This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona tarda a tots. Gràcies avui per venir en aquesta presentació,
en primer lloc, del que és la pàgina web de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació
i després el que és, jo diria, la part central d'aquest acte d'avui,
dintre aquesta setmana de la comunicació dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona
de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
que serà precisament la conferència del periodista Vicenç Partal,
fundador, com vam estar dient també ahir durant l'acte que vam celebrar
dins d'aquesta setmana, de Vila Web.
En primer lloc, després de la presentació del Vicenç Partal
i la glossa de la seva persona, la farà el Francesc Valls,
gerent de l'Empresa de Mitjans de Comunicació,
i a mi em correspon, juntament amb el Gerard Buller,
que és l'autor de la pàgina web i el que jo tot seguit li passaré el torn de la paraula
i tot i que m'ha dit que això no es fa,
doncs no tot és informàtica, per tant,
net passaré el torn de paraula perquè ens ho expliquis,
us explicarà el que és la pàgina web.
Com sabeu, aquesta és la pàgina web de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació
i es tracta que fins a aquell moment l'empresa municipal tenia dues seccions ben diferenciades,
que era per una banda Tarragona Ràdio, podríem dir el vaixell a insígnia de la nostra empresa,
i per altra banda també el que era el Tarragona Municipal,
és a dir, el boletí municipal.
I aquestes dues seccions integraven pròpiament el que era l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.
En aquest moment hi afegim a més una nova secció,
que seria pròpiament la pàgina web de l'empresa,
que ens obre tota una sèrie de ventalls i de possibilitats
a les innovacions que tot el que és el món de la informàtica
i sobretot d'internet ens permet.
Per tant, a dintre d'aquesta pàgina web,
això es crea per donar un servei afegit als oients de Tarragona Ràdio,
ja que hi ha des del que és la graella de la programació,
les novetats de cada moment,
i esperem que en un futur no gaire llunyà
també el que és poder sentir la pròpia emissora municipal
des de qualsevol lloc a través de la pròpia web.
Hi ha dues seccions diferenciades, com ja he dit,
que és per una banda l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
dintre de la mateixa web, i per altra Tarragona Ràdio.
Creiem que així hem de donar un impuls a les noves tecnologies
i per això creiem que és important emetre en directe
gràcies a Tinet, precisament a Tinet,
emetre en directe a través de la nostra pàgina web.
Com ja he dit, la possibilitat d'escoltar l'emissió en directe
a través d'internet per tard d'arribar a tots els racons del món
i també ens permet poder arribar a través de les entrevistes,
programes, partits dels Nàstic, CBT, etc.
I després també possibilitat, ens permetrà aquesta pàgina
la possibilitat d'obtenir les publicacions
de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
és a dir, Tarragona Municipal i Públics en aquest moment,
així com totes aquelles publicacions que en un futur es poguessin fer
a través també de la nostra pàgina web.
Jo ja sense més demora, i com que jo soc de lletres,
prefereixo que ho expliquin aquells que han fet,
li passo el torn de paraula al Gerard Buller,
que serà el que ens explicarà amb molt més detall la pàgina web,
ja que és el seu autor.
Moltes gràcies.
Bé, com m'ha dit la Maria Mercè, em dic Gerard.
Jo us vull presentar una mica el que és el funcionament de la web de l'empresa.
Llavors, bé, com m'ha dit la Maria Mercè,
tenim dues seccions ben diferenciades,
que són la part de l'empresa on tindrem totes les publicacions,
o es pot accedir a les subscripcions del Tarragona Municipal,
o el Tarragona en una tecla que és la missatgeria SMS,
els públics i totes les coses que s'aniran fent.
I, per altra banda, també tenim la secció de la ràdio,
on, bé, a part de tot el que és la programació,
notícies, xats, foros i tot el que es podrà posar,
doncs entren en funcionament d'aquí, esperem que poquet.
Bé, més o menys, això serà la pàgina de presentació.
I llavors, comencem per la part de l'empresa.
A la part de l'empresa entrem a l'índex,
bé, diguem que a l'índex de l'empresa tindrem
les novetats més rellevants que puguin haver
amb tot el que es refereix a l'empresa,
com ara són la setmana de la comunicació,
o més endavant altres actes o esdeveniments que es facin.
I bé, l'estructura, més o menys, ja suposo que es veu prou clara,
que dalt tenim tot el que són les cinc, sis seccions ben diferenciades.
I a cada, ja ho veureu després, a la part de la ràdio,
que també a l'esquerra tens els menús de tot el que tenim.
Llavors, per exemple, aquest, perquè ho veïsseu,
seria el que és la setmana de comunicació,
l'índex de tota la setmana, els actes que s'han fet,
i, per exemple, podem posar, bé, veieu que aquí tenim el tercer premi,
les publicacions, que és el que estàvem parlant abans,
molt bé, això, l'últim Tarragona Municipal,
els públics, les allendes que es fan,
la col·lecció de calendaris que ha editat l'empresa,
els llibres que també s'editen
amb motiu de la setmana de comunicació.
Com veieu, també, com ho deixava aquí,
tindríem el que és la ràdio en directe,
a tot, o sigui, l'estructura del marx de la web,
a tot s'ha de recalcar,
o els elements més importants que hem volgut recalcar,
la ràdio en directe, evidentment,
i Tarragona en una tecla.
Llavors, un altre punt, bé, veieu que està el departament comercial,
aquí tindrem el que és, hi ha un recull
que és els 15 anys d'història que ha tingut la Tarragona Ràdio,
que forma part d'una publicació del Tarragona Municipal
que van editar, i ho estem preparant per posar,
per poder descarregar els PDFs, fotografies, tot el que hi ha.
Llavors, perquè veiéssiu, ara saltem de tema,
anem a veure una mica el que seria la ràdio.
L'índex de la ràdio, en principi el que volem reflexar,
igual que el de l'empresa, són els esdeveniments
més importants que tinguéssim cada setmana,
o quan estigui tot funcionament, esperem que diari,
l'actualització de titulars de notícies
i qualsevol altra cosa que es faci.
En aquest cas, estan les retransmissions esportives de cada setmana,
aquesta setmana en què estem del Nàstic i del CBT,
que també es pot escoltar directament online,
que després us ho ensenyaré un moment.
I aquí a l'esquerra, com veieu,
tenim tot el que és la informació sobre la ràdio en si,
des de la graella de programes,
passant pels programes d'informatius,
els d'esports, els diferents programes i els de caire musical.
Per exemple, perquè en veia segon,
matí de Tarragona Ràdio,
ara el que hi ha són les seccions fixes del matí,
que això llavors, quan ho tinguéssim en ple funcionament,
aquí el que aniran són les seccions de cada dia,
activitats que es donin cada dia,
entrevistes, qualsevol altra cosa.
Llavors, bé, per exemple,
si es vol veure la graella de programes,
més o menys, perquè en tinguéss una idea de com està feta,
doncs el mateix.
Aquí ja veieu que el que és la web,
més o menys, té la mateixa estructura.
Aquí ja està l'apartat de qui som,
que hem volgut...
quan carregui...
doncs tot el que és l'estaf, diguéssim,
de l'empresa, des de la presidència fins,
doncs, bé, entre tots els treballadors que hi som,
hi ha el mapa de la web,
més o menys per tindre una idea clara
de com s'estructura la web
i els...
bueno, és un índex entre Tarragona,
entre el que és la ràdio, l'empresa
i tot el que hi ha,
i finalment, aquí podeu veure
el que serà la ràdio online.
Cal dir que ara això d'aquí baix,
que veieu que no surt,
és un... bueno,
pels que són informàtics,
que entenen una mica d'informàtica,
hi ha un plugin per poder escoltar
el real audio directament des de la web
i no tindré que arrencar el real...
el real player.
Però bé, s'ha de dir que l'emissió està en proves,
encara estem amb...
hem estat en tractes amb TINET,
ens estan fent l'emissió en proves
i... bé,
els usuaris que hi haurà en concorrència
i tot això encara no sabem com...
com ho delimitarem
ni com ho oferirem.
Però, mentrestant, almenys,
hi ha hagut, diguem,
un interès bastant gran
des de... bueno,
punts com foros del Nàstic
o altres webs,
de gent que vol escoltar,
siguin els partits,
en aquest cas,
perquè era el que més...
el que més...
el que més tenien importància per a ells,
doncs volien escoltar els partits del futbol
perquè estaven vivint,
doncs on siguin,
han tingut mails de gent de la Corunya,
de Centroamèrica
i fins... bueno,
de per aquí a Espanya.
Però bé,
suposo que quan se'n donin compte
jo ja els avisarem
que això ja funciona.
Més o menys,
suposo que a grans trets
sabeu com...
l'estructura de com serà la web
i cal dir que, clar,
evidentment,
estem en proves.
A partir del gener del 2004
suposo que començarem
a posar els titulars
dels noticiaris de cada dia
a la web
que en cada franja horària
siguin les dues
o les vuit de la tarda, crec.
