Hola, bon dia, doncs hi estem aquí a la Diputació, al Palau de la Diputació,
on aquests dies es pot veure la mostra Pessebres d'arreu del món.
És una mostra que és originària del Museu de Ceràmica Popular de l'Amella de Mar.
De fet, allà tenen una mostra, pareu atenció, de pessebres del món,
de més de 65 països de gairebé tots els continents,
i ara volem parlar de la que es pot veure aquí concretament a la Diputació
i per fer-nos acompanyar el director d'aquest museu,
el Museu de Ceràmica Popular de l'Amella, l'Emili Tourner.
Emili, molt bon dia.
Bon dia.
Teniu una bona mostra aquí, eh?
No són tots, perquè allà crec que en Tamiu pot ser 600 pessebres?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Des de l'any 1946 que s'estan recollint aquests pessebres.
És una de les col·leccions en quantitat, no sé si en qualitat,
en quantitat i de diversitat, més importants que jo conec.
I els tinc un etnòleg alemany, el Rudi Gerbossen,
que diu que podria ser la col·lecció més important que hi ha,
perquè n'hi ha tants i donen 50 anys que se repleguen.
És un problema de paciència.
A vegades un pessebre que es va fer a Filipines
i ara ja no se n'ha fet més,
perquè ja fa 30 anys que aquell autor o aquella persona d'aquell poble
que feia aquell pessebre ara ja no existeix, ja s'ha mort, no diríem.
I tothom surt, Emili, aquesta falera de...
és a dir, qui és el responsable de recollir aquests pessebres?
Per què es fa?
Sí, el promotor de la fundació privada, Martí Castro, el senyor Martí,
que es va morir l'any passat,
des de l'any 1946 va començar a recollir cada any,
comprava pessebres més aviat pels vols de Nadal.
Però moltes vegades a qualsevol moment de l'any
li arribava d'algun marxant o algun gestor de fora
o en els seus viatges, que era un home incansable de viatges,
doncs anava comprant pessebres arreu del món d'on anava.
I així ens anava fent la col·lecta, la col·lecció aquesta.
Ara farem un recorregut per la mostra
perquè veuran que d'aquests pessebres del món
hi ha davants singulars, que ara anirem descobrint.
A més a més, els plafons, veig que els plafons
on estan exposats cadascun dels pessebres,
crec que és bon Nadal, no?, en diferents idioma.
Bon Nadal, sí, en diferents idiomes,
en tots els, molts idiomes i d'OB.
No ho he fet jo, això ho ha presentat la Diputació,
concretament els de promoció de la Diputació.
En canvi, està bé, és una ambientació,
perquè aquests pessebres una mica en aquesta exposició
els veureu com a dissecats, o sigui, no estan entornats.
Per exemple, en un pessebre de Bolívia o de l'Àfrica
hi podria posar un tros de desert,
hi podria posar uns cactus o unes palmeres.
No, aquí estan dissecats.
Dissecats per què?
Perquè cadascú, al veure'ls, faci córrer a l'imaginació
i acabi l'escenografia dels mateixos.
Quin diríeu que és, Emili, el pessebre d'aquest que tenim aquí,
el que és més diferent del que estem acostumats a veure aquí a casa nostra?
Bé, hi ha un pessebre que és un primer premi mundial,
que és, davant del monestir de Santa Maria de Cracòvia, a Polònia,
cada any s'hi representa una mena de carillón de pessebre mòbil
i n'hi ha un de representat que fa gairebé un metre d'alçada
i està fet tot en plata,
i en plata de galetes, d'embolicar galetes,
i de diferents colors.
És un pessebre com a la catedral aquesta de Santa Maria de Cracòvia
està com a idealitzada.
I llavors hi ha aquest pessebre.
És un pessebre molt diferent de tots
i com una mica fantasmagòric, diríem, com a fantàstic.
No, però bé, els polacs són una gent molt catòlica
i aquest artista, que n'ha fet diversos cada any en fa un,
perquè hi passa molts mesos fent-ho,
llavors ens va proporcionar aquest,
li vam demanar i li va comprar el senyor Martí de la Fundació.
Els materials també hi ha de tot,
perquè m'imagino que a l'Àfrica
deuen utilitzar molt la fusta, per dir alguna cosa.
Sí, sí, i fustes bones.
