El lema concret és
el futur d'un món més just i solidari
és compromís de tothom.
Això és l'eslògan
que Mans Unidas vol
proclamar ben alt, que si no
és amb el compromís de tothom,
el futur del món és incert.
Per tant, aquest any,
Mans Unidas el que fa és una crida al compromís
que ens presenta
el futur del món com un gran interrogant.
És el cartel que hem
posat per tots els carrers de Tarragona
i haurem de trobar resposta
als grans desafiaments que presenta
el fenòmeno imparable de la globalització.
Resposta, que és el que creiem
en Mans Unidas, i tenim
bastanta experiència, no és
una companya anual, portem 44 anys
treballant en primera línia
i, per tant, estem convençuts
que és l'única manera de sortir endavant.
I creiem que
en termes que utilitza la globalització
en aquesta aldea global
que s'ha convertit en món, que totes les dimensions
estan reduïdes, que ens enterem
avui d'una cosa que ha passat fa 10 minuts
en l'altra part del món.
El fet de la pobresa d'un país
no només afecta a aquell país,
sinó que realment no s'afecta a tots.
I nosaltres ho estem comprovant
amb aquesta immigració tan massiva que hi ha.
És una prova que realment els països
que tenen necessitats de sobreviure
agafen el que sigui.
La patera, ahir no sortia a la televisió
un camió per arribar a no sé on.
O sigui, en front de la globalització econòmica
que ha provocat,
i en això en què tothom
ho hem sentit parlant moltes vegades,
que ha provocat que els rics
siguin més rics,
perquè la riquesa també genera riquesa,
però que els pobres, els països pobres,
cada vegada són més pobres,
perquè també tendeix a crear
noves tendes, formes de pobresa.
I això és el que volem remarcar.
Estem parlant, clar,
de globalització positiva
i de globalització negativa.
És a dir, la negativa és la que implica
que moltes vegades
la globalització de mitjans de comunicació
o de grans empreses
se'ns queda en el món occidental,
podríem dir-ho així,
en com l'hemisferi nord del planeta
i moltes vegades de l'hemisferi sud
ni ens en recordem, no, Neus?
Doncs podríem definir-ho així.
És que jo crec que la primera globalització
que se palpa és la de la misèria
i la de la pobresa.
És on han arribat.
Llavors, les Mets Unides
el que intenta tampoc
tampoc és haver-hi una perspectiva...
Nosaltres som molt optimistes
i molt esperançats.
O sigui, que volem obrir precisament
una porta a l'esperança
dels països del tercer món.
Perquè el món pot canviar
i per això diem
el món pot canviar si tots col·laborem.
O sigui, si fomentem una cultura de pau,
de solidaritat, de tolerància,
que en aquest país, en el nostre país,
ara estem en moltes cultures
que moltes vegades...
Sí, és una situació tensa.
Exacte, és tensa
perquè ignorem les seves costums.
Si no, no s'agraden les seves costums.
Perquè, a més, ens sembla
que ens les estan imposant.
Per tant, però adoptar
una actitud de tolerància,
formar-nos,
educar en valors
des de la joventut,
per aquest camí,
en el sentit,
quan dient que és un compromís de tot,
volem dir aquest camí,
des de joves, des de petits,
i anar dient a la societat catalana,
la societat de Tarragona,
en aquest moment,
en aquesta ciutat,
que tots podem fer molta cosa.
El futur del món
és compromís de tothom,
és el lema d'aquesta campanya.
De fet,
al llarg d'aquests dies
podreu escoltar
anuncis com aquest.
d'aquesta campanya.
Déu-n'hi-do la contundència
dels anuncis d'Anans Unides,
on se li queda el cor
una mica petitet.
Per què no se'ns quedi tan petitet?
I per fer alguna cosa,
crec que teniu moltes activitats previstes,
no, Nati?
Sí, bastantes,
bé, esclar.
Comencem avui mateix,
comencem amb l'inici de la campanya.
Avui comencem
amb el Dijuni Voluntari
que celebrem a les set de la tarda
un Eucaristi
a l'Iglésia dels Claretians,
que es coneix també pel Sagrat Cor,
i a les set,
que celebrem la missa,
perquè avui és el Dijuni Voluntari,
perquè llavors nosaltres,
almenys un dia,
ens fem solidaris
amb tota la gent
que no tenen veu
i que pateixen fam.
I llavors el diumenge
és la col·lecta,
bueno, dissabte i diumenge,
que és la col·lecta
de Mans Unides,
que aquests diners
es destinen
per a la finançació
de projectes.
Després també tenim
altres activitats
i una d'elles
és la marxa de la solidaritat,
que la farem
si el temps no impedeix,
el dia 18 de febrer.