I ja previst
incloure un xat
per fer,
diguem que,
col·laborar els convidats,
sigui,
doncs,
no ho sé,
en aquest cas,
em ve la memòria,
doncs,
em pareix que una vegada al mes
ve el senyor alcalde
per fer la línia directa,
si ve,
doncs,
qualsevol personalitat
que sigui rellevant
i es vulgui fer-la participar
o fer-li preguntes a la gent,
doncs,
tindrem la possibilitat
de reservar
una franja horària
del programa pertinent.
I, evidentment,
també s'haurà de posar,
volem posar un foro
perquè la gent
doni l'opinió
de qualsevol programa,
sigui d'esports,
de programes
del magasin
que hi ha al matí
i ja està,
més o menys,
suposo que ha quedat clar.
D'acord?
Passo la paraula
al Francesc Valls,
gerent de l'empresa municipal.
Gerard.
Bé,
el Gerard
pretenia que jo expliqués
tot això que ha explicat ell,
doncs,
la veritat és que
era una miqueta difícil,
per tant,
allò que diuen
que cada un
és el seu
i era
el correcte,
que ell, precisament,
fos el que ens expliqués
tot el...
tot el que hi ha
darrere d'aquesta web
i tot el seu contingut.
Jo ara ja,
sense més preàmbul,
li passo el torn de la paraula
al Francesc Valls,
gerent de l'empresa
de mitjans de comunicació,
perquè ens presenti
i, com deia abans,
ens glossi la figura
del nostre conferenciant d'avui,
al qual li agraïm molt
la seva presència.
Gràcies, Maria Mercè.
Suposo que se manté.
Estic una mica fònic
i demano
disculpes
per això.
Vull agrair
tota la gent
que esteu avui aquí
perquè sabem
que hi ha un autèntic
un autèntic
overbooking d'actes
a Tarragona
en aquest moment,
simultàniament,
i com que no tenim
el do
de la obliquitat
que tenen els Sants
que poden estar
en quatre o cinc llocs
a l'hora,
doncs,
els que han vingut aquí
sabem que
en molts casos
s'han hagut de decidir-se
en altres històries.
per tant,
gràcies per estar aquí
perquè vol dir que
la conferència
que escoltarem
i la persona
que escoltarem
és prou interessant.
si més no sabrem
per què serviran
els diaris
en un futur.
Amb Vicent Pertal
abans he fet una broma
quan l'he presentat
amb algú,
és una broma
molt típica,
és un impresentable,
entre cometes,
perquè el coneix tothom,
no perquè sigui
un impresentable.
Vull dir,
francament,
fa de mal presentar
una persona
que tothom
l'ha vist a la televisió
o l'ha llegit
a la premsa
o l'ha escoltat
per la ràdio
perquè fa
uns quants anys
que està
treballant
en el món
del periodisme
i per tant
és prou conegut.
Vicent Pertal
és periodista,
com estic dient,
és teòric
de la comunicació,
va ser fundador
d'una de les revistes
que més ha regit
en els països catalans
i que té la curiositat
i remarco curiositat
en el sentit positiu
que és una empresa editorial
que ve del País Valencià
i que s'està llegint
a tot l'àmbit
dels països catalans
i que té prou solera
que és El Temps,
ell va ser fundador
de la revista El Temps
l'any 83
i també va ser fundador
de Vila Web
l'any 95.
Vila Web
no cal explicar el que és
perquè tots els que aneu
per internet
i tots els que teniu
una mica de sentiment
i afició
des del principi
sabeu que va ser
una de les pàgines
pioneres
amb el tema
aquí als països catalans
a Catalunya concretament.
Jo crec que va ser,
ha fet una molt bona feina.
He de dir
que sí,
abans hem parlat
de Tinet,
d'alguna manera
Vila Web
és
un macro Tinet
perquè Tinet
és molt a reunir
i la Vila Web
és molt més oberta
per l'àmbit
en què representa.
Després,
sabeu que ha col·laborat
a premsa,
ràdio, televisió,
l'heu vist moltíssimes vegades
o l'heu escoltat,
com deia,
i també ha publicat
diversos llibres
de política internacional.
L'últim que va fer
era Catalunya 3.0
que parla precisament
de les noves tecnologies
que mica a mica
dia a dia
estem fent anar
i ens obliguen
a reciclar-nos
i finalment
dir-vos que
en aquest moment
a part d'estar
a Vila Web
col·laborar al punt
i a Catalunya Ràdio.
I ara ja
el deixo a ell
que parli
que té més bona veu
i segur que té més coses
interessants que dir.
Bona vesprada.
Gràcies per la invitació.
Els mitjans de comunicació
no tornaran a ser
mai més el que érem.
Això és
una cosa
que s'ha dit
moltes vegades
a través de la història.
Bàsicament,
quan algú va inventar
la ràdio
la primera ràdio
era un senyor
o una senyora
que llegia el diari
i la ràdio
va trobar
una manera
de fer ràdio
diferent
i un forat.
Quan es va inventar
la tele
era un senyor
de la ràdio
que el veien a casa
i amb els anys
la ràdio
ha trobat
la televisió
ha trobat
una manera
de separar-se
de la ràdio
i de la premsa
i internet
en aquest sentit
és un nou mitjà
que també està buscant
i jo crec que ja està
començant
a trobar
la seva forma
d'existir
però
que dit això
significa
una revolució
qualitativa
molt diferent
al que l'aparició
de la ràdio
o de la televisió
van significar
en el seu moment.
Significa
un autèntic
trasbalsament
de la manera
com rebem
la informació
i de la manera
com donem
la informació
i en aquest sentit
estem enmig
d'una revolució
no d'una evolució
estem enmig
d'una revolució
però és una revolució
que a més té conseqüències
que van molt més enllà
dels mitjans.
Si me deixeu
us explicaré dos anecdotes
per situar-nos
jo recordo
que quan va començar
pocs dies abans
de la guerra
de l'Iraq
allà a la redacció
de Vilahueb
tenim un redactor
que es diu
Martí Crespo
que sempre troba
les hueses més rares
és l'especialista
en trobar hueses rares
que de sobte
ve i diu
he trobat una cosa
és el gran
buscador
que tenim
i el Martí ve i em diu
he trobat un blogger
a Bagdad
dic caram
blogger a Bagdad
i què és un blogger?
diu
un blogger és
la penúltima revolució
d'internet
és aquesta gent
que escriu
diaris interactius
que escriu
com una mena de dietaris
a la xarxa
i aquest senyor
fa bona pinta
diu
sí, sí, sí
fa molt bona pinta
porta unes setmanes
escrivint
escriu coses molt bé
i tal
com es diu?