N'hi ha d'evan, per exemple,
que és una fusta, aquests negres,
tallats d'artistes africans
de quasi bé tots els països de l'Àfrica.
Les missions catòliques, a partir del segle XIX,
quan van ensenyar el missatge del naixement de Jesucrist,
allà i la religió, tant siguin protestants com catòlics,
doncs allà van reinterpretar això.
A vegades, per comptes d'haver-hi un bou i una mula,
hi ha un camell i un elefant,
se'ls acomoden.
A la idea original,
doncs s'acomoden al seu entorn,
el naixement d'aquest profeta,
d'aquest nen que després va predicar l'Evangeli,
l'africà és molt respectuós amb tot
i llavors qualsevol idea l'agafa, s'emociona.
Per exemple, un capellà molt amic meu del Camerún
m'explicava que la gent quan resen el Crec en un Déu a la missa,
que el capellà comença,
creiem en un sol Déu, no sé què,
marxen,
perquè és molt fort creurem tantes coses
i marxen, no volen compromisos,
són molt sensibles.
O, per exemple, molts artistes africans,
amb una certa sensibilitat,
quan tallen un arbre ja li demanen perdó.
I quan tallen la fusta per fer les figures
o aquestes màscares i tot aquest art africà,
demanen perdó a la fusta per ver-la de fer malbé,
per acomodar-la a la seva concepte o a la seva idea.
Són gent molt sensibles.
A l'Àfrica tot parla, una mica.
Són religions molt primitives, però molt profundes,
i que la naturalesa una mica és el medi de comunicar-se
amb lo misteriós,
amb els problemes de la mal tempsada,
dels llamps i tormentes,
la mort, la vida, les guerres.
I llavors queda reflexat en aquests pessebres
amb unes figures jeràtriques,
molt sensibles, diríem,
com són ells.
I, bueno, és allò que arriba una cultura nova allà,
en tots els poissos passa.
A Mèxic n'hi ha un que és l'arbre de la vida,
i l'arbre de la vida a Mèxic mai
és com una mena d'assumpció de totes les coses cap a Déu,
cap dalt al cel, cap a la transcendència.
Nosaltres en diem Déu,
n'hi ha que en diuen la veritat,
la justícia, la llibertat,
tot són grans idees que no les alcançarem mai en aquest món,
perquè són persones,
ja seríem Déus si alcançéssim la llibertat.
I llavors aquesta assumpció de coses cap amunt
de l'arbre de la vida a Mèxic,
que hi han fotut el pessebre a sota, saps?
O sigui, han transformat.
Les cultures es barregen
de la nova gent que ens ve aquí a les nostres terres ara,
perquè els necessitem per treballar,
i nosaltres criem poc,
perquè som prou generosos, a vegades,
la gent d'aquí, les famílies.
I llavors ens ve gent de fora per ajudar-nos.
d'aquestes dues cultures ens sortirà una cosa nova,
sempre que no,
perdem una mica les nostres arrels,
de dir, home, nosaltres venim dels grecs,
nosaltres no acabem d'entendre,
els magrebins que venen,
no els acabarem d'entendre,
però les diferents generacions,
de les dues cultures,
en sortirà una amb unes variants,
i amb una certa riquesa,
com passa a la mateixa naturalesa.
És possible.
Jo aquí veig una,
que no sé si els urgents es poden fer la idea,
però és un pessebre fet de roba,
que és dels Estats Units.
Sí, de roba estampada.
I a dintre, plena de cotofluix,
perquè quan s'acaba Nadal,
n'han fet milions, d'aquests pessebres.
Estaven plens els supermercats de Nova York
i dels Estats Units.
Llavors, en fan milions.
Treuen el cotofluix,
planxen la roba estampada,
amb les figures de Sant Josep,
la Mare de Déu, dels Reis,
i el tenen en un calaix,
no ocupa lloc,
i l'any que ve tornen a ficar els coixinets
i tornen a muntar el pessebre.
És un pessebre de l'era industrial,
diríem, no?
Que no hi ha lloc a les cases.
Aquest també un altre,
és un pessebre menorquí.
Sabeu?
El Cacerío,
aquells formatgets tallats de Menorca,
poses la mateixa casa,
d'aquestes casetes de Menorca,
i hi ha un pessebre a davant.
És una casualitat, no?