Aquesta marxa
ja es pot dir
que és una clàssica
de Mans Unides
perquè celebrem la desena,
va començar l'any 95
i estem al 2004
i celebrem
la número 10.
I aquesta marxa
més que res
és molt important
perquè,
com sabem,
Mans Unides
treballa amb dos líndies,
la sensibilització
i el finançament
de projectes.
és la sensibilització
que nosaltres
ho fem aquí,
al nostre país,
sensibilitzant
tota la gent,
els ciutadans,
perquè vegin
i se sensibilitzin
que també hi ha
altra gent
que pateix
perquè no és tan sols
la fam
sinó la falta d'educació,
la falta de...
La fam diguem
que és una conseqüència última.
El mal repartiment
dels béns, no?
I llavors
el finançament de projectes.
És clar,
aquesta marxa,
com dic,
que ja celebrem la desena,
se celebrarà el dia 18
i llavors
nosaltres
comencem a fer reunió
des del mes de novembre
convocant els centros educatius
de secundària,
els tercers i quarts d'ESO,
tant privats com públics.
Es reunim amb els professors,
planifiquem,
clar,
ara ja és més...
vull dir,
ja tenim més pràctica
perquè durant 10 anys
han fet,
els primers,
doncs,
ens va costar una mica
d'organització.
Home, 10 anys són molts anys.
Però 10 anys,
vull dir,
ja són 10 anys.
I llavors,
és clar,
doncs,
es reunim amb els professors
i també la delegació
els hi presenta
i els hi diu
quins projectes
en quin país
volen treballar.
Perquè, com sabem,
Mans Unida
es treballa
amb tots els països,
Àsia, Àfrica,
Amèrica o Sionia,
vull dir,
amb tots els països.
Llavors,
ells trien un país,
per exemple,
aquest any han triat Àfrica
i llavors nosaltres també
dintre d'Àfrica,
com que es financen
diversos,
dintre del continent
d'Àfrica,
s'ha finançat en diversos projectes
de diferents països,
doncs,
i vam escollir
el de Kènia,
el de...
el que és la...
Un centre de formació professional.
Un centre de formació professional
al barri de Mokuru,
de Nairobi.
Llavors,
bé,
doncs,
així comencem a treballar,
repartim els materials,
que,
com he dit abans,
la sensibilització
és el més important,
els materials
que té a mans unides,
perquè són,
sobretot,
els educatius
que són d'una gran pedagogia
i d'una gran sensibilització,
que són molt acollits
per tots els centros,
perquè ja els coneixen
i cada any,
doncs,
els anem a repartir
el del servei educatiu
i llavors també,
doncs,
mentre...
amb cançons
i activitats que fem.
O sigui,
però l'important
és que 15 dies abans
o 20 dies abans
les escoles,
els professors,
es fan responsables
de treballar
aquest material
i sensibilitzant
els joves
perquè no és tan sols
anar a caminar,
sinó que se'n donin compte
que és el que dèiem,
la solidaritat.
O sigui,
que el que fem
és treballar
per la solidaritat
amb acció,
amb l'acció,
en aquesta de la marxa,
doncs,
seria anar caminant
els 18 quilòmetres.
Treballen això,
que és el més important,
llavors,
el dia 18,
bueno,
reparteixen materials
que són,
cada any són iguals,
són uns
uns això,
uns tripte's,
uns tripte's,
uns tripte's
i després també uns carnets
on figuren que hi ha uns controls
de la gent de Mans Unides
que els hi posa
cada 5 quilòmetres
i llavors això,
a cada control,
doncs,
se'ls hi posa
el cello de Mans Unides
per acreditar,
perquè aquests carnets,
els alumnes,
els jovens,
doncs,
van a diferents persones
a buscar els esponsors,
no?,
com ara la família,
els amics i tot,
i diuen,
tu,
quan me pagaràs
per un quilòmetre?
Llavors,
és clar,
quan,
per això,
a Mans Unides,
doncs,
acredita
que ha caminat
els 18 o els 20 quilòmetres
que fem.
Jo tinc una pregunta,
heu notat un canvi
en la sensibilització
de molts joves,
de molts adolescents,
a partir de totes
les manifestacions
en pro de la pau,
tot el moviment
tan mediàtic
de l'antiglobalització
i tot plegat,
perquè porteu 10 anys
i suposo que la cosa
ha tingut una evolució
en aquests 10 anys,
no?
Sí,
però tens de tindre en compte
que cada any
són alumnes diferents.
Clar,
no?,
el que passa és que,
bueno,
també el context
de la societat...
Jo crec que sí
que s'ha notat el canvi
perquè quan nosaltres
enviem una carta
al mes de novembre,
Mans Unides proposa
la marxa,
però són els centros educatius
els que l'accepten
i com que després
de la marxa
fem una reunió
d'avaluació
amb les coses
positives i negatives,
llavors sempre
quan se despedeixen
diuen fins l'any que ve.