diu
Salam Pax
dic
Canari
Salam Pax
no pot ser
això no és un nom
Salam és
Pau en àrab
i Pax
és Pau en llatí
això no està clar
comencem a mirar el blog
i efectivament
era un personatge
superinteressant
amb unes cròniques
molt interessantes
però tot era una miqueta estrany
era molt probable
que visqui a Bagdad
perquè el que explicava
era massa verídic
com per no viure en directe
però després era capaç
d'explicar-te
jo què sé
de comparar-te
una cançó de Ramones
amb no sé què
que no sona massa
a ir aquí
això de saber
qui eren els Ramones
o de parlar-te
de coses
que explicava
la BBC
van començar
a mirar
el blog
dels Alampacs
i no només
nosaltres
sinó
milers
va arribar a tindre
milions
de lectors
arreu del planeta
tant
que va col·lapsar
del servidor
on estava
uns servidors americans
li van facilitar
que podria penjar
aquest diari
en el seu lloc
el diari
anglès
el Guardian
va començar
a publicar
a publicar
en paper
les cròniques
de Salampacs
cada dia
i la veritat
és que era
fantàstic
era realment
molt molt molt interessant
tant
que ara
s'ha publicat
en llibre
i vos el recomano
per estos Nadals
en català
sembla que l'ha publicat
la Magrana
es diu
Salampacs
diari d'un blog
i és el millor relat
sobre la guerra
que he vist fer a ningú
que a més és un senyor
que no està a favor
de Hosseïn
i no està a favor
de Bush
com pràcticament
ens passa a tots
i per tant
ho explica
molt ben explicat
el cas és que
Salampacs
es va fer super famós
tota la premsa
del món
vam començar
a llegir
què deia Salampacs
cada dia
quan algun dia
no deia alguna cosa
ja tremolaven tots
ja l'han matat
ja l'han descobert
a saber què passa
no sé què
va començar l'atac
a Bagdad
i Salampacs
va començar a fer
de cronista real
del que estava passant
amb notes de l'estil
la BBC
diu que n'hi ha
tancs americans
en la plaça
no sé què
diu
jo acabo de passar
i ja no n'hi ha ni un tank
punt
i immediatament
la BBC
havia de rectificar
perquè clar
no estava dient veritat
el més divertit de tot
és que clar
ningú sabia
en qui era
aquest Salampacs
era un autèntic misteri
alguns tècnics
van demostrar
que efectivament
la senyal
que emetia
emetia des de dins
de l'Iraq
i que per tant
ni idea
es va especular de tot
des que era un ministre
del govern iraquí
desencantat
fins que era
no sé qui
però tot el món
vam anar llegint
a Salampacs
i un dia
va fer un comentari
que va donar
per primera vegada
una pista
de qui era
i algú ha dit
ep
perquè va donar
un nom
que era el nom
d'un conegut
stringer
els periodistes
internacionales
li diem
stringers
als xerpes
és a dir
quan vas a parar
una ciutat
que no coneixes
contractes algú d'allà
que t'expliqui
una miqueta
què està passant
i això són els stringers
i va donar
el nom
d'un stringer
molt conegut
d'Associated Press
i aleshores
va començar
a saltar
la llebre
va desaparèixer
no va publicar res
durant 15 dies
que eren els dies forts
de l'atac
bàsicament
perquè no n'hi havia telèfon
a Bagdac
i per tant
era impossible
que poguera
va seguir escrivint
i un dia
va tornar a penjar
15 dies seguits
d'unes cròniques
immillorables
sobre el que ha passat
a Bagdac
la risa ve
en què
quan va publicar
el nom
ja s'havia convertit
en una celebritat mundial
quan va publicar
el nom
de l'estringer
tot el món
va córrer
a preguntar-li
si sabia
qui era
Salam Paix
i al final
per deducció
va aparèixer
era un arquitecte
un arquitecte jove
irakià
que havia viscut
un grapà d'anys
i havia fet els estudis
d'arquitectura
a Viena
i d'ahir
li venia
a conèixer Ramones
i a conèixer
tota la cultura occidental
però el més divertit
de tot
és que era
l'estringer
del corresponsal
del New York Times
i aleshores
el New York Times
aquell corresponsal
va escriure
un dels millors articles
que he llegit
en els últims anys
burlant-se d'ell mateix
en un sentit
de l'autocrítica
molt bo
i explicava
que
que ell
venia
anava en cotxe
pegant voltes
per Bagdà
amb Salam Paix
Salam Paix
li deia una cosa
i ell pensava
que pesat
ara
que m'explica
no sé què tal i tal
i quan arribava
a l'hotel
es connectava
per internet
per veure
que deia Salam Paix
ell mateix es burlava
de la professió periodística
que era incapaç
de veure
el que tenia
a davant dels nassos
em sembla una bona anècdota
que explica moltes coses
però hi ha una altra
que també vull explicar
també relacionada
amb la guerra de l'Iraq
que ensenya
un altre vessant
del que ha passat
si recordeu
els que recordeu
les manifestacions
famoses
contra la guerra
una setmana abans
els mitjans
encara no s'havien enterat
els mitjans
vull dir
els tradicionals
el periòdic
o l'avantguarda
i a TV3
el dissabte abans
no sabien
que el dissabte
després
n'hi havia manifestacions
en 900 ciutats
del món
perquè tot això
se sabia per internet
tot el moviment
antigerra
va néixer a internet
es va desenvolupar
a internet
no a través de la web
sinó a través
de correus electrònics
del mail
i un dia
va cristal·litzar
i un dia algú va dir
el dissabte
que ens manifestem
en tantes ciutats
com podem
i era impressionant
perquè el dilluns
antiwar.org
que era la web
que coordinava això
n'hi havia 100 ciutats
el dimarts 300
el dimecres 500
i tots anàvem vivint
en directe
que allò anava a ser impressionant
fins que efectivament
era tan fort
que es van acabar
enterant
fins a la premsa tradicional
i tot
què va passar
que aquest dissabte
van haver manifestacions
en 900 ciutats
de 6 continents
i jo quan vaig veure
aquest detall
vaig quedar impressionant
perquè vaig pensar
6 continents
poca broma
i van haver manifestacions
als 5 continents tradicionals
i a l'Antàrtida
la primera manifestació
de la història
de l'Antàrtida
a l'Antàrtida
hi ha una base
que es diu
la base
de Magmurdo
que té una pàgina web
fantàstica
que també
us recomano
molt
que és
diguem
anava a dir
la ciutat
però en fi
la cosa
que s'assembla
més a una ciutat
que n'hi ha
per allà baix
és el centre
d'aprovisionament
de proveïment
d'aliments
de benzina
de jo què sé
del que necessita
la gent
llavors té
una població
estable
d'unes 100 persones
que viuen allà
en unes condicions
molt dures
aquestes persones
fins fa 3 anys
els visitàvem
en baixa i cada 2 mesos
i s'enteraven
amb això
de sobte
gràcies a internet
es van enterar
que n'hi havia manifestacions
de tot el món
i van decidir
manifestar-se
a la seva manera
a 40 graus
sota 0
com podeu imaginar
van eixir
es van fer la foto
i van entrar corrents
no van fer ni parlaments
i de fet
el Parlament
l'hem substituït
per un discurset
a la cuina
de la base
que s'està més calent
però ens hem fet
la foto fora
i prou
però és fort
perquè
a les 6
recorda que a les 6
o a les 6
de la vesprada
a la redacció
de Vilahueb
ja havia arribat
la foto
de la manifestació
a la base
de Montmurdo
i recorda que la van penjar
tots amb unes
mena de xaquetes
de color
fosforit
o d'aquelles
molt cridaneres
bé
doncs resulta
que la gent
de l'Antàrtida
es podia enterar
l'entent real
del que estava fent
la humanitat
podia participar
d'això
i ens ho podia explicar
sempre són dues anècdotes
que expliquen
algunes de les coses
que jo crec
que estan passant
i que tenen a veure
amb aquesta radicalitat
del canvi
que per als mitjans
de comunicació
i per a la democràcia
significa internet
i sobretot
expressen
un canvi fonamental
els mitjans
de comunicació
sempre hem estat
intermediaris
entre la notícia
i la realitat
i ara ja no som
necessaris
ara la realitat
pot arribar
al lector final
de manera directa
com ho ha fet
Salampax
o enviant la foto
de l'Aman i l'Antàrtida
o tant
els exemples
que n'hi ha
és a dir
els periodistes
sempre hem tingut
l'únic privilegi
que hem tingut real
els periodistes
és parlar amb les fonts
i allò que les fonts
ens diuen
ho explicàvem
els oients
els lectors
ara les fonts
poden parlar directament
les recents eleccions
al Parlament
de la Generalitat
hem vist
no només
com tots els partits
feien unes pàgines
webs impressionants
explicant
tota mena de detall
sobre el programa
sinó inclús
gent com el
Miquel Iseta
o com el
Macias
de Convergència
fabricaven els seus blocs
on cada dia
ens anaven explicant
les interioritats
que volien explicar
del que estava passant
ara si un periodista
diu
fulano de tal
ha dit això
el lector
té l'oportunitat
d'anar a veure
si ho ha dit realment
això en el món del futbol
per cert
està passant molt
perquè tots aquests
tipus
que guanyen
tants diners
tenen unes webs
i em sembla
no sé si és
algú d'aquells
el Ronaldo
el rival
em sembla que era el primer
que només parlava
per la web
no parla ja amb els periodistes
només parla per la web
bé
doncs
n'hi ha aixa
possibilitat
de saltar-se
els mitjans
i això és molt important
alguns entendreu
que estic fent
un discurs contradictori
i m'estic tirant pedres
contra mi mateix
ja ho aclariré al final
això és molt important
per diversos motius
primer
perquè és molt sa
i molt higiènic
i és un mecanisme
de control
sobre la premsa
perquè és clar
la premsa
procurem fer-ho bé
però no sempre
ho fem bé
en segon lloc
perquè la premsa
té una agenda
que moltes vegades
ve dictada
no tant
per la realitat
com per la
oficialitat
en canvi
la web
força
que
emergisquen
els temes
normals
a tots ens passa
que
trobem que
les notícies
del Telenotícies
sempre parlen
de coses
que no ens han passat
a nosaltres
i que a nosaltres
no ens passa res
del que passa
al Telenotícies
és una perplexitat
que
constantment manifestem
ara faig caricatura
òbviament
però bé
en part d'això és veritat
i necessitava
un correctiu
i aquest correctiu
important
és la web
per tant
l'accés a la font
el poder anar
directament
sense intermediaris
a la font
i el fer de publicar
sense intermediaris
això que feu vosaltres ara
poseu la ràdio
i qui la vulgui
escoltar
que l'escolte
però que igual
que feu vosaltres
pot fer una associació
de veïns
pot fer el Tarragona
Club de Futbol
pot fer no sé qui
o pot fer
l'associació
d'amics
de les gallines
visques
de Tarragona
molt bé
tothom pot publicar
aquest és un primer element
clau
a l'hora de definir
la revolució
que està passant
en internet
però n'hi ha
un segon element clau
que és que internet
reclama
ser actius
i venim d'un model
de mitjans
on el que prima
és ser passius
això fa que
en part
internet
sigui més difícil
que
que altres mitjans
sí
és cert
però en canvi
té una qualitat
diferent
evidentment
n'hi ha gent
que pot entrar
a internet
a fer l'idiota
només faltaria
que passa
tota la nit
fent el xorre
i s'ha acabat
no estic parlant
d'aquesta gent
estic parlant
de la gent
que usa internet
per tenir més informació
que és el que
avui ens interessa
la gent que usa internet
per tenir més informació
es diferencien
una cosa radical
que és que
és activa
ho diré gràficament
si em permeteu
la broma
quan tu estàs mirant
la tele
estàs apachorrat
al sofà
així
amb el mando
a distància
apretant
i deixa't estar
no?
