Havíem posat un fons musical tranquil que contrastés amb el ritme trepidant d'aquesta comèdia.
És una comèdia amb molt de ritme, molt divertida, molt ràpida, però que parla de coses profundes, no?
Que són bastant presents a la nostra vida.
Jo tampoc hi ha gent que li agrada molt el text.
A mi la veritat és que m'agrada l'habilitat dramatúrgica del text, però penso que la virtut que té és que t'ho fa passar bé, bàsicament,
perquè una mica veus retratades manies i quimeres de la gent d'avui, en general.
Destaques les qualitats del text d'un autor francès i en Michel Ribes, que és un autor força controvertit, diuen els experts, no?
Perdó? Que és un autor?
Sí, hi ha com un autor controvertit.
Bé, no ho sé, hi ha gent que hi entra i hi ha gent que no hi entra, ja et dic.
Hi ha gent que queda entusiasmada pel text i hi ha gent que no... no ho sé, jo ho veig una mica al contemplar el públic que ve la funció, no?
Veus gent que d'entrada ja es fica en el tipus d'humor que ell presenta i gent que li costa més.
I aleshores, clar, França ha sigut una bomba.
Jo penso que perquè el seu sentit de l'humor és molt francès, no?
I això enriu de coses que en un principi són molt franceses, però que ara ja comencen a ser també d'aquí perquè són europees, no?
Com és aquest valor que té per nosaltres la civilització, la cultura, la intel·ligència, potser fins i tot excessiu,
valor que té la intel·ligència en la nostra societat, fins al punt de marginar aquell que no considerem intel·ligent.
Esclar, això per ells ja fa molt temps que és vigent per nosaltres, ho comença a ser ara, potser.
Jo l'obra no l'he vista, però per les referències que tinc, el que ens ve a posar damunt l'escenari són les situacions més absurdes,
però viscudes amb absoluta normalitat.
Sí, ell aprofita, crea algunes situacions absurdes en moments que podrien ser viscuts en principi per qualsevol buscar una mica d'estirar una mica la realitat
i de crear una situació absurda per retratar una mica i per diseccionar moltes de les coses que si nosaltres ens els mirem una mica de distanciament
són excessives d'aquesta carrera de civilització que nosaltres portem.
Per això es diu teatre sense animals, perquè comparo una mica l'home modern, l'home civilitat, l'animal de ciutat, amb l'animal natural,
que encara conserva tots els instints i encara conserva tota la capacitat de viure el seu cos i de viure les seves sensacions, cosa que nosaltres ja hem perdut.
Formalment aquest teatre sense animals ens presenta 8 faules, no?
Sí, 8 històries.
Històries cortetes, totes parteixen perquè us situeu una mica, és un univers que a mi em recorda molt els contes del Pere Caldés, si els heu llegit.
Una situació molt normal, doncs, amb una família o amb un home que normalment fa un recorregut, però un dia justament li va sonar cosa especial.
Bé, són situacions molt normals.
Una conversa entre dos germans, una parella que va al teatre, una conversa entre pare i filla, entre dos nòvius, entre dos amics que juguen al golf,
entre uns amics que van al museu, és a partir del que es diuen que es crea una mica la situació rara.
De tot el que s'ha publicat al voltant d'aquesta obra quan la vau estrenar, les representacions posteriors al valor del text,
aquesta viscòmica que representeu tots, és la facilitat, entre cometes, amb la que els actors us heu integrat en el text.
Hem fet molt treball, altres vegades es treballa molt tot el que és cos, tot el que és situació,
i aquesta vegada el Sergi va insistir molt en que treballéssim el text.
El vam memoritzar amb una gran intensitat, tant com vam poder,
i així com a vegades, no sé, no canvia res dintre de la funció, dir ara torno o tornaré d'aquí cinc minuts,
aquí hem procurat conservar la redacció tal com està al començament,
perquè pensem que el text té una força per a si mateix, no?
I que el text dit amb una absoluta convicció, amb una absoluta automaticitat,
és el que fa que l'obra guanyi aquest punt de buxeria que la fa més còmica.
Doncs no faltarem al teatre, les 10 en punt, una miqueta abans i tot serem allà per passar aquesta estona
al voltant d'aquestes faules de la condició humana en definitiva que ens mostra el teatre sense animals.
Jordi Buixaderes, gràcies per atendre la nostra trucada, bon dia.
Bon dia, espero que us agradi els que vingueu a veure la funció.
Segur que sí, adeu-siau.
Adéu.