Que el d'Estats Units estigui al costat del de Menorca,
és casual, això, no?
Sí, està fet després per contrast.
Aquí hi ha un altre de Portugal,
de l'Argentina...
A Portugal, al nord de Portugal,
cap a Barcelos o Porto Namunt,
hi ha els barristes.
Els barristes feien moltes figuretes,
encara n'hi ha 9 o 10 barristes molt importants,
aquest és un pessebre de la Rosa Ramalo.
Quan el Picasso va veure aquesta senyora,
va dir, aquesta és més bona escultura que jo.
És un pessebre com a naïf,
però és molt bona escultura.
La cabra del Picasso està inspirada
amb aquesta dona, la Rosa Ramalo.
És morta, ja fa anys.
I n'ha quedat aquest pessebre,
molt ingenu,
però molt sincer,
molt viu,
molt bonic,
molt expressiu.
expressiu com el rostre d'aquests altres d'aquí al costat de l'Argentina,
que a més a més està fet,
no sé exactament en què,
però et dona una imatge del que es pot arribar a fer,
doncs,
amb un mestratge manual,
no?
Sí, sí, sí,
perquè recreen les fustes d'aquesta capseta,
els vestits,
les cares,
recreen aquella mena d'ambient mistèric,
una mica,
que revesteixen en aquest cas
aquestes escultures,
aquesta escenèficació argentina.
Si anem més cap allà,
a Mili,
i fem el recorregut
d'aquest pessebre d'arreu del món,
en veiem un que crec que està dissenyat
per anar empotrat dintre la paret.
Sí,
és com un diorama,
tancat,
hi ha una llum arreder i tal.
És un pessebre únic,
perquè a Anglaterra
normalment no hi és aquesta tradició de pessebres,
no?
I hi ha una mena de geni,
i pastors i això que tiren amunt i avall.
Hi ha un ambient a dintre que es retrata.
És un pessebre que d'Anglaterra
només ens ha arribat aquest.
No en tenim cap més,
perquè és de poca tradició
i la cultura anglicana,
la religió anglicana una mica,
aquesta escenificació de Nadal
per ells possiblement no sigui tan important
com per nosaltres,
no que la juntem amb el solstici d'hivern
i llavors des de fa dos mil anys
que es va ajuntar
a l'avinguda de Jesucrist
al món amb el solstici
de les antigues cultures
que hi havia a Europa.
en aquells moments.
Al costat d'hivern,
un altre que és de Bangladesh,
i era dels que hi haguem abans africans,
en aquest cas fet amb llana.
Sí, amb llana tota teixida,
des del sistema de fecatifes que fan allà,
i amb el mateix sistema de fecatifes
han fet aquestes figures,
molt pròpies d'ells,
gairebé no sembla ni un pessebre,
tot i que la idea original hi és.
I aquest no sé de quin país és,
però aquests colors em diuen alguna cosa.
Aquest és de Mallorca, sí,
això són els ciurells.
Els ciurells de Mallorca
són uns pitos cap a la fira de Sant Marçal,
cada any se'n fa a Madobet
i alguns aterrissers de Mallorca
encara en fan ara,
amb les mans tot i llangonistes,
com els barristes del nord de Portugal.
Perquè a Portugal,
a la banda de l'Atlàntic,
és també molt mediterrània,
com les illes,
les illes aquestes d'aquí.
I llavors aquests ciurells
són molt semblants amb els barristes,
però tenen una tradició desconeguda
que es perd en la memòria dels temps
i diuen si són figures fenícies
que es van repetint.
I la gent van xiulant amb aquella fira.
D'aquests xiulets
n'han fet una representació pessebrística
també els barristes de Mallorca.
Hi ha diferents tipus de figures
pràcticament de tota mena.
Quan els oients s'entrin aquí
a Palau de la Diputació,
entrant només a mà esquerra,
en veuran unes tres figures
molt cridaneres,
són de color daurat
i a més a més en algunes formes
molt ben trobades.
Sí, això és de Filipines,
aquest pessebre.
I és aquesta pompositat
una mica espanyola
del segle XVI i XVII,
passada per ells,
per la seva imaginació,
semblen amb tots aquests vestits fastuosos
de la realesa
i de la il·lustració i tot,
anada allà,
degenerada i exagerada
cap a un barroquisme extraordinari.