quan estàs fent internet
estàs en posició felina
apretant tecles
i sempre
estàs decidint
cada vegada
que punxes un enllaç
prens una decisió
i això és molt diferent
que estar simplement
rebent allò que et donen
és a dir
a internet
ningú mana
excepte tu
a la resta de mitjans
tu eres l'únic que no mana
i aquesta diferència
és una diferència
molt gran
i molt substancial
per haver-hi per a mal
tot
jo
sí que no m'agradaria
que entenguera
que faig un panegíric
jo crec que soc més conscient
dels perills
i les dificultats d'internet
i en parlarem després
si voleu
però això
sí que és un canvi important
l'actitud
és essencial
i per això
en el debat
que ara alguns
enceten
sobre si se fusionaran
televisió i internet
sempre dic que no
que televisió i internet
no es fusionaran
perquè són dues coses diferents
alguns practiquen
la idea aquesta
de la televisió interactiva
a mi
em sembla que
en alguns moments
pot haver vídeo
per internet
o pot haver
una certa opció
per televisió
però que n'hi ha moments
que no
jo a les 11 de la nit
em tiren una pel·lícula
i el Tom Cruise
té que vessar
o no té que vessar
a la Meg Ryan
i si la tele
em pregunta
si la de vessar o no
apague la tele
perquè
escoltar
per això cobren
que la vesso
que no la vesso
però que no
me facen decidir a mi
si la de vessar o no la de vessar
la interactivitat
té uns espais
on és simplement
estúpida
però n'hi ha un espai
sobretot
de l'informatiu
on la interactivitat
sí que
és essencial
i aquest espai
s'expressa
sobretot
i fonamentalment
a internet
i és el segon
gran canvi
tenim
fonts públiques
que tothom
és capaç de publicar
que tothom
és accessible
i tenim
que el ciutadà
que entra
a buscar informació
per internet
sempre és actiu
mai és passiu
mai és un ciutadà passiu
però a més
aquesta activitat
té una altra
una altra
una altra característica
molt específica
tu puc fer un happening
o està prohibit?
puc?
sí?
necessito tres
tres persones
home va
tu que des de la raó
sí
sí
i
potser
la societat
a les altres
tenim
Jesús
que és una ciutadana
normal
de Parragona
ara
ara
va ser
que t'ha quedat
el dolor
que avui s'ha mort
i
la seva mort
no
és
que
quan
se l'hauria
de fer
i jo diria
que
és
una notícia
que
es mora
el senyor director
de la raó
de Parragona
ha fet un accident
menor
i s'ha trencat
el pit 2
de la masca
i
ja s'ha senyorat
el pit 1
i
la
l'esforçat
i l'esforçat
i l'esforçat
i s'ha trencat
per reducir drogues de la mà escarca.
Tenim una notícia
molt important,
dues notícies
i amigògues.
Premi de 50 centavs de l'Ugo
la primera capacitat de què ens anem a crear tots.
De creuar la lliure
i de creuar els productes.
Per què?
Perquè la comunicació
avui dia
és això.
N'hi ha una mà
i agafa el mà.
I ens agafa el mà.
Això
i aquest gest
és el gest essencial
avui de la comunicació.
Ressaltar.
N'hi ha una mà
que són les grans empreses
de comunicació, etcètera,
que són capaces de ressaltar.
i quan ressalten
poden determinar
què escoltem,
de què ens assabentem
i de què no ens assabentem.
Però,
per a que això existisca,
necessitem
pocs
comunicadors
que tinguin capacitat de ressaltar,
perquè és molt car
ressaltar,
o perquè n'hi ha poca disponibilitat.
per exemple,
els Països Catalans
devem tindre
20 o 30 televisions,
més o menys presentables,
devem tindre
200 ràdios
o 300,
no ho sé,
no tinc ni idea,
devem tindre
50 diaris,
i l'última vegada
que les vam contar
n'hi havia
en unes 60.000
pàgines web.
L'escala
és important,
perquè entre 60.000
ja és molt difícil
ressaltar.
Aleshores,
el gest essencial
de la comunicació,
que en la comunicació
antiga és
ressaltar,
en la comunicació
nova és
triar,
perquè tu
quan t'assentes
davant de l'ordenador
i punxes sobre un enllà
sempre estàs
duguent
allò
cap a tu.
I això fa canviar
el poder
dels mitjans,
en comptes
que el poder
estigui en la mà
de qui emet,
el poder està en la mà
de qui rep,
de qui decideix
què vol llegir.
I això és
l'altre gran canvi.
Tot aquest conjunt
de canvis
implica coses.
Apaga el mòbil,
que si no,
això és horrorós.
No s'apaga això.
tot aquest conjunt
de canvis
implica coses,
coses importants.
Algunes,
jo crec que són positives.
Des del punt
de vista democràtic,
per exemple,
és molt higiènic
tot això
que està passant.
D'altres,
bé,
són complicades.
Pot passar,
per exemple,
que
la fragmentació
que això significa,
que és una fragmentació
important
de les audiències,
dificulten molt
l'existència
de les empreses periodístiques.
Perquè, clar,
si ja no n'hi ha,
com qui diu,
ni anuncis,
ni grans cadenes
són anunciats,
no sé si
això pot acabar portant
a problemes seriosos
de l'actual sistema
de comunicació,
que evidentment
no tot
és dolent en ell,
només faltaria.
que no n'hi hagués.
Però també
té una altra part
que jo crec
que és interessant,
que és
la participació.
Que és quan realment
internet es fa encara
més interessant.
Internet ja és molt interessant
quan passa tot el que he explicat
ara,
però quan a sobre
passen coses
participatives
realment
interessants,
aleshores això
comença a ser
una bomba de rellotgeria.
I explico un altre cas
per què ens situem.
durant la campanya electoral americana
que va guanyar Bush,
en fi,
fent totes aquelles trampes
conegudes a Florida,
als Estats Units
es presentava
un candidat
del partit verd,
que es deia Nader,
i es presentava
el Gor.
Aleshores,
era sabut
que els vots
anaven de molt poc.
I als Estats Units
tenen un sistema electoral,
que no sé
què opinarien
els polítics
del nostre país
que discuteixen
tant sobre això,
que consisteix
en que
qui guanya en un estat
s'emporta tots els vots
de l'estat.
És a dir,
si tu guanyes a Wyoming
per un vot,
t'endús
tots els vots de Wyoming.
I s'acaba la discussió.
Clar,
això feia
que n'hi hagueren
dos objectius diferents.
Al Gore
volia guanyar
les eleccions
i Nader
necessitava arribar
al 5%
del conjunt
del vot nacional
per passar a ser
un partit,
el partit verd,
diguem,
reconegut oficialment,
que cobrava subvencions
i tal.
Algú va tenir
la idea genial.
va obrir una web
d'intercanvi de vot.
Tan simple com això.
Va dir,
a veure,
vostè és un votant
d'Al Gore
a...
jo què sé,
a algun lloc així
ple de faig
és a Dakota del Sud.
Ai,
és impossible
que guanyi Al Gore.
No guanyaran la vida.
Molt bé.
Si vostè és un votant
d'Al Gore
a Dakota del Sud,
vostè voti a Nader,
que val el mateix
que voti a Dakota del Sud,
i jo,
que soc un votant
a Nova Jersey,
on realment sí que és important
saber qui guanya,
a canvi,
en compte de votar a Nader,
jo votaré a Gore.
i així,
en els estats
on hi ha disputa,
guanyarà Gore,
però el meu vot
no el tiraré,
sinó que vostè votarà per mi,
allà on votar vore
és tirar el vot,
el fem també.
Bé,
es calcula
que es van
més clar
aproximadament
500.000 vots.
inclús,
inclús va haver d'intervindre
el Tribunal Suprem,
que si això era il·legal,
que si això
es va muntar un pollastre
molt seriós,
però realment
era molt interessant.
Perquè, clar,
era,
diguem,
un defecte democràtic
utilitzar la xarxa
per tombar-lo
i per treure tots
beneficis.
D'això
en passen molts.
Jo sempre explico
un cas més pròxim
que és
el tema
del
quart cinturó
de Barcelona.
A Barcelona
hi ha molta polèmica
des de fa anys
sobre si fa falta
o no fa falta
un quart cinturó,
una quarta anella
metropolitana.
Per raons que desconec,
ni l'Ajuntament
ni la Generalitat
tenim massa interès
en explicar el projecte.
T'ho igual,
hi ha una coordinadora
contra el quart cinturó
que vas allà
i en PDF té
tot el projecte
s'han ceret,
tots els mapes,
tota la localització
per on passen,
per on deixen de passar,
qui està afectat,
qui no està afectat.
Qui és aquesta coordinadora
contra el quart cinturó?
Veïns, ecologistes,
no sé,
gent diversa,
però què està passant?
