra.
Pel que fa als tallers productius,
quin tipus d'activitat es fan?
Tenim manipulats,
o sigui, aquí estem fent en aquests moments
a suport d'una empresa pública de la Generalitat,
que és el CIRE,
i els tallers productius
estan treballant en unes esponges,
el que les empreses ens porten per treball.
I després hi ha...
es fan també paelles aquí dintre,
de les empreses,
i bueno, de totes formes
tenim una mitjana, ja t'hi dic,
d'uns 50-60 interns,
treballant en torns de matí i de tarda.
I que arriben a una remuneració econòmica, esclar.
Sí, sí, se les paga, lògicament.
Centrem la nostra atenció,
si et sembla, Maria Jesús,
en aquesta tercera mostra d'art.
És interessant que aquesta tasca
que es fa des del punt de vista artístic
i que entra més en el terreny
del lleure,
l'expressió artística,
surti fora de la presó, no?
Sí, aquesta és l'idea.
Com a mínim mostrar l'exterior,
la part que menys no es coneix
normalment de l'activitat
dels centres penitenciaris, no?
Que és les activitats creatives
que poden fer els interns
dintre els nostres centres.
La veritat és que són obres
molt interessants,
l'altre dia vam tenir
ocasió d'anar a visitar-la,
i obres però que molt i molt interessants,
molt treballades
i una visió de l'art molt contemporània.
Home, aquí influyen dos factors.
Primer és que tenim una monitora,
l'Olga, que és fantàstica,
és un artista,
i a més una capacitat de motivar
i ensenyar els interns increïble,
i després que tenim interns
molt bons treballant
dintre del taller cerràmica.
El fet que es faci fora
els mateixos artistes,
que s'exposi a la resta de gent,
els mateixos artistes,
els hi deu...
Home, és una forma de motivació
a la gent.
Clar.
Normalment el que passa
és que el treball que poden fer
els interns entre els centres,
ells veuen moltes vegades
molt poc resultat, no?
I el fet de poder treure-ho fora
i que la gent del carrer
gaudeixi de la producció
que els interns...
A més, és una producció molt artística, no?
Pogui gaudir la gent de l'estèrio
del que s'està fent a les interns,
doncs a ells se les motiva moltíssim.
El problema és que molts d'ells
no poden gaudir d'aquesta motivació
perquè no poden sortir fora, no?
Clar.
El fet és que quan vam inaugurar
el dimecres l'exposició,
un dels millors artistes que tenim
no pot sortir per consciència de condemna.
C'est Coco.