Això demostra
que vull dir,
els donem una pauta
també per treballar
amb els joves,
els donem materials
i els donem
aquesta activitat lúdica
de caminar
que és per sensibilitzar.
O sigui,
jo crec que sí.
És que jo també crec
que són centres,
els centres
els que realment
van avançant
i estan molt interessats.
Perquè com diu Nati,
els alumnos
són cada any diferents.
Però el centre
és el que ja
el té com a
una activitat pròpia.
Perquè alguns
els invitem en novembre,
però alguns
en octubre
diuen
que aquest any
quan no es envia
la carta.
si realment
ja en octubre
estan preguntant
que quan farem
la marxa
els professors
o el director
del centre
és que realment
és una activitat
que ha calat.
Sí,
no,
i a més te diré
una cosa
que Mans Unidas
ho pot organitzar
però si els centres
no tinguessin resposta
llavors vull dir
la marxa s'acabaria
perquè ja pots insistir
si no tens resposta.
I afortunadament
portem ja
la desena edició.
Això vol dir
que sí.
Recordem la data
18 de febrer.
El 18 de febrer
sí d'aquest any
i llavors ens reunim
la concentració
és el Camp de Mar
que ens el cedeix
gratuïdament
l'Ajuntament de Tarragona
allí es canten
unes cançons
cada escola
porta la seva pancarta
i venen
això sí que ho tinc
que dir
perquè tenim
molta ajuda
dels maristes
que tenen una escola
a Joan XXIII
a Bona Vista
i a aquestos
ve un marista
de Barcelona
que tu diries
és llicenciat
en pedagogia
però tu diries
que és un artista
que pot
un seu humà
que pot compartir
un equip de 3 o 4
i allí fem
llavors des d'allí
ja comencen la marxa
i dinem al llurito
que posem un empostissat
i allí també hi ha
una activitat lúdica
i llavors també
perquè
amb aquesta reunió
que fem
amb els professors
doncs
cada escola
escriu un manifest
de dos o tres ratlles
amb un eslògan
per exemple
la pau
l'atur
la solidaritat
etcètera
cada escola
escolleix
un lema
d'aquestos
i llavors
el desenvolupa
i el llurito
pugen els alumnes
de cada escola
llegeixen
canten
els diners
molt bé
i després
a partir
després de dinar
d'aquesta activitat lúdica
tornem a baixar
i llavors
fem l'entrada
a Tarragona
pel cementiri
Rubir i Virgili
anem pujant
per l'Avinguda de Catalunya
pel portal del Roser
fins a la plaça
de la Font
i allí
diguéssim
ja és la cluenda
la delegada
dona les gràcies
a tots els
a tots els assistents
i després
a tots els esponsors
que en cul
la Maite de cop
és líder de massa
de cop i volta
però
una mica
exacte
i bueno
i es llegeix un manifest
que allí només
es llegeix una escola
i fem una enleidada
de globus
i aquí s'acaba
i fins a l'any que ve
i llavors
pel mes de març
fem una
i dels diners
que es recapten
d'aquesta marxa
llavors és
amb aquest projecte
que hem dit
el centre de formació
professional
a Kenia
a Nairobi
és que realment
és una activitat
molt variada
és que
és molt atractiva
i també
són coses sèries
però
això no està renyit
en que això
passin un bon dia
no per això
perdona
jo sempre dic
que diuen
de marxes
i de marxes
se'n fan moltes
però jo crec
que aquesta
és diferent
de totes les altres
hem parlat
del projecte
de Kenia
de fet
crec que hi ha
bastants més actes
fins a l'abril
veiem aquí
un festival musical
al Teatre Metropol
amb la Banda Unió Musical
de Tarragona
serà el 28 de febrer
si no ho tinc mal entès
no perdó
el mes d'abril
però encara no s'ha determinat
la data
no encara no tenim el dia
en tot cas
ja arribarà
i ja ho anunciarem
i ja vindreu
també doncs
hi haurà una exposició
col·lectiva
al Pati Jaume I
de l'Ajuntament
a mitjans del mes d'abril
fins al dia de Sant Jordi
és a dir
que tot l'any
es treballa contínuament
i de fet
es treballa
per poder
fer una sèrie
de projectes
hem parlat
d'aquest centre
de formació
de Kenia
a Nairobi
però també
aquí la Maite
m'ha passat un llistat
i tenim
un projecte
a Mali
d'adquisició
d'ambulància
per atenció
a la població rural
per exemple
força interessant
també un El Salvador
per formació
de promotors
en drets humans
que jo suposo
que els mediadors
i la gent especialitzada
en zona de conflicte
és important
i també el Pakistan
tela també
aquesta zona
com està en aquests moments