Que aquesta gent
té millor informació
que ningú
i la informació
que no m'està donant
diguem,
qui me l'ha de donar,
polítics o la premsa
que tampoc la dona,
me l'estan donant
uns ciutadans individuals.
Totes aquestes peces
quan comencen a encaixar
i vistes així,
home,
jo crec que justifiquen
l'ús de la paraula revolució
per parlar del que estem parlant.
Sobretot perquè n'hi ha un altre element,
que és que tot això
ha passat en molt poc temps.
recordeu que l'any,
la primer volta
que algú es va poder connectar
a internet
al nostre país
de manera comercial
va ser el febrer
de l'any 95.
Abans del 95
no n'hi havia connexió,
només n'hi havia connexió
a les universitats
i era d'aquella manera,
d'aquella connexió.
En realitat,
fins al 98, 99
no es comença
a popularitzar internet.
Per tant,
portem, diguem,
4 anys,
5 anys
de desenvolupament
d'internet.
En 20 anys,
què tindrem?
Jo crec que realment
molt poca gent
som capaços
d'imaginar
el ritme
que està funcionant
això,
què va passar
d'aquests 20 anys.
Però em sembla
que com a mínim
hem de ser conscients
que el que està passant
és gros.
I té unes implicacions
que van molt més enllà
de la joguina.
Que ahir sí que jo
crec que
hem de diferenciar
dues coses.
Una és
els conceptes
que estan canviant
i l'altra
les joguines
i la tecnologia.
Jo s'ho deia
a altres també,
per això
ataca la tecnologia.
A mi em sembla
que el que és fonamental,
el que és transcendental
és el que està canviant
de concepte,
l'existència
de la xarxa
la xarxa
no és
una xarxa
d'ordinadors,
és una xarxa
de persones
que usen
ordinadors,
ordinadors,
telèfons,
el que siga,
això és el que de menys.
Però l'essencial
és que ha emergit
una xarxa global
de persones
que s'estan
comunicant
sense intermediaris.
I això és
el que és important.
Els aparells,
els aparells,
fèiem la broma
quan entraven
de l'efecte demo,
que ja ha passat,
els aparells
sempre fallin
quan toca
o alguna cosa.
Jo crec que això
és relativament,
bueno,
hem d'estar tranquil,
jo crec que
simplement
en cada moment
usarem el que ens
sembla més
interessant
i ens limitarem
a assumir
amb perplexitat
tot el que va passant.
Jo encara
l'altre dia
vaig fer anys
i em van regalar això.
Això és un ordenador.
amb un port USB.
Té 32 megues
així dins.
Jo me'n recordava
el dia
que vaig comprar-me
el meu primer
disc dur
de 20 megues
que era així
i jo anava
cap a casa
tot content
amb el meu
disc dur
de 20 megues.
Mira,
te donen això,
et quedes una mica
perplexa
i dius
bé,
jo tinc el meu límit.
El meu límit
ja fa anys
que ho dic que serà el dia
que puga demanar la pizza
i per allò del CD
aparegui calenteta
allò directament.
El dia que arribi ahir
ja em xiquilaré,
me n'aniré a una muntanya,
faré alguna cosa
que no...
perquè ja
em semblarà
que la raça humana
no és capaç
de pensar més.
Bromes a banda,
la tecnologia
és una bestiesa
el que està passant.
És una autèntica bestiesa.
No té nom,
això.
És una cosa
al·lucinant.
Tot i que al mateix temps
la gent
ho assumim
amb una facilitat
espantosa.
Espantosa no és la paraula,
amb una facilitat
sorprenent.
Jo poso l'exemple
sempre del microones,
no?
Si poguerem tancar el suig
i fa 20 anys
alguns diran
no, no,
vostè posa un got
dins d'una caixa,
no n'hi ha foc,
encén allò
i la llet
es posa calenta.
Però el got no,
que és una cosa
que encara no entès
perquè passa,
perquè la llet sí
i el got no,
però igual té.
Si ho pensem
amb mirada
de 20 anys enrere,
alto,
això és llu-lu,
això
ni alguna cosa
que no és normal,
no?
Bé,
i ho hem assumit,
és el microones,
i hem assumit
la tira de coses,
el telèfon mòbil,
les primeres vegades
que veiem
algun telèfon mòbil
estava boig,
anava parlant sol
pel carrer.
Ara veus la gent
que ja gesticula
i tot pel carrer.
Bé,
jo penso que la tecnologia
hem de ser escèptics,
ens ho hem de mirar
amb una certa distància,
d'acord,
ho inventaran tot,
no crec que deixen res
sense inventar,
serà d'una velocitat
extraordinària,
però això és secundari,
això no és important,
l'important és l'altre,
és el canvi profund
de concepte
que s'està produint.
Ahir és on està
la revolució,
no en la tecnologia.
I en aquest sentit,
però no enrotllant
ben massa,
perquè després volem
xerrar una mica,
que si no,
si parla jo sol
queda molt trist això.
En aquest sentit,
deixo-me acabar
amb alguns problemes,
que jo crec que sí
que val la pena comentar.
Per mi el problema
principal
és això que s'ha vingut
a dir la divisió digital,
la fractura digital.
És a dir,
jo penso que si algú
no es connecta a internet
o no usa tecnologies,
no passa res.
Si no es connecta
o no ho usa
per voluntat pròpia.
és a dir,
si jo no vull
connectar-me a internet
perquè no m'interessa,
no passa res.
El problema ve
quan algú
no es connecta
perquè no pot
o perquè no es donen
les condicions socials
perquè puga,
etcètera.
Ahir sí que comencen
a haver problemes seriosos.
El que passa
és que en aquest sentit,
a mi m'agrada advertir
que allò
que en diem
fractura digital
en realitat
és una versió
de la fractura social
i que l'important
està en la fractura social.
És a dir,
si el senyor Botín,
per dir un banquer conegut,
no es connecta a internet,
estic segur
que no té cap fractura
de cap classe
perquè el nivell
de coneixement
que li arriba
per a altres vies
és més que suficient
per entendre on està.
En canvi,
si un senyor
paleta,
pobre,
no es connecta
i no s'interessa
per la informació,
no llitges diaris,
no sé què,
augmenta
la seva fractura
respecte al senyor Botín.
En aquest sentit,
no ens enganyem,
la fractura clau
és la fractura social
i la fractura social
és política
i per tant
només se soluciona
políticament.
No la solucionarem
amb tecnologies,
per més ordinadors
que acumulem,
això no s'arreglarà.
Però sí que cal tenir-ho en compte,
sí que és important.
Estos dies a Ginebra
s'està fent
la cimera mundial
de la informació
i alguns països
estan parlant
de declarar internet
com un bé públic
de la humanitat
i que per tant
ha de tenir
unes condicions econòmiques
diferents,
etcètera.
Pensa que això
pot ser interessant
però és efectivament
una de les crisis grans.
Segona,
com triem
i garbellem
enmig de tot això?
Hi ha gent
que diu
que n'hi ha
un excés
d'informació.
Jo això
sempre em negui
a acceptar-ho
perquè jo entenc
que un excés
vol dir
que tenim massa.
és que n'hi ha
un excés
de menjar,
és que he menjat
per reventar
i ja no m'he cap
res
i en canvi
tinc encara
el plat ple.
Si n'hi hagués
un excés
d'informació
simplement
si jo tingués
la informació
suficient
per quedar-me
tranquil
entendria
el que passa
en el món
i no ho entenc.
I suposo que
altres tampoc
no sé si n'hi ha
algú que entenga
el món
ni algú que entenga
el món.
No, eh?
Per tant,
no tenim prou informació.
No tenim
la suficient informació
per entendre
el que està passant.
El que passa
és que n'hi ha
molta informació
basura
i n'hi ha
molt de soroll
mediàtic
i n'hi ha
molta cosa
que sí que és
un problema.
Com triar
i garbellar
tot això,
ahir sí que tenim
un problema.
Els més optimistes
opinen
que
és una qüestió
de temps.
Que si internet
en realitat
té 5 o 6 anys
és molt pronta
encara
perquè la gent
sàpiga
com manejar-se
i que per tant
quan en tinga 20
la gent ja haurà
après tots els trucos
i tot això.
És una possibilitat
que no descarta.
Ara sí que és veritat
que n'hi ha
massa informació
sobre la taula
que és excessiu
i que d'una manera
o altra
hem de trobar
una forma
de treballar
amb un nivell
d'informació
tan gran
com el que n'hi ha
i no tornar-nos bojos
i que ens siga
aprofitosa.
I això és
una de les grans
amenaces
que n'hi ha.
I després
però clar
això és una amenaça
molt general
tot i que abans
he dit
que la dependència
de la tecnologia
no és important
la dependència
de la tecnologia
sí que pot ser-ho.