En tenim tres o quatre de Filipines
de diferents colors.
Aquest és dorat,
amb corones i coses
que es veu ben bé.
La conjunció entre el país
que va conquerir Filipines
i els hi va portar també
aquest missatge de l'Evangeli
del naixement de Jesucrist
i com se l'han amenerat i fet ells.
Però a vegades ens recorda
aquestes coses clàssiques nostres,
nostres, dic de l'Espanya,
aquesta del segle XVI i XVII.
Podem dir que pràcticament
a tot arreu,
no sé si a tot arreu,
però potser és molt agossiat dir això,
però pràcticament tot el món
es fa d'una forma o d'una altra,
celebra aquest...
Sí,
al Perú,
per exemple,
hi ha molts pessebres al Perú,
majorment aquest que està tancat
a dins d'una capelleta,
amb una quantitat de gent,
n'hi ha que ballen i canten,
clar,
allà al Perú,
com a tot Sud-amèrica,
és a l'estiu,
i llavors allà es moren de calor,
i llavors el Nadal es transforma
en una festa,
ja podeu comptar
amb tot el que comporta la festa,
com a vegades
les nostres professors de corpus,
no que la gent
a l'Apatum de Berga
beuen vi,
o quan hi havia
la professor de corpus
davant de la catedral de Barcelona,
Chesterton,
per exemple,
va anar
al gran escriptor,
ell era protestant,
i quan va veure
que sortia Cristot
de la catedral
de Barcelona,
i la gent
l'acompanyava
amb platerets
i valls
i flautes
i la bota del vi,
diu,
cony,
aquesta religió
m'interessa més que la meva
perquè diu
que la cervesa és bona
i que el vi és bo
i acompanya
a Jesucrist
a base d'una certa
empetament
alcohòlic,
quasi bé,
però no ben bé així
perquè també hi ha
tot el respecte,
no?
Doncs aquests pessebres
sud-americans
són una explosió,
diríem,
de festa tremenda,
hi ha gent que veuen
i hi ha gent que reben
a l'olla,
és tot un ambient,
diríem,
a dalt de tot,
sí,
hi ha Sant Josep
i la Mare de Déu
que és la idea original
i llavors hi ha
totes les bèsties
i la flora
i la fauna d'allà
que també volta per allà
fent ambients.
Amb aquest mexicà
d'aquí al costat també,
més o menys,
hi ha una xantada aquí,
eh?
Sí,
això no...
No, perdó,
d'Indonècia,
d'Indonècia,
sí,
està fet tot amb tronquets,
amb tots els d'això d'Indonècia
i una mena de ganxet,
sí,
molt,
molt maco,
és interessant,
és com una mena de tapís,
sí.
Veuran que hi ha d'una banda
els diferents pessebres
exposats,
després hi ha unes vitrinetes
que ara hi arribarem,
però ara passem
per un lloc
on hi ha moltes figures
i a més a més figures
molt ben acabades,
com ara aquestes.
Sí,
això és d'un autor
de Bolívia molt bo,
ja es veu el seu...
És un autor indi
de cultura autòctona d'allà
i és preciós,
és d'un respecte,
diríem,
quasi bé,
quasi bé,
que ens recorda
més que els nostres pessebres,
com si fos un pessebre maia
o un pessebre d'aquestes cultures
precolombines.
És més austèca,
més senzill,
no?
Sí, sí,
si no és aquesta explosió
que dèiem de tots els sudamericans,
en aquest cas
se l'ha pres en sèrio
la idea original
del naixement de Jesucrist,
no?,
aquest autor
i llavors la transformada
en una dosi
de respecte
i de sinceritat
i de misteri
molt important.
Ja arribem, Emília,
a una de les vitrines
on hi ha figuretes,
unes de vidre,
hi ha diferents pessebres,
altres,
doncs,
que sembla que són més sofisticats,
no?
Sí,
hi ha pessebres menudets,
normalment,
al nord d'Europa
solen ser pessebres de fusta,
els antics pastors
a la Selva Negra
tallaven amb ganivets
aquestes figures del pessebre,
a partir d'aquí
hi ha una gran tradició
de fusta,
sobretot a Alemanya,
i després,
i això a vegades
ho fan
amb miniatures
molt petites,
com
n'hi ha un de Boliviar
que és preciós,
que ens recorda
les figures precolombines
fetes a motllo,
molt llorades,
i fetes menudetes
molt petites,
o una talla
de cristall
austríac,
que és un vidre
famós d'allà,
que també n'han fet pessebres.