un projecte
de generació
d'ingressos
per a dones
a través de microcrèdits
que això crec
que està funcionant
molt bé
i sempre
i no perquè siguem dones
les que estem aquí
però sempre
perdona la casualitat
els microcrèdits
sempre se les donen
a dones
no se les donen mai
a homes
perquè és una captitat
petita
per a generar ingressos
perquè la dona asiàtica
no té dret a la propietat
no té dret a la terra
l'herència dels seus pares
a la que queda el marit
o sigui que
si se queda sola
viuda
o abandonada
no té cap mitjà
de subsistència
i fa temps
això ho va descobrir
un índio
un índio
un paquistaní
que sabia
la sensibilitat
de la seva cultura
de la seva raça
i ha funcionat molt bé
mans unides fa uns 8 o 10 anys
que ha utilitzat
aquest sistema
de crèdits
són crèdits petits
però que realment
resolven la situació
de la gent
perquè una de les coses
que té molt clares
mans unides
és que
hi ha una diferència
o un nivell
de projectes molt diferent
hi ha projectes petits
de pocs diners
amb poca gent
sempre són projectes col·lectius
no són projectes individuals
inclús aquest de minocrèdits
perquè no és que
li doni jo
a la senyora
aquesta 100 euros
o 1.000 euros
sinó que és
a través d'un grup
una conscienciació
una educació
com ho faràs
supervisat
per uns monitors
però després
també està fent
actualment
projectes
que li diuen
programes
molt amplis
sobretot
en Centroamèrica
de canviar una mica
l'estructura
de la zona
social o agrària
perquè és l'única manera
que surtin
del
subdesalupament
que es troben
en total
estos 4 projectes
que has dit
sumen
uns 200.000 euros
molt variats
per cert
perquè de fet
no és només
per exemple
una qüestió
educacional
sinó que també
estem parlant
de sanitat
estem parlant
de resolució
de conflictes
estem parlant
de solventar
desigualtats socials
de la dona
que la meitat
del món
pràcticament
doncs
sempre
són un col·lectiu
abarquem
5 tipus de projectes
la Unida
sempre fa 5 tipus
de projectes
que són
aquests que has nombrat
o bé
de l'agricultura
o bé
educatius
o bé
sanitaris
o bé
promoció
de la dona
o de promoció
social
depèn
de què els països
ens demanen
o sigui
nosaltres
no planifiquem
el que anem a fer un any
evidentment
us ajustava
la realitat
del lloc
on es fa el projecte
aquests 4 projectes
no els han demanat
s'han estudiat
conciençudament
si realment
resolven el problema
i se concedeixen
i ara
a fer alguna activitat
per recollir els diners
que estem segurs
que ho farem
ja ho sabeu
tenim avui mateix
aquesta missa
a les 7 de la tarda
a l'església
de Sant Agustí
després
aquest cap de setmana
17 i 18
hi haurà una col·lecta
de benefici
de Bants Unides
a totes les esglésies
catòliques
de la diòcesi
i el 18 de febrer
aquesta desena
en marxa
de la solidaritat
que l'Ana
ens ha detallat
també
i que ha resultat
tan atractiva
per tots aquests
centres
de secundària
de Tarragona
ja ho sabeu
aquesta campanya
que tot just
s'inicia ara
el futur del món
compromís de tothom
ens quedem amb aquest lema
en tot cas
tornareu a venir
a parlar-nos
de totes les activitats
que aneu desenvolupant
al llarg d'aquest 2004
moltes gràcies
Maite
i moltes gràcies
Nati
per estar amb nosaltres
i voldria dir
una última idea
que vull que quedi
ben clar
que la solidaritat
podria ser
la força transformadora
del nostre món
ens quedem amb això
ens quedem amb aquesta idea
ens quedem amb aquesta idea
i amb aquesta idea
el que intentarem
doncs serà
serà anar
cap a l'antiga audiència
serà d'aquí uns minuts
allí tenim
com us recordàvem
els nostres companys
Anna Plaza
i Lluís Comas
el control tècnic
de la unitat mòbil
ells estan seguint
de prop
el cicle de trobades
interprofessionals
Fórum Barcelona 2004
el tema
d'aquestes trobades
és el sosteniment
i universalització
del benestar
la implicació
de la societat
la solidaritat
com ens comentava
la Maite
dos temes
que avui
estan molt interlligats
nosaltres
ara sí
fem una pausa
i esperem
que els nostres companys
ens puguin apropar
com és la crònica
d'aquest matí
des d'aquestes jornades
des d'aquest cicle
de trobades
fins ara
d'aquestes jornades