Perquè
Salam Pax
està fent un bloc
fantàstic
des de Bagdad
però n'hi ha una setmana
que no té telèfon
i no tenim bloc.
i per tant
n'hi ha unes infraestructures
de les quals
depenem encara
en 20 anys
no ho sé
potser inventen internet
per telepatia
ves a saber
ara ja han inventat internet
per la corrent de la llum
i jo estic espantat
perquè em sembla
que m'enramparé amb l'ordinador
però diuen que va molt bé
per tant
no descarta res
a 20 o 30 o 40 anys
vista
però ara mateix
depenem de telèfons
i d'ordinadors
i de no sé què
i de connexions
i tal
i clar
sí que pot passar
que la xarxa
vagi a creixent
que cada vegada
sigui més potent
i que aleshores
per algun motiu
falli la base tecnològica
i ens trenqui
la revolució
que estem posant en marxa.
Jo crec que són
els tres
perills inicials
que posaria
sobre la taula
i si us sembla bé
fem una mica
d'interactiu
no?
Comentaris
o...
Sí?
No, no
manes tu.
No,
ara manes tu.
Bé, jo crec que
ahir n'hi ha
dos temes
a tenir en compte.
per una banda
què pintem els periodistes?
Que és una de les preguntes
importants.
Per l'altra banda
què pinden els mitjans
tradicionals?
Jo crec que els mitjans
tradicionals
bé, simplement
s'hauran de resituar.
Jo no crec
que la ràdio
desaparegui.
La tele ho veig
més fàcil
que desaparegui
però tampoc
crec que desaparegui.
I els diaris
ho veig
extremadament difícil
que desaparegui.
I no te digui
hi ha el cinema
o els llibres
que evidentment
no van desapareixer.
Però sí que van
a canviar radicalment.
una de les característiques
per exemple
d'internet
és la informació
actualitzada
24 hores al dia.
Tots caminem
d'alguna manera
cap a fer
una mena
de CNN
per internet
o per la tele
i els diaris
d'ahir
no poden competir
per a res.
Jo sol dir
que els diaris
s'hauran de convertir
més en uns diaris
petits
d'opinió
de contextualització
que a la gent
li expliquen
les claus
del que està passant
i no que donin
la informació
perquè la informació
és diaris
una hora després
d'aixir de la impremta
ja són antiquíssims
i ja no donen permès.
N'hi ha una certa tendència
en aquest sentit
els diaris
cada vegada
són més arrevistats
duen més opinió
etcètera
les televisions
i les ràdios
hauran de competir
amb el que és internet
periòdicament
rebem notícies
que diuen
un tant percent
de persones
ja no miren la tele
perquè van per internet
jo a aquestes enquestes
em costa molt creure-les
perquè en tota la meva vida
mai m'han preguntat res a mi
calculo que estadísticament
ja tocaria
que m'haguessin preguntat
alguna vegada
però bueno
suposem que són veritat
bé
de tant en tant
menys
sí que és veritat
i bueno
jo conec gent
que
jo què sé
la meva filla gran
per exemple
arriba a casa
i si té ganes
d'alguna cosa
o d'això
se'n va a l'habitació
a mirar coses
per internet
i no es planta
davant de la tele
excepte quan fan
la sèrie
i això del divendres
de minoria absoluta
o majoria relativa
o no sé com es diu
això que fan
el divendres
que està molt bé
per cert
jo crec que ahir
els mitjans
van a passar-ho malament
i a més se'ls ajunten
moltes coses
la premsa gratuïta
per exemple
els diaris
és un impacte molt fort
però també
tenen problemes
derivats
de què són els marcians
si tu agafes
l'OJD
per exemple
el periódico
des de fa 4 anys
ha perdut la meitat
dels lectors de quiosc
la meitat
és a dir
un de cada dos
lectors del periódico
ha deixat de llegir
el periódico
i l'avantguarda
em sembla que és
un de cada tres
al quiosc
això són dades oficials
d'OJD
un altre tema
és que després
ho farceixen
amb vendes en bloc
i no sé quines coses
trampes legals
que fan
perquè no et noten
però encara
quan la meitat
dels lectors
dels diaris
deixen de llegir
diaris
és que passa alguna cosa
i no és tan fàcil
com dir
és que els lectors
són burros
que és l'actitud
tradicional
que tenim els periodistes
passa alguna cosa
jo crec que ahir
per tant
l'univers
de grans mitjans
es va fraccionar
molt
es va trencar
i apareixerà un univers
més de xarxes
més on diversa gent
col·laborarà
fent coses
etcètera
on els lectors
picaran una cosa
de si
i una d'allà
etcètera
entre parèntesis
dir que els diaris
no han entès
res d'internet
i aquesta actitud
que tenen ara
el país
o la vanguardia
de tancar internet
que pagues per tal
simplement
és una rendició
s'han rendit
no entenem res
estem perdent
bous i esquelles
i ens rendim
els passarà
per damunt tot
i ells
seguiran allà
rendits
en un castellatge
respecte als periodistes
jo ell sí que predica
que ens hi hem de volcar
jo predica amb l'exemple
si m'ho permets
jo crec que
dit tot el que he dit
deixar que internet
en termes informatius
sigui una selva
on cadascú
digui el que vol
on no n'hi ha una tradició
no n'hi ha uns criteris
no n'hi ha una ètica
no n'hi ha
un model de treball
etcètera
doncs és una mica perillós
perquè a vegades
Salampax
és un tio que està molt bé
però a vegades
Salampax pot ser un indesitjable
i en aquest sentit
jo defensa
que ha d'haver periodistes
que hem de crear mitjans
a internet
traspassant a internet
el millor de la tradició periodística
dels últims 200 anys
i una mica
és el que intentem fer
a Vilagüet
on les fonts
són contrastades
on no publiques rumors
on no dius no sé què
on intentes escriure bé
on dones
on categorices
i tots aquests elements
són importants
el que m'alarma moltes voltes
és la enorme quantitat
de periodistes
que desprecien internet
directament
sempre penso que bé
que ja s'ho trobaran
que no ve d'un dia ni de dos
però que s'ho van a trobar
ben aviat
però em fa molta tristor
que no siguin capaços
d'imaginar
formes de fer periodisme
a la xarxa
que crec que és una cosa
molt necessària
avui en dia
Laetitia
no té res a dir
alguna exclusiva
線
titchilda
d'imagint
que la xarxa
Claudio
haceğiz
la entend LLC
que la xarxa
fa
que s'ho va
he jurar
que
ho hem d'imaginar
que
ha
識
at
apríbat
la xarxa
és que
li
fa
l'am
de
es
l'am
an
Fins demà.
Sí. Tot i això, jo afirmacions de 100 anys no en faria ni una.
Fins i tot és possible que el Barça torni a guanyar la Copa d'Europa
en els pròxims 100 anys, per tant no en faria cap.
Sí.
I no el podem llegir, efectivament. Això és un problema.
Jo crec que n'hi ha dues versions d'aquest problema.
Una és l'Efímer, tot i que n'hi ha correctius.
Per exemple, hi ha una pàgina que us recomano molt, que es diu archive.org,
amb CH, archive.org, ben pronunciat, que guarda pàgines.
Tu allà vas i li dius vull veure Tinet com era el 97 i està Tinet del 97.
Allà, que Tinet, així no ho té.
Això m'ha passat a mi. Pàgines de Vilagüub, que jo no tinc,
me'n vaig allà i les tenen. Les tenen uns bojos americans
que es dediquen a recolectar-ho tot.
Per exemple, és molt interessant que les biblioteques
ja tenen, no sé com es diu això,
diguem formalitzat un protocol de contractar les pàgines web.
Fa molt poc la Biblioteca Catalunya se'ns va adreçar
demanant que li fèrem arribar cada dia
l'arxiu informàtic de la portada,
perquè ja tenen catalogat com guardar-les tot.
En fi, suposa que trobaran solucions per a aquest tema,
tot i que efectivament passa el que passa,
que un disque d'espectrum, no un disque d'espectrum,
ja li dic a algun crio un disquet i li has d'explicar
que era una cosa quadrada que abans duíem en la butxaca
que posàvem als ordinadors.
i es queda mirant-te com si fos un tio raro.
Això és un problema, és un problema real.
El que passa és que jo no establisca en cap moment competicions.
A mi em sembla fantàstic que salam packs apareguen en llibre,
i és un magnífic llibre.
Jo no crec que una cosa ha de matar a l'altra,
al contrari, crec que es retroalimenten.
Nosaltres a la web hem publicat llibres,
i pot semblar un contrasentit,
però a mi no m'ho sembla.
perquè al final el que és important és que tu tens informació
i que la distribuixis pels canals que sigui possible distribuir-la.
I un, acreditat per segles d'ús, evidentíssim,
és el llibre, que jo crec que és un canal molt seriós.
Ara, n'hi ha un segon tema que a mi em té molt preocupat,
i que realment jo crec que és...
La crítica més forta és a la velocitat,
no a l'ofímer, sinó a la velocitat.
N'hi ha un llibre extraordinari.
Jo penso que n'hi ha molta gent que escriu llibres
molt anecdòtics contra internet i molt poc seriosos.
El llibre més bo que conec contra internet
el va escriure un urbanista francès que es diu Paul Virilio,
que era un dels assessors estrella de Mitterrand.
Té un llibre que em sembla que l'han publicat en castellà,
i es diu en castellà, es diu alguna cosa així com
Cibermundo, la política de lo peor.