Val la pena,
són pessebres a vegades
molt menuts,
però de molta importància.
Una altra capelleta,
en aquest cas d'Itàlia.
Sí,
una capelleta
de plata
i dorada,
com una mena
de retaule
renaixentista,
una mica clàssic.
I aquí riem
aquelles figures
que tenen esperit,
les africanes,
que demanen permís
als arbres
per poder fer la talla.
Sí,
aquest d'Uganda
és preciós.
Hi ha una mena
de búfal
que acompanya
el nen Jesús
i una mena de vaca
que és un corder.
Però hi ha els tres reis
que són imponents,
Sant Josep
és una mare
i la mare de Déu.
I també hi ha
una pastora
genollada
davant del nen Jesús.
És un pessebre d'autor,
diríem que fa
molts anys que tenim,
però que és digne
d'una obra d'art.
Perquè quan el mires
et trasbalsa
per dintre
una mica
de tan bo
que és,
possiblement.
Això és una
apreciació meva,
però bueno.
Aquest d'aquí
de la urna
de cristall,
d'aquest
n'he vist uns quants
també per aquí,
no?
A dintre de les caleixeres
a Catalunya,
a damunt de les caleixeres
hi havia una urna
redona de cristall
amb un peu
i llavors a dintre
hi havia rams de flors,
hi havia una santa Teresita
o un sant
de la devoció
de la casa
amb flors seques.
D'això,
amb aquesta idea
també aquí
se n'ha fet pessebres.
Aquest cas,
aquest és francès.
Et sembla,
Emili,
que acabem
a Emili
Torné
justament
el que fèiem
referència
al començar
que és,
jo no sé si
un dels més espectaculars
que teniu aquí,
però vaja,
molt cridener
sí que ho és,
és molt llamatiu.
Sí,
perquè està ple
de colors
i de gent
que hi ha
el dimoni
a baix,
és aquell
que us deia
davant
de la catedral
de Santa Maria
de Cracòvia,
Polònia,
hi ha la representació
aquesta,
hi ha les forces
del bé i el mal,
més amunt
hi ha el naixement,
a baix hi ha el dimoni,
els reis
i els poders civils
que s'esbarallen
i a dalt hi ha els àngels,
hi ha tota la divinació
com una mena de cel
exposat allí.
És un pessebre
que val la pena
per l'aspecte
no de la feinada
que hi ha,
perquè a vegades
la gent
mira les obres d'art
o les obres d'artesania
i diuen
oh,
quantes hores,
quanta feinada,
no,
això no ho hem de mirar,
s'ha de mirar el resultat.
A vegades
hi ha un autor
que amb quatre gestes
de les mans,
com que té les idees clares
i el concepte
et fa una obra d'art
o et fa una cosa molt maca,
amb cinc minuts,
amb tres minuts,
el temps no és important
per l'art,
el més important
és el resultat.
Clar,
aquest amb més o menys temps,
segur que n'hi ha moltes hores,
però és igual,
és el resultat
d'un ambient,
d'una colorositat
amb unes cúpules russes
que a Polònia
pertany també
a la cultura aquesta oriental
i amb aquest
de basall de colors
i tots aquells personatges
que volten,
que és el que celebren
en realitat
els polacs
cada any
com si fos
el seu Montserrat,
la catedral
de Santa Maria de Crecòvia,
és el monestir
Unitat Nacional
Catòlica
del poble polonès.
Aquest
és un dels
més cridaners.
N'hi ha molts més,
Emili,
és que n'hi ha tantíssims
que no acabaríem mai.
Hem arribat també aquí
a l'altra vitrina
que en teniu vitrina,
n'hi ha dues.
N'hi ha a l'àrea expressiós,
és una manera,
tot tallat,
petitet,
eh?
Petit,
quasi bé petit
com una capsa de mistos
cada escultura,
però n'hi ha a la tira
i és com una escultura
molt ben feta.
quan entreu
en una botiga
d'art negre
dius,
oi,
però mirant,
mirant,
sempre hi ha
una màscara
o hi ha una deessa,
una granoteta,
un elefantet
o alguna cosa
que dius,
oh,
que és maco allò.
no tot és bo,
perquè és una botiga comercial
i no tot és art negre,
art negre bo,
però clar,
aquí quan veus aquest,
cada figura
i cada angelet,
bueno,
els àngels
a la seva manera,
no?