I és un llibre que es basa precisament en la velocitat,
en la velocitat com el gran drama de la vida contemporània,
i com tot el que anem fent en el món informatiu
cada vegada és més veloç.
I ara sembla que si arribis un minut tard a explicar alguna cosa,
eres un inútil.
Però clar, si ho has explicat en un minut, no ho pots explicar bé.
És que no pots ni entendre'ho.
i n'hi ha moments importantíssims en els quals aquesta perplexitat
és molt clara.
Jo recordo, per exemple, com tots, l'11 de setembre del 2001,
i recordo estar a casa mirant allò i pensar
què està passant, què és això?
I sí, veus el segon avió que s'està veient,
i això és un atemptat, perquè no pot ser que dos s'està veient,
però un atemptat d'aquí, com?
I en canvi ja t'estan reclamant que expliques què ha passat.
I no n'hi ha manera d'explicar, és impossible.
Necessite assentar-me, mirar què està passant,
repassar llibres, repassar dades,
intentar trobar...
No, no, la pressió constant de tot en temps real,
tot en temps real.
Jo crec que això és el problema més seriós que tenim.
A mi em sembla més això que l'Efímer,
perquè l'Efímer suposa que trobaran una fórmula.
però això cada vegada és més accelerat
i no sé a on ens porta.
El que passa és que no ens podem resistir, tampoc.
El drama és això, no?
No pots dir pare.
Jo sí, com a més, hi ha a vegades
que em faig mala pressió.
Abans de la possibilitat de fer-te que ets tu.
I crec que això ens enfoca a més.
A veure per mi.
ens porta a una falta de dilució
i a una falta de sorpresa.
O sigui, aquesta voluntat que tenim
no ens permet ni posar de les coses
perquè automàticament ja en tenim una altra
que s'espera la que m'havien d'anteriorment.
Com que estàs explicant tu,
d'aquesta o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest o d'aquest.
I llavors, o sigui, això per mi és...
M'afecta en el sentit que et fa perdre moltes coses
que realment és necessitat d'estimar o de tenir.
El que passa és que s'equivocaven.
El que passa és que s'equivocaven.
Sí, sí, ens sembla una reflexió del торpet pertinent.
Efectivament, això és...
i hi estic totalment d'acord.
Em sembla que Pablo Neruda
que deia una frase exacta
no sé quina és
però que venia a dir que la veritat
té moltes mentides
nosaltres ja ho sabem
que els mitjans de comunicació
els que siguin tenen una línia editorial
un serà
el més imparcial
l'altre serà
de dretes, d'esquerres
sabem que hi ha un director, un redactor, un cap
sabem que els redactors
estan treballant per una empresa
aquesta gent
que està informant
de manera gratuïta
a internet
fins a quin punt et poden donar
una fiabilitat
perquè
si avui escolleixo la vanguardia
o l'avui, o l'ABC
o el país, sé quin diar
estic escollint i d'allà en trauré
les meves conclusions
en canvi, si me'n vaig
obre una pàgina
que no sé qui és
quina garantia em dóna
a darrere
quina línia editorial
quins senyors hi ha
etcètera, etcètera
puc anar
molt perdut
aleshores la pregunta és
quina garantia és
i quina garantia hi ha
i què es podria fer
perquè hi haguessin garanties
per exemple
en un món virtual
on hi ha milions de persones
una pàgina web
que pot agradar
i que la gent pot trobar
que és bona
pot haver
com una mena de rànquing
de puntuacions
pels propis
internautes
dient
ei
aquesta
aquesta pàgina
és
si més no fiable
no sé què et sembla
a mi has tocat un tema
que és
molt molt molt sensible
a veure si em permets
fem dues parts
una part seria
la fiabilitat
de les webs
i una altra seria
on està la veritat
que la segona
dona per
per una xerrada
de dos dies
però intentaré
resumir el que jo penso
sobre la fiabilitat
de les webs
no n'hi ha cap garantia
però és que la vida
és així
no n'hi ha cap garantia
ni hi ha pistes
és a dir
per sort
les webs
tenen un sistema
d'identificació
clar
tu pots agafar
i mirar
en quin servidor
està allotjades
qui ha demanat
el domini
per exemple
durant la campanya
electoral
van aparèixer
milions de webs
de suport
a un candidat
suport
i un exercici
que fèiem a VilaWeb
era mirar
de qui era
aquella web
i aleshores
descobries coses
curioses
i li donaves
credibilitat
o no
en funció
del que es veia
allà dins
trobaves coses
realment sorprenents
però clar
aquest exercici
per exemple
és un exercici
que els periodistes
poden fer
i que a la gent
normal a casa
li costaria més
de fer
i per exemple
n'hi ha un forat
per a la professió
periodística
ara
fiabilitat
fiabilitat
no n'hi ha
n'hi ha la mateixa
que en la vida
que és la que te dona
el pas del temps
és a dir
si tu et connectes
a l'11 de setembre
del 2001
a una pàgina web
d'una senyora
de Manhattan
que està a sa casa
i te diu
un avió s'acaba
d'estavellar
contra la Torre Bessona
penses
aquesta senyora
està grillada
però si al 5 minuts
la CNN
que arriba tard
posa la imatge
doncs de repente
aquella senyora
agafa credibilitat
jo sempre
faig una broma
que és a dir
suposem que
que ara
iixim de si
anem a la plaça
i ens trobem
a la plaça
una persona
que a Tarragona
siga coneguda
per ser un fantasma
per dir-ho ràpidament
que ens diu
que acaba de veure
l'alcalde
incendiant el circ
i cantant
cançons de Neró
i en canvi
imaginem
que baixem
i ens trobem
una persona
respectable
coneguda
que és una persona
en garantia de serietat
que diu
que l'alcalde
està al circ
incendiant el circ
i cantant cançons de Neró
la mateixa frase
pronunciada en el mateix lloc
a la mateixa hora
i en el mateix context
d'un ens la creurem
i de l'altre no
per què?
perquè han passat un temps
i ja saps
que un és fiable
i l'altre no
i a mi no se m'acut
un altre sistema
ja sé que és molt pedestre
però no se m'enacut
un altre
tu et vas connectant
a webs
i n'hi ha unes
que diuen mentides
i n'hi ha unes altres que no
a voltes
a la gent li agraden molt
les mentides
per exemple
últimament
i jo penso que
a mi com a periodista
em fa vergonya
no?
n'hi ha una certa moda
dels confidencials
que és tot
rumors
mentides
mitges veritats
però a la gent això
té morbo
i li agrada
no?
bueno
escolta'm
si li agrada
val
però a mi em sembla
que no és
el camí
més seriós
per on ha anat
no?
però jo crec que garantia
no n'hi ha cap
només el pas dels anys
que et va donant
o te la va treient
no?
ara
n'hi ha un segon tema
que és més important
que és qui té la veritat
i jo crec que cada volta més
estem descobrint
que ningú la té
i que en realitat
el que vivim
consta de fragments
de veritat
i que inclús
una mateixa
una mateixa situació
i una mateixa realitat
és veritat
i no és veritat
simultàniament
si em permeteu
allargar-me una mica
en el temps
jo crec que això
és un
a mi és el gran ensenyament
del segle XX
i si ens fixem
al segle XX
a finals del Deneu
i principis del XX
n'hi ha una
categoria
d'artistes
que són els primers
a intuir
que això està passant
i si ens fixem
en totes les branques
de l'art
n'hi ha gent
que de sobte
planteja
que la realitat
no existeix
i no existeix
d'una forma clara
Picasso o Kadinsky
en pintura
per exemple
ens pot agradar
Velasquez o Vermeer
o el que tu digues
però no són xes moderns
el modern
ve a partir de Picasso
o Kadinsky
que t'estan dient
escolte
la realitat
la interpreta vostè
no està allà fora
en música
jo què sé
Stravinsky o Schoenberg
en literatura
Kafka o Joyce
etcètera
n'hi ha tot un bloc
ve gent
que de sobte
trenca
amb la idea
que la veritat
és el bo
que està allà davant
curiosament
els científics
ens donen pistes
que és així
no tan Einstein
que era molt més conservador
del que sembla
a pesar de que era un geni
sinó tot el fenomen
de la mecànica quàntica
la física quàntica
la física quàntica
ens ensenya
que les partícules
més elementals
de la vida
no estan en un lloc
fins que no les mires
i per tant
poden estar
en diversos llocs
simultanament
i que només és la teua mirada
la que les fa existir
jo crec que
a partir d'ahir
la política
del segle XX
va impedir
que aquest procés
prenguera cos
socialment
i políticament
tot i que culturalment
ja ha pres cos
tots som molt conscients
de que tot és relatiu
però el segle XX
realment és molt dur
dos guerres mundials
nazisme
estalinisme
feixisme
la bomba d'Iruxima
el terror nuclear
hosti
realment la cosa
és tremenda
i jo crec que
fins que no s'acaba
un poc
fins que cau el mur de Berlín
per situar-nos
no empalma
és a dir
no tornem a empalmar
amb Picasso
i amb Joyce
i que d'alguna manera
ara podem fer
de Picasso i de Joyce
periodistes
i polítics
i en general
la societat
pot viure més
aquest ambient
diguem
més relativista
tot i que no és
la paraula adequada
jo crec que ahir
és on
realment
estan començant
a passar coses
és a dir
quan tu entres a la web
no n'hi ha una imatge
de la realitat
n'hi ha fragments
de realitat
i tu construeixes
la realitat
a partir de fragments
el que passa
és que estem molt poc
acostumats a això
en arts
sí
en art
estem molt acostumats
a que sigui així
en ciència
quan la gent parla
està acostumadíssima
però en la vida
quotidiana
no estem acostumats
a entendre
que
tu tens una part
de veritat
i ella té una part
de veritat
i que
poden estar
a ser contradictòries
entre elles
però és que
poden ser veritat
les altres coses
perquè tot depèn
de com es mira
l'element
central
és la mirada
el que importa
és la mirada
no és
diguem
alguna cosa
que està extra
a nosaltres
no sé si m'estic
enrotllant molt
però és un tema
que m'apassiona
jo crec que
això és el gran
el gran debat
contemporani
i com el periodisme
i com la informació
és capaç
de donar
fragments
de mirades
als lectors
perquè els lectors
puguen construir
ells
la realitat
és la clau
dels temps
que estem vivint
em sembla
a mi
perdó
eh
dins
el tenim
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
S'ha parlat amb els motius que estan criant,
que es van anar per decidir,
que es van marxar,
perquè la psicològica
està molt de patada, que no hi ha prou
de producció.