I tal,
és una preciositat,
sí,
val la pena de,
de,
de,
mira,
de tindre atenció,
de parar atenció,
de mirar.
Aquí,
aquí s'ho llenç
que vulguin venir
i entretindre's
a mirar els detallets,
jo em sembla
que tenen paroles aquí,
eh?
Sí,
perquè,
clar,
es tracta d'un resum
de moltes cultures,
diferents cultures
que veuen
aquesta idea original
del missatge
del naixement de Jesús
i l'escenografia
en la seva manera.
Llavors,
hi ha moltes idees,
hi ha molts conceptes
i hi ha molts materials
i hi ha moltes formes
i moltes maneres
de reinterpretar,
de reinterpretar-lo.
Que vinguin i comirin,
que ho veixin,
que s'entretinguin
i que segur que s'ho passaran
la mar de bé,
disfrutaran,
eh?
veient-ho.
I a mi li hem d'agradir,
li hem d'agradir molt
aquest esforç de síntesi
per explicar-ho,
perquè explicar-ho,
veure-vos una cosa,
explicar-ho per les ràdias
una altra
i ens ho ha explicat molt bé.
Gràcies, Emili.
Nosaltres tenim això
perquè la gent ho vegi.
Un museu,
quan està obert,
és per entregar-lo
a la gent.
La feina que s'ha fet
durant 30 anys o més,
en aquest cas més i tot,
doncs llavors
estàs content
perquè la gent
se n'aprofiti.
I jo també agraeixo
a la Diputació de Tarragona
que ens hagi deixat
la sala
més gran
i més noble
que té
com per ensenyar això,
perquè els tenim tancats.
La feina nostra
és a conservar-los,
perquè n'hi ha de pallarofa
de panís,
n'hi ha de pa,
n'hi ha d'aquí que allà
que si no vigilem els cucs,
quan destapem el pessebre
l'any que ve
no queda res.
O sigui,
s'han de mantenir,
el manteniment
d'aquesta col·lecció
és car,
també,
perquè són 600 pessebres
i s'han de controlar
una mica
i les bestioles
a vegades
mengen de paper
i n'hi ha de tants
materials diferents
o de fust,
els corcs,
però bé,
ja ho veieu,
estan ben conservats
i n'hi ha que tenen molts anys.
Estan molt ben conservats,
que vinguin aquí,
que ho vegin
i després els posem
més deures,
que vagin a l'Amella de Mar
a visitar el Museu de Ceràmica Popular
de l'Amella.
Sí,
ara farem propaganda
de la botigueta.
Sí,
el Museu de Ceràmica
és un museu important
perquè hi ha
tota aquesta última terrissa
que ha acompanyat
la vida de les persones
durant aquests 200 últims anys
de tota la península.
Hi ha també
una col·lecció
de portuguesa,
de Portugal
i d'una altra
de Marroc
perquè són
nacions veïnes
en les quals
la ceràmica
té les seves
aproximacions,
l'una amb l'altra
degut a les escultures
que han invaït
i han passat
per tota la península.
I això,
guardem aquests documents
per veure que la gent
vegi com vivien
els nostres avis,
els nostres pares
i els nostres rebesavis.
La vida
d'aquelles persones
ens interessa tant
que és la que ens donarà
seguretat
als nostres fills.
El patrimoni material
dels pobles
és tan important
com la lletra escrita,
com el que puguem llegir
amb la història,
les coses,
perquè ens trasladen
d'una forma veraç
i molt sincera
cap a on vivien
els nostres abans passats.
El saber
com vivien ells
sabem d'on procedim.
El saber
d'on procedim
ens dona seguretat
per viure
i per tirar endavant
i per progressar.
Això és un museu
qualsevol,
però aquest també
ho és,
naturalment.
I per aprofitar
cada moment
com si fos l'últim.
Gràcies a Mèl.
Sí, senyor.
Gràcies.
A vosaltres,
a Ràdio Terreny.
a Ràdio Terreny.
A Ràdio Terreny.
A Ràdio Terreny.