Llavors, aquest càmpit
dels escritus,
també no ho consta que...
O sigui,
per tant, que digués que sí,
és un moment per començar a créixer
que tradicionalment
no és una comissió de publicitat
que està passant per uns
que es ve de la tasca.
Clar que hi hagi un camp,
que estigui pensat que no hi ha un ser
que és convencial,
no hi pugui intervenir
en els poderes
d'aquests que poden ser
importants,
no hi ha estat,
no hi hagi un moment de dir
que hi pugui veure un carrer
de la paciència
de la condició de les persones
que no ho sé.
Em sembla que fa un any o dos
que ens va vindre el Vinton Cerf
a inaugurar el carrer
d'internet de Tarragona,
no?
I uns quants vam sopar
amb ella,
amb en Sant Romà
i companyia,
vam sopar a Barcelona
amb el Vinton Cerf
i ens va explicar una cosa
que a mi em va fer molta gràcia.
Ens va dir que ell,
que Vinton Cerf
és el senyor
que en una tovallola
va dibuixar
el que seria internet.
Poca conya, eh?
Va agafar una tovallola
i va dir,
farem això.
Val, d'acord.
Per tant,
una certa autoritat,
si més no moral,
la té.
I va dir,
home,
jo recordo que una volta
vam fer un,
els principis d'internet
als anys 60.
Vam fer una reunió
molt seriosa,
vam estar tancats,
vam veure un cap de setmana
els millors tècnics d'internet
i vam decidir
que internet
podia aguantar
com a molt
ser en ordenadors connectats.
Com a molt.
I que d'ahir
era impossible passar.
I al cap dels anys
es vam reunir
i vam dir que,
clar,
un dia
n'hi havia sent tu.
Això no estava previst.
I un dia
hi havia 10.000.
I van tornar a reunir
i van dir que,
com a molt,
aguantaria 50.000.
Diu,
ja no ens hem tornat a reunir.
Perquè, francament,
ja arriba un moment
i diuen,
no cal que fem el ridícul.
No sabem com va això.
I ja és una de les gràcies
sorprenents
que té internet.
Ningú acaba de saber
com va.
N'hi ha un punt
que no s'acaba de saber
com funciona això.
Aleshores,
jo penso que n'hi ha
algunes coses
que sí que les sabem ja.
Que ho van inventar
molt ben inventat.
Que el disseny
era molt bo.
I que,
aleshores,
n'hi ha problemes,
però són problemes
molt circumstancials.
I que,
per tant,
tenen solucions senzilles.
dirà que se'ns acaben
les adreces IP.
Bueno,
faran l'IPB6
i s'ha acabat.
Tindrem adreces IP
per donar i repartir.
El dia de demà
passarà no sé què
i n'hi haurà un problema.
Ja el resoldran.
No passa res.
Jo crec que,
en aquest sentit,
la tecnologia és massa bona.
Però,
n'hi ha una part
que és essencialment bona.
Que és que és incontrolable.
I això,
bueno,
una mica va eixir per xiripa.
Jo crec que no va eixir
tan per xiripa.
Però,
una mica,
va aparèixer
de sorpresa.
No estava previst
que fos incontrolable,
però,
com sabeu,
internet la van pagar
els militars.
Suposo que és l'única cosa bona
que han fet els militars
en la història.
I van pagar
la investigació
que duia això.
I una de les clàusules
era que fos indestructible.
I,
a partir d'ahí,
va resultar que,
a més a més,
de ser indestructible
era incontrolable.
Cosa que no estava prevista
en el guió.
inicial.
I què passa?
Bé,
que si ara
els governs,
els estats
i no sé què
es posen d'acord
i les empreses
per acabar amb internet,
igual te la construirem
de veïnou.
Perquè internet
és tot adecòdio obert,
és l'altra gran revolució
en marxa.
Tot el que és necessari
per posar en marxa
internet
està publicat
i ho podem posar
tu i jo,
jo puc connectar-me
amb tu
des de ma casa
amb internet.
I la xarxa
social
que s'ha creat
no tolerarà
que internet
desaparegui.
Perquè si desapareix
en muntarem una altra.
Els de Tinet,
si demà ve telefònica
i l'Apnari
decideixen que s'ha acabat
internet,
en muntaran una
que funcionarà
en una setmana
i ja trobaran
la manera
de coordinar-se
amb els de Barcelona
i de coordinar-se.
I així és el gran canvi?
El gran canvi és així.
I abans he dit
que jo crec
que no era tan innocent
perquè si ens fixem
en qui va inventar internet,
lliga molt
amb el que deia abans.
És a dir,
internet la inventen
a Berkeley
a l'any 60.
Vol dir
fumant porros,
manifestant-se
contra Vietnam,
amor lliure,
escolta'm,
i no ho dic per dir-ho,
ells mateixos
ho expliquen.
Els que van inventar
internet
tenien aquest codi genètic
a la pell.
El codi,
a més,
un codi a més
que jo crec
que ideològicament
ja era modern.
És a dir,
amb el rotllo
que vos heu soltat abans,
jo crec que n'hi ha
una conseqüència ideològica
que sí que existeix.
Que és que abans,
al segle XIX,
n'hi havia grans ideologies.
El comunisme
contra el capitalisme.
Ideologies
totalitzadores.
Si us fixeu,
després de la revolució
cultural
ja no n'hi ha
ideologies totalitzadores.
N'hi ha ideologies
de la diferència
i de la mirada.
Les grans ideologies
del segle XX
són el feminisme,
el pacifisme,
l'ecologisme,
ideologies
on el que prima
és la mirada.
La mirada
de la dona
sobre els afers generals.
La mirada
de la terra
sobre els afers generals.
La mirada
tal, no?
Tot quadra.
Quan veus,
la veritat és que
quan mires
tot el que ha passat,
de sobte
les peces
van encaixant totes
i l'internet
està fabricada
amb això
i per això
està en contemporània.
Perquè
mentre els mitjans
tradicionals
són fills
d'una situació
prèvia
a aquestes grans revolucions,
internet
és fill
directe
d'aquestes revolucions
i en el moment
en què pot esclatar
perquè algú
treu el tap
de l'holocaust nuclear
que ens tenia
a collonit
i a tots,
va i esclata
i genera
un món
completament diferent.
Entenent
que fa cinc anys
ha començat,
perquè d'ací 20 anys
parlarem.
No sé si t'he contestat.
Bé, jo crec que ha sigut
una conferència
interessantíssima
i a més a més
el col·loqui
que hi ha hagut després
molt més
i a més a més
l'habilitat del Vicenç
que tothom
preguntés
i intervingués
que això és molt estrany.
Això normalment passa
i els que estem
organitzant
o estem presidint
conferències
passa molt el moment
de dir alguna pregunta
i ningú diu
absolutament res
i aquí a més a més
l'habilitat s'ha vist
que quasi ha durat més
i no dic que ha sigut
més interessant
sinó igual
no, no, no, no, no
igual
perquè han sortit
moltes més coses
que han anat complementarien
tant el que ha sigut
el debat posterior
com la teva conferència.
Jo si em permets
hi ha una cosa
que m'ha fet molta gràcia
que ha sigut
això que has dit
últim
que internet
va ser pagada
pels militars
perquè fos indestructible
però evidentment
controlable
per tant
afortunadament
que ho vam fer
amb mentalitat
de Berkeley
dels anys 60
i a damunt
de què ho vam pagar
va ser allò
de cornut
i pagar beure
perquè va ser
indestructible
però impossible
de controlar.
Moltes gràcies Vicenç
ha sigut un plaer
sentir-te
jo crec que tots
pensem el mateix
i esperem
que moltes vegades més
puguis estar amb nosaltres.
Gràcies